diumenge, 19 de febrer de 2012

ESTUDI ESPELEOLÒGIC DE LES COVES DE L'OR O DELS ENCANTATS, (1)



Aquest estudi forma part de la practica del treball de recerca de 2º de batxiller. En un primer moment l'estudi el volguérem fer sobre alguna cavitat vertical com podia ser l’avenc del sant Roc per la proximitat al vehicle i varis aspectes tan geològics com biològics i altres que poguéssim enquadrar dins del mon espeleològic, però circumstancies de massificat d'aquest avenc ens feren desistir del nostre objectiu. Així doncs en decidir-nos per quelcom menys concorregut, menys conegut, amb menys dificultat aparent, a banda de ser un projecte que hi era en el calaix dels treballs començats i mai acabats........
La cova de l’Or o dels Encantats també podem atorgar el topònim Encantades, ha hores d'ara és la cavitat amb més recorregut de tota la serra de Collserola i que a estat i és en perill de desaparició per l'explotació d'àrids que hi ha al seu voltant, sembla ser que ara per ara aquesta qüestió resta aturada. És per això i per moltes altres raons, una d'aquestes la nostre estimació per Collserola el que ens ha mogut a fer aquest treball sobre la cavitat en concret i el conjunt de dues cavitats més que és situen en aquest paratge..........
“Aquests paratges prou frondosos i de vegetació exuberant, contenen en un dels cims principals, unes coves que els nadius del lloc solen amagar-se, i on contenen  tant preuat metall que cerquem, per la nostra campanya que duem contra les legions romanes”.
Així poder penses Anníbal, com devia ser el lloc on es troben les coves dels Encantats i la principal cova de l’Or, que segons conta la llegenda, Anníbal o algú dels seus lloctinents, visitaren, cercant aquest preuat metall, sembla ser que els seus exèrcits haguessin extret prop seu, poder en el seu interior o possiblement és tracti d’una llegenda que expliquem al costat del foc. (que ·l nom de Puig de Olorde ve de Puig del Or, per haver Anníbal explotat una rica mina d’aquest metall al sur del pich, aont hi ha una cova molt espayosa, de mes de 300 vares d’extensió horitzontal, ab 7 boques o entrades, molts pous i terraplenats...) Estació Neolítica de Santa creu D’Olorde, Lluís M. Vidal, I.E.Catalans.


Conegudes  de molt antic les coves, foren habitades pels primitius homes del neolític, per restes que es localitzaren d'aquest període, fins a l'edat del ferro, durant diferents excavacions dutes a terme. Aquestes troballes les podem visitar al museu de Molins de Rei.
La primera exploració científica la realitza el Club Muntanyenc Barcelonès CMB, a càrrec del geòleg i espeleòleg Lluís Mª Vidal (Estació neolítica de Santa Creu d’Olorde) , fent un primer aixecament topogràfic amb la descripció, estudi geològic de la cova i la extracció de materials arqueològics.




topografia del 1900

Més tard altres treballs van omplint les pàgines dels estudis arqueològics, posteriorment O. Andres Bellet publica (Exploracion de las cuevas de Santa creu d’Olorde, Speleon t. III 1952) incloent la topografia en el catàleg espeleologico de la provincia de Barcelona del GES CMB en el 1961. 






Mes tard a mitjans dels 80 es publica una darrera topografia per part de A. Asensio i P. Benet.


topografia 1985

Objectius 
El treballs és fonamenten en un nou aixecament topogràfic acompanyat d'una exploració de tota la cavitat des del punt de vista espeleològic. Donant com a resultat el descobriment mitjançant desobstrucció d'una petita sala, que anomenarem la sala Nova. I la connexió física de la galeria principal amb la sala dels blocs després d'una també profitosa desobstrucció. És realitza la troballa d'una curta galeria penjada dins de la galeria principal realitzant una petita escalada.
pas del pica-pica havans de la desobstrucció
treballant en l'eixamplament
superant el pas del pica-pica
accedint a la galeria penjada 

Treballs de mesura del bloc geològic on és situa la cavitat, per entendre la estructura general de la cavitat i la seva relació amb l'entorn geològic.
Recollida de dades climàtiques amb termòmetres/higròmetres per observar la possible diferenciació climatica entre les diverses zones de la cavitat.
Identificació fotogràfica de exemplars de fauna que habita o habites la cavitat, realitzant una relació d'aquests i la seva identificació. Aquest apartat no l'hem realitzat de manera exhaustiva només quant localitzàvem algun exemplar fèiem fotografia i la seva posterior identificació. Pel que possiblement algun exemplar que hi existeixi no hi estarà relacionat en aquest treball.

Situació
La cova de l'Or o de les Encantades es situada en el vessant de migdia del puig de Santa Creu d'Olorde a uns 400 metres s.n.m, en les cingleres de materials ocupats per margues-calcàries que en ella trobem prop de les pedreres que explota la propera fàbrica d'àrids, coneguda com la SAMSON, ara CEMEX, dins el parc de Collserola, i a uns dos quilòmetres de l'ermita i berenadors de Santa Creu d'Olorde en el terme municipal de  de Barcelona.
Hi trobem tres cavitats pròpiament dites la més gran cova de l'Or o dels Encantats, que té tres accessos penetrables, que descrivim més endavant. Formant un sistema de reduïdes dimensions. Amb dues cavitats que és situen a prop de la principal, passant a nomenar les Encantats II i Encantats III. Seguint la toponímia presa en el treball del ANUARI DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS : MCMXI - XII / ABRICH ROMANÍ. ESTACIÓ AGUT. COVA DEL OR, O DELS ENCANTATS/ pag. 287.




ENCANTATS II, cova dels,
Petita cavitat de 11 metres de recorregut a escassos metres de la boca principal de la cova de l'Or. És tracta d'una estreta diàclasi que pot tenir relació amb la cova de l'Or, algunes esquerdes prenen direcció a la anomenada cavitat. Alguns autors l'anomenen cova de la Molsa per aquest tipus de vegetació que s'acumula en la seva entrada.

boca Encantada II
ENCANTATS III, cova dels,
Cavitat que per accedir hem de des-grimpar per un single al costat de ponent de la boca principal, de uns 3 a 4 metres d'altura, on en un replà s'ubica la boca de la cavitat. Tractant-se en els metres inicials d'un laminador al poc un esglaó ens situa en una galeria de uns 2 a 3 metres d'alta per una amplada no superior al metre. Que fent diferents recolzes queda tancada en estretes fissures. Donant-li una llargada de uns 20 metres.

 vista de l'interior de la Encantada III

Coordenades 
UTM / Datum, ED 50
Boca  principal, 31T, X:420886, Y: 4584961,  Z: 355
El LLaminador, 31T, X:420887,  Y: 4584965,  Z: 357
Boca inferior,    31T, X:420892,  Y: 4584965,  Z: 354
Encantats  II,    31T, X: 420881, Y: 4584957, Z: 353 
Encantats III,    31T, X: 420862, Y: 4584968, Z: 344
Recorregut 220 metres,  desnivell 17 metres  -15 metres + 2 metres

Descripció
Poder fer una descripció més entenedora de la cavitat doncs la seva morfologia la fa una cavitat en alguns punts enrevessada, encara que el seu recorregut sigui a priori escàs però te molts pasos estrets i per gent no avesada perdedors. Ens hem pres la llicència per poder dirigir millor aquesta descripció la de batejar amb nom propi alguns dels passatges i espais per fer més entenedora la descripció. Farem una descripció dividida en tres sectors, accedint per la boca principal distingirem la zona de ponent esquerra, central i de llevant.


Zona de ponent
Accedirem per la boca principal, en una curta galeria que dona accés al inici de la galeria principal, aquest és el principi d'una diàclasi que va d'extrem a extrem de tot el conjunt, amb una orientació O 73º N, en fort pendent. Una  ziga-zaga aquí als nostres peus punt topogràfic 5 hi ha l’accés al la sala dels blocs pel (passatge desobstruït durant la realització del treball) pas del pica-pica per superar aquest cal l'ús de corda i davallador. La galeria en un canvi brusc de direcció que l'estreny tornant a ser una amplada normal als pocs metres, tornem a ser en la mateixa direcció en què ens trobàvem i arribem al pou que dóna accés a la zona central. Seguint endavant arribem a l'extrem oest de la gal. principal de forma ascendent, aquí les dimensions es fan mes amples i trobem un pont de roques encaixades, descrit per Lluís Mª Vidal. Tornats enrere, trobem una rampa amb una finestra de petites dimensions que dóna accés a una rampa, on trobem una sala de bones dimensions sala del graffitis . Al extrem oest de la saleta una esquerda diaclasada, la superarem en ramonage, arribarem a l'interior d'un caos de blocs en una sala gairebé circular, una finestra molt estreta en la part baixa pas del cony, accedeix a unes diaclases estretes, on trobem una sèrie de culs de sac sense continuació i de penosa superació (molt estret).

boca principal
galeria principal
accés a la sala dels graffitis  
sala dels graffitis 
Zona central
En la galeria principal després d’haver superat la ziga-zaga que fa la galeria, trobem un ressalt R-3. En aquest punt per sobre del nostre cap hi ha situada la galeria penjada podem accedir-hi en ramonage delicat o amb estreps per mitja de parabolts, queda insta·lat un des-penjament per poder davallar amb seguretat. En R-3 descendirem per ell, arribant a la seu fons, als dos costats observarem dues continuacions, continuarem  en direcció nord per una esquerda de petites dimensions amb petit pendent, ens endinsem en una galeria de forma triangular amb signes d'erosió/corrosió, arribant a l’altre extrem observem un fus format per blocs. Una estret laminador en la base del fus connecta amb la sala del graffitis. Superat el fus en grimpada prou delicada arribem a la galeria paral·lela, diàclasi que s'estructura paral·lela a la galeria principal. Anant a ponent al final de la diàclasi, i enfilant-nos observarem una gatera d'uns 40x40 cm d'amplada pas del presoner que accedeix a la sala Nova, fou descoberta desprès d'una desobstrucció tenint diversos problemes a l'hora de desfer el camí. En el seu interior observem el desplaçament de sediment cap a les parts baixes de la cavitat amb el desplaçament dels blocs desencaixats en la mateixa direcció. Tenint l'aspecte d'embut, és una petita sala que no segueix la mateixa direcció de la galeria abans esmentada. Arribant a la part de llevant de la galeria paral·lela, un pou estret format per un apilament de blocs que un cop superat accedim a una vertical d'uns 5 metres de profunditat, una corda ens farà un bon servei (aquest pou en descens resulta fàcil de baixar, ascendir pot comportar una bona suada sense mitjans mecànics), ens situa on anomenem sala dels blocs, tractant-se d'una diàclasi amb diferents ramificacions ocupada per blocs, uns petits buits en el centre d'aquesta ens col·loquen en la cota màxima de profunditat. En una rampa ocupada de blocs trobem una mena de fus diaclasat aquest connecta amb la galeria principal pel pas del pica-pica al sostre. Als nostres peus però hi ha estret pas per entre blocs accedim en un laminador de minses proporcions i molt claustrofóbic, pas de la premsa pel qual arribarem a una rampa molt pulida i de difícil superació pas del avern que ens dura al R-3 i a la galeria principal per on havíem accedit al principi.


R-3
P-5
accedint al pas de la premsa
superat el pas de la premsa 
davallant a la sala dels blocs pel pas del pica-pica


Zona de llevant
En aquesta part del recorregut distingirem dues parts intercomunicades entre amb dos per pous i gateres de difícil progressió.
Situats al final de la rampa venint de la boca principal, punt topogràfic 4. Aquí un ressalt descendent ens mena a una curta galeria en la que a mitja galeria hem de superar un ressalt d’uns 2 metres d'alçada arribem a una mena laminador rampellut hom arribem a la sala Gran, a la nostre dreta podem connectar amb la galeria principal encara que resulta molt complicat de superar l'estretor. La sala Gran també ramificada i amb unes dimensions prou amples, en direcció nord penetrem en una petita sala anexe a la sala principal. Tornats al centre de la sala i al peu del accés de la petita sala anterior, per una grimpada delicada accedim al sostre de la sala, entre gateres fins al pas de l’estira colls retrobarem la galeria principal en la seva part est i arribarem a la boca inferior encara que alguns autors sembla la donen com a un pas superable aquest no és factible, no la vam voler eixamplar car que considerem no era necessari. De la sala gran vers a ponent, per una petita rampa arribem a la part més alta de la cavitat on en un curt seguit de petites cambres i gateres arribarem al que anomenem “el Llaminador” boca que dóna al exterior en un pas prou estret i angoixant. En la part interior abans de sortir al exterior pel “Llaminador” un  enfonsament vertical ens menen a la sala Gran per el seu sostre o a la galeria principal tal com esmentem anteriorment passant pel pas del estira colls
Donant així per finalitzada la descripció de la cavitat.


la sala gran
vista a la sala gran
l'estira colls
accedint a la galeria principal
"El Llaminador"
(vegeu topografies al final del següent article)
continua.......