diumenge 8 d’agost de 2010

MESURAR, COM?, AMB QUE?.



Per la sortida que teníem programada a la Leze, una de les idees que tenia en ment, era la de mesurar les dues boques de la mencionada cavitat i si podia part del sostre de la galeria per saber més o menys la seva alçada. Una possible manera de fer-ho consisteix en utilitzar càlculs trigonomètrics, la del triangle.
Tenim per al cas dues opcions, la mesura simple que estaria traçar una línia horitzontal entre dos punts A, i B. Amb un lot o un punter làser del punt A, que serà el punt central o d'origen, prendre l'angle de B al punt que marcarà el lot o el làser. Aplicarem la formula, h = tg alpha · AV.
On :
h = alçada a saber
tg alpha = angle obtingut de la mesura . (La tangent d'un angle resulta de la divisió entre la longitud del catet oposat i la longitud del catet adjacent) en aquest cas francament no sé quins càlculs hem de fer, però segur seran complexes, en tot cas amb la calculadora científica obtenim la dada.
AV o X = distancia horitzontal entre punts
Obtenint l'altura de la sala, Boca de cavitat, galeria etc.
Un segon exercici estaria el de fer la mesura composta, tractaria de fer la mesura en vers tres punts AV, HAC, amb dos angles alpha i beta amb la formula anterior h = tg alpha · AV i h = tg beta · HAC obtindrem dos resultats d'aquest farem la mitja obtenint una alçada més aproximada.
Una apreciació que hem de tenir present, quan fem la mesura haurem de sumar l'atura de com hem fet la mesura això vol dir que si l'hem fet ajupits sumarem aquesta altura, acostuma a estar entre 0'90 centímetres, més o menys per tothom (comprovat) si estem drets sumarem l'altura que manca com el cas anterior d'on fem la visual els nostres ulls, fins i tot la mida l'hauríem de prendre aquesta alçada. Això anirà a criteri de cada topògraf.




http://www.gisiberica.com/
Però hi ha altres mitjans, i no precisament lligar una pedra a la cinta mètrica i llançar-la fins que toqui el sostre i agafar la mesura quan queda prou tensa la cinta.


Els primers en aparèixer foren els mesuradors d'ultrasons, encara és venen i son els més barats de tots els mesuradors del mercat, amb variacions. El seu funcionament esta basat en l'eco localització l'aparell envia un senyal inaudible per les persones i quan troba l'obstacle, aquest retorna contant el temps passat entre l'enviament del senyal i el seu retorn, calculant aquest donant la distancia. Donà molts errors degut a les interferències produïdes per temperatura, obstacles intermedis, humitat, etcètera. Cal tenir en conte que algun model porten un làser però només com punter o indicador del lloc on és fa la mesura.



http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/MD001.htm
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/md007.htm
A partir de l'ultrasò, apareix i sembla ser que no hi ha canvis si més no, millores i més funcions, el làser. El principi de funcionament és per al desfasament de la llum del díode làser que emeten un feix de llum constant, a reflectir sobre l'objectiu provoca un desfasament fa que l'aparell calculi la distancia existent, d'aquesta manera l'aparell obté les lectures.



El preu resulta prohibitiu malgrat això, la seva precisió resulta magnifica.
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/distanciometro-laser-prexiso-x2.htm
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-tlm-300.htm
Els models més simples tenen varies opcions, mesura de distància lineal, superfícies i volums, però en molts casos limitada la distancia mínima 20 a 30 metres. Les distancies poden variar dels 0,30 centímetres fins al 200 metres encara que amb menys també aniria prou bé, 50 a 60 metres. Darrerament a banda de què son molt petits caben en una mà, poden tenir funcions trigonomètriques (Pitàgores) podent fer les mesures que parlàvem al principi de l'article. Si no, tenim l'opció d'acoblar algunes adromines per aquest ús de clinòmetre. I fer mesures en graus obtenint més precisió en el càlcul. Encara que per la lectura de pendents va prou bé encara que té alguns inconvenients, ja que la lectura resulta imprecisa si ens tremola el pols, ja que el nivell és molt sensible als petits moviments. Existeix una bona varietat d'aquests nivells d'obra, tipus tot a 1 euro, fins més cars, per fer el que volem amb un del primer ja va bé.



Darrerament l'últim crit en mesura ve del mon del golf, ja que és comercialitzen pel càlcul de distància en aquest esport tan divertit com el tenis, per a la caça, i també per la silvicultura, per al càlcul de l'alçada dels arbres.







http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-rangemaster.htm
Però també si, no tindria raó de ser aquest article els podem utilitzar en espeleo. Té una avantatge sobre la mesuradora làser a l'ús, podem gracies a la seva ullera podem visualitzar l'objectiu i realitzar mesures prou exactes amb lectures precises de +/- 1 metre. Té un parell de desavantatge de moment resulta cara la seva adquisició superior als 300 euros, no mesura a curta distancia, només un model MD293A de la casa Bushnell que pot mesurar a partir dels 5 metres, la resta usi-la entre els 10 a 15 metres.
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/MD293A.htm
Desprès de valorar i mirar preus i altres paràmetres, la decisió a estat la d'adquirir un telèmetre òptic de la casa Nicon el 550 A S. http://www.nikon.com/products/sportoptics/lineup/làser/550as/index.htm





Amb aquest hem fet algunes proves de mesura amb bons resultats primer férem proves de mesura a distància a l'exterior, el bloc de pisos prop de casa meva amb una distancia de 133 metres. En la mesura d'alçades té un gran avantatge, qualsevol lloc és bo per realitzar aquesta, per sobre, al mig, de baix. En el cas de l'edifici l'altura resultant és de 27,80 metres, amb mesures de la part superior 142 metres, a la part inferior de 134,50 metres.





Un cop familiaritzat amb l'aparell en l'exterior tocava posar-ho a prova dins d'una cavitat. Com descric al principi de l'escrit tenia la intenció, ja feia temps, volia calcular l'atura de les dues boques de la Leze, també la de mesurar l'altura de tota la cavitat. I l'aparell en qüestió donava una bona opció per calcular amb efectivitat i precisió. Els resultats d'aquest càlcul foren els següents. Altura de la boca inferior en férem dues mesures una fou de 74,40 metres i la segona de 76,40 metres, hi ha dos metres de diferència, em decantaria per la segona com a bona. La boca superior el resultat de les dues mesures fou la mateixa 25,40 metres. Efectuarem dues mesures més en l'interior de la cavitat on suposem la part amb més elevació la mesura seria de 47,50 metres i la darrera mesura en la part que creiem menys elevada de 27,50 metres.



També en decidirem, perquè no hi ha dos sense tres en mesurar el Pou d'entrada de l'Emili Sabater, la primera fins on acaba la vertical de corda i altre on comencen les gateres que tindríem com el punt més baix de la sala. La primera dada i fent la mesura de la boca donava 18,50 metres. Seguidament mesuraríem de l'interior, colimant la boca amb el final de la corda obtenint un resultat de 18,80 metres, la darrera mesura seria de la boca fins a la zona més baixa de la sala amb una altura de 21,50 metres per obtenir millors dades fem una darrera mesura entre el ressalt del final de corda i el punt més baix de la sala obtenint un resultat de 2,80 metres, sumant aquest, als 18,80 metres el resultat és de 21,60 metres, hi ha una diferencia de 10 centímetres. Una bona tolerància en la mesura, no?






Ja posats mesuraríem el diàmetre de la sala que forma el pou amb diferents mesures obtinguts de diferents llocs de la sala amb resultats de la distancia mínima de 12,50 metres 13 metres, a la distancia màxima obtinguda de 14 metres.

Salut i al forat.

dilluns 19 de juliol de 2010

RECERQUES I EXPLORACIONS, LA LEZE. CANYÓ O COVA?



La leze o Leize, anomenada com cueva de la Leze, topònim redundant. Perd la "i", penso, podria ser per la variació idiomàtica que és donà a la contrada, del mot euskera Leize (?). On la seva traducció vindria a ser abisme, caverna ......
Pel que sembla la cavitat fou utilitzada per passar una canonada, encara queden restes d'aquesta per dins la cavitat, que feia arribar les aigües de la pressa de Ugarraundi al vessant sud, i que regula un dels rierols que menen aigua a la Leze. Una gran avinguda desmantella tota la instal·lació que hi corria per dins. Tornant a refer-la aquest cop per l'exterior. Però que resta en desús, com podrem observar, doncs el camí que ens du a la boca superior ens acompanya en un tram de la pujada.


Malgrat que tothom se'n entesti a denominar-la com un canyó, o barranc, resulta ser una cavitat amb formes meandriformes ja que segueix una fractura de nord a sud aproximadament amb diferents canvis de direcció. Amb un desnivell de 107 metres i una distancia entre boques de 572 metres. Localitzada en serra de Aizkorri - Altzania.
Per arribar-hi vènit de Pamplona direcció a Vitòria per l'autovia A-1 prendrem la sortida de Egino fins arribar a una benzinera ( d'aquí veiem l'enorme boca de sortida) al costat aquesta surt un camí en mal estat que passa per sobre de la via del tren, finalitzada aquesta, girarem a la dreta a pocs metres un camí asfaltat ens du fins l'estacionament i la zona de pícnic. Aquí hem d'anar a l'altre costat de la serra que tenim davant. Un camí ara bastant marcat que s'inicia a l'altre costat del rierol que surt de la boca inferior ens condueix en una hora i dos quarts fins a la boca superior.



Quan arribem a la part superior de la cresta bretxa de Koloskako podem albirar el paisatge de fageda que creixen dins l'olla de Ugarraundi, . (resulta convenient que per accedir a l'olla hi ha la possibilitat de dos accessos, el primer i el més senzill malgrat és una desgripada. Arribem a un coll a mena de bretxa on i creix un arbre, s'identifica de l'aparcament és a on n'haurem de dirigir-nos. Algunes fites ens porten fins a una punta de la cresta on existeix una altra bretxa aquí em d'insta-la un ràpel uns metres més avall). Una important desgripada en tendència a la nostra dreta baixant, fins superar un fondal sec, en cas contrari trobarem que ens hi aboquem al penya-segat. Les lleixes ens va duent poc a poc fins al replà on s'inicia el primer ràpel, 
Hi ha dues opcions al costat esquerre un arbre amb cintes indica l'inici del recorregut a l'esquerre just en la pendent per accedir tenim l'altre despenjament que ens introdueix en un petit circ rocós on s'uneixen dues torrenteres que alimenten la cavitat.



Una gran portalada que resulta la boca superior ens fa penetrar en el màgic món de les tenebres durant un curt espai de temps la llum de l'exterior ens il·lumina el camí a seguir. Una primera davallada d'uns 13 metres que arribarem per una lleixa. Als pocs metres un gir del meandre fa desaparèixer la llum de l'exterior malgrat que encara s'intueix.



La cavitat és fosca no per l'amplada del meandre que forma la galeria, si, més per l'alçada que presenta tota la cavitat, i la foscor de la roca que ens envolta cosa que fa que les fotos surtin gaire bé negres. Una successió de ràpels i ressalts alguns els podem desgrimpar, ens condueixen inexorablement fins a la sortida. Arribem al ràpel més llarg en l'interior, d'uns 14 metres on el sostre s'ajup, seguit d'una zona amb un llit de còdols. Estem a una mica més de mig recorregut, finalitzada aquesta part del recorregut retorna la llum del dia.




Una altra sèrie de ressalts i arribem al sifó, un pont de roca que resulta mig submergit, podem passar per sobre d'ell encara que pujar-hi resulti una feina feixuga pel relliscós de la roca degut a les algues que hi viuen instal·lades en ella. Els darrers ressalts i arribem a la resclosa on s'acumula l'aigua que recullen, penso per abasti els pobles veïns la resta corre per la riera de Artzanegi. A escassos 100 metres arribarem a l'aparcament donant aquest recorregut espeleològic per la serra Aizkorri - Altzania.





Un parell d'enllaços sobre la cavitat. on he trobat informació.
http://images.google.com/imgres?imgurl=http://barrankas.iespana.es/images/botones/botonmapa01.JPG&imgrefurl=http://barrankas.iespana.es/rio_leze.htm&usg=__H9MhfEy4Wbner5cLmwlA4OYWQGI=&h=128&w=128&sz=5&hl=es&start=186&itbs=1&tbnid=UG1zAqQYopMk5M:&tbnh=91&tbnw=91&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bleze%26start%3D180%26hl%3Des%26sa%3DN%26ndsp%3D20%26tbs%3Disch:1


http://www.barranquismo.net/paginas/barrancós/cueva_de_la_leze.htm

Aquest sobre els jaciments arqueològics trobats a la zona.
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/20256268.pdf

Salut i al forat.

dilluns 28 de juny de 2010

LA REVOLUCIÓ EN ANCORATGES, CLIMB-TECH.


Màxima seguretat, arriba la revolució en qüestió d'ancoratges per escalada, qui sap si l'espeleologia es farà reso d'aquesta nova forma d'equipar, neta, practica i lleugera. qui sap. Bé haurem de senyalitzar els forats per saber on col·locar l'ancoratge. La ment humana no té límits per poc que sembli, hi ha bones idea, però aquesta resulta magnifica.
Diferents enllaços explicatius i us recomano el segon vídeo per l'explicatiu que resulta.
http://www.climbtech.com/products/removable-anchors
http://www.climbtech.com/sites/all/themes/climbtech/datasheets/CT_RB1014_Datasheet_0210_web.pdf
No puc explicar-ho més cal veure els enllaços i vídeos, magnífic, esfereïdor!!!!!!!!!!!!!!
Chapeau.





ClimbTech Demo - Removable Volt from Vinny on Vimeo.


ClimbTech Co-Founder Falls 50ft Using ClimbTech Removable Volt from Vinny on Vimeo.

Salut i al forat.

diumenge 27 de juny de 2010

MODIFICACIONS PER AL DUO, I ALTRES LÀMPADES PER ESPELEOLOGIA


Qui no esta disposat a fer-se làmpades o no té manetes per fer-ho, pot adquirir diferents sistemes d'acoblaments per col·locar en formats en ús actualment. Pel que sembla es tracta d'adminicle de fàcil muntatge, no més cal seguir les instruccions.



En venda al comercial MASTREL SUPERLED. Munta els led's de la sèrie Superled-3 SWLT, on trobem diferents potencies d'il·luminació, a partir de 3 lumens fins a 240 lumens. Gens menyspreable qualitat preu. Utilitzant piles alcalines AA o recarregables de Ni-Mh. Amb una autonomia mitja de 12 a 24 hores depenent de la potencia utilitzada.
Nivell 1 - 120 Lumen - 12 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)
Nivell 2 - Emergència: Lumen 300-200 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)
Nivell 3 - Mastrel Test (prova de la bateria)
Nivell de potència 4 - Capacitat màxima: 240 Lumen - 4 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)




La següent comercial CustomDUO ven quelcom similar però amb un altre aspecte consta de dos mòduls que poden mantenir les cèl·lules de 14 led's o inferiors de Petzl . Poden utilitzar per complet el paquet ofert. Arribant a potencià de 290 lumens utilitzant el led Cree Q5  amb diferents nivells d'il·luminació. També ofereix la possibilitat de comprar paquets de bateries de NiMH de 4000Ah a 4500Ah.



I per últim una darrera incorporació al mon de les llumeneres per espeleo la IV TechTonique de fabricació suïssa. Que sembla tenir bones prestacions. Du dos led's Seoul Z-Power P7, integrat en una caixa d'alumini resistent a l'aigua. Amb diferents nivells d'il·luminació. Es pot alimentar amb piles de NiMH de 1.2V o alcalines de 1.5V (4 piles en sèrie) o fins i tot un paquet de Li-Ion de 7,4 Volts. Mantenint la caixa de la bateria de la Duo que portem a darrera.

Salut i al forat.

diumenge 6 de juny de 2010

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, L'ESQUERRA, LA LAMARCA - TORRES


Dissabte, preparatius de la campanya, i diumenge una mica de metres per arribar a cota amb una certa comoditat tampoc serà fàcil............
Toquen diana d'hora, el dia abans un malestar no em donava bones vibracions. Llet calenta amb mel i un medicament d'aquells de xoc per avui estigui en condicions. El dia s'ha aixecat amb llampecs i trons, la pluja maleïda, els caps de setmana no son pels pobres. De totes, totes ha pogut més les ganes que tots els entrebancs que Sant Pere hagi volgut posar. Carretera i trastos, a les 9 del matí ens anem trobant a la boca de l'Esquerra. Reunió de pastors dins d'un cotxe, anem al bar, o............. Treva, ens posem el vestit dels diumenges, avall, som cinc components d'aquest grup internauta que millor o pitjor va fent activitat, avui aquí, demà allà.


Aquesta  coneguda cavitat escola per excel·lència que amb tanta instal·lació resulta molt fàcil perdres en un mar de espits, parabolts, químics i ferros varis, coses que tenen les aglomeracions. En poc arribem a la cambra nupcial. En aquest lloc la cavitat pren dos camins una rampa ens du a la via rat penat. Una gatera ascendent accedim al pou Lamarca, és per mi un dels pous més elegants i estètics de l'esquerra i poder de les cavitats del Garraf. Un cop casi superada la gatera una lleixa en forma de balcó ens posa en la capçalera del gran pou, encara que sembli un xic exposada la seva capçalera no resulta gaire difícil d'instal·lar al punt comences a davallar al pic un parabolt rovellat el podem utilitzar per fer un desviador, paraula que altres emprant amb un mot diferent que ara mateix no en ve a la memòria, i que ha enriquit la tertulià subterrània que estona més tard faria que la nostra estada en el fons de l'avenc es prolongués més estona. 









Un pèndol a uns cinc metres de la base del pou, i aterrem en el túnel de l'infern. Aquí decidim aturar l'exploració més per falta de ganes, que per altra cosa. Anem sortint com sempre sense presa, però sens pausa, un cop a l'exterior la pluja anat fent la seva feina, però un sol esmortit pels núvols ens rep, cosa que encara que gaudeixi de les tenebres, el sol la seva llum també m'agrada. Desprès excursió al bar recuperar forces, i seguir parlant de collonades, de cinema de por i altres esports, balls i balladors.

Salut i al forat


dimecres 26 de maig de 2010

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL CAMPILLO, LA LLENCA I EL CANDIL



A la fi, puc fer l'article, de dilluns que no he pogut fer res sobre aquesta sortida.

Feia uns dies que no realitzava cap crònica del GEXXI. Aquesta sortida prevista feia un parell de mesos abans va haver de ser posposada en dues ocasions la primera per el període hivernal  dels ratpenats que descansen en els seus llocs d'hibernació, el que fa que la cavitat resti prohibida l'exploració  http://www.espeleocv.com/index2.htm. El segon per temes personals que no cal tractar en aquest lloc. Finalment aquest cap de setmana passat podíem anar. Quatre components del GEXXI quedàvem entesos per fer el viatge fins a Tous. A Alberic en l'hostal can Domenehc ens trobarem amb el company Enric acompanyat pel Pasqual. Quatre hores de viatge entre converses, musica, amb alguna parada tècnica. En el lloc establert trobem als companys valencians, salutacions, converses sobre temes banals i anteriors coincidències. Decidim anar per feina i pujar cap a la serra que s'aixeca per sobre del poble de Tous, seguint la carretera que du al pantà de Tous. A pocs kilòmetres fem una parada on ens indiquen on és troba l'avenc del Palmeral o Palmerar, amb una profunditat d'uns 40 metres, com a possible activitat per al dia següent abans de tornar cap a Barcelona. També una mica més endavant ens indiquen el lloc per arribar a la cova del Candil, cosa que provoca un petit embolic a l'hora de localitzar la cavitat.

En uns kilòmetres ens presentem en el Campillo o Campet, anys abans, farà uns 13 o 14 anys vaig fer l'exploració d'aquestes dues cavitats, cosa que quan estàvem arribant al lloc en qüestió la memòria selectiva de què gaudeixo me'n recordes d'aquells dies, i els canvis que han alterat, no gaire el paisatge. En aquella època la pista no era asfaltada en canvi ara és tota coberta per l'asfalt amb algun tram de terrè...poc.
Un cop passat el coll que separa el pla del Campet, del Fondo una gran dolina que queda per sota de dos pics característics que formen aquest coll, parem al costat esquerre de la pista, en menys d'un minut arribar a la boca de la Llenca del Serrano cavitat que farem més tard. Fent la prova de comprovar la seva profunditat tirant un seguit de pedres.
Seguint la pista en un kilòmetre aproximadament passem pel costat d'una caseta en la seva part posterior abans la pista passava per davant, aquest espai l'ocupa uns camps d'oliveres i vivers d'arbres fruiters. Si no gaudim de tot terreny deixarem el cotxe en un costa i d'aquí una pista en mal estat, se'n dinsa per al costat de la caseta en l'inici d'un pendent que paral·lelament segueix el torrent anomenat Forcat de l'Avenc. En un kilòmetre ens plantem en la capçalera de la cavitat. La sima del Campillo ara existeixen uns cartells indicatius senyalitzant on es troben altres enganyen com explicaré més endavant.
Un panell explicatiu ens dóna la benvinguda amb fotos i topografies a banda d'una descripció de la cavitat.
Ens preparem i fem dues instal·lacions per davallar els 52  metres de vertical totalment aeris que sense presa, però sense pausa, plantifiquem els nostres peus en la base d'aquesta vertical.

 Fem un dinar lleuger d'entrepans mentre comentem la jugada. El grup es divideix i cada un va baixant per diferents llocs de la rampa que porta fins la zona més profunda de la cavitat -118 metres............ això també ha canviat abans, penso era 116, no ho discutiré. L'enorme sala crida l'atenció les formacions de piles de plats que trobem per tota la sala, que lleugerament il·luminada per la boca de grans dimensions li confereix un aspecte majestuós.





Fotos, fotos i més fotos, anem passant l'estona. Com sempre sense preses però sense pauses, altre cop en la vertical per anar sortint. Un a un retrobem la calor que aviem deixat en l'exterior, malgrat que aquestes cavitats son prou càlides i no cal posar-se gaire roba d'abric el sol resulta prou fort.


En  una estona ens trobem a l'aparcament de la Llenca que també és senyalitzada amb un rètol. Aquí ens acomiadem dels companys Valencians, son les 7 de la tarda, pròxim objectiu la Llenca del Serrano. En breus moments ens hi situem en la boca de la cavitat. una vertical d'uns 42 metres arribem a una gran sala dividida per una gran muralla que parteix la sala en dos espais. Remuntant pel cantó S-E resseguint la paret arribem a una zona més concrecionada, en direcció S-O una mena de capella bellament decorada hi trobem una gatera ascendent que entre passos estrets ens atansa a la sala Vicent Ajado, nom del seu descobridor, aquesta sala ja hi havia estat en l'anterior visita, he de dir que pensava que el seu estat seria lamentable, però en treure el cap entre les columnes que suposen el darrer obstacle per arribar a uns dels cels espeleològics fou un emocionant retrobament, xapó per nosaltres, blanca immaculada, el viatge a pagat la pena. Foto!!!!!!!!!! i més fotos...... he intentat fotografiar tot el que creia possible fotografiar, un parell d'hores que s'ho mereix.











Tornats a la sala continuem albirant les meravelles de l'indret. Passem de davallar el pou que trobarem en la part nord, no tenia bon record d'ell, resulta un tub infame i farcit de fang sense interès, l'únic si vols fer cota.
Sortim a l'exterior un a un ja que hem instal·lat la vertical directe, es pot fraccionar uns 7 metres més avall però tampoc evita les esperes poder resulta més llarg, a gustós .....
Com que la intenció és realitzar alguna cavitat més  abans de tornar a Barcelona al dia següent, dormirem en la zona hi ha diferents llocs on podem plantar una tenda iglú. A la llum dels frontals anem preparant sopar i lloc per ubicar la tenda. Seguim amb les converses de bugaderes i els objectius a realitzar al dia següent i per altres possibles sortides exploratòries. La fatiga comença a fer acte de presència i decidim començar anar a dormir, cap el sac, la nit càlida amb una lleugera brisa ens acompanyarà durant tota la nit il·luminats per una lluna creixent,................. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ.................
Al dematí esmorzar nutritiu de cafè, xocolata, i marranades varies, recollim i camí vers a cercar la cova del Candil. Aquesta serà l'activitat divertida del dia, i mai millor dit.... sota les errades indicacions dels companys valencians seguim el que creiem una sendera perduda molt perduda, perduda ella i nosaltres (vegeu, tres espeleologos en apuros perdidos en la infinidad Valenciana). Enfilem per un torrent en un flanqueig rectilini per no perdre gaire altura al poc observem un rètol d'indicació característica de la zona. I alegrement enfilem cap el lloc localitzat, la cosa no quadra gaire però.......... un a un anem destrempant aquell forat comentat que faria falta una corda doncs era una mica exposat el tema, però............. a fora posa clarament, cova del Candil malgrat que la topo que també hi és, s'assembli un ou a una castanya. Desprès d'apedregar-nos i jugar-nos el físic, restem a la base del pouet d'uns 7 metres, al seu extrem nord un esglaó sembla que sigui la continuació segueix sense quadrar la cosa hi trèiem el cap pel dit forat això no tira ni ha tirat en la vida ni em quedaré per veure quant s'obri. Perplexes (cara de ximple) ja que suposadament havíem seguit les indicacions donades. Abandonem momentàniament  la cerca de la cavitat, retornant al cotxe. Allí ens trobem uns col·legues vingut de la ciutat de Valencià intercanviant experiències i opinions sobre les cavitats de la contrada. Nosaltres fora de les dues anteriors no coneixem cap més. Ajuntem esforços uns per aquí uns per allà, intentem cercar per un altre lloc. Tornem a fer llufa i donar més voltes que, un........el dia del pare.



Finalment entre suposicions i l'accidental trobada d'unes pintades, un dels companys agregats a darrera hora aconseguim trobar la cavitat. Jo hi havia estat per sobre com mil vegades. Coses de la espeleo. Explorem la cavitat resulta una galeria d'uns 300 metres que en els seus 100 metres inicials esta prou concrecionat  amb gourcs mitjanament plens d'aigua, la resta com gaire bé tota la cavitat esta en descalcificació i la inpronta humana esta fent la resta del treball inclús accelerant te'l, és la cova del poble com anomeno aquestes cavitats de fàcil accés i menys difícil de visitar. No hi ha fotos, perquè no vaig volgué arrossegar l'equip de foto desprès de tot el mareig.
Feta la feina resolem marxar, no abans de delectar-nos amb els famosos entrepans can Domenech i una cerveseta pel que l'alcohol ens tonifica chicha i cerevelo.

Per més informació visiteu aquesta plana web del Grup Il·licità de Muntanyisme d'Elx, http://gim-elx.iespana.es/links.htm.

Coordenades GPS:
Sima del Campillo:  30S X 700588,0 Y 4344617,3
Llenca del Serrano: 30S X 701429,2 Y 4343920,4
Cova del Candil: 30S X 703175,7 Y 4338478,7

Salut i al forat.