diumenge, 26 d’octubre de 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, MINA DEL CUARS......

.......o els que no hem anat a Gorner.........


Durant tota la setmana estabem planejant fer una sortida de prospecció a una zona propera, per intentar desembolupar un treball de descoberta. El problema es que entre la meteorologia, una cosa i altre, divendres a darrera hora decidirem anar a fer un cop d'ull a la mina del Cuars (mina Matilde, nom de la demarcació)......

La granota
A les nou del mati hens trobem a l'estació de El Papiol, la cantina de l'estació es oberta i fem un café per escalfar el animus. La misió d'avui es fer una valoració dels temes que queden pendens a fi efecte d'aquet hivern els poguem enllesti. Al Carlos a part se que el tema l'interesara, tenim punts de conexió la nostre passió es la geologia (amateur). La mina es un bon lloc per observar models geologics i a banda observar cert tipus de cavernaments en cavitats artificials. Com deia la ideia es fer l'exploració i algunes fotos.



diaclassa, contacte observeu la trituració
La foto: nivell de filtració


Interior d'una Geoda


De l'estació en dirigim al casc urbà de la població per accedir a la pista a cops d' asfalt a cops de terra, fins a un espai on deixar el cotxe. Hens calçem les botes i carreguem trastos, per un petit sender fem via, el cami es molt agradable i anem comentant la jugada, mostrant-li per on emergeix el batolit, el contacte amb els materials metamorfics, etc........

Flourescencies


Arribats al boca de mina hens posem el trage de llums, el meu mono moltes llums no te, porta merd... fang acumulat de la darrera setmana, en les mines d'aigua el fang es una constant i aixó es reflexa en el color marron tirant a taronjos que du impres.
Obrim la reixa entrant a l'interior de la mina, una petita granota, ( no se si, de les anomenades de Sant Antoni) hens fa escarafalls i fuig esparbarada. Li hem trencat la seva pau. Sempre trobem algun animalot dins d'aquestes galeries, alguna guineu, ratspenats (del genere Rhinolophus), mosquits, i de tant en tant porrerus erectus del subgenere juveniensis emporratus donats a la il·liminació amb espelmes.


Diposits pisolitics



Avui estem de sort gracies a les pluges i per pura xamba podre fer la foto que hem faltaba i gaire bé, en la primera part de la mina en una branca lateral, per a les pluges, la filtració a saturat el batolit fent que la roca estigui prou xopa per observar com l'aigua penetra en profunditat, es la prova irrefutable que don la raó a qui sosteniem aquet fenomen. Per la fracturació molt alta de tot el bloc grandioritic aquest precipita quantitats molt altes d'aigua en profunditat. Degut a les pluges, en les zones interiors, els sostres i parets tornen a reapareixer i desmvolupar els fenomens recontructors, alguns de gran bellesa adhúc alguns que creiem desapareguts com el diposits de pisolites (la regeneració es qüestió de dies, o setmanes). Farem fotos de la fluorecencia de la fluorita que trobem encara en alguns recons aquesta es de color verd en l'exterior podem arribar a trobar ejemplars de matis lila o morat.

Localitzats en la sala del pou 2, fem una petita escalada amb una corda fixé, on d'aquet punt devallem el pou del avenc de la mina de Cuars, en una vertical d'uns 17 mts en deixa en una rampa que patina bastant producte de la filtració, fent un reconeixament a la sala i la petita sala annexe. Vist, desfem el cami per tornar a l'exterior.
Despres de fer algunes fotos i explorar aquest recó de la serra de Collserola, la matinal a esta prou profitosa, es segúr que no tocaba anar a fer altre cosa, pelque el temps invertit a reportat bones ideies, el futur ho dira. Tenim temps per fer una birra i posar les ideies una mica mes clares. Ah!!! i criticar a tot cristo.


Salut i al forat.


1 comentari:

Joan Montoya ha dit...

Molt maca la mina i moltes pisolites. A veure quan m'invites a un forat d'aquets.