UNA DE RATPENATS

Veient un programa de natura, d'aquells, que segons les enquestes veu tothom, tractaba sobre els ratspenats, he de dir que es sortia del comú perque profundizaba en el seu vol i incidia en el seu radar natural (ecolocalització), amb moltes dades tant interesants com els primers estudis alla cap el segle XVIII fins als que es porten actualment. Envers tots aquests parametres que tot i aixi segueixen sent un misteri. D'aixó es espeleos sabem una miqueta per la nostra afició a entrar en els seus habitats diurns. Arreu del nostre territori hi ha localitzats algunes colonies d'aquets animals que a mi particularment hem fascinen i en aquet reportatge m'ha produit mes fascinació. Unes dades importans son com al contrari que els ocells poden moure independentment una ala d'altre poguent fer aquets camvis de direcció tan soptats, també la micro musculatura que s'ha pogut observar dins de la menbrana que coformen les seves ales. Els sons que produeixen al cercar el seu modus vivendi, els insectes part important de la seva alimentació hem de pensar que de la eliminació dels insectes (mosquits en particular) corre per conte d'aquets mamifers, poden arribar a menjar-se fins a 600 mosquits en una hora.

Sempre han estat mal mirats i posats al costat del mal.

Vist aquet interes, m'ha picat la curiositat i he anat la web de la FEDE mirat en l'enllaç dels clubs, tots els que tenen un rat-penat en el seu escut també dit logo.

Es inherent en els espeleos, la majoria, la nostre admiració per aquests animals que viuen en les cavitats com a molts ens agradaria, aixó es una falacia ja que serem espeleos peró no crec que hi renunciem a les comoditats d'una casa sigui la que sigui, seguint amb el fil anterior de uns 58 clubs, d'aquests 16 en el seu anagrama tenen grafiat un ratpenat. Suposo que l'inclusió d'aquest animal forma part del misteri de les coves, segurament els autors donaven a entendre l'esoterisme del misatge d'accedir a les coves, se que aixó sona molt capcios peró vist de fora pot donar una similar interpretació d'aquestes imatges. La resta es pot interpreta com si d'una mascota es tractes donsc que dins de les cavitats hi ha diversos elements que poden compartir aquet espai dins de un logo, estalacmites, colades, aigua, inclus els ferros que utilitzem per devallar dins d'un pou, etc.... Peró el ratpenat es sense mena de duptes l'element per antonomasia dins d'aquet mon de foscor.

----------------------------------------------------------------------------------------


ERE de l'AE Catalunya

GEIS grup ampordanes d'ivestigacions subterranies


GERS de l'AE Muntanya
Espeleo Club Sabadell


EDES del CE Comarca de Bages
Grup Espeleològic Rats Penats
Grup d'Investigacions Espeleològiques Granollers Grup d'Espeleologia Talaia
GES del CM Terrassa
GES del CM Barcelonès (el club degá de la espeleo)

SIES del CCR l'Avenç

SIE del CE Àliga SIRE de l'UE Catalunya (existien altres SIRE. Les actuals sont, Prat, Sants)



















Secció d'Espeleologia CE Sitges

RES del CE Pirenaic
SIS del CE Terrassa
GEXXI (un grup sorgit d'una bona idea, es la unió de varis grups sense estar en la federació. Inscriu-te, t'esperem.)

He suprimit els comentaris, sobre els clubs i el article següent, trobo que hi ha gent amb la pell molt fina, i no bull polemitzar, ni enfrontar-me amb ningú. Procurare no mencianar ni opinar sobre de ningú. Demano disculpes als que he molestat.
També dir que aquets son els logos que trobat segurament hem deixi algú.

Salut i al forat

Pagines que parlen d'aquets magnifics animals.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratapinyada

http://www.barbastella.org/

LES CRONIQUES DEL GEXXI, MINA DEL CUARS......

.......o els que no hem anat a Gorner.........

Durant tota la setmana estabem planejant fer una sortida de prospecció a una zona propera, per intentar desembolupar un treball de descoberta. El problema es que entre la meteorologia, una cosa i altre, divendres a darrera hora decidirem anar a fer un cop d'ull a la mina del Cuars (mina Matilde, nom de la demarcació)......

La granota

A les nou del mati hens trobem a l'estació de El Papiol, la cantina de l'estació es oberta i fem un café per escalfar el animus. La misió d'avui es fer una valoració dels temes que queden pendens a fi efecte d'aquet hivern els poguem enllesti. Al Carlos a part se que el tema l'interesara, tenim punts de conexió la nostre passió es la geologia (amateur). La mina es un bon lloc per observar models geologics i a banda observar cert tipus de cavernaments en cavitats artificials. Com deia la ideia es fer l'exploració i algunes fotos.

diaclassa, contacte observeu la trituració

La foto: nivell de filtració

Interior d'una Geoda

De l'estació en dirigim al casc urbà de la població per accedir a la pista a cops d' asfalt a cops de terra, fins a un espai on deixar el cotxe. Hens calçem les botes i carreguem trastos, per un petit sender fem via, el cami es molt agradable i anem comentant la jugada, mostrant-li per on emergeix el batolit, el contacte amb els materials metamorfics, etc........

Flourescencies

Arribats al boca de mina hens posem el trage de llums, el meu mono moltes llums no te, porta merd... fang acumulat de la darrera setmana, en les mines d'aigua el fang es una constant i aixó es reflexa en el color marron tirant a taronjos que du impres.

Obrim la reixa entrant a l'interior de la mina, una petita granota, ( no se si, de les anomenades de Sant Antoni) hens fa escarafalls i fuig esparbarada. Li hem trencat la seva pau. Sempre trobem algun animalot dins d'aquestes galeries, alguna guineu, ratspenats (del genere Rhinolophus), mosquits, i de tant en tant porrerus erectus del subgenere juveniensis emporratus donats a la il·liminació amb espelmes.

Diposits pisolitics

Avui estem de sort gracies a les pluges i per pura xamba podre fer la foto que hem faltaba i gaire bé, en la primera part de la mina en una branca lateral, per a les pluges, la filtració a saturat el batolit fent que la roca estigui prou xopa per observar com l'aigua penetra en profunditat, es la prova irrefutable que don la raó a qui sosteniem aquet fenomen. Per la fracturació molt alta de tot el bloc grandioritic aquest precipita quantitats molt altes d'aigua en profunditat. Degut a les pluges, en les zones interiors, els sostres i parets tornen a reapareixer i desmvolupar els fenomens recontructors, alguns de gran bellesa adhúc alguns que creiem desapareguts com el diposits de pisolites (la regeneració es qüestió de dies, o setmanes). Farem fotos de la fluorecencia de la fluorita que trobem encara en alguns recons aquesta es de color verd en l'exterior podem arribar a trobar ejemplars de matis lila o morat.

Localitzats en la sala del pou 2, fem una petita escalada amb una corda fixé, on d'aquet punt devallem el pou del avenc de la mina de Cuars, en una vertical d'uns 17 mts en deixa en una rampa que patina bastant producte de la filtració, fent un reconeixament a la sala i la petita sala annexe. Vist, desfem el cami per tornar a l'exterior.

Despres de fer algunes fotos i explorar aquest recó de la serra de Collserola, la matinal a esta prou profitosa, es segúr que no tocaba anar a fer altre cosa, pelque el temps invertit a reportat bones ideies, el futur ho dira. Tenim temps per fer una birra i posar les ideies una mica mes clares. Ah!!! i criticar a tot cristo.

Salut i al forat.

ELS SUBTERRANIS DEFENSIUS

Per la meva activitat profesional, avegades he treballat a llocs on la antigor es una constant, peró cal renovar les cosses i de vegades es fa necessari destruir per construir, encara que no sigui el cas, d’quet article, es una reflecxió que m’ha sortit a l’hora d’escriure aquesta resenya, tot aixó per explicar que algunes vegades et portes sorpreses com el cas, de ejemple un botó.
Val a dir, que alguna mena de coses o casos es necesari mantenir-los a tot preu. Perque formen part de la nostre historia, malgrat els hi pesi (molt) a alguns. Avegades aquestes andromines antigues hens poden ensenyar molt. Hens diuen l'esforç que cal per obtenir recursos que avui en dia malvaratem i com despres, lamentem de la seva falta.
Si, en la casa esta hay un subterraneo, muy raro parece..... no sembla res, es simplement una galeria tipica de mina d’aigua, i inclus podria ser una d’aquestes mines d’aigua que molt sovint vaig a reconeixer o a fer petits treballs, continu-ho reseguit la galeria i ho¡¡¡, sorpresa s’acaba, no tira mes peró resulta curiosa, demà portare els trastos de topografiar i fare l’aixecament topografic.
A la galeria accedim per una escala d’obra vista, de totxó massis de 10X20 cm que en uns 5 metres ens mena a la galeria de forma rectilinia on en el extrem S-E ens porta per una galeria obrada, on el que apareixen postades excabades a la paret hem flanqueixen el pas i al final d’aquesta ens atansa a una petita estança d’uns 5 m2 a mode de despensa on una obertura per la que entra la llum del dia acabada amb un tancament de ferró forjat en el centre.
En sentit N-O seguim la galeria que primer amb poc desnivell, i excabada en materials de la cobertera constituida per bretxes i argiles, on les emprentes dels picots deixen testimoni de la manualitat dels treballs. Seguint, poc despres amb una pendent mes pronunciada fins a un gir molt sobtat, a qui, pren un fort desnivell prou acusat en un petit tram. Trobem una saleta circular d’uns dos metres de diametre, en les parets observem uns petits ninxols i en la solera una mena d’esgraons formant uns bancs fets en el mateix material. Hom troba aquí que la galeria i el conjunt en si, finalitza.
Per la morfologia del conjunt es pot dir que en un principi es construi la zona de magatsem o rebost, ja que la casa es construi a principis de 1900 i posiblement es durant la gerra civil que s’arranja la par nord-oest per esser utilidzada com a refugi mes tard devia ser tapiada per les restes de muret que hi veiem a l'inici de la galeria. Suposo que restaria tancada per por a represalies o poder qui sap algun talp s'aixoplugar duran una temporada, mai ho sabrem. Tinc coneixement de que la majoria de refugis es baren clausurar al finalitzar la guerra, per que la gent no s'amagues o amagues algu.

Dues vistes de la part N-O

Aquesta, es pot constatar de la seva utilitat, per la morfología en forma de siga saga, al igual que la part terminal amb una geometría circular i amb els petits nixols per a col·locar els estris etc... observem en la gran majoria de refugis que tenien parts obertes a l’exterior, per evitar que la metralla de les bombes poguesin, en el cas de ser rectes, abatre al ocupants del refugi es per aixó que es feien grans camvis de direcció per evitar tal que aixó.
Tenim clars ejemples, la cova dels jueus a hostalric, malgrat semblar el contrari es un ejemple de construcció de defensa militar o refugis de gerra o anti-aeris, altres com el de nou de la rambla al barri de Sants-Monjuïc on la construcció en siga saga en dona un altra clara ideia de la seva morfologia constructiva. Nou barris, Sant Andreu, etc...
La construcció es troba localitzada en una de les casses de barri barcelones de Sarria-Sant Gervasi, de que no direm nom ni cap pista referent a la seva localització si mes no que es tracta d’un edificí modernista contruit per en Joan Rubió i Bellver arquitecte i deixeple de en Gaudí. Que ralitza la seva construcció en l’any 1906.

A nota anecdotica tota la galeria va ser enllumenada.

....que l’home no hagi d’inventar per no ser destruit.....

....que l’home no inventi només per destruir.....

Topografia pertanyent al llibret, Sota el pla de Barcelona, A.Bengoetxea

Salut i al forat

ESPELAION, L'AVENTURA

Una de les mes grans aventures de les que he participat ha estat la pelicula Espelaion. Produida i dirigida per en Marc que he de reconixer es un virtuos dels temes audiovisuals, segurament li espera una gran futur en aquestes qüestions.

No seria de calaix reconeixer nomes el merit al Marc, també la gent que hi varem participar en aquet event posarem el nostre granet de sorra. Gairebé dos anys d'intensa activitat, una gran diversitat de cavitats i moments inolvidables que es barrejaren amb moments durs amb moments d'inmensa alegria. D'aquets destacaria varis en els que vaig ser particep recreant imatges de els primers exploradors. Un, en els marges de la pista devant del Can Sadurni, on vem remoure una pesada escala de fusta i corda, ara recordant aquestes imatges el dia fou complet rememorant antigues gestes dels nostres abant passats. D'aqui a les coves del Salnitre en un ambient mes espeleologic i amb l'estimable ajuda de l'ajuntament de Collbato ferem un intens treball de filmació fent un dispendi d'imaginació amb la nostre caracterització en personatges d'epoca. Gairebe barrejats amb els turistes que visitaven la cavitat aquell dia.

Mes tard en l'Espluga de Francoli, on el patronat ens donar totes les facilitats, fent un recorregut de les seves galeries on altre cop posarem en marxa l'enginy per dur tot el material de filmació sense que es mulles. O que el Toni estigues a punt de donar-nos un disgust quant amb tota la bona intenció pretenia mostrar on era la entrada del sifon.

Enterar-me de que eren les torres bessones, el dia que feiem la filmació de l'avenc del Bruc, montant una istal·lació per fer devallar la camara per aquella inmensa vertical.

El mes impresionant segurament estaria la filmació de la sala Berna aquet imens espai ens rebe amb l'esglai que produeix sentir, escoltar, aquella gran sala, res comparable. 4000 wats de llum, es facil dir-ho, complicat fou fer-ho. Un grup electrogen de molts Kilos, cables mes de 200 mts, tres focus, els seus soports, gent molta gent, vehicles, menjar, material vari i un gran etcetera, que ens feu per un moment ser mes que ningu altre, els amos del mon.

La llastima fou que no es recompenses aquet esforç amb algun premi espeleologic, es paga el peatge de ser un grup petit, sense poder optar a res.... no era inedit aquesta es tota l'explicació, es podia fer de mes o de menys, penso jo. Peró aixó es un altre historia que ara no be a cas. Que hi farem. Una abraçada molt forta a tots aquells que uniren els seus esforços per fer una cosa tan gran, peró la reconpensa no arriba, també una salutació a qui hens ho va negar. Es posible que els .......... estiguesin en franca desventaja, no estaven en el seu millor moment o li estaven picant un forat a un altre.

Poso l'enllaç de el "Com es va fer" les explicacions, les imatges i els llocs. Per en suma donar-li un nom a la espeleologia, unió, amistat, en definitiva espeleo.

I torno a dir que se de que parlo.

Salut i al forat.

LES CRONIQUES DEL GEXXI, ......................

Avui la cosa es planteja bé, hem recollit al Rafa que ha vingut a buscar-nos a casa, a l'Eloi i a mi. El Carlos ens esperaba a la rotonda de la urbanització Rat penat on hem tingut una petita cofusió ell estaba a la rotonda de a d'alt i nosaltres a la d'abaix (trucada i tot solucionat). D'aqui hem anat al nostre objectiu que era el reconixement d'una cavitat per fer-ne un reportatge per aquest blog, no es una gran cavitat (te una curiositat) peró ha estat una cosa que he volgut fer de ja feia temps del primer cop que la cercarem i trobarem dansa de la seva posible desaparició, i que amb aquests companys he trobat la complicitat necessaria per dur a terme el treball en qüestió. Amb aquest objectiu, hem ampliat el reportatge fent la topografia. Es per aixó que el treball resta incomplet en aquest moment.......

La exploracio ha estat bufar i fer ampolles. En Carlos i en Rafa han dirigit l'equip de punta fent la seva primera instal·lació d'una cavitat, he de dir que si no m'hagues comentat que era el primer cop no hagues notat res, xapó. En Rafa ha fet les funcions de recolçament técnic al Carles, tot a anat bé. Com es habitual el tandem pare i fill ha seguit fent la topografia i la fotografia de la cavitat en qüestió.

Penso en pocs dies tindre feta la topo i podrem acabar el treball. Hem quedat molt satifets del resultat de la sortida, com sempre sense grans pretensions. Una pista.............fotoooooo¡

Salut i al forat

IL·LUMINACIÓ D'OLI, O COM S'HO FEIEN ANTIGAMENT

L'enginy dels homes i la nostra curiositat per lograr trencar la foscor i poder dominar tots els racons del nostre espai vital, ens ha fet possar a prova la millor part del nostre cervell l'imaginació i la creació.

Es clar que en cada epoca s'ha utilitzat els materials que hom tenia a l'abast, fent veritables obres d'art.

Com a mostra diferents tipus de llums d'oli que he anat trobant per internet usades per miners. També incloc dos tipus de lampades que he fet jo, amb algunes referencies com descripcions i a casa meva de petit m'enrrecordo alguna haviam tingut. Aquestes sont similars a les que utilitzaben el minaires en la construcció de mines d'aigua. La llum que produeixen es molt similar a la dels carbures, menys poten, no deixan residu, ni mal olor, en el seu moment les vem utilitzar i no anaben malament.

De una i dues llums fabricades per mi.

Altres semblen cafeteres, que serien una evolució de les primeres.

La primera imatge en principi hem va soptar, perque no entenia la seva utilitat un cop vaig visualitzar-la en el seu conjunt la cosa queda mes clara.

Un bon invent i curios es pot clabar i es pot penjar.

D'una llum, aquesta esta millor feta.

De quatre llums, com aquesta teniem a casa meva.

Podria ser un llum de carbur, pel broc.

Aquesta manufacturada

Aquesta sembla que es de fabricació cassolana, aquet seria espeleo.

Salut i al forat.

DISQUISISIONS D'UN ESPELEÒLEG..... O TORNANT DEL COSTAT FOSC

Mirant per internet un bon dia o mal dia segons sigui el dia que as passat, vaig trobar un blog de un tal Joan Montoya, i hem cridar l'atenció la seva proposta una cosa que alguns haviem pensat, peró en el fons ens feia por, si por, els que portem un temps en aixó de bajar p'abajo, hem viscut algunes situacions de alt risc, de trencar caps, si ho dic bé trencar caps, pel recel que han produit alguns centres forts o potents, aixó es pensen ells, i gent amb pocs escrupuls. Que aprofitant-se de circumstàncies com estar en institucions de comandament han tret profit de tals circumstancies valgui la redundancia. Però la història canvia i de grups n'hi ha molts, i amb poca gent i on són nombrosos purament façana, pensen tres, tenen il·lusió dos, i es mou un, no es suma es resta. De totes maneres aquestes coses succeeixen de temps inmemorials grups potents que han fet grans coses acabent fent de tot una mica per fer contents a tots el socis, també segueixen la dinamica de amics i coneguts , abans amb els col·legues, ara amb els col·legues i els fill i la dona/esposa/companya, no hem deixare el que comença molt fort i en qüestió de dos, tres anys, sent genros, (he perdut masa cops el temps ensenyant) ja ho han deixat per que s'aburreixen o ves a saber, o fan un curset per fer-se curriculum i ja sóc espeleoleg s'en diu titulitis delirantis.

Tot aixó fa que molts de nosaltre tirem per lliure peró la espeleo com a ciencia o com esport requereix en tot moment un minim de personal, per fer qualsevol activitat, si la trobes bé, si no et fots i intentes colar gols a un o altre, que no es el sistema, tornant a caure en una espeleo-depresió, que no es supera facilment. La base del problema es que la espeleo mai ha estat moda i que duri molt de temps, i sempre hem estat quatre i el caporal, o sigui pocs i molts cops malavinguts, el 90% de la gent pensa que ficar-se dins d'un forat es estar dement, i en part tenen raó, l'home va sortir de les cavernes i no vol o no te la nessecitat de tornar-hi, alguns si.

Miren de lluny tot el que fem, de tant lluny que realment no tenen cap ideia del que es aixó de la espeleo. A banda es un esport que te mala premsa, aixó vol dir que estem a la pagina de succésos no en les d'informació, poca gent a sabut que s'ha lograt superar la cota -2000, poder es mes sencill o mes mesurable una muntanya de 8000 mts, hem de saber que devallar a -2000 metres de profunditat requereix d'un esforç brutal, juntament amb una infraestructura de les mateixes caracteristiques, i només arriben uns pocs, a un 8000 porten turistes, així els i llueix el pel. Noves formes de veure l'espeleo estan invaint el nostre món. La competició es una d'elles hens fara mes grans, norrrr! en uns anys surtirem a les pagines d'informació, serà dolent? no ho se, ara per ara seguim sense interesar a ningu, avegades sembla que ni tan sols a nosaltres matéixos. Segurament ens mirem massa el melic, i recelem de tot cristó, jo el primer i no me n'amago. Penso que ja fa anys es va fer un estudi del nostre comportament i no presisament sota terra.

Amb aquesta moguda que a generat en Joan, un grup de gent de totes les llets, fem costat a una cosa, la espeleo, entessa com cadasescu la vol entendre i la vol practicar en un bon ambient en el que encara estem per coneixer-nos els uns als altres, la unió fa la força, i en aquet cas el GEXXI te una proposta adecuada, de qui no es vol encotillar en un club, de qui vol estar amb altre gent, el que es troba molts cops sol, en definitiva sumar i seguir, ajuntar esforços i capacitats, coneixenses i coneixaments, il·lusió per seguir en aquet ofici que tots voldriem viure per ell i d'ell.

Fent un paralelisme crec en un deu peró no crec en els estaments eclesiastics, crec en la espeleo peró no creia en els espeleos, ara vaig cap el costat de la força, he estat en el costat fosc, esperó estar plenament integrat a la força, en breu. I tinc les meves raons per dir aixó.

Salut i al forat.

P.D. Qui es senti aludit que si posi fulles (que es foti) . No fare amics, dic el que pensó, i qui pensi el contrari u pot reflexa en els comentaris sota de cada escrit. I francament he dit poc.

Aupa GEXXI