divendres, 3 d’octubre de 2008

DISQUISISIONS D'UN ESPELEÒLEG..... O TORNANT DEL COSTAT FOSC

Mirant per internet un bon dia o mal dia segons sigui el dia que as passat, vaig trobar un blog de un tal Joan Montoya, i hem cridar l'atenció la seva proposta una cosa que alguns haviem pensat, peró en el fons ens feia por, si por, els que portem un temps en aixó de bajar p'abajo, hem viscut algunes situacions de alt risc, de trencar caps, si ho dic bé trencar caps, pel recel que han produit alguns centres forts o potents, aixó es pensen ells, i gent amb pocs escrupuls. Que aprofitant-se de circumstàncies com estar en institucions de comandament han tret profit de tals circumstancies valgui la redundancia. Però la història canvia i de grups n'hi ha molts, i amb poca gent i on són nombrosos purament façana, pensen tres, tenen il·lusió dos, i es mou un, no es suma es resta. De totes maneres aquestes coses succeeixen de temps inmemorials grups potents que han fet grans coses acabent fent de tot una mica per fer contents a tots el socis, també segueixen la dinamica de amics i coneguts , abans amb els col·legues, ara amb els col·legues i els fill i la dona/esposa/companya, no hem deixare el que comença molt fort i en qüestió de dos, tres anys, sent genros, (he perdut masa cops el temps ensenyant) ja ho han deixat per que s'aburreixen o ves a saber, o fan un curset per fer-se curriculum i ja sóc espeleoleg s'en diu titulitis delirantis.
Tot aixó fa que molts de nosaltre tirem per lliure peró la espeleo com a ciencia o com esport requereix en tot moment un minim de personal, per fer qualsevol activitat, si la trobes bé, si no et fots i intentes colar gols a un o altre, que no es el sistema, tornant a caure en una espeleo-depresió, que no es supera facilment. La base del problema es que la espeleo mai ha estat moda i que duri molt de temps, i sempre hem estat quatre i el caporal, o sigui pocs i molts cops malavinguts, el 90% de la gent pensa que ficar-se dins d'un forat es estar dement, i en part tenen raó, l'home va sortir de les cavernes i no vol o no te la nessecitat de tornar-hi, alguns si.
Miren de lluny tot el que fem, de tant lluny que realment no tenen cap ideia del que es aixó de la espeleo. A banda es un esport que te mala premsa, aixó vol dir que estem a la pagina de succésos no en les d'informació, poca gent a sabut que s'ha lograt superar la cota -2000, poder es mes sencill o mes mesurable una muntanya de 8000 mts, hem de saber que devallar a -2000 metres de profunditat requereix d'un esforç brutal, juntament amb una infraestructura de les mateixes caracteristiques, i només arriben uns pocs, a un 8000 porten turistes, així els i llueix el pel. Noves formes de veure l'espeleo estan invaint el nostre món. La competició es una d'elles hens fara mes grans, norrrr! en uns anys surtirem a les pagines d'informació, serà dolent? no ho se, ara per ara seguim sense interesar a ningu, avegades sembla que ni tan sols a nosaltres matéixos. Segurament ens mirem massa el melic, i recelem de tot cristó, jo el primer i no me n'amago. Penso que ja fa anys es va fer un estudi del nostre comportament i no presisament sota terra.
Amb aquesta moguda que a generat en Joan, un grup de gent de totes les llets, fem costat a una cosa, la espeleo, entessa com cadasescu la vol entendre i la vol practicar en un bon ambient en el que encara estem per coneixer-nos els uns als altres, la unió fa la força, i en aquet cas el GEXXI te una proposta adecuada, de qui no es vol encotillar en un club, de qui vol estar amb altre gent, el que es troba molts cops sol, en definitiva sumar i seguir, ajuntar esforços i capacitats, coneixenses i coneixaments, il·lusió per seguir en aquet ofici que tots voldriem viure per ell i d'ell.
Fent un paralelisme crec en un deu peró no crec en els estaments eclesiastics, crec en la espeleo peró no creia en els espeleos, ara vaig cap el costat de la força, he estat en el costat fosc, esperó estar plenament integrat a la força, en breu. I tinc les meves raons per dir aixó.


Salut i al forat.


P.D. Qui es senti aludit que si posi fulles (que es foti) . No fare amics, dic el que pensó, i qui pensi el contrari u pot reflexa en els comentaris sota de cada escrit. I francament he dit poc.
Aupa GEXXI

1 comentari:

Manel ha dit...

molt bó, encara que has estat un pel diplomatic per al meu parer.
PENSÓ QUE ES BÓ CONEIXER TANT EL COSTAT FOSC COM EL DE LA LLUM.
SALUT