dimecres, 23 d’octubre del 2013

CAVEMAN 3000

Nou Frontal amb preu més o menys raonable. Submergible fins a 60 metres amb bones prestacions pel que sembla. Té alguns inconvenients en el sistema d'il·luminació com es el llum discoteca. Bastant complet i amb possibilitat de recanvis. Problemes per substituir les bateries segurament superable.



On adquirir-los
Opinions

diumenge, 6 d’octubre del 2013

divendres, 21 de desembre del 2012

BON NADAL, BONES FESTES



Bé com tots els anys i ja en fa quatre que hi vaig pujant articles aquest bloc toca desitjar-vos les festes de nadal i tal i tal. No em trencaré massa el cap per que no us vull avorrir ni tinc cap necessitat que m'odieu. Pel que us desitjo a tots bons nadals sense distinció de sexe, condició sexual, professió,  edat, esport preferit, condició política, etcètera. Jo prefereixo per això els Reis mags d'orient, per que porten regals al que s'hi porten bé i massa bé. Entenc que els desitjos es diuen amb bona voluntat i això és el que conta. Sobre tot als qui ho estan passant veritablement malament en qualsevol situació de la vida.

BONES FESTES, SALUT I AL FORAT. 

divendres, 22 de juny del 2012

LLUMS LED AMB BONES PRESTACIONS I POCS EUROS




Amb la crisi que tenim a sobre l'estalviar algun euro no esta de menys o de més i en tot cas sempre podem fer-hi algun arreglo o DIY fes t'ho tu mateix, però no tothom és capaç, té temps o paciència, àdhuc tot inclòs. A les hores l'alternativa és cercar algun producte que sigui a l'abast de les nostre possibilitats econòmiques aplicació de les tres bs. Com que a voltes vaig a la cerca de coses per internet per les meves aficions, també per la meva feina on en calen estris. A vegades trobo coses interessants que paguen la pena de provar, no vull dir que sempre estigui adquirint adminicles perquè si. 
El lloc web que visito habitualment és Dealextreme que gaire bé tothom coneix o a sentit parlar per algú proper i etcètera. En vaig fer amb unes llums que per el preu diríem que son una KK, tot i així fan el fet i per pocs cales podem gaudir d'una llum per espeleo prou rendibles per al preu exigit. Les dues primeres les he provat i una d'elles la tinc en us per a fer cavitats jo l'he "tunejat" o personalitzat. Però sense fer res les podem incorporar a la practica espeleològica.



La primera que és la que m'he ajustat a les meves necessitats estaria   http://www.dealextreme.com/p/ultra-bright-67-led-4-mode-headlamp-8834 , du 3 piles AA i una font luminica de 67 led, amb quatre modes 7 led fa bona llum per instal·lar per estar parat etcètera, 26 led bona il·luminació en galeries no massa grans, 67 led bona llum per anar tirant també veure detalls en llocs amples. No és la panacea es clar. Sobra el mode discoteque no arrugarem el nas tampoc. La caixa on es presenta el llum diu water resistant, bé deixem-ho en resistant. El trinquet per situar el angle un xic precari.  Preu 8,49 € sense cap càrrec adicional si ens l'envien per correu ordinari, (he fet prou compres i no he sofert cap problema) 



La segona poder no tant potent  http://www.dealextreme.com/p/compact-42-led-4-mode-universal-lamp-3-aa-22568 , tenim també tres nivell 4, 16, 42 led i discoteque, es una bona adquisició per fer cavitats. També es water resistant. Com l'anterior du 3 piles AA. 



Una darrera podria ser aquesta http://www.dealextreme.com/p/cree-q5-3-mode-240-lumen-white-led-headlamp-black-2-x-18650-92053 , una mica més per sibarites doncs el seu preu superior a les altres 29,19 € semblant a HA-III , a la meitat de preu, menys potencia de llum. Du un led Cree Q5 que aporta uns 240 lm amb 3 watts de potencia, cosa que promet una bon feix de llum. Bateria de Io-Liti ens podem fer alguna més aquí intervé el fes-ho tu mateix. Dos nivells de llum alta i baixa, i com no la discoteque de marres. Resistent a l'aigua, no crec que sigui submergible i a baixes temperatures. Amb els accessoris per dur-ho cap o casc i a la bicicleta. El cable el veig molt llarg, encara que pot tenir les seves avantatges. Carregador amb endoll UK cal un convertidor per la base endoll Europea.
Espero que hi trobeu utilitat. Salut i al forat.     

dimecres, 16 de maig del 2012

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG............15-M


Pertanyo a la generació del tant semenfotisme (todo medalomismo, traduccion libre, que no separatista, al castellano), paraula que no recull, el Pompeu, ni l'Enciclopedia Catalana, i menys la Real Academia de la Letras. 
Aquells que varem viure els darrers alens del dictador, però que no entenien res de res, perquè  alguns ......de política, ni parla'ne, a casa, on vas a parar. Treballar i ser un home de bé. La generació dels fills dels derrotats, que van passar por, gana i no volien tornar a viure aquells temps esborrats per molts de la seva memòria voluntàriament, juntament amb exhaustiu rentat de cervell. El poble senzill, amb pocs medis i pocs estudis. I feren l'esforç de donar-nos de tot i no tenir en compte altres aspectes, per la por a ves a saber  que....... van crear analfabets polítics el que hem estat fins ara. Això aquest que ens governen fins ara els hi hagi anat tan bé, juntament amb la caspa que continua tenint el país i els botiflers que llastren la nostre existència.  
Els que vam veure arribar la democràcia, però que no enteníem res de res. Així estem amb el mateixos d'abans i alguns agregats. Que jurarem la bandera, porque yo lo valgo. Que optarem per treballar, per que a casa hi entrés un altre sou, escàs, però una ajuda, i feia mandra siguem honrats tampoc hi havia possibles. Aprèn l'ofici, bé tampoc m'ha anat tant malament, alguna cosa positiva havia d'haver. 
I en aquella època alguns començarem a entendre algunes coses escoltant uns tipus que cridaven molt, amb lletres que deien alguna cosa més que paraules d'amor, encara que continuàvem entenent, res de res, i seguíem pensant tant se me'n fot. I anar-hi anant, que son dos dies i la vida és curta i tal i qual. I fot-li hores............ total tindràs el mateix i tan tens tan vals. 
Ara, començo a entendre que hi ha coses que no em donen el mateix, que gent que cobra un fotimer de cales, que ens diuen el que hem de fer a on podem anar i un llarg etcètera de coses i casos, ens estiguin prenent el pel fent-nos culpables del merder on ens han ficat ells i el seu ineficaç sistema democràtic basat en sectes de borregos, anomenat per ells partits polítics, a on mana el més ximple, perquè té mes contactes i menteix millor. Que com sabem tots menys alguns, és clar qui son, desperten de la seva letargia amnèsica cada quatre any per dir-nos el bons que son, el que faran per nosaltres per seguint-nos enganyant, abans de tornar a la seva amnèsica letargia. Bull entendre que no tots son així, però no tinc més opció que pensar malament de tots. Corruptes que es valen del poder que el hi atorga el poble, aquell que ells cínicament anomenen sobirà i quant els hi convé es passen per el forro les coses que el poble decideix democràticament, amb el vot que menys preuen passant a ser una part dels seus sondeigs. Juntament és clar amb els usurers que dediquen el seu temps lliure a deixar cales........ per les seves empaperades publicitàries de jo us enganyaré millor....... bé.... deixar cales, especular amb els guanys i les il·lusions dels pobres paries de la terra que hi dediquen el seu esforç a tenir alguna alegria en aquest mon ple de .................... que si volessin mai més veuríem el sol, i segueixo sense entendre res de res. I pregunto. Per que hem de pagar les seves cagades? Per que hem de renunciar als nostres drets? un aplaudiment als sindicats, plasss. Per que hem de tenir una moneda de rics sent un país de pobres? Per que hem de renuncia  a un país millor, amb investigació, educació, etcètera? Per que sou tant mentiders, manipuladors, especuladors, i FILLS de MALA MARE? Per que hi ha tanta gent agafada a la mamella, inculte e inepte rebent un sou de puta mare? Hi ha gent que per culpa d'aquesta colla de cagamandurries, ho esta passant molt malament, però no de no poder pagar el piset de 40 m2, no!! més aviat per no poder donar menjar als seus fills, per culpa d'aquests mal nascuts. Perdoneu m'enfilo i.............. La culpa és nostre perquè els hem deixat fer, perquè ja estava bé, la por als problemes, d'atur, l'hipoteca, i tot allò que ens treu el son. Però això ja passa de taca d'oli. Prou, prou, i mil vegades prou!!!!!!!. 
El que si que recordo i ara entenc, era els poemes d'amor que cantaven aquells tipus que cridaven tant i feien molt de soroll, i com que no soc rancuniós els hi dedico aquests ineptes un parell d'aquest poemes. Que com podreu llegir raó no els hi faltava. Poder premonició o és veia venir?    

Putos politicos del mundo entero
siempre a la orden del puto dinero
no nos dejais ninguna otra salida
que hacer del miedo nuestra forma de vida

Putos imbeciles, "correveidiles"
prostituyendose de tapadillo
justificando lo que otros deciden
putos estomagos agradecidos

Siempre trapicheando con los votos
para cagarnos en nuestra miseria
viviendo alegremente de nosotros
siempre a nuestro servicio ¡¡Vaya jeta!!

Me la trae floja, titeres de Marte
si traeis pilas o vienen a parte
pero tengo una duda, que me pone malo
¿sois de madera o es que vais de palo?

Iros todos a la mierda, estamos hartos de la corrupcion
Todos a la puta mierda, estamos hartos ¡------------------!

Cobardes y ladrones escondidos
siempre al calor del sol que mas calienta
cada vez que sacamos la cabeza
mandais la policia y nos revienta

Cuando la muerte es mejor que la vida
salen las ratas de la alcantarilla
cuando la desesperacion estalla
llega la hora de la venganza

Iros todos a la mierda, estamos hartos de la corrupcion
Todos a la puta mierda, estamos hartos ¡-----------------!

Iros todos a la mierda, estamos hartos de la corrupcion
Todos a la puta mierda,valientemente con decision.

Iros todos a la mierda, estamos hartos de la corrupcion
Todos a la puta mierda, estamos hartos¡-----------------!
----------------------------------------------------------------------------
Liquidar la delincuencia
es una plaga social
una raza despreciable
una raza a exterminar.
Banqueros, unos ladrones sin palanca y de día
políticos estafadores juegan a vivir de ti.

Fabricantes de armamento eso es jeta de cemento
las religiones calmantes y las pandas de uniforme
la droga publicitaria
delito premeditado
Y la estafa inmobiliaria

Delincuencia, delincuencia es la vuestra.
¡Asquerosos!, delincuencia es la vuestra
vosotros haceis la ley.

Explotadores profesionales
delincuencia es todo aquello
que os puede quitar el chollo
que os puede quitar el chollo. 
------------------------------------------------------------
Aqui més poemes. LA POLLA RECORDS. http://www.musica.com/letras.asp?letras=8455
No és espeleo, però ho havia de dir.
Al moviment del 15 de Maig de 2011, arriba el canvi. 
Salut i A les barricades. 

dissabte, 25 de febrer del 2012

ESTUDI ESPELEOLÒGIC DE LES COVES DE L'OR O DELS ENCANTATS, (2)




Trets geològics
Pertany a les fàcies del Silurià-Devonià, situat entre el Silurià superior i el Devonià inferior, datacions a partir de la seva fauna fossilífera. Podem observar part d'aquests fòssil Tentaculites a l'extrem oest de la galeria principal, en tot el sostre d'aquesta mateixa galeria també podem veure exemplars (fragments) de crinoides, amb alguns exemplars de braquiòpodes  però sense poder-los definir per estar molt alterats. Vist aquests, podríem dir que la seva datació es troba en el meso-devonià segons les fons consultades. Aquesta situació entre estrats la podem observar, doncs, que les llicorelles o pissarres Paleozoiques és troben en la base, Ludlowià, un segon nivell de calices massives amb calcoequistos, els darrers nivells on trobem la cavitat de margues calcàries i equistoses del couvinià, ens fem una idea de la situació estratigràfica.
Formada per calices i margues calcaries, del tipus de roques que podem distingir i prou alterades en alguns casos amb nòduls ferruginosos i/o argilosos.
Per més informació:
Biostratigrafia y Facies de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior y Devonico Inferior de Santa Creu d'Olorda S. GARC~A-LOPEZ, M. JULIVERT, J. SOLDEVILA, M. TRUYOLS-MASSONI, I. ZAMARRENO

plànol geològic de la zona. ICC

plànol pertanyent al treball, ( Biostratigrafia y Facies de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior Devonico Inferior de Santa Creu d'Olorda )




diferents tipus de fauna fòssil que observem en la galeria principal 


Espeleogènesis
Tractant-se a grans trets de una cavitat tectònica, la conjectura de part de la seva formació, si més no entendre la seva possible formació.
Alguns autors, especifiquen que la seva gènesis és deguda, al desplaçament de la massa  de margues/calcaries al estar assentades sobre les pissarres del banc paleozoic, aquest sócol calcari es desplaça per la seva pendent degut a la perduda del nivell de pizarres pel desplaçament i/o erosio d'aquestes.



Podem conjectura també, una manera diferent d'interpretar-ho. Si pensem que els bancs de pissarres tenen una inclinació contraria al suposat desplaçament. Un cop assentats el bancs de pissarres i margues (sedimentació), aquests prenen una base solida en la seva estratificació. Mes tard els moviments orogènics modelen la serra en tot el seu conjunt,  però el sòcol de margues on és troben aquestes, es alterat en un sentit diferent del que és produeixen en el modelatges general, tot el bloc on és localitza la cavitat s'enfonsa horitzontalment a diferencia de la línia general del plegament, formant-se en una sèrie de terrasses esglaonades a mode de "HORST" o massís tectònic, veiem que son tallades per dues falles al Nord i al Sud. Seguint la seqüència, trenquen i segueixen la mateixa forma del sinclinal, al ser la part superior de l'estrat aquest sembla que no segueix la forma del sinclinal quedant col·lapsat entre els flancs del plegament. Resta assegut sobre d'un estrat tou d'argiles o altres materials fàcilment solubles. Formant-se fractures en dues direccions S-N,  E-O , deixant espais prou amples per ser transitats. Donat que no observem contactes de desplaçament horitzontals, més aviat un desplaçament vertical en un enfonsament caòtic, observant el conjunt tenim la sensació com si els blocs els hagueren deixat caure al no tenir una base solida on quedar recolzats, restant apilats i desplaçats aleatòriament.
Pel que la seqüència estaria en; assentament dels estrats, moviments per l'orogènesi, modelatge de la base, facturació dels blocs definits tant en horitzontal com en vertical, precipitació de les masses margoses cap el sinclinal, contenció  pels flacs de les xarneres. Per últim arrossegament de materials de reblert, pas hídric, observant tots aquest complexos com en la galeria principal, enllaç galeria paral·lela amb signes d'erosió-corrosió com també la fixació dels punts alts de la galeria, que reposen entre ells, i en tota la cavitat. Alguns fixats en les parts altes, altres fixats per blocs superiors que les tanquen.



contacte, trituració dels materials intermedis  

esquerda vertical superior, separació dels blocs


Litoquimiogenesis
De fenomens reconstructius en trobem una bona proporció malgrat s'especuli la nul·la existència d'aquest. La majoria de processos químics son representats per colades o crostes de mil·límetres a centímetres de  gruix, i petits macarrons testimonials, també petites banderes de gruixos minsos a d'altres amb proporcions centimètriques, observem alguna colades d'aspecte “mamelonar” en llocs on les esquerdes son a escassa distancia de l'exterior. Aquí la circulació d'aire és constant ja que es troba en relativa asociació entre les diferents boques que composen la cavitat.
Pel que trobem més abundant en la galeria principal pel volum observat i per la menor circulació d'aire. On les seves parets estan recobertes de crostres estalagmítiques, com dèiem de un a dos centímetres de gruix. Amb alguna particularitat com resulta d'una mena de petits micro gourcs penjants tant vertical com horitzontalment amb similituds a una esquena de drac. També com incipients banderes de pocs mil·límetres a més de 5 centímetres d'amplada, algunes localitzades en l'interior de les esquerdes.
La velocitat de les filtracions hidriques, donada per la fracturació es molt definida i generalitzada, aquesta particularitat don peu a que quant és produeixen aportacions hidriques de l'exterior aquesta en un principi s'escoli a gran velocitat no deixant que hi existeixi el proces quimic preceptiu, però quant aquest flueix a menor velocitat (fluxe laminar) aquesta pot realitzar els cambis quimics necessaris. També observem que aquests processos químics son més presents en la part de ponent de la cavitat on els processos reconstructors s'observen amb més profusió, causa de la saturació de la humitat relativa alta encara que amb períodes de baixa aportació hídrica períodes de sequera.










Climatologia:
Podem dir que és tracta d'una cavitat del tipus oberta amb més de dues boques una d'elles superior, amb anemocirculació. Encara que com veurem més endavant no tota la cavitat té aquesta característica, degut a la seva estructuració.
La temperatura molt constant, ja que la seva variació, entre el 16ºC a 17ºC amb puntes de 18ºC. Prova de que la temperatura es prou constant, sobre tot ho notem a l'hivern on al accedir, les ulleres s'entelen de sobte relació temperatura humitat.
És realitzem una sèrie de mesures de temperatura i humitat. En diversos dies, per comprovar el comportament climàtic de la cavitat a on observem una dissociació i diferenciació amb dues parts de la cavitat. On les mesures d'humitat resulta més acusada estaria la zona de ponent i l'altre la zona de llevant més eixuta relacionada amb l'humitat exterior.
Les temperatures, preses amb els higro-termòmetres, demostren com la temperatura de l'interior de la cova, en els punts aïllats de l'exterior, com són els punts 8 “Galeria Principal”, el punt 14 “Sala dels Graffitis” o el punt 31 “Galeria Paral·lela”, mantenen una temperatura gairebé constant indiferentment de les condicions d'humitat. Les temperatures oscil·len, en els punts anteriorment esmentats, entre els 15ºC i els 17ºC i l'humitat es manté bastant alta entre el 88% i el 93% com a nivell màxim d'humitat registrat. En canvi el punt 64 “Sala Gran”, degut a les notables oscil·lacions que demostra en humitat però també en temperatura, és necessari pensar que aquesta zona de la cavitat està influïda per la climatologia exterior, volums d'aire exterior el que fa el desplaçament de l'aire de la zona hipogea en vers a la epigea o viceversa, s'observa que aquesta influència característica és a causa de que en un nivell superior d'aquesta s'hi troba la boca superior del sistema “El Llaminador”, la boca d'entrada en una zona intermitja i la boca inferior que també és pròxima en connexió amb la pròpia “Sala Gran” i la boca principal juntament amb el primer tram de la  “Galeria Principal” influencien la “Sala Gran”. Pel que dues boques és situen en la mateixa vertical relativa, l'inferior però influencià aquesta circulació tant ascendent com descendent. Aquestes condicions variables, d'anemocirculació, amb els volums que existeixen entre les boques i accesos a la “Sala Gran” fan que les velocitats del fluids gasosos aportin o llevin les aportacions d’humitat i evaporació dins aquesta zona molt definida, teoremes de Bernoulli, i Venturi, i el pròxim accés a l'exterior, possiblement és el que fa de la “Sala Gran”, la més rellevant en quantitat d'éssers vius localitzats a la cova “sobre tot depredadors”. Sense que en cap cas destaqui aquesta com la galeria més humida de la cova ni amb condicions de microclima. Ja que es tracta d'una zona on l'ambient és carregat de pols i el sòl és colgat per sediments secs.
Per la seva banda el punt dos, pres just davant de la boca principal, és el primer que rep tota la influència de l'exterior directament. Tot i això el canvi de condicions climàtiques és molt destacat sobretot en les darreres presa de dades, on la temperatura augmenta 6º a 7ºC al endinsar-se en la pròpia cavitat.
També destacar la perduda o expulsió de aire en la boca principal, que en certes condicions climatiques sobre tot hivernals, podent mesurar temperatura i humitat a partir del llavi superior d'aquesta entrada. Amb valors de 3º de diferencia entre la temperatura exterior i l'estació 2 i un 10% més d'humitat relativa.



Temperatures dia 9-10-2011 Dia clar i soleiat
         exterior     25ºC 49% Humitat
estació2    20ºC 72% H
estació8    16ºC 95% H
estació31  15ºC 99% H
estació64  18ºC 69% H
Temperatures dia 23-10-2011 Dia plujós
          exterior     19ºC 78% Humitat
estació2    18ºC 78% H
estació8    16ºC 89% H
estació31  16ºC 88% H
estació64  17ºC 76% H
Temperatures dia 30-10-2011 Dia clar i soleiat
        exterior     19ºC 77% Humitat
estació 2   18ºC 85% H
estació 8   16ºC 91% H
estació14  16ºC 93% H
estació31  15ºC 92% H
estació64  16ºC 83% H
Temperatures dia 10-12-2011 Dia clar, soleiat i molt ventós
        exterior     10ºC 70% Humitat
estació 2   17ºC 88% H
estació 8   16ºC 89% H
estació14  16ºC 88% H
estació31  17ºC 88% H
estació64  16ºC 86% H
Temperatures dia 15-01-2012 Dia nuvols i clars
        exterior       9ºC 63% Humitat
estació 2   15ºC 97% H
estació 8   15ºC 92% H
estació14  15ºC 93% H
estació31  16ºC 92% H
estació64  14ºC 95% H


Biologia
La intenció en aquest apartat fou la de poder localitzar i identificar els animals que visquessin a la cova i saber si hi habitaven perpètuament o simplement de manera transitòria. Tot i que és àmpliament conegut que la fauna dels interiors de les coves amb poca assiduïtat d'aigua i no gaire rellevància amb nivells d'humitat, no és gaire diversa.
El primer dia d'estudi i observació de la cova es va comprovar que, com a mínim la cova era habitada per un immens nombre de culícids que es trobaven repartits al llarg de les dues parets de la galeria principal i que són usuals habitants d'aquestes de mode diürn. Aquests culícids de dimensions considerables, entre un centímetre i un centímetre i mig, són extremadament comuns en la majoria de coves de climes temperats i s'hi troben a centenars. Aquests però no van poder ser fotografiats ja que a la mínima que noten una presència, com era la nostra, no deixen de volar formant núvols d'individus. Però, tot i ser molt abundants perpètuament a les coves, no són animals troglòbits ja que la seva morfologia no està ni molt menys adaptada d'una forma tan brusca, com podria ser si fossin amb absència de pigments; tampoc les seves ales estan atrofiades. Aquesta espècie de culícids, va poder ser comprovat que tan sols es mantenen ocupant les cavitats durant els mesos d'estiu o de forta calor en l'exterior i en estades diürnes, ja que contràriament durant l'hivern i tardor, la presencia d'aquest insecte és nul·la dins les coves. De la mateixa manera, el primer dia, també van poder ser observades petites mosques comuns que probablement devien haver entrat a la cavitat per accident, però que es trobaven en parts de la cova endinsades i , lògicament, totalment a les fosques.
A demés dels culícids tan abundants, que van suposar irreconeixibles i inclassificables, ja que no es van poder fotografiar, i les mosques comuns, aparició de les quals és considerada negligible, en la cavitat es troben una quantitat rellevant de varis individus de diferents espècies d'animals, insectes i artròpodes en la seva totalitat, i a més a més altres espècies de fongs que no ha sigut possible la seva identificació per falta de mitjans. En aquest cas vam tenir una sorpresa notable, a causa de que la més comuna de les aranyes que troben a la majoria de cavitats, és una espècie anomenada Meta Bourneti, que en aquest cas n'era absent i no ha sigut trobat cap exemplar a cap lloc del recorregut.
Els exemplars d'espècies d'aracnids que han sigut trobades a la cavitat de la Cova dels Encantats han sigut: Es tracta d'un aràcnid del qual només ha sigut trobat un sol exemplar en la anomenada “Sala Gran”. És pertanyent a l'ordre Araneae, Subordre Araneomorphae, Subfamília Agelenoidea, Família Agelenidae, però de la qual el gènere i l'espècies no han pogut ser identificats eficientment.
Mesures i característiques: la mesura està compresa entre 1-2 centímetres i es caracteritza per la seva manera de parar els paranys i per fer les teranyines. La manera peculiar de fer les teranyines per aquestes aranyes, és la de fer-les directament al terra. Recobreixen una àrea determinada de sòl, i fan una oquetat, on s'hi estableixen a l'espera de preses que entrin en contacte amb la teranyina també situada al sòl. (Només va poder ser trobat un sol exemplar)



Aquesta segona espècie de la qual en van poder ser localitzats un notable nombre d'individus, es veu escampada per les galeries properes a la boca, com per exemple la “Galeria Principal” i la pròpia “Sala Gran”. Pertany a l’Ordre Araneae, Subordre Araneomorphae, Família Pholcidae i al Gènere Pholcus i a
Mesures i característiques: els individus de l'espècie Pholcus phalangioides tenen una mida aproximat de 9 mil·límetres de cos i unes potes que arriben a fer cinc vegades la llargada d'aquest i com la majoria d'animals, la femella és notablement més gran que els mascles.




Un altre dels exemplars d'artropode que ha sigut detectat a la cova de l'estudi, més concretament e una esquerda penetrable que es troba al sostre de la part inicial, més o menys propera a l'entrada, de la “Galeria Principal” és una espècie del que anomenarien centpeus (de manera vulgar). És un artrópode pertanyent a les subdivisions següents: Classe Chilopoda (els anteriors eren Aracnids), Ordre Scutigeromorpha, Família Scutigeridae, Génere Scutigera i és de l'espècie anomenada Scutigera coleoptrata.
Mesures i característiques: Aquest artrópode, usualment, mesura entre 2,5 – 5 centímetres de longitud. Pot tenir fins a quinze parells de potes i s'alimenta bàsicament d'insectes i aràcnids.


També en el tram final (punt 11) de la “Galeria Principal”, van ser trobats un especímens d'isòpode, d'un color pàl·lid o fins i tot translúcids. Aquests individus, els quals no s'ha pogut identificar-ne l'espècie a causa de l'extens nombre d'aquestes amb molta semblança entre elles, ha sigut possible identificar-ne les subdivisions superiors, que són: Fílum Arthropoda, Sub-fílum Crustacea, Classe Malacostraca, Ordre Isopoda, Familia Trichoniscidae i Gènere Haplophthalmus.
Mesures i característiques: aquest isòpodes del gènere Haplophthalmus són característics per la translucidesa del seu exosquelet i sobretot per la seva capacitat de modificar la seva aparença al sentir-se amenaçat i esdevenir una esfera gràcies als plegaments del segments del propi exosquelet. També hi destaquen les dues mandíbules que posseeix, d'un tamany notable en relació a la totalitat del seu cos. Ambdós exemplars que foren observats medien entre 5 a 6 mil·limetres de longitud.



Per altra banda, també es va poder observar, tot i que fugaçment, un exemplar de ratpenat (Rhinolophus(?)) que va accedir a la cavitat per la boca de la galeria principal, en altres visites si ha pogut observar algun que altre individu en parts més interiors de la cavitat. A més d'haver comprovat la passada estada d'aquests individus a causa de les femtes trobades sobretot a la “Sala Gran”. L'entrada d'aquest rat-penat mentre estàvem a una altra galeria, va comportar una decaiguda important en el nombre de mosquits de la galeria en qüestió. 
A demés dels visibles animals que s'han relacionat anteriorment, dins la Cova dels Encantats, també van poder ser observats varis exemplars d'espècies que han resultat inclassificables per aquesta observació, però sí que han pogut ser preses fotografies que demostren l'existència i creixement de diferents espècies de fongs en els interiors de les galeries en condicions de total foscor, però sempre amb un substrat orgànic.
En el primer cas, van ser localitzats fongs en un extrem de la Galeria Paral·lela, en un ambient que es troba perpètuament a les fosques, situats sobre una “deixalla” de fusta.





Els dos altres exemples de creixement de fongs a l'interior de la cavitat, es tracta de dues espècies notablement diferents que ambdues varen ser trobades a la Sala Gran. En el primer cas, s'aprecien filaments del propi fong, que tenen com a substrat un excrement de rat-penat o rosegador. En canvi, l'altre cas, localitzat de manera molt pròxima a l'anterior, es tracta d'un conjunt de bolets molt ben definits, d'un diàmetre inferior al mil·límetre, que emanen d'un pinyol d'oliva (a la massa forestal exterior hi destaca la presència d'oliveres silvestres), provable arribada des de l'exterior per causes del vent o potser d'algun animal, ja que a la part superior s'hi troba la boca "El Llaminador".


De manera que en conclusió, tot i la hipòtesis inicial de baixa quantitat d'animals que habiten les Coves dels Encantats, es pot concloure amb que tant les primeres aranyes de l'espècie Pholcus phalangioides i l'exemplar únic de la família Agelenidae, els individus del gènere Haplophthalmus, el de S. Coleoptrata i els varis exemplars de culícids durant l'estiu o períodes càlids i els diferents fongs, que es poden establir que són habitants permanents de la cavitat, tot i no estar tant aclimatats com per esdevenir troglòbits igualment a les mosques comunes observades. De manera que aquesta presència d'aranyes és possiblement deguda accidentalment i per la abundància de menjar, que s'hi han pogut establir, procedents de l'exterior, de manera similar als isòpodes, el Scutigera i els culícids que es troben en paratges com aquests per la falta d'issolació, la presència d'alts nivell d'humitat i de temperatura constant temperada. El rat-penat, per la seva banda és comprovat que es tracta d'una espècie que habita a l'interior de les galeries de les coves i surt a l'exterior a alimentar-se, però que en aquest cas, tan sols va aparèixer, i es va poder comprovar la seva estancia momentània el primer dia, per alimentar-se i és segur que no habita a la cova de l'estudi permanentment, ja que no va ser, en cap més moment, vist un altre cop, encara que tenim constància d'altres trobades de exemplars del mateix gènere, encara que només amb un seguiment exhaustiu poguéssim saber si és tracta del mateix individu.


TOPOGRAFIES





Els comentaris, idees, fotografies, topografies, conjectures, etcètera, son fruit de les observacions i treballs realitzats els mesos de Octubre a Desembre de 2011 i Gener de 2012. I anteriors exploracions al llarg del temps.
Tot és possible, res no és veritat.

Salut i al forat.

diumenge, 19 de febrer del 2012

ESTUDI ESPELEOLÒGIC DE LES COVES DE L'OR O DELS ENCANTATS, (1)



Aquest estudi forma part de la practica del treball de recerca de 2º de batxiller. En un primer moment l'estudi el volguérem fer sobre alguna cavitat vertical com podia ser l’avenc del sant Roc per la proximitat al vehicle i varis aspectes tan geològics com biològics i altres que poguéssim enquadrar dins del mon espeleològic, però circumstancies de massificat d'aquest avenc ens feren desistir del nostre objectiu. Així doncs en decidir-nos per quelcom menys concorregut, menys conegut, amb menys dificultat aparent, a banda de ser un projecte que hi era en el calaix dels treballs començats i mai acabats........
La cova de l’Or o dels Encantats també podem atorgar el topònim Encantades, ha hores d'ara és la cavitat amb més recorregut de tota la serra de Collserola i que a estat i és en perill de desaparició per l'explotació d'àrids que hi ha al seu voltant, sembla ser que ara per ara aquesta qüestió resta aturada. És per això i per moltes altres raons, una d'aquestes la nostre estimació per Collserola el que ens ha mogut a fer aquest treball sobre la cavitat en concret i el conjunt de dues cavitats més que és situen en aquest paratge..........
“Aquests paratges prou frondosos i de vegetació exuberant, contenen en un dels cims principals, unes coves que els nadius del lloc solen amagar-se, i on contenen  tant preuat metall que cerquem, per la nostra campanya que duem contra les legions romanes”.
Així poder penses Anníbal, com devia ser el lloc on es troben les coves dels Encantats i la principal cova de l’Or, que segons conta la llegenda, Anníbal o algú dels seus lloctinents, visitaren, cercant aquest preuat metall, sembla ser que els seus exèrcits haguessin extret prop seu, poder en el seu interior o possiblement és tracti d’una llegenda que expliquem al costat del foc. (que ·l nom de Puig de Olorde ve de Puig del Or, per haver Anníbal explotat una rica mina d’aquest metall al sur del pich, aont hi ha una cova molt espayosa, de mes de 300 vares d’extensió horitzontal, ab 7 boques o entrades, molts pous i terraplenats...) Estació Neolítica de Santa creu D’Olorde, Lluís M. Vidal, I.E.Catalans.


Conegudes  de molt antic les coves, foren habitades pels primitius homes del neolític, per restes que es localitzaren d'aquest període, fins a l'edat del ferro, durant diferents excavacions dutes a terme. Aquestes troballes les podem visitar al museu de Molins de Rei.
La primera exploració científica la realitza el Club Muntanyenc Barcelonès CMB, a càrrec del geòleg i espeleòleg Lluís Mª Vidal (Estació neolítica de Santa Creu d’Olorde) , fent un primer aixecament topogràfic amb la descripció, estudi geològic de la cova i la extracció de materials arqueològics.




topografia del 1900

Més tard altres treballs van omplint les pàgines dels estudis arqueològics, posteriorment O. Andres Bellet publica (Exploracion de las cuevas de Santa creu d’Olorde, Speleon t. III 1952) incloent la topografia en el catàleg espeleologico de la provincia de Barcelona del GES CMB en el 1961. 






Mes tard a mitjans dels 80 es publica una darrera topografia per part de A. Asensio i P. Benet.


topografia 1985

Objectius 
El treballs és fonamenten en un nou aixecament topogràfic acompanyat d'una exploració de tota la cavitat des del punt de vista espeleològic. Donant com a resultat el descobriment mitjançant desobstrucció d'una petita sala, que anomenarem la sala Nova. I la connexió física de la galeria principal amb la sala dels blocs després d'una també profitosa desobstrucció. És realitza la troballa d'una curta galeria penjada dins de la galeria principal realitzant una petita escalada.
pas del pica-pica havans de la desobstrucció
treballant en l'eixamplament
superant el pas del pica-pica
accedint a la galeria penjada 

Treballs de mesura del bloc geològic on és situa la cavitat, per entendre la estructura general de la cavitat i la seva relació amb l'entorn geològic.
Recollida de dades climàtiques amb termòmetres/higròmetres per observar la possible diferenciació climatica entre les diverses zones de la cavitat.
Identificació fotogràfica de exemplars de fauna que habita o habites la cavitat, realitzant una relació d'aquests i la seva identificació. Aquest apartat no l'hem realitzat de manera exhaustiva només quant localitzàvem algun exemplar fèiem fotografia i la seva posterior identificació. Pel que possiblement algun exemplar que hi existeixi no hi estarà relacionat en aquest treball.

Situació
La cova de l'Or o de les Encantades es situada en el vessant de migdia del puig de Santa Creu d'Olorde a uns 400 metres s.n.m, en les cingleres de materials ocupats per margues-calcàries que en ella trobem prop de les pedreres que explota la propera fàbrica d'àrids, coneguda com la SAMSON, ara CEMEX, dins el parc de Collserola, i a uns dos quilòmetres de l'ermita i berenadors de Santa Creu d'Olorde en el terme municipal de  de Barcelona.
Hi trobem tres cavitats pròpiament dites la més gran cova de l'Or o dels Encantats, que té tres accessos penetrables, que descrivim més endavant. Formant un sistema de reduïdes dimensions. Amb dues cavitats que és situen a prop de la principal, passant a nomenar les Encantats II i Encantats III. Seguint la toponímia presa en el treball del ANUARI DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS : MCMXI - XII / ABRICH ROMANÍ. ESTACIÓ AGUT. COVA DEL OR, O DELS ENCANTATS/ pag. 287.




ENCANTATS II, cova dels,
Petita cavitat de 11 metres de recorregut a escassos metres de la boca principal de la cova de l'Or. És tracta d'una estreta diàclasi que pot tenir relació amb la cova de l'Or, algunes esquerdes prenen direcció a la anomenada cavitat. Alguns autors l'anomenen cova de la Molsa per aquest tipus de vegetació que s'acumula en la seva entrada.

boca Encantada II
ENCANTATS III, cova dels,
Cavitat que per accedir hem de des-grimpar per un single al costat de ponent de la boca principal, de uns 3 a 4 metres d'altura, on en un replà s'ubica la boca de la cavitat. Tractant-se en els metres inicials d'un laminador al poc un esglaó ens situa en una galeria de uns 2 a 3 metres d'alta per una amplada no superior al metre. Que fent diferents recolzes queda tancada en estretes fissures. Donant-li una llargada de uns 20 metres.

 vista de l'interior de la Encantada III

Coordenades 
UTM / Datum, ED 50
Boca  principal, 31T, X:420886, Y: 4584961,  Z: 355
El LLaminador, 31T, X:420887,  Y: 4584965,  Z: 357
Boca inferior,    31T, X:420892,  Y: 4584965,  Z: 354
Encantats  II,    31T, X: 420881, Y: 4584957, Z: 353 
Encantats III,    31T, X: 420862, Y: 4584968, Z: 344
Recorregut 220 metres,  desnivell 17 metres  -15 metres + 2 metres

Descripció
Poder fer una descripció més entenedora de la cavitat doncs la seva morfologia la fa una cavitat en alguns punts enrevessada, encara que el seu recorregut sigui a priori escàs però te molts pasos estrets i per gent no avesada perdedors. Ens hem pres la llicència per poder dirigir millor aquesta descripció la de batejar amb nom propi alguns dels passatges i espais per fer més entenedora la descripció. Farem una descripció dividida en tres sectors, accedint per la boca principal distingirem la zona de ponent esquerra, central i de llevant.


Zona de ponent
Accedirem per la boca principal, en una curta galeria que dona accés al inici de la galeria principal, aquest és el principi d'una diàclasi que va d'extrem a extrem de tot el conjunt, amb una orientació O 73º N, en fort pendent. Una  ziga-zaga aquí als nostres peus punt topogràfic 5 hi ha l’accés al la sala dels blocs pel (passatge desobstruït durant la realització del treball) pas del pica-pica per superar aquest cal l'ús de corda i davallador. La galeria en un canvi brusc de direcció que l'estreny tornant a ser una amplada normal als pocs metres, tornem a ser en la mateixa direcció en què ens trobàvem i arribem al pou que dóna accés a la zona central. Seguint endavant arribem a l'extrem oest de la gal. principal de forma ascendent, aquí les dimensions es fan mes amples i trobem un pont de roques encaixades, descrit per Lluís Mª Vidal. Tornats enrere, trobem una rampa amb una finestra de petites dimensions que dóna accés a una rampa, on trobem una sala de bones dimensions sala del graffitis . Al extrem oest de la saleta una esquerda diaclasada, la superarem en ramonage, arribarem a l'interior d'un caos de blocs en una sala gairebé circular, una finestra molt estreta en la part baixa pas del cony, accedeix a unes diaclases estretes, on trobem una sèrie de culs de sac sense continuació i de penosa superació (molt estret).

boca principal
galeria principal
accés a la sala dels graffitis  
sala dels graffitis 
Zona central
En la galeria principal després d’haver superat la ziga-zaga que fa la galeria, trobem un ressalt R-3. En aquest punt per sobre del nostre cap hi ha situada la galeria penjada podem accedir-hi en ramonage delicat o amb estreps per mitja de parabolts, queda insta·lat un des-penjament per poder davallar amb seguretat. En R-3 descendirem per ell, arribant a la seu fons, als dos costats observarem dues continuacions, continuarem  en direcció nord per una esquerda de petites dimensions amb petit pendent, ens endinsem en una galeria de forma triangular amb signes d'erosió/corrosió, arribant a l’altre extrem observem un fus format per blocs. Una estret laminador en la base del fus connecta amb la sala del graffitis. Superat el fus en grimpada prou delicada arribem a la galeria paral·lela, diàclasi que s'estructura paral·lela a la galeria principal. Anant a ponent al final de la diàclasi, i enfilant-nos observarem una gatera d'uns 40x40 cm d'amplada pas del presoner que accedeix a la sala Nova, fou descoberta desprès d'una desobstrucció tenint diversos problemes a l'hora de desfer el camí. En el seu interior observem el desplaçament de sediment cap a les parts baixes de la cavitat amb el desplaçament dels blocs desencaixats en la mateixa direcció. Tenint l'aspecte d'embut, és una petita sala que no segueix la mateixa direcció de la galeria abans esmentada. Arribant a la part de llevant de la galeria paral·lela, un pou estret format per un apilament de blocs que un cop superat accedim a una vertical d'uns 5 metres de profunditat, una corda ens farà un bon servei (aquest pou en descens resulta fàcil de baixar, ascendir pot comportar una bona suada sense mitjans mecànics), ens situa on anomenem sala dels blocs, tractant-se d'una diàclasi amb diferents ramificacions ocupada per blocs, uns petits buits en el centre d'aquesta ens col·loquen en la cota màxima de profunditat. En una rampa ocupada de blocs trobem una mena de fus diaclasat aquest connecta amb la galeria principal pel pas del pica-pica al sostre. Als nostres peus però hi ha estret pas per entre blocs accedim en un laminador de minses proporcions i molt claustrofóbic, pas de la premsa pel qual arribarem a una rampa molt pulida i de difícil superació pas del avern que ens dura al R-3 i a la galeria principal per on havíem accedit al principi.


R-3
P-5
accedint al pas de la premsa
superat el pas de la premsa 
davallant a la sala dels blocs pel pas del pica-pica


Zona de llevant
En aquesta part del recorregut distingirem dues parts intercomunicades entre amb dos per pous i gateres de difícil progressió.
Situats al final de la rampa venint de la boca principal, punt topogràfic 4. Aquí un ressalt descendent ens mena a una curta galeria en la que a mitja galeria hem de superar un ressalt d’uns 2 metres d'alçada arribem a una mena laminador rampellut hom arribem a la sala Gran, a la nostre dreta podem connectar amb la galeria principal encara que resulta molt complicat de superar l'estretor. La sala Gran també ramificada i amb unes dimensions prou amples, en direcció nord penetrem en una petita sala anexe a la sala principal. Tornats al centre de la sala i al peu del accés de la petita sala anterior, per una grimpada delicada accedim al sostre de la sala, entre gateres fins al pas de l’estira colls retrobarem la galeria principal en la seva part est i arribarem a la boca inferior encara que alguns autors sembla la donen com a un pas superable aquest no és factible, no la vam voler eixamplar car que considerem no era necessari. De la sala gran vers a ponent, per una petita rampa arribem a la part més alta de la cavitat on en un curt seguit de petites cambres i gateres arribarem al que anomenem “el Llaminador” boca que dóna al exterior en un pas prou estret i angoixant. En la part interior abans de sortir al exterior pel “Llaminador” un  enfonsament vertical ens menen a la sala Gran per el seu sostre o a la galeria principal tal com esmentem anteriorment passant pel pas del estira colls
Donant així per finalitzada la descripció de la cavitat.


la sala gran
vista a la sala gran
l'estira colls
accedint a la galeria principal
"El Llaminador"
(vegeu topografies al final del següent article)
continua.......