Una de les mes grans aventures de les que he participat ha estat la pelicula Espelaion. Produida i dirigida per en Marc que he de reconixer es un virtuos dels temes audiovisuals, segurament li espera una gran futur en aquestes qüestions.
No seria de calaix reconeixer nomes el merit al Marc, també la gent que hi varem participar en aquet event posarem el nostre granet de sorra. Gairebé dos anys d'intensa activitat, una gran diversitat de cavitats i moments inolvidables que es barrejaren amb moments durs amb moments d'inmensa alegria. D'aquets destacaria varis en els que vaig ser particep recreant imatges de els primers exploradors. Un, en els marges de la pista devant del Can Sadurni, on vem remoure una pesada escala de fusta i corda, ara recordant aquestes imatges el dia fou complet rememorant antigues gestes dels nostres abant passats. D'aqui a les coves del Salnitre en un ambient mes espeleologic i amb l'estimable ajuda de l'ajuntament de Collbato ferem un intens treball de filmació fent un dispendi d'imaginació amb la nostre caracterització en personatges d'epoca. Gairebe barrejats amb els turistes que visitaven la cavitat aquell dia.
Mes tard en l'Espluga de Francoli, on el patronat ens donar totes les facilitats, fent un recorregut de les seves galeries on altre cop posarem en marxa l'enginy per dur tot el material de filmació sense que es mulles. O que el Toni estigues a punt de donar-nos un disgust quant amb tota la bona intenció pretenia mostrar on era la entrada del sifon.
Enterar-me de que eren les torres bessones, el dia que feiem la filmació de l'avenc del Bruc, montant una istal·lació per fer devallar la camara per aquella inmensa vertical.
El mes impresionant segurament estaria la filmació de la sala Berna aquet imens espai ens rebe amb l'esglai que produeix sentir, escoltar, aquella gran sala, res comparable. 4000 wats de llum, es facil dir-ho, complicat fou fer-ho. Un grup electrogen de molts Kilos, cables mes de 200 mts, tres focus, els seus soports, gent molta gent, vehicles, menjar, material vari i un gran etcetera, que ens feu per un moment ser mes que ningu altre, els amos del mon.
La llastima fou que no es recompenses aquet esforç amb algun premi espeleologic, es paga el peatge de ser un grup petit, sense poder optar a res.... no era inedit aquesta es tota l'explicació, es podia fer de mes o de menys, penso jo. Peró aixó es un altre historia que ara no be a cas. Que hi farem. Una abraçada molt forta a tots aquells que uniren els seus esforços per fer una cosa tan gran, peró la reconpensa no arriba, també una salutació a qui hens ho va negar. Es posible que els .......... estiguesin en franca desventaja, no estaven en el seu millor moment o li estaven picant un forat a un altre.
Poso l'enllaç de el "Com es va fer" les explicacions, les imatges i els llocs. Per en suma donar-li un nom a la espeleologia, unió, amistat, en definitiva espeleo.
I torno a dir que se de que parlo.
Salut i al forat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada