DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG...........BON NADAL I MÉS.

Havia pensat en dedicar una sèrie d'improperis Nadalencs, però és transformarà en una sèrie de felicitacions, perquè és Nadal, i en aquestes dates tots els conflictes s'aturen, com a consol, es mata amb menys mala llet. Els Xoriços roben amb menys ànsia, els Traficants fan millors preus, els Polítics miren més pel personal, els Caps et conviden a dinar en un restaurant, en definitiva tothom és transforma en millor persona.
Ha passat un any més, simplement, i com sempre des que tinc ús de raó, això, un any més, un número més, i mil raons per seguir passant números. No volia escriure cap article carrincló. Se'm fa un Nadal estrany diferent, poder per això de la crisi !!!, aquesta on ens han fotut els grans enginyers financers que ens vigilen la cartera i el que no ho és, si home els que ens recomanen que invertim aquí i allà perquè ells puguin fotre unes farres de pu..... mare. Pengem llums per celebrar el naixement del Salvador, el Messies, si home aquell que desprès el barem penjar en una creu i li foten la culpa als Romans, però no els d'ara si no els d'havans que eren molt animals. Si, i més tard van crear una mena de secta, però a lo bèstia, per això per poder celebrar el nadal i que la gent és torni boja comprant allò que no ens cal, però durant uns, segons ens calma l'ànsia, consumista. M'afecta en menys mesura, per sort, com bon català la feina és la feina i la pela més. De totes maneres toco fusta, cloc!, cloc!, hi ha qui ho està passant d'allò molt malament. Mala peça al teler quan entrem en aquestes situacions. Ara bé com va dir el savi "Das mich nicht tötet, bildet mich stärker", també coneguda com "Hoc non pereo habebo fortior me" frase que vaig veure tatuada en el mont de venus d'una noia, perquè desprès diguin que el cos no dona cultura.

Pel demés un any de feina, d'idees, de campanya, de espeleo en definitiva, que és de moment el que ens omple a molts, sense haver de recorrer a les compres compulsives ni altres succedanis de la felicitat. Com deia no volia escriure res, però, me decidit a desitjar un bon nadal i un pròsper any 2011:

a tots els amics,

als saludats,

als que no ho són,

als que no ho volen ser,

als que no bull que ho siguin,

als anònims,

als simpàtics,

a les guapes,

a les lletges,

a les ties bones,

als guapos,

als lletjos,

als tius bons,

als morruts,

als desmanega lladres,

als despenja porcs, 

als que es barallen,

als enamorats,

als desterrats,

als que caic bé,

als que no caic bé,

al caganer,

als mossèns,

als bisbes,

a les monges,

a les meuques,

als gigolós,

als culers,

als periquitos,

als cinc a merengues zero,
al Mahuriño cinc estrelles,

als dimonis,

als diables,

als traïdors

als mentiders

a qui dia passa, any empeny,

als sensibles.

als figaflors

i a tots els que em deixo en aquesta llista ...........

A tots Bones festes de Nadal.

Perdoneu que us doni l'esquena.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, PERDONEU QUE DISCREPI

No soc ni m'agrada gaire esmenar la plana a ningú i menys a qui respecto i saben més que jo. (no és pejoratiu) A més a més, menys quan no tinc interès per participar de cap activitat, ni de quins fets ni quins actes. Pel que acostumo a callar i no dir res. Qui no participa ha de callar i respectar les decisions presses. (m'ha sortit la vena juvenil).
Però  aquest cop perdoneu que discrepi de qui ha decidit com anomenar una disciplina dins de l'espeleologia (per mi mal anomenada espeleologia urbana) que ha estat menyspreada i en molts casos denominada amb el mal nom de cloaqueros ( malnom recuperat dels muntanyencs que així també desqualificaven als espeleos). Segurament pejorativament i sense coneixement de causa. I ara trobo que per englobar aquesta disciplina és bateja amb el nom de GRUTOLOGIA. Cerco aquesta paraula en el diccionari, com a "gruto" no existeix. Com a gruta fa referencia a cavitat i la seva definició estaria la següent:

gruta

[s. XV; de l'it. dial. grutta, variant de l'it. grotta, ll. vg. crŭpta, ll. cl. crypta, i aquest, del gr. krýptē 'cripta', der. de krýptō 'amagar']

f Excavació natural o feta de mà d'home en el flanc d'un terreny muntanyós.
El que fa referencia al sufix -lògia:

-lògia

Forma sufixada del mot grec lógos, que significa paraula, raó, teoria, tractat'. Ex.: filologia, sexologia, politicologia, zoologia, espeleologia.

És clar que tracta de l'estudi i raonament d'aquest tipus de cavitats i/o construccions subterrànies.

Pel que gruta-logia, seria el mot adequat. Però, quedaria malament com a paraula d'ús, o  propaganda de l'activitat a què fa referencia, a banda que fa menció a cavitats naturals, i estem parlant de cavitats artificials fetes amb mitjans mecànics o no. Seria un tros de pal, llei de la palanca, potencia, resistència, punt de recolzament.

Però és que "gruto" no existeix o això penso jo que no soc ni filòleg, ni tinc estudis ni inferiors ni superiors. Poder és una errada de transcripció:
Grutología (Espeleologia Urbana, Hipogeus, Mines i altres conductes subterranis en desús fets per l’home) "extret del espeleobloc." (Pregunto, o amb ús? no)

Sempre he defensat que la seva definició hauria de ser espeleologia industrial, per raons obvies.

urbà -anà

[1803; del ll. urbanus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.

No totes les cavitats artificials és troben en ciutats o pobles, urbs relatives . Moltes en desenvolupen en llocs prou aïllats per passar desapercebudes. Però si que tenen en comú el tractament industrial com a estructures relativament modernes, (hi ha constància de construccions de l'època romana) per al desenvolupament de diferents aprofitaments siguin de la pagesia, urbans, abastiment, etcètera.

Poder sembla presumptuós el terme d'industrial, El que descriuria millor l'ús del terme seria hipogea amb algun altre sufix com espeleologia-hipogea, espeleo hipogea, hipogealogia, o ..................

hipogeu -ea

[s. XX; del ll. hypogēum, i aquest, del gr. hypógeion, íd., der. de hypó 'sota' i gẽ 'terra']

1 adj ECOL 1 Que viu o es desenvolupa sota terra. Fauna hipogea. Fongs hipogeus.

2 bolet hipogeu BOT Bolet que madura sota terra i dispersa les espores amb la intervenció d'animals que el localitzen i se'l mengen.

2 m ARQUIT Construcció o excavació subterrània. hi_po_geu.

Difícil resulta el pensar un mot per aquesta disciplina, ven mirat encara que sembli inventat o tret de diferents conceptes no sé com va anar el tema. GRUTOLOGIA tampoc és tant lleig, que ningú s'ho prengui malament, aquesta reflexió en veu alta o escrita millor dit. Ha passat una mica de temps de què es decidí aquesta definició he intentat entendre el que ............. i donar una definició costa i fer content a tothom....... impossible.

I aquí et fots (fiques)!!!! tu estàs volat.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, A PROPÒSIT D'IÑAKI

Desprès de dies donant-li voltes a l'assumpte m'he decidit a escriure un breu apunt sobre la noticia de la utilització per part d'un entrenador de futbol d'un vídeo sobre l'intent de rescat de l'alpinista IÑAKI OCHOA. Traspassat fent el que més l'omplia, la muntanya (el monte, com és refereixen per al nord del país). La qüestió que em sorprèn, que uns jugadors de futbol que guanyen un dineral hagin de ser motivats amb un vídeo on gent que en la seva gran majoria ha de córrer amb les despeses per poder practicar el seu esport, activitat o com és volguí anomenar. Fent-se reso la premsa en general i esportiva, que li dedicaren en el seu moment, el sentit morbós que acostumen a donar-li aquests temes, la rellevància que els hi permet el seu desconeixement i com no, falta d'interès, sobre l'activitat tractada. No ven...... bé, si algú mor o és en perill de.......... Perquè ho fan? quina motivació tenen? que treuen de tot això? preguntes sense resposta per a ells, i amb respostes sense sentit, també per a ells.

Altre tema seria els que reben el missatge, de fer equip, de fer pinya, res més lluny de la seva realitat al que s'agafen amb talonari i contractes estratosferics, la motivació a què fa referencia el vídeo és la de salvar un company que ha fet gran el mot, solidari de solidaritat, amb pensament propi i que sabia sempre on s'hi posava, no poden igualar ni tan sols comparar els motius que omplen i mouen a uns i als altres, ni de bon tros. La nostra motivació, en la que jo m'incloc, resultat, de superar-nos dia a dia a partir de les traves i altres inconvenients que hi trobem al llarg del camí, sense cap guany, més aviat pèrdues, l'única, la satisfacció de superar els reptes que conscient o moltes vegades inconscientment ens plantegem. En un equip de futbol els riscos mortals, mínims, perdre la vida per ajudar a un company, inexistents, i tot per cap emolument econòmic, simplement per amistat, moltes vegades, perquè si, simplement. Només gent de muntanya.

És bona la intenció, però aquesta essència, aquest exemple té altres motivacions, que no la de guanyar. Si no la de lluitar contra la mort, sàpiguen que és va contra el rellotge. Poder estic errat, segur, en els meus pensaments.

En definitiva caldria que aquells a qui va dirigit el vídeo comprenguin la dimensió humana d'IÑAKI. Encara que suposo que dins d'aquest col·lectiu algú comprengui o tindrà en certa mesura aquests valors d'empatia. Jo també els hi posaria aquest vídeo de l'ISIDRE ESTEVE, per al seu esperit de superació, http://www.youtube.com/watch?v=Rwt8JGqykBs&feature=related

Us deixo un vídeo de l'Editorial Desnivel titulat "Iñaki Ochoa, un toque de genialidad", interessant entrevista pel seu lliure pensament i el valor íntegre del seu discurs. Una frase que em va colpir dita per ell i això diu molt de la seva faceta humana " un heroe para mi, es el medico que curo el càncer a mi madre, ese es un heroe, yo, yo soy un turista profesional como algunos dicen........."

http://www.youtube.com/watch?v=qTf3urlmbbI

http://www.youtube.com/watch?v=qTf3urlmbbI

Salut i al forat. Que consti que soc Culer, i m'agrada el bon futbol.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, COMPETICIÓ, L'ENTRENAMENT, I ESPELEOLOGIA

No estat mai un detractor de la competició, amb l'ús de les tècniques que desenvolupem en espeleologia al contrari faig pales el meu recolzament, inclús en la trobada del Garraf intentarem crear una prova esportiva semblant a una cursa de regularitat o ral·li espeleològic amb un èxit..... realment penós.  De totes maneres m'ho mirava de lluny i amb allò de.... un dia aniré a veure com es treuen els ulls els medallistes, (medallistes, en un to afectiu). Entenc que vulguem o no, tots competim d'una manera o un altre, i cerquem medalles, uns, metàl·liques, altres de vidre, i també aquests últims intentem treure'ns els ulls uns als altres, sense fer-nos mal. Tot això té similituds. Tots competim amb més o menys respecte, competim, en una societat que encara que no ens agradi és competitiva això té un important decalatge dins nostre i qui digui el contrari menteix o me la fot per darrera. Amb els defensors a sang i fetge de què la competició no aporta res a l'espeleologia com alguns l'entenen, aquí no entraré en discussions del qui té raó, però si saps treu-ne profit, qui sap. Primer escales de corda, desprès elektrons, més tard cordes i sempre hi ha qui posa el crit al cel, perquè?

Segurament tendim a fer-nos talls al pit, perquè hi ha qui utilitza tècniques utilitzades en l'espeleologia, per  competir!!!!!! heretgia!!, a la foguera!!!, resulta i si no vaig errat, físicament desenvolupem una activitat pseudo esportiva o més clar utilitzem una practica esportiva vinguda de l'enginy per poder davallar una vertical, quin mal hi ha en poder utilitzar aquestes tècniques utilitzades en la nostra estimada espeleologia. I mesurar  forcés amb un adversari de carn i óssos, he mirat sota el llit i res de res, el problema resultarà ser els diners, quins diners? com en tot esport amateur, no professional les despeses corren a càrrec dels interessats amb segurament alguna excepció. O, és la por al que ens supera mentalment o que... veiem un immigrant pel carrer i si no té bon aspecte ja resulta ser mala persona? No cerquem la palla a l'ull aliè quan nosaltres fem cops amb la biga que duem a l'ull. Generositat, i enteniment entre els que som de la mateixa condició gent que fa espeleo i viu per l'espeleo, no siguem ronyosos, penso que hi ha qui ens la fot i no precisament fa competició.

Altres gestos estaria en la promoció d'aquesta disciplina dins de l'àmbit de la competició a l'hora en l'escolar i també presentar l'espeleologia dins del seu habitat com son les cavitats, el que si que certament el públic s'interessa més en l'aspecte visual que no en el terme espeleologia, pel desinterès que això implica dins del nostre col·lectiu, poder ens tanquem massa en nosaltres mateixos i més aviat presumim del que som que no del que fem. La competició o TPV (que és llegeix rar i sona fatal, que també seria, Terminal de Punt de Venda a on ens cobren en els restaurants), a la fi és un bon aparador, no és bo banalitzar ni menysprear aquesta opció, el perquè, el com, tenen la seva importància, però...........

Per sort, el meu parer o desinterès va fer un gir inesperat. He tingut la sort de coincidir amb gent que s'ha mogut i es mou per l'àmbit de la competició, i per curiositat i convidat per aquests a fer una prova d'entrenament en circuit. Santa paciència la seva, amb una gran subtilesa, i un gran sentit de la docència ens deixaren primer provar, millor dit, fer un penós intent de passar el circuit amb els nostres medis, un fracàs. D'una forma didàctica i planera, i amb algunes modificacions de l'equip, que ens aconsellaren, el que resultava un desastre, millora ostensiblement. No per falta de capacitat res més que pel concepte, acceptat per mi en els anys que porto practicant espeleo era erroni, que no dolent , adaptat a un nivell de progressió també erroni. Després d'això comportava un reciclatge mínim per dur a terme certs moviments i progressa adequadament a banda d'utilitzar altres tipus d'aparells que donen altre sentit a la progressió, a tot plegat. Clar que quan competeixes el que prima resulta ser la velocitat o dit d'altre forma minimitzar els temps, guanyar al teu adversari, competir per ser, no el millor si no tècnicament perfecte. Això aplicat dins d'una cavitat i posat en practica resulta ser de gran ajuda a l'hora de modificar certs aspectes, de seguretat, fluïdesa dels moviments, mecànica del material emprat, en definitiva una gran quantitat de recursos que fan que aquella superació que abans era pura força resulti pura tècnica. Cal dir que això no és flor d'un dia cal entrenar regularment i polir els problemes tècnics que dona els vicis adoptats. Més tard decidirem si fem carreres o seguim igual.
Penso hem d'aprendre uns dels altres, més d'ells. No serà espeleo perquè no es desenvolupa dins d'una cavitat, segur. El que si que puc dir que ells, son espeleos, i els tractem com a bitxos rars, no siguem més papistes que el Papa, no serà que els rars continuem sent nosaltres?.
Mentre son una minoria en uns anys.......

A la Su i el Jordi que la espeleo us acompanyi.
Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, AIXÒ NO MÉS HO PODEN FER ELLS

He trobat això per internet. Ho diré ras i curt quan nosaltres aquest país que li diem, de nord a sud i d'est a l'oest, fem coses com ells i com aquestes, podem dir-nos europeus i espeleòlegs, de moment l'exercit de Panxó Villa tenia més nivell que nosaltres.

cliqueu-ho l'enllaç següent http://www.youtube.com/watch?v=qbsxQPKEkaU la del 2008, i la del 2009  

http://www.dailymotion.com/video/x9sbtw_rallye-speleo-basilique-2009_sport, a flipar.

Salut i al forat

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, LA ESPELEO, ELS BARRANCS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES.

Poder el to que faré servir en aquestes disquisicions no sigui del grat de molta gent, crec necessari dir la meva sobre segons qui personatges sobrevolen els límits de l'esport on calen o fan falta unes aptituds físiques, tècniques i psicològiques molt importants per dur certs tipus d'empreses. Inclús diria que per les de menor importància, doncs allà on la ressenya o la guia la dificultat la dona com fàcil, és fa molt útil tenir certa tècnica i coneixements per si la cosa s'emmerda. L'espeleòleg és caracteritza per a banda d'un caràcter peculiar, en la nostra immensa majoria, per ser, en d'alguns casos, prou conservadors per valorar les dificultats i recular en cas de no veure clar el tema. Fins aquí tot correcte, diria que el factor humà també té el 99% de la culpa dels accidents i demés problemes que és produeixen. Difícilment el material intervé en els greuges que és poden produir a un mateix o altres persones, més diria, que avui dia els materials i sistemes emprats en la nostra activitat passa uns assaigs molt acurats i rígids, que no dona peu a dubtes.
Però si cau en males mans i el nivell tècnic és baix o inexistent, senyors comencem a tenir un problema. Ara traslladem tots aquests paràmetres al nivell dels aquaparcs on a raó d'any, darrera, any és converteixen els canons, barranc, rius i demés, llocs on tothom que té una corda i és col·loca un neoprè, fa dos barrancs, ho troba prou divertit per a convidar a altres congèneres, núvies i demases a gaudir de l'activitat recreativa dels canons. No sé qui corre més perill l'involucrador o l'involucrat. Tècnica, zero, nivell físic acceptable, jugava a futbol fa quatre dies, res a veure, però, feia esport, capacitat de patiment se li suposa.
Que consti que no em refereixo als darrers accidents en dies passats son (eren) gent amb solvència, el factor humà que esmentàvem abans, desgraciadament té conseqüències fatals. Tots els meus respectes.
El problema ve quan trobem casos com, comentats per un company, grup de nois fent una despesa brutal en material per les seves amigues, companyes, núvies, el que sigui la relació que tinguin, tant em fa, i demanin com fer-se una baga d'ancoratge, si és que ho van preguntar. El venedor, algú capacitat, penso que deuria tenir mala consciencia.
O com trobar-te paios amb casc de bicicleta, en qualsevol barranc, que fins aquí mira no té tampoc gaire importància porten casc, una norma complerta, alguns lolomasters(*) no porten. El problema existeix quant a la víctima del seu divertiment, afegeixen una noia i en contes de davallar, la despengen...., en un atac d'histèria i /o per falta d'aire, crida que la tornin a pujar, genial pobre inconscient si queda al mig de raig d'aigua una bombona d'escafandrista i avall de fa baixada. A veure llestos tanta presa teniu per suïcidar-vos (suïcidi col·lectiu) que no la podeu ensenyar a davallar? I si pren mal que?. Ha!!!!, els rescats son de franc i com no, ho acabarem pagant tots federats i els boixos de Rocanbol, nosaltres ja tenim experiència en aquestes qüestions CIATES, INICIADORS... a ells s'els hi passa però mentre no cremen tota l'adrenalina anar fent. I com tantes i tantes animalades que trobem en els barrancs, canons, rius, i aquaparcs del mon mundial, això és Hollywood, i jo, soc Etiven Epilberg. I a sobre trobem propaganda, que amb aquest enunciat i l'article..... per llogar-hi cadires, DESCENSO DE BARRANCÓS...un aquapark natural. On dona peu com dèiem a què tot és guay del Paraguai, una corda, talabard, i a refrescar-se que fa molta calor. Penós, i preocupant tots intentant fer curset de promoció per evitar pixades fora del test, i resulta que és més fàcil del que tots pensàvem i enteníem. Als qui no tenen idea de baixar un barranc l'aconsello que s'apuntin aquí, http://www.argeles-aventure.com/canyoning-park/ com a mínim no posaran en perill d'haver de treure'ls a gent que ha fet cursets i s'ho prenen com un esport amb la dificultat que aquest comporta, i que resulta inherent a ell. Si no que dediquin els seu temps a treure l'adrenalina així, http://www.youtube.com/watch?v=lljUtGy4hQo.

(*) Semidéu, de la mitologia moderna que a banda d'esponsoritzat, o no. La seva dedicació resulta la de fer metres i més metres sense en molts casos no tenir ni un carall d'on ha estat o que han fet. Els meus respectes, però no hi participo d'aquest estil.

Salut i al forat

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, EL GEXXI, CURIOS NO?

Volia escriure un vers sobre les bondats de GEXXI, grup d'espeleologia del segle 21, aquesta seria la seva traducció, que fonèticament té varies definicions o formes de dir-ho, gexi, geixs, ge21, i totes les que volguéssim declamar. Desprès d'un any de vida, funciona, curiós no? .

Jo no soc un assidu participant de les sortides d'aquest grup de gent que en la seva majoria son espeleos, i espeleistes, intento combinar-ho. La meva dedicació al grup on em federo, m'implica més en aquest, cosa que no sé dir si és bona o dolenta, si de cas estaria una opció on la que hi pot accedir qualsevol persona que hi sigui en un grup o secció.

Com tot el que remenem els humans té els seus pros i contres, la unió fa la força, en el cas força i varietat. Conjunt de gent, que els mou el simple fet de fer espeleo, simplement, curiós no?

Pros que sempre trobes gent per fer alguna activitat, que sempre hi ha activitats i propostes, més serioses i de més assequibles, això en teoria sembla beneficiós per al grup i en suma per al col·lectiu espeleològic, vol dir que els grups sumen, i possiblement a la llarga faci que el col·lectiu tingui a bé relacionar els seus projectes en bé de l'espeleologia, cosa que en un temps en aquesta part succeeix, malgrat les ambigüitats que solen donar peu a mals entesos, o no tan mals entesos, cada un que pensi el que vulgui. Cal superar alguns entrebancs que s'han produït al llarg del temps.

Els contres, que en les sortides hi ha massa gent, no en totes, a les hores tornem amb els mals entesos, de qui baixava la corda, qui desinstal·la aquesta via, qui sap on és tal o qual, dit així sona caòtic que evidentment ho és. Ningú s'enfada o tenim molta paciència o ens ho prenem amb bon humor, tot és millorable o millor així. De totes maneres això passa per la saludable i democràtica anarquia que és bassa tot l'invent. I si ho penses tampoc resulta tan, un contra, si ho mires de la banda del got ple, té la seva lògica. No mana ningú, ens supeditem al que ha fet la proposta encara que ningú ho hagi legislat, les lleis no escrites, que son les que funcionen. Així tenim el mascle alfha que condueix al ramat dins del més absolut ordre anàrquic possible, curiós no?. He après ja fa temps que amb això de les multituds si manes acaba resultant que ets el dolent, no perquè si, si no per la raó de què la gent assumeix el paper de llibertat que li correspon o que vol tenir, dit d'una altra manera, a ningú agrada que el manin, perquè si, a les hores has d'assumir el paper, d'ajudar, que tot relativament vagi en un ordre, caòtic però ordre, així qui no vulgui perdre els nervis i el nord, ja sap on no ha d'anar, el CAP som tots, curiós no? I ningú posa el crit al cel. Calma que ja arribem.

Aquí no valen les prepotències, ni tan sols els mals rotllos, si el respecte. Ajudes al que no esta tan avesat en el tema, i treballes amb el que esta al teu nivell, fins i tot el que major nivell assoleix, ajuda. La intolerància no resulta eficient en aquest diguem-li aigua barreig de sers i estars. En definitiva, el negatiu acaba sent una cosa que ensenya a mirar les coses d'una altra manera, constructiva, tot el que succeeix, té la raó de què no hi ha desigualtat. L'única diferencia o la més acusada esta que venim de diferents llocs, els caràcters s'ha temperen amb el pas del temps, i les diferencies també, si existeixen. El millor de tot el tercer temps, on dediquem una estona per continuar aquell dit, de somiar resulta de franc, i d'aquests somnis surten realitats.
Assumint que no a tothom li agrada com ets i les teves poses, et trobes còmode aquí al GEXXI. Penso que a la llarga la confiança superarà el sistema defensiu que tots els humans posem en practica quan no coneixem a tots els individus de la tribu. A més a mes no som tan diferents. Tot just fa un any, que més voleu.

Volia fotre canya, però ja veieu el dolç que m´ha sortit i és que amb aquesta gent la espeleo és una altra cosa, és gaudeix.

Salut i al forat.

DISQUICICIONS D'UN ESPELEOLEG. LA FOTOGRAFIA, EL PHOTOSHOP, I ALTRES VESTIES

De què vaig arribar de Navarra, i vaig poder observar les fotos realitzades, en les magnifiques cavitats d'aquelles contrades. Vaig tenir un dubte raonable. És lícit millorar les fotos amb un programa de retoc fotogràfic? o seria fer trampes?, és evident que ho dic per la senzilla raó que no estaria el primer cop que he pensat, i que hi fet millores, he tret defectes que considero milloren la foto.
Com en tota activitat tenim diferents visions i perspectives. En el cas obrim dues, fins a tres possibilitats, primera possibilitat, no em dedico a la fotografia sóc un tipus que visita una cavitat li agrada deixar constància amb imatges del moment, però sense millorar, resumint foto turística, que encara que quedi fosca o amb parts cremades és el de menys.
Segona possibilitat, professional que dedica el temps a fer fotos i presenta els seus treballs a concursos.

Tercera, com l'anterior no seria professional, i té aquell punt de millorar i li agrada, inclús presenta fotos a concursos, amb l'ànim de què el reconeguin com a fotògraf. Potser tindríem una quarta categoria que estaria vinculat al tercer cas anterior, el que passa que no té una constància a l'hora de treballar-se les fotos i barreja les qualitats dels anteriors. Alguns d'aquests no tots els casos acostumen a deixar-se un calé en material abans pel·lícula de diapositiva, etc..., ara en càmeres i altres conceptes.

Em puc creure que ningú a forçat la il·luminació d'una foto?. En el cas dels més competitius.... no milloren una foto que gracies a un programa pots deixar mes al teu gust, i el mes important seria trampa, joc brut, si la presentes a un concurs?.

Considerant que havans amb el paper, és jugava, amb les ampliadores per forçar mes la llum o l'exposició per aconseguir un millor efecte. Aquesta tècnica forma part de la fotografia diguem-li analògica, o artesanal, la d'abans vaja.... segur que ningú faria escarafalls, si diguéssim que aquesta o aquella fotografia a utilitzat mètodes per a millorar-la en laboratori. I que ha guanyat tal o qual premi. Ara bé quan parlem de fotografia digital, ens l'agafem amb paper de fumar, alguns diem, aquesta a passat pel fotoshop, aquella tres quarts del mateix. Si analitzem una foto mal feta, fosca, sense idea, sense quadratura, d'una foto millorable, amb possibilitats. Podem dir que fem trampa si augmentem la qualitat de la foto?. O tothom, inclús els millors professionals de la fotografia, en el cas, subterrània, no utilitzen el fotoshop?. Poder hi ha algun purista que no el fa servir, segurament també té tot el temps del mon per anar i tornar a fer la mateixa foto una i mil vegades, fins arribar a la foto perfecta, sense cremades, sense cap tipus de foscor fora de lloc,... això perfecte. Aquest seria un altre tema si un professional pot competir amb amateurs no juguen amb les mateixes armes i condicions. Et pot agradar o no la foto, segur que té defectes, si li trobes, si els cerques. També esta el tema de quina seria, la foto, la millor, a gusts colors.

El creador, l'artista, i no ho dic de forma pejorativa, el que pensa, enquadra, disposa el flaix, i repeteix l'escena fins a un nombre il·limitat de vegades, que avorreix a les pedres i als homes torxa, aquest el resultat li és relativament important, penso esta en l'interès que mostra la gent, el públic, en la seva creació. En el seu cercle pròxim li diran esta bé, li falta tal o qual.... aquí esta cremada... enveja o la foto és una merda i tu no t'has adonat. I si hagut d'utilitzar programari per dotar a la foto de millors resultats, això si amb qualitat, i el resultat resta satisfactori. Perquè no ho ha de fer servir?, que consti que de vegades no resulta tant fàcil millorar una foto i treure detalls perceptibles que fan mal bé la instantània, nivell impossible d'arreglar. El mèrit rau tant en la disposició de la foto com en el resultat final, desprès d'haver valorat si la foto ha tingut el mereixement per ser exposada en públic.

Com faig, i fan alguns per realitzar fotografies sota terra amb pocs mitjans. Bé primer dir que quant la foto digital era ciència ficció, feia servir la Pentax la P-30 ( tinc dos cossos), una bona càmera que encara tinc i guardo com una joia, constava d'un 28-80, un 28 gran angular, un 50, i un tele 70-300, aquest últim el vaig usar un parell de cops, ah!!!.. un tres flaxos. La tècnica que vaig anar adquirit fou la d'exposició "B" diafragma molt obert i disparar els flaxos tècnica del pintat amb alguns resultats, el problema era que calia molt de temps per fer una exposició, i la paciència té un límit, la meva i la dels altres. Cal paciència, i la calma, molta calma.

Ara utilitzo dues càmeres, desprès d'haver ofegat i trencat 4, no tinc el record. Una Nikon coolpix 4600, i una Olympus FE-140, gamma baixa, directament dos trastos, però em fan el servei. Gracies a la sapiència d'altres, he anat aprenent trucs, que vaig posant en practica, i a la versatilitat de les càmeres digitals tenim molt de joc, exposició 4 a 5 segons o focs artificials que dic jo i retrat nocturn, i tres flaxos, que vas col·locant estratègicament, guanyant-li espai ala foscor, ajustar el nivell de blanc i exposició altres opcions. Algunes premisses a tenir en conte llums apagades i possibilitat amb la llum dels frontals pintar l'espai, un tres peus o trípode petit o gran el més important, calma i tranquil·litat, cal temps i repetir varies vegades i si no surt mala sort no és el teu dia. Teniu en conte que una maquina gamma alta que val un dineral, no fa a un bon fotògraf. Dir que tampoc per molt que puguis veure els resultats fins que ho veus en una pantalla no aprecies els resultats, veus mes o menys la il·luminació que té, algunes càmeres t'indiquen el nivell de blancs i si la foto esta cremada, podent descartar la imatge i repetir-la

Uns exemples per donar una idea de l'ús dels programes de retoc fotogràfic i quines possibilitats tenen.

Aquestes dues la diferencia rau que la inferior he forçat la brillantor, queda mes natural la de dalt, realment la lluentor de les perles és la de la foto inferior, el terra en negra nit. La bona la de dalt fou un cop de sort de totes les que he fet d'aquest niu de perles totes o gaire bé totes cremades o fosques.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta e forçat també la brillantor i que el fons s'intueixi millor, hem guanyat fondària en la foto, té petites cremades del reflex perquè les concrecions son mol blanques . Hi vaig disparar a sac, mira per on tampoc va quedar malament.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

En la primera la il·luminació queda pobre, en la foto inferior hem guanyat lluentor. Però els primers plans les roques de davant queden cremades. Prefereix-ho la superior, l'original.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

La seqüència de fotos és del mateix lloc com resulta evident, les dues primeres corresponen a una exposició, va quedar fosca, negre, a l'intentar guanyar il·luminació la foto no guanya res, més aviat el resultat penós, no podem fer res. Afortunadament amb el visor de la càmera podem veure que no té llum, el flaix ha fallat, etc.. Realitzem una segona instantània i obtenim la tercera foto que donem per bona, en la quarta fotografia forcem una mica la brillantor i observem detalls que en l'anterior queden amagats, guanyem una mica de profunditat. No és que sigui millor.

Bé mes d'un pensarà que vaja rotllo de primavera. Penso necessari que no tinguem por a utilitzar certes ajudes per millorar les fotos que fem. El que si que tinc clar que això de la foto no resulta una ciència exacta el mateix que qualsevol activitat que fem en la vida, i cada persona veu les coses de diferent forma i manera. L'important que un quedi satisfet amb la seva obra i aprengui dels seus errors a l'hora vagi millorant. Això voldrà dir que avancem.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....LES MALES COMPANYIES

Com deia en l'article anterior he tingut uns problemes informàtics, o sigui que el disc dur de l'ordinador a passat a millor vida el que hi havia dins també i per acabar-ho d'adobar he entrat en el període anual de gositis aguda i delirant segurament sigui la primavera que em produeix juntament amb el canvi horari, aquest estadi de no voler fotre res, espeleo-depresió...... Tenim un fotimer de projectes en el club i la veritat ganes hi ha el que falta, l'empenta per aconseguir posar-se en marxa, També la família tira per la seva banda i això fa que en determinats moments pensis, quina mena de vida és aquesta, sort tinc de què de tant en tant en aquesta vida a la recerca del forat mes bonic o el mes gran, com dic et donà alguna satisfacció, una és omplir aquest blog amb les meves bajanades, l'altre amb les meves cabòries com aquesta que estic escrivint, que no sé on arribarà si mes no ho estic omplint, altre el reconeixement i l'estima dels amics espeleos, alguns ni m'ho pensava va per vosaltres. Llàstima dels cops baixos que té també la vida i per això cal deixar de banda, segons quins assumptes i continuar pel dret, tots els camins s'ajunten i esperó que sigui així, però de moment és distancien encara que penso seran paral·lels. És el que té tenir males companyies que no totes son suportables hi ha de tot, és clar, qui aguanta, qui fa un pegat, qui va i torna, i els que renuncien a lluitar, qui segueix el corrent, jo a la meva bola com sempre, encara que els estimin molt que ho sabem, però les males companyies et porten a on et porten, al camí de la foscor, com altres vegades he dit que m'agrada ser-hi, la claror hem provoca fotofòbia i segons quins estats, formas i estares, mala llet, per això soc amic dels meus amics, encara que hagi d'estar al costat fosc de la espeleo i de la vida. Segurament alguns lectors no tenen ni punyetera idea de què va això, altres poder si, altres, alleugerits, jo també us estimo. El que puc dir que això no serà un adéu, és un fins desprès. Tot torna i els amics de veritat no marxen, mes aviat tendeixen a trobar-se.
........i que, en la nit eterna ens retrobem amb les nostres llums que trenquen la foscor, i gaudim de la bellesa que hi trobem.

dedicat als meus amics, i als que no o son.

jo en un mal dia

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D’UN ESPELEÒLEG, DE LA TROBADA 2009

Després d'uns quants dies, d’haver tingut problemes informàtics, seguiré, si mes no intentaré seguir omplint, les pagines d’aquest bloc. També les meves obligacions professionals alguns cops em fan aturar la meva afició espeleològica. També aquesta atura alguns treballs que s'apilen en l'ordinador.
Aquest dissabte plujós vaig anar a fer un tomb, per la trobada, la XV edició que enguany tornava als orígens, la ciutat, a la vila de Gràcia, i organitzat per l’ESPELEO CLUB DE GRACIA, als que felicito en la organització de l’esmentada trobada, juntament amb la 4 nit de la imatge.
Això em recorda quina fou la darrera trobada amb aquest format urbà. Sant Just Desvern 2000 ara fa concretament 9 anys. Recordo el gran esforç que va caldre per realitzar la trobada. Moltes reunions, anades i vingudes, recollir fotos per l’exposició, cercar material pels audiovisuals, fer tríptics, lligar transports per la visita a una de les mines. Era el primer cop que s’incloïa una activitat espeleològica en una trobada, en els següents ha estat habitual, la darrera no ha estat menys, visita al refugi de guerra de la plaça del Diamant. Temps enrere havia visitat varis refugis, i estava encuriosit pel renom d’aquesta construcció, aquesta ha estat una bona oportunitat.
Poc abans assistència a les xerrades de diferents grups que han fet campanya fora de Catalunya o exploracions en alguna cavitat catalana amb bons (molt bons) resultats com son la Tuta del Bosc que converteix a la fou en una integral prou accessible, fora d’un parell de passos estrets, cosa que veiérem en el magnífic audiovisual on explicaven la troballa. O els treballs exploratoris en la Ferla, fent-la mes interessant, evidentment amb mes dessembolupament. Alguna xerrada em vaig perdre, resulta bastant tediós i acaba semblan-te totes que diuen el mateix, felicito i entenc la tasca que duen alguns clubs en les exploracions, però algunes de les presentacions o el presentador, amb tota la seva voluntat i bona fe no explica o no transmet prou. Jo no ho faig millor, em perden els nervis.
A la tarda entrega dels, Norbert Font i Saguer. I la 4 nit del cine.

Certament vaig anar a fotrem unes birres i parlar d'espeleo. Celebrar també haver aconseguit, un encara que premi de consolació, al treball presentat per la secció d’espeleologia del meu club. La cosa era bastant difícil si és volia guanyar la grossa. El nivell dels treballs presentats era molt bo.

Trobada amb coneguts i no tant coneguts, fent-la petar. Cercar informació i gaudir d’un dia d'espeleologia de saló.

Aquet article m'ha quedat amb el c..l, però.......................

Salut i al forat

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÓLEG...HO HAVEU VIST.....

Mentre vaig acabant alguns articles, quan surto a fer algun avenc o continuar amb les nostres recerques, veig coses i penso en aquestes coses que intento traslladar-vos, en un intent de no sentir-me sol amb totes aquestes coses.
Porto uns dies que acabada la feina, passo pel Garraf a buscar forats que en principi estan perduts o desapareguts, i que segurament ho estan, però té el seu encant o desencant, situar d'altres que m'interessa saber on son.

En aquest cas seria desencant, per sols fet que aquests governs tant els de fora com els de dins en sembla que això de crear parcs, NATURALS, NACIONALS, i, ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL, comença a fer olor a podrit, o a malaltia greu tirant a bajanada proteccionista i en nom de qui i amb quina finalitat. Ens tanquen els camins a priori ho trobo lògic, quant la moda del tot terreny el que és comprava un anava a la muntanya a provar com deixava fet un nyap tot el que trepitjava, les motos de muntanya tres quarts del mateix i allò semblava la batalla de l'Ebre, paguen justos per pecadors fins aquí més o menys. Ara diuen que ens volen cobrar els rescats, perquè els nens petits que som no ens hi posem per qualsevol motiu dins d'un forat i pobres de nosaltres preguem mal. Això si, vosaltres i nosaltres no deixeu de pagar impostos, assegurances, multes d'aparcament, velocitat regulable o com es digui, i un llarg etc.... Ara si antenes de radar, de telefònica, bosquets plens de branques seques, merda, destrossar dolines, s'ha trobat no sé que, línies de AT, i el súmmum de tots els mals, les pedreres, veritables barbaritats monstruoses que vistes de l'autopista fan fredar, però quant t'acostes et cagas amb tot i més, de la ràbia que t'agafa, tu no pots fer res si demanar permisos per tenir-te controlat, ara per mantenir l'economia del totxo el que calgui i mes. He passat de ser un català emprenyat a ser un espeleòleg català emprenyadisim ( i espanyol per la part que em toca, pagar impostos en les dues llengües i demases com sentir-me el nom del porc, no todos somos iguales). Desprès tots els polítics es queixen que la gent no va a votar, és que no hauria d'anar ningú que es quedin sols, hi deixin que enganyar-nos, tot pura façana, pur engany. Quita te tu para ponerme yo, ni mes ni menys, legislen pels més forts, als més febles i minoritaris com que no tenen ni força política ni econòmica, no bull dir-ho així......no hi ha un altre forma, que ens FOLLIN, i mes pressionats pels P...S salva pàtries de torn, que mirant pels interessos de qui?, el benestar de qui?. Fotrens les poques hores que tenim per gaudir de la nostra activitat. Sabeu que us dic COLLONADES!!!.I la guinda del pastís l'abocador, com ja recordàvem altres dies passats, algú em deia, ja no fa olor, ahir aquella flaira que recordava de temps passats, la vaig tornar a sentir, i no era suggestió. Unes dades ràpides, en una línia d'uns 5'3 Km o el que seria 5.300 mts trobem la quantitat de 5 pedreres, les quals formen una superfície total de 1.936.036 m2 només de superfície, no bull fer la quantitat de metres cúbics de roca calcaria que s'ha pogut extreure, segurament la calculadora no donaria l'abast. Una altra dada seria acumular a l'anterior la superfície de 653.937 m2 de la vall de Joan que donaria la menyspreable quantitat de 2.589.973 m2, metro quadrat amunt metro quadrat avall. No he comptat una que és troba mes al nord i les que hi ha per la part de Begues, els hi van fer la ronda, perquè no passessin tants camions per al centre del poble algun rèdit han tret o tancar les pedreres....si, si. Comentar que s'ha reomplert una de les pedreres que estava o esta més a prop de l'autopista Pau Casals, havent omplert la superfície de 119.166 m2, un aplaudiment, plas!!!Ah!!! Sapigueu que tot això li diuen parc NATURAL.
Per als que penseu que la frase, ho haveu vist, és mal escrita, és a propòsit, és una frase que s'ha fet famosa en un programa de la televisió de Catalunya TV3, en la que un afeccionat del Barça davant la impotència per un mal arbitratge es queixa amb aquesta frase. I així intento reflectir el meu estat d'ànim davant aquesta pressió absurda en la que ens volen sotmetre.

I per als que podeu extreure connotacions polítiques de les frases exposades aquí, penseu que res més lluny de la realitat, soc un treballador que s'aixeca tots els dies per anar a treballar, la política fa temps que no m'interessa, vaig a votar per exercir el meu dret a la pataleta i res més a part d'un dret, una obligació de tots els ciutadans en un país democràtic, poder opinar davant d'aquests personatges que ens governen.
Del costat fosc de la espeleo, que deu ens agafi confessats que penso encara no tenen prou.

Salut i al forat, mentre ens deixin.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG...SÓC MINER O QUE SÓC....

Que vol dir espeleòleg. Llegia fa temps sobre com s'ha de dir si espeleòleg o espeleista, i el sentiment de dir-se d'una o un altre mot la veritat la segona no m'agrada sona a futbolista. Penso deu ser amb quina intenció et miris una cavitat si entres amb l'afany de trobar meravelles o d'interpretar com s'ha format, com hi circula l'aigua, perquè aquella formació és així, sigui interpretar les seves diguem senyals. Pot ser que rau en la forma com miris les cavitats o és l'actitud que tens dins d'aquestes, és clar que cada un es considera el que vol, sense menys preua els seus límits i les seves pretensions. Mes profund és el sentiment que t'atrapa, quelcom que t'enganxa fins el punt de no poder passar sense estar fent alguna cosa relacionada amb aquesta activitat, pot ser cercant nous forats, pot ser obrint un de nou, explorant un de conegut, que mes dona el que compte, fer espeleo. Quan vaig començar a practicar espeleologia feia algun temps que s'imposa el sols corda, el electron feia temps que estava arraconat en els magatzems dels clubs, però guardats amb cel, aquest sentiment, és nostra, que no volem perdre, que no volem oblidar, perquè és el que fem i el que mes ens omple. Segurament algú que no pertanyi al nostre diguem-li mon posar-se en un forat humit, fosc, ple de fang, no li dirà res, mes aviat li farà rebuig, en contra nosaltres estem desitjant, el contrari que faria la gent normal, o no, poder els normals som nosaltres, bé això seria un dir, mes que altra cosa, esports nacionals com el tunbing, el pantxing, futbol, tenis, basquet...son massa avorrits tot i que he de reconèixer que el futbol m'agrada s'hi juga el meu equip, del que no serè soci mai. El curiós de tot plegat, que sent el nostre diré esport, per englobar-ho en l'estatus dels altres anomenats. No estarien dels més recomanables com anomenat de lleure, mes aviat del deslleure. Per començar madrugon matinal infame cosa que desprès d'una setmana de treball s'agraeix. Seguim.... aproximació tipus erniazo o sigui el forat del dia esta a can collons provincià de can pixa, reconec que no sempre és així. Cosa que és acompanyada de petate amb material personal coronat amb cordes, que per molt prima que sigui, pesa, no?. Col·locació de l'arnes i demès aparells de tortura xinesa, que en el cas de les femines no ho sé, però en el meu quant la cosa es posa malament les passes canutes per no dir p...s. Depenent del forat la cosa pot estar entre dues hores, instal·la i desinstal·lar si som poca gent cap problema, si som mes de quatre segons com les esperes poden ser de vici. Si la cavitat és freda i tu un fredolic i no dels de menjar. A fora recollir andròmines, cordes i mes andròmines. En definitiva som uns masocas del quinze, el curiós de tot plegat, que tothom és feliç, si absurd però, feliç, s'ho ha passat d'allò tant bé, ha passat fred, va ple de fang, de suor, cansat, moments de por, però sortim feliços. Sense cap sensació d'estar atabalats al contrari depèn de com hi tornaríem, no?, no sé, cal fer un replantejament o definitivament esta bé com esta, jo crec que m'agrada, abans patia he de reconèixer-ho, no vaig tenir uns inicis molt diguem-li perfectes. Fou una selecció natural o seguia, o seguia practicant altre esport, vaig escollir seguir sent espeleo, "ista" no m'agrada, no fa per mi, la meva visió naturalista, no sé si dir-ho així, que no la més científica ni la millor, me les miro d'un altre manera, de la que altra gent com jo, mes intel·ligent se les mira intentant discernir el perquè, de tot plegat. De totes maneres, remenant l'enciclopèdia i diccionaris el terme -iste, penso, un sufix o alguna cosa semblant, no apareix en cap paraula relacionada amb espeleo.

-ista: Sufix, del llatí -ista, que significa: 1 'seguidor de la teoria o la doctrina corresponent'.

Ex: optimista, comunista.
2 'professional de'. Ex: pianista, dentista.

Vist que -ista, vol dir seguidor de quelcom teòric o doctrinari. A les hores, de practicant a seguidor amb tots els meus respectes, i va un bon tros, el mes encertat en la meva, mes humil opinió estaria fer espeleo, que jo empro molt sovint. FER, Efectuar un moviment i ESPELEO de cova, tot junt seria moure's per una cavitat.

Si ho fem per separar conceptes i visions tampoc és oportú, un li cal altre i a l'altre li cal a l'un. Pel que resultaria inseparable, l'exploració (visita) de la practica i la tècnica, i l'estudi, de la practica i la tècnica.

I de professional, el que rebi un sou per fer espeleo, que ho digui, per saber si fa falta gent que m'apunto!!!!! X10. També estaran en crisi?.

Les següents són les definicions que marca la norma lingüística, que no semblarà bé. Senyors és el que hi ha.
espeleo : Forma prefixada del mot grec spḗlaion, que significa 'gruta, caverna'. Ex: espeleologia.
espeleobusseig : m ESPEL/ESPORT Modalitat d'espeleologia que consisteix a explorar, amb finalitats esportives o científiques, els trams inundats d'avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme. es_pe_le_o_bus_seig.

espeleobussejador -a : m i f ESPEL/ESPORT Persona que practica l'espeleobusseig. es_pe_le_o_bus_se_ja_dor.

espeleòleg -òloga : [de espeleo- i -leg] m i f 1 Persona versada en espeleologia.
2 Persona que practica l'espeleologia. es_pe_le_ò_leg.

espeleologia : [de espeleo- i -lògia] f 1 Estudi científic de les coves i els avencs.
2 ESPORT Exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.
es_pe_le_o_lo_gi_a.

espeleològic -a : [de espeleologia] adj Relatiu o pertanyent a l'espeleologia. es_pe_le_o_lò_gic.

espeleològicament : [de espeleològic] adv D'acord amb els principis de l'espeleologia. es_pe_le_o_lò_gi_ca_ment.

espeleosocorrista : m i f ESPEL/ESPORT Espeleòleg especialista en espeleosocors.
es_pe_le_o_so_cor_ris_ta.

espeleosocors: m ESPEL/ESPORT Pràctica espeleològica que té com a objectiu el salvament de persones que han patit un accident o que es troben en una situació perillosa dins un avenc o una cova. es_pe_le_o_so_cors.

De totes les maneres cada un es lliure de mirar amb els ulls propis com vulgui i dir-se com li sembli, espeleo, espele, espeleòleg, -ista estem en el mateix sac, però això ho seràs tu.

Dedicat al Joan "MONTY".

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG..... LA HISTÒRIA DE LA FLAIRA DEL GARRAF

Vaig assistir a la presentació del Llibre OLOR DE PODRIT del company Pau Pérez. Una pregunta va ressonar per la sala quan el que tots sabem, interpel·lar a algun assistent a la presentació a la causa efecte i relació dels problemes que estem patint al Garraf amb la baixa quantitat d'oxigen d'algunes cavitats. Jo em centraré en aquesta pregunta ja que en resposta en Pau, que vaig entendre també és al costat fosc, senyalant als ecologetas, observava que un 30% aproximadament del metà que es genera dins aquest desastre vergonyós de l'abocador de MERDA, re nombrat pels ecologetas com abocador controlat de residus. I que la cosa no acabarà aquí mentre aquests es vanaglorien de com han gestionat l'espai que havans era una meravella, ara és millor, però com es diu pa per avui gana per la setmana, en el 2013 la cagarada que van produir deixarà de ser rentable i segurament quedarà abandonada o ...... La qüestió és que fins al 2060 no deixarà entre cometes de produir metà. Senyors ara entenc la limitació de velocitat. Aquí tenim la causa del desastre o part d'ella. Un clau un altre en trau.

Ja coneixia en Pau en aquesta faceta bel·ligerant contra les causes políticament correctes, que els nostres polítics s'afanyen a tapar ràpidament ampliant o disminuint perímetres de parcs dits naturals, mes aviat des-natural-itzats on prima els motius eco..... els que siguin, donat per ves a saber quines causes. En una ocasió va convidar a algú que presumia de les bondats dels ecoparcs i de les bales on es tanquen els productes en putrefacció, que les tingués al seu jardí com objecte de decoració si tan segures eren.

En definitiva vaig observar un home emocionat pels records que de l'any 1972 fins l'actual 2009 ha viscut i suposo patit. Al 2006 és decidir a escriure i publicar aquest llibre les ha vist de tots els colors, la motivació d'ell i tants com ell que van lluitar per una causa on el temps els hi ha donat la raó els fa ser veritables defensors de l'ecologia entesa com un projecte de futur i no d'un projecte polític per ves a saber quines motivacions.

Felicitar públicament a en Pau, per aquest llibre que crec imprescindible per entendre el moment històric i les causes en el seu moment, futures, ara presents. I quin futur, puagggggg, egggggssss.

El recomano i no tinc comissió de cap mena, que ell hagi publicat aquest, vol dir que se'm gira feina que ja havia d'haver fet.

Del costat fosc de l'espeleo, Salut i al forat.

NOTA: ser del costat fosc és un eufemisme, de ser crític amb les coses que és fan i es diuen, que no destructiu ni tancat a crítiques. no sigui el cas d'algú no ho entengui i se'm posi de morros.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÓLEG, HE TORNAT AL COSTAT FOSC.

Quina utilitat te la Federació Catalana d'Espeleologia? aquesta es la pregunta, segurament per molts no te resposta i/o la resposta es pessimista. Jo que no sóc gaire gregari, penso positivament en la utilitat de la Federació, senzillament, seria el pal de paller de tot plegat, es el nexe d'unió entre tots els espeleòlegs. Mes important que això?.

Altre tema es el col·lectiu d'espeleòlegs, i matiso, els que estem dins d'aquest col·lectiu, dit d'un altre manera, el que hi posen diners per mantenir la FEDE, sona pretencios no es la meva intenció. Espeleòlegs poden ser els que no estan dins d'aquests paràmetres, no ho discuteixo. Davant del col·lectiu que s'esmerça en fer funcionar la cosa no poden demanar res d'aquet estament doncs no contribueixen, i no bull dir que estiguin en contra nostre, o fora de la llei, simplement, no estan en el col·lectiu, estan en un altre, quin no ho se.

No dic que estem en un coto privat, si que es necessària una distancia per l'anteriorment dit. Jo hem relaciono amb gent no federada i respecto aquesta desició. Mai obligaré a ningú a fer quelcom que no esta disposat a fer, però es de calaix que no poden tenir els meus drets dins la Federació Catalana d'Espeleologia.
I per aquesta regla de tres aquest col·lectiu demana als seus dirigents encapçalats per un president, una serie de demandes i contraprestacions a la quota de club que es paga cada any, juntament amb els pagaments de les llicencies individuals, cosa que remarco dona dret a alguna cosa dic jo, si no tenim un dret adquirit de que serveix la FEDE, remarco, dic jo, i com jo molta altre gent que una part dels seus diners va a parar al la federació. La Federació com a organisme vetlla per el funcionament de la maquinaria que desenvolupa tot sistema burocràtic, escoltant les demandes dels seus federats, en les assemblees, segons ho recull la llei i els propis estatuts. Recordo en una....qualsevol, es demanar una millor assegurança per a tot els Federats per espeleologia, perquè hi havia molta gent que la cobertura de la federació els hi era poca, perquè alguns practicants son multidiciplinars en aquells moments la cobertura era mínima, molts es federaven a prop del Liceu, s'aconsegui la que ara gaudim, amb varies modalitats i preus.

El problema rau quant tot això fet amb un sou implica una demanda de producció, però aquest no es el cas, ja que tot funciona per voluntarietat i per amor a la espeleologia, una implicació que demana hores del teu temps sense res a canvi, molt lloable per la seva part. Es clar també juga un altre component que es diu error humà, que es aquest el que fa que ha vegades no s'arribi a temps en certes qüestions o es donin per enteses o ves a saber. A les hores venen les queixes, perquè uns paguen, a les hores exigeixen, el altres voluntaris ells havent adquirit un compromís l'únic que poden demanar es paciència, ha!!! la paciència la mare de la ciència, jo pago jo exigeixo. I Tenen raó, es simplement una actitud que en tots el àmbits de la societat es fa pales, pago ergo mano.
Els merit de el darrers temps de la federació encapçalada per qui tots sabem, es que, aquest que tots sabem, esta a totes, amb els seus mes o menys. A conseguit un reconeixement dins de les demés federacions digne de exalçar. Esta al rovell de l'ou.
Posaré dos exemples, el Serrat del Vent, es va gestionar fantàsticament, fent penyora amb el propietari del terreny, ja que aquest no volia tenir el tema descontrolat, inclús vam anar a treure sediments del sifó per que poder mantenir el pas obert quant es curullà de sorra, i podessin accedir als filtres, etc. El pou de la Calella el primer que feren fou tancar-lo, en poc temps es conseguí un acord per poder accedir. I altres exemples i altres qüestions que segurament no estan a l'abast de les nostres sensibilitats. També hem de tenir present que ens acollen per tots els costats, ara prohibim això, ara no us deixem accedir aquí, que mes....que mes. D'aquí poc serem els fora de la llei.

Altres bondats son els temes de cursets que avala la federació, per mitja de la escola, si no hagués un òrgan superior no serien homologats, ho fan espeleos no aliens al tema. Les zones de treball, gestiona permisos, accessos. Te las seves contraprestacions hem de presentar memòries, actes, complimentar els permisos, sapigueu que tot aixó es te que presentar a temps i justificar, no es tan senzill.

Competicions, malgrat no agradar a molta gent es una aposta que permet ser un aparador dins el mon. Usar la biblioteca no gaire abundosa però te la seva utilitat, gaudir de publicacions que don la federació als clubs.........

Moltes coses que si tinguéssim que gestionar els clubs a les hores hens recordaríem d'algú. En definitiva el esta agrupats en la federació, ens don avantatges que si estiguéssim per lliure o en altre tipus de federació que no fos de la nostre sensibilitat, segurament estaríem desitjant tenir la nostre federació, si no ho sabeu, va ser així que ara tenim federació, millor o pitjor tenim algú que ens escolta, gestiona i mira per nosaltres, teniu en conte que son espeleos com nosaltres tenen les mateixes il·lusions i inquietuds. Estic amb la FEDE, hi ha moments que no comparteixo o he pensat que es pot fer d'un altre forma, es la nostre i tenim que recolzar-la de totes totes.

També te la federació el seus fracassos, que jo no diria així, si no que mals moments que tots en tenim, d'aquest tema no vull parlar per no ferir sensibilitats. Les coses dolentes millor deixar-les a banda, es pot interpretar malament, segur que algú li traurà punta aquest article, però.................he tornat al costat fosc.

Salut i al forat i que la espeleo us acompanyi.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....BON NADAL

No soc gaire amic de les festivitats, de la bogeria de les festes sobre tot obligades, que has de ser feliç encara que no ho volguis. Jo soc feliç sense necessitat de festes. Em sento privilegiat de la vida que tinc ni millor ni pitjor, en suma, vida, d'espeleòleg, de la professió que vaig aprendre amb el meu pare, el Jaume, i que a la seva manera em donà uns valors, que també...... ni millors ni pitjors, viure en respecte als demés, valorant cadascú com és. Ser prudent i intentar ser bona persona. Ell no és espeleòleg, però es ficava a pous d'aigua de molta fondària fins a 90 mts, dient-me sempre el perillós que era, per la guilla, (paraula que en la enciclopèdia catalana no hi surt com a tal, i que es d'us quotidià entre pouaires i minaires) el famós CO2, que en el darrer any ens ha donat tants mals de cap als espeleos. Prudència! diu encara, quant sap que marxo a fer una cavitat. Sóc el seu fill pel qual ser que sent admiració, la mateixa que pel seus dos fills més, en Jaume, i en Cinto. Jo també l'admiró perquè no ha tingut una vida regalada. Ell baixava pous per arreglar els grups de pressió, es guanyava les garrofes fent això. Segurament aquest fet em marcà la vida i vaig acabar estimant aquest el meu segon ofici per ordre de necessitats, de preferències el primer. El segon com molts altres, les aventures de Jules Verne, que paradoxes de la vida el meu pare el Jaume em va donar a llegir, viatge al centre de la terra i altres títols. Ell que indirectament estimava l'esport, fou arbit de futbol, (esport de risc, encara que no ho sembli) i entrenador de futbol, fins que li treieren la il·lusió i ho va engegar tot a dida. Cosa que, i paradoxes de la vida, indirectament a mi també m'ha passat. La qüestió, jo em refer-m'ho en seguir gaudint de la vida i de la meva afició, les cavitats, els demès que facin el que els hi vingui de gust de fer, continuo estant en el costat fosc, per que..... que collons a mi m'agrada ser hi. Encara que sembli una contradicció, us vull desitjar bones festes a tots, a tots vol dir a tots, no serem perfectes però, humans, encara que alguns no ho semblem.

Ah! una cosa, avís per a navegants jo estic acostumat a que m'ignorin i a vosaltres?

I com es tradició molt nostrada jo també poso el pessebre per nadal i a més a més, fem cagar el Tió. Que jo sere xarnegó pero hem fotu els caragillos d'aromes de Montserrat.

Del costat fosc de la força, BON NADAL I BONES FESTES.

SALUT I AL FORAT.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....PER LA MEVA LLENGUA

Hi estat llegint l'article de l'espeleobloc "Escriu el teu article"(dimarts, 11 / novembre / 2008) hem don anim, per continuar aquesta tascà. Sense entrar en polèmiques hem sento tranquil perquè veig que hi ha persones que també han començat escrivint millor o pitjor, i no han deixat de fer-ho. Encara que la seva ortografia catalana no sigui bona, com es la meva, ni el lèxic. La pitjor perque i entono el mea culpa, no he estat capàs de voler escriure bé la meva llengua paterna, la materna era el castelan. Bull trencar una llança a favor dels que per por això, no escriuen en Català, o ni tan sols escriuen. Jo com be podeu observar la meva ortografia es dolenta, encara que dia a dia intento fer-ho millor, se que no es el cas, intento i ho dic de tot cor, fer-ho millor, i no es falsa modèstia, tot al contrari però hem costa. Transmetre el que m'agrada mes, practicar i viure la espeleologia. Seria fàcil que quedes tot ben escrit tenint gent de la meva família amb el "nivell C, D, o F, de Català", el mes difícil es millorar, es poleix, s'aprén equivocant-te i rectificant, mirant el diccionari, per lograr a llarg termini tenir una escriptura el mes polida possible. M'han criticat això arribant al insult i a la vexació cultural, no hem fa res la critica sobre l'opinió, hem fa mal el menys preu a qui s'esforça, demostra la intolerància d'alguns vers els seus semblants. Ara entenc moltes coses que m'han dit gent de fora de Catalunya i fins i tot de dins, els i fa basarda i por parlar, per que els critiquin o s'en riguin d'ells, escriure'l una utopia. No bull entrar en polèmiques polítiques i similars ja he sortit escaldat d'un article anterior i he promès no seguir fent el joc a ningú, tingui jo o no, la raó. El que si que bull transmetre es d'una forma planera i en Català les meves vivències, els meus treballs, sobre espeleologia, perquè com diu l'article esmentat en les primeres línies el que compte es deixar constància dels fets. Les paraules se les du el vent, l'escrit perdura i es transmet, fa memòria col·lectiva. Quina quantitat d'informació hem perdut i no tornarem a tenir, penso que molta. De ben segur que per mi no quedi, sigui en Català, Castellà, Castelan, en Berber, o qualsevol idioma us animo a fer-ho, bé o malament fer-ho. I no tingueu-ho por del que diguin "que fatal que ho fas", jo com a mínim ho intento encara que malament. Ho penso, desenvolupo, i al final amb totes les faltes del món, ofereixo aquesta humil informació, que serà poc important, si, son les meves vivències i una manera d'engrescar a tothom que tingui interes per aquest esport-ciencia.

Gracies per llegir-me, disculpes per suportar-me.

A divendres 21 de Novembre de 2008: Agraeixo els vostres comentaris i els links que heu aportat, amb molt de gust els faré servir, Gracies.

DISQUISISIONS D'UN ESPELEÒLEG..... O TORNANT DEL COSTAT FOSC

Mirant per internet un bon dia o mal dia segons sigui el dia que as passat, vaig trobar un blog de un tal Joan Montoya, i hem cridar l'atenció la seva proposta una cosa que alguns haviem pensat, peró en el fons ens feia por, si por, els que portem un temps en aixó de bajar p'abajo, hem viscut algunes situacions de alt risc, de trencar caps, si ho dic bé trencar caps, pel recel que han produit alguns centres forts o potents, aixó es pensen ells, i gent amb pocs escrupuls. Que aprofitant-se de circumstàncies com estar en institucions de comandament han tret profit de tals circumstancies valgui la redundancia. Però la història canvia i de grups n'hi ha molts, i amb poca gent i on són nombrosos purament façana, pensen tres, tenen il·lusió dos, i es mou un, no es suma es resta. De totes maneres aquestes coses succeeixen de temps inmemorials grups potents que han fet grans coses acabent fent de tot una mica per fer contents a tots el socis, també segueixen la dinamica de amics i coneguts , abans amb els col·legues, ara amb els col·legues i els fill i la dona/esposa/companya, no hem deixare el que comença molt fort i en qüestió de dos, tres anys, sent genros, (he perdut masa cops el temps ensenyant) ja ho han deixat per que s'aburreixen o ves a saber, o fan un curset per fer-se curriculum i ja sóc espeleoleg s'en diu titulitis delirantis.

Tot aixó fa que molts de nosaltre tirem per lliure peró la espeleo com a ciencia o com esport requereix en tot moment un minim de personal, per fer qualsevol activitat, si la trobes bé, si no et fots i intentes colar gols a un o altre, que no es el sistema, tornant a caure en una espeleo-depresió, que no es supera facilment. La base del problema es que la espeleo mai ha estat moda i que duri molt de temps, i sempre hem estat quatre i el caporal, o sigui pocs i molts cops malavinguts, el 90% de la gent pensa que ficar-se dins d'un forat es estar dement, i en part tenen raó, l'home va sortir de les cavernes i no vol o no te la nessecitat de tornar-hi, alguns si.

Miren de lluny tot el que fem, de tant lluny que realment no tenen cap ideia del que es aixó de la espeleo. A banda es un esport que te mala premsa, aixó vol dir que estem a la pagina de succésos no en les d'informació, poca gent a sabut que s'ha lograt superar la cota -2000, poder es mes sencill o mes mesurable una muntanya de 8000 mts, hem de saber que devallar a -2000 metres de profunditat requereix d'un esforç brutal, juntament amb una infraestructura de les mateixes caracteristiques, i només arriben uns pocs, a un 8000 porten turistes, així els i llueix el pel. Noves formes de veure l'espeleo estan invaint el nostre món. La competició es una d'elles hens fara mes grans, norrrr! en uns anys surtirem a les pagines d'informació, serà dolent? no ho se, ara per ara seguim sense interesar a ningu, avegades sembla que ni tan sols a nosaltres matéixos. Segurament ens mirem massa el melic, i recelem de tot cristó, jo el primer i no me n'amago. Penso que ja fa anys es va fer un estudi del nostre comportament i no presisament sota terra.

Amb aquesta moguda que a generat en Joan, un grup de gent de totes les llets, fem costat a una cosa, la espeleo, entessa com cadasescu la vol entendre i la vol practicar en un bon ambient en el que encara estem per coneixer-nos els uns als altres, la unió fa la força, i en aquet cas el GEXXI te una proposta adecuada, de qui no es vol encotillar en un club, de qui vol estar amb altre gent, el que es troba molts cops sol, en definitiva sumar i seguir, ajuntar esforços i capacitats, coneixenses i coneixaments, il·lusió per seguir en aquet ofici que tots voldriem viure per ell i d'ell.

Fent un paralelisme crec en un deu peró no crec en els estaments eclesiastics, crec en la espeleo peró no creia en els espeleos, ara vaig cap el costat de la força, he estat en el costat fosc, esperó estar plenament integrat a la força, en breu. I tinc les meves raons per dir aixó.

Salut i al forat.

P.D. Qui es senti aludit que si posi fulles (que es foti) . No fare amics, dic el que pensó, i qui pensi el contrari u pot reflexa en els comentaris sota de cada escrit. I francament he dit poc.

Aupa GEXXI