Val a dir, que alguna mena de coses o casos es necesari mantenir-los a tot preu. Perque formen part de la nostre historia, malgrat els hi pesi (molt) a alguns. Avegades aquestes andromines antigues hens poden ensenyar molt. Hens diuen l'esforç que cal per obtenir recursos que avui en dia malvaratem i com despres, lamentem de la seva falta.
Si, en la casa esta hay un subterraneo, muy raro parece..... no sembla res, es simplement una galeria tipica de mina d’aigua, i inclus podria ser una d’aquestes mines d’aigua que molt sovint vaig a reconeixer o a fer petits treballs, continu-ho reseguit la galeria i ho¡¡¡, sorpresa s’acaba, no tira mes peró resulta curiosa, demà portare els trastos de topografiar i fare l’aixecament topografic.
A la galeria accedim per una escala d’obra vista, de totxó massis de 10X20 cm que en uns 5 metres ens mena a la galeria de forma rectilinia on en el extrem S-E ens porta per una galeria obrada, on el que apareixen postades excabades a la paret hem flanqueixen el pas i al final d’aquesta ens atansa a una petita estança d’uns 5 m2 a mode de despensa on una obertura per la que entra la llum del dia acabada amb un tancament de ferró forjat en el centre.
En sentit N-O seguim la galeria que primer amb poc desnivell, i excabada en materials de la cobertera constituida per bretxes i argiles, on les emprentes dels picots deixen testimoni de la manualitat dels treballs. Seguint, poc despres amb una pendent mes pronunciada fins a un gir molt sobtat, a qui, pren un fort desnivell prou acusat en un petit tram. Trobem una saleta circular d’uns dos metres de diametre, en les parets observem uns petits ninxols i en la solera una mena d’esgraons formant uns bancs fets en el mateix material. Hom troba aquí que la galeria i el conjunt en si, finalitza.
Per la morfologia del conjunt es pot dir que en un principi es construi la zona de magatsem o rebost, ja que la casa es construi a principis de 1900 i posiblement es durant la gerra civil que s’arranja la par nord-oest per esser utilidzada com a refugi mes tard devia ser tapiada per les restes de muret que hi veiem a l'inici de la galeria. Suposo que restaria tancada per por a represalies o poder qui sap algun talp s'aixoplugar duran una temporada, mai ho sabrem. Tinc coneixement de que la majoria de refugis es baren clausurar al finalitzar la guerra, per que la gent no s'amagues o amagues algu.
Dues vistes de la part N-O
Aquesta, es pot constatar de la seva utilitat, per la morfología en forma de siga saga, al igual que la part terminal amb una geometría circular i amb els petits nixols per a col·locar els estris etc... observem en la gran majoria de refugis que tenien parts obertes a l’exterior, per evitar que la metralla de les bombes poguesin, en el cas de ser rectes, abatre al ocupants del refugi es per aixó que es feien grans camvis de direcció per evitar tal que aixó.
Tenim clars ejemples, la cova dels jueus a hostalric, malgrat semblar el contrari es un ejemple de construcció de defensa militar o refugis de gerra o anti-aeris, altres com el de nou de la rambla al barri de Sants-Monjuïc on la construcció en siga saga en dona un altra clara ideia de la seva morfologia constructiva. Nou barris, Sant Andreu, etc...
La construcció es troba localitzada en una de les casses de barri barcelones de Sarria-Sant Gervasi, de que no direm nom ni cap pista referent a la seva localització si mes no que es tracta d’un edificí modernista contruit per en Joan Rubió i Bellver arquitecte i deixeple de en Gaudí. Que ralitza la seva construcció en l’any 1906.
A nota anecdotica tota la galeria va ser enllumenada.
....que l’home no hagi d’inventar per no ser destruit.....
Topografia pertanyent al llibret, Sota el pla de Barcelona, A.Bengoetxea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada