DIPÒSIT I GALERIA DE MINA, DELS TURONS DE CAN PASCUAL

L'home de temps immemorials a fet manera d'abastir-se d'aigua per a la seva subsistència sobre tot en el sector primari i més quan és trobava aïllat en llocs remots i on alguns mitjans eren inabastables, d'aquí que admiri les obres de la mineria de l'aigua i tot el que és refereix a l'obtenció d'aquesta, tot aquest procés simple, únicament per obtenir aquest mineral que a ull avui dia no té el valor o no li donem el valor que mereix, com he dit moltes vegades el simple gir d'un canell l'obtenim a un cost molt alt, però de fàcil execució cosa que en l'era del mínim esforç, doncs quan més fàcil menys ens adonem del que econòmicament ens perjudica la butxaca.

Així en temps dels colonitzadors romans veïns en la mediterrània i per tal causa les seves necessitats eren semblant tant en la seva terra d'origen com el lloc colonitzat. Una de les seves construccions com era l'habitatge (domus), que no eren d'ús comú entre la majoria de la població, aquesta part vivia en les ciutats i s'apilava en apartaments (cenacula), més o menys com nosaltres, però sense bany ni cuina, i proclius a l'aluminosi. La domus aprofitava la coberta, teulada, (compluvium) per canalitzar les aigües de la pluja i emmagatzemar en una cisterna abans recollides per l'impluvium, que a mena de decantador feia un primer filtratge de l'aigua, arribant a l'aljub o per un pou o accés s'extreia l'aigua per al seu ús.

També possiblement de l'època dels romans s'utilitzarien altres tècniques com l'aprofitament de l'escorrentia superficial, amb la canalització de les aigües de pluja, prèvia preparació del terreny amb la construcció d'infraestructures que canalitzessin, i recollissin aquesta aigua per a ser usada, el sistema semblant al procés de recollida abans esmentat.

Temps passat, fent una volta per la serra de Collserola, per realitzar un escrit a banda d'un itinerari excursionista que tractava del mesurament del meridià, hi ha un vèrtex geodèsic, en un dels punts des d'on Méchain va fer, entre 1792 i 1793, l'amidament del meridià Dunkerque-París-Barcelona, que va servir per determinar la longitud del metre i per a la configuració del sistema mètric decimal. Per així obtenir l'estàndard del metro com a mesura universal, menys per alguns.
Vaig fer la descoberta d'aquest dipòsit al ben mig del turó amb una particularitat el seu coronament, que feia que la meva imaginació conjectures amb un estrany però enginyós sistema de recollida d'aigua. Poder no va arribar a fer el seu ús, o podria tractar-se de...... però....... Dies més tard voltant pel mateix lloc feia que trobes un altre element que ajuntava part del trencaclosques, aquest cop anava cercant bolets, res a veure amb cap interès científic, més aviat culinari. La resta del trencaclosques quedarà inèdit malgrat tot.

Localitzarem aquest conjunt, als turons de Can Pasqual, de 467 metres d'altitud.

Es pot accedir des del coll de Can Pasqual, per la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), també del coll de can Cuiàs per un camí que va a can Masdemont i d'aquí al dipòsit, a banda d'altres itineraris.

Aquest conjunt consta d'un dipòsit i una galeria de mina per on passen les canonades. La particularitat del conjunt rau en el coronament que inclou el tancament o coberta del dipòsit. Seguint una primera conjectura, té en la part superior com deia, un petit mur d'uns 15 cm de gruix, (malmès) circular que corona el dipòsit amb un diàmetre d'uns 80 cm. En l'interior i en creu quatre colzes de ceràmica s'endinsen en l'interior del dipòsit a mena de captadors. Quatre colzes més en la mateixa disposició, però amb una desviació de 45º respecte a l'eix dels anteriors i allotjats en l'interior del mur s'aboquen a l'exterior pels vessants de la coberta. Aquesta disposició dels conductes primers sembla o dóna a entendre que les aigües de pluja es precipiten en l'interior del dipòsit. És de suposar que l'interior del dipòsit el seu fons esta per sota del captador que condueix l'aigua per al seu ús, decantant en aquest fons les partícules i brosses que pot arrossegar els captadors o recollidors, també podríem anomenar-lo "impluvimùm". Cal pensar que antigament no és malbaratava molta aigua, a demés se li donava molt rendiment. Dos exemples, per anar al bany, de ventre, de cuerpo, defecar.... llevat que hi tinguessin comuna, poca aigua llençaven, l'aigua de rentar i de rentar-se era utilitzada per regar l'hort.
El conjunt en general consta d'un dipòsit de 7 metres de diàmetre, amb una profunditat de tres a quatre metres (?). En la part nord del dipòsit, una galeria d'una dotzena de metres, per on hi corren les canonades que abastien el mas que si troba metres més avall.
Aclarir que, actualment la porta de la galeria és tancada i no podem accedir, ha estat recuperat, per a l'ús del Parc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana

http://es.wikipedia.org/wiki/Impluvium

http://es.wikipedia.org/wiki/Compluvium

http://historiadelhabitat.blogspot.com/2009/07/insulae.html

http://ghidrologia.blogspot.com/search/label/Recolecci%C3%B3n%20de%20agua

http://ocw.um.es/ciencias/limnologia-regional/material-de-clase-1/tema25.pdf

http://una-cr.academia.edu/DavidMoralesHidalgo/Books/244166/Cosecha_de_Agua_para_Agricultura_Bibliografia

Salut i al forat.

POUS D'AIGUA, TECNOLOGIA ARTESANAL.

Normalment quan requereixo desenvolupar un article, cerco informació en pagines de l'internet, cercant informació per ampliar coneixements, donar una bona i l'hora contrastada informació, de vegades em cal aprendre i entendre per conèixer ..... ningú és sabí ni tan sols en el seu ofici...... a banda de la bibliografia de què gaudeixo. Sempre, quan ens llevem aprenem una cosa més abans d'anar a dormir. Així que cercant informació sobre uns temes relacionats, trobo uns vídeos del Youtube, força interessants i que son de l'interès de la gent que segueix aquest blog, a estones tediós, també repetitiu, alguns cops interessants, prou que és difícil mantenir un nivell d'interès, m'agrada més explicar el que em fascina i/o interessa. Al tema, que se'm gira l'olla i surto per les Guilleries. Fa relativament poc temps un conegut, realitza un pou per poder tenir més aigua al mas, llogant un pouaire de la comarca. Havent-li de fer dos pous, doncs el primer d'ells no li sortia l'aigua promesa. Recordo ara les paraules del company David, Radomant per generació, allà on feren el primer pou ell avança que no el faria, car que les seves sensacions no auguraven prou aigua. El segon ha estat un èxit ja que a la meitat de profunditat l'aigua brolla clara i prou abundant. Dit això el preu que ha calgut pagar resulta molt elevat, cosa que omple de joia, però també hipoteca part dels minsos ingressos d'un pagès, amb més despeses que guanys, vida a precari sobre tot si els temps no son gaire gloriosos. I si això ho traslladem a l'anomenat tercer món, el cost, i la poca viabilitat econòmica pel que ni tenen els mitjans ni perspectives de tenir. Ara bé l'enginy és el que ha fet que l'ésser humà sigui capaç d'arribar a cotes insospitades.... també sospitoses que de tot hi ha a la vinya del senyor Manel. Agafem el bo que el dolent ja ho trobarem. En aquests països com deia, l'enginy i la bona voluntat de persones, fa que aquests problemes quedin relativament superats.

Poso aquest exemple, perquè penso resulta molt interessant per tots aquells que ens agrada fer andròmines, provatures i altres, pels que no fan però és meravellen amb el que fan altres, i per la qualitat pedagògica que desprèn el film. On et fas la idea de com algunes coses han arribat a ser possibles. No hi ha paraules, però si fets, pas a pas, extrèiem com és fa possible aquest procés, més que si ho féssim amb una maquina perforadora.
En l'esquema següent podem observar les diferents tipologies de pous, els de tipus artesià, el surgent que pel desnivell (gradient hidrològic) que hi existeix per al nivell piezomètric, brolla l'aigua sense necessitat que mitjans mecànics o electromecànics, els artesians que el nivell d'aigua resta per sota del nivell piezomètric i que l'aigua ha de ser extreta per bombeig. El pou convencional que aprofitant l'escorrentia s'omple a partir del nivell freàtic dels aqüífers lliures, també procés que s'interpreta en les mines d'aigua. Així seria a grans trets com extrèiem aquests recursos.

El vídeo és fet en dues parts, ens mostren com amb mitjans senzills i a l'abast ( en l'exemple de reutilitzar no reciclar) construeixen un pou, en el cas d'un aqüífer confinat, on difereix de l'artesià car que aquest surt l'aigua per si sola degut a què és troba per sota del nivell piezomètric. Així amb una gran astúcia penso comandats, pel de la bandereta d'alemanya, mestre i aprenents realitzen un pou en la gent amb escassos recursos poden gaudir de l'aigua font imprescindible de vida.

enllaços a les pagines del Youtube de, Video 1 Video 2


Salut i al forat.

LES MINES D'HOSTALRIC

En l'any 2002, és realitza aquest treball d'exploració, i de documentació vídeo i fotogràfica, de les hores i prèvia presentació del treball, a l'ajuntament d'Hostalric, resta en l'oblit, donant més atenció a altres prioritats, quedant els treballs sense finalitzar, per les posteriors troballes realitzades per aquest ajuntament. Passat aquest temps penso necessari fer una divulgació del mateix en aquest bloc.

Amb la participació d'un col·lectiu d’espeleòlegs integrats en, el Centre excursionista Malgratenc, CEM, i Recerques i exploracions subterrànies, RES, del Club excursionista Pirenaic.

Les mines d'Hostalric es desenvolupen per sota del que forma part del casc antic de la població. Tenint l'accés comú en el carrer Major i el seu final "relatiu" al peu del castell. Aquestes dues galeries que formen el conjunt general foren construccions per abasti d'aigua el poble, primerament amb canaleta de mitja canya (semblant a una teula, però l'arc que forma la canal és més agut) més tard, per la falta de manteniment i també per la duresa de l'aigua ja que la tosca omple la canaleta primigènia fou substituïda per canalització, primer de ferro i darrerament per tub de ciment, i finalment abandonada per l'ús al qual eren destinades.

Distingim dues galeries una, més al nord en referència a la fortalesa, que creiem la més antiga per les característiques ja que conté alguns elements prou significatius i destacables, per conjectura així, encara que poder les dues siguin d'una antiguitat molt similar degut a què amb dues tenen el mateix tipus de conducció primigènia, amb petites diferencies. La més propera a la fortalesa que anomenarem la galeria sud i l'esmentada abans com mina nord.

La galeria nord a banda de ser la de més antiguitat, seria la primera a ser deixada en desús, la mina sud es destinaria a ser reconduïda amb la conducció de ferro i finalment amb conducció de ciment.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Hostalric situat en l'interior, entre el massís del Montseny i tancat al mar per la serra del Montnegre, en la vall tallada pel riu La Tordera, quedant encaixat com diem entre ambdós relleus geogràfics. Els suaus relleus de la contrada donat el fet de tractar-se d'una vall construïda mitjançant els al·luvions de La Tordera dipositats d'antuvi per l'arrossegament del riu, però res més lluny de la realitat i més quan el seu subsòl ens descobreix el complex i els canvis generals que ha sofert la contrada, les minses fàcies quaternàries justa a la llera del riu i els seus costats no fan més que dignificar l'acció mecànica de tots els rius en la progressió que caracteritza aquests processos hídrics. Les complexes fàcies de la zona en qüestió ens la donen el fet del seu passat volcànic ja que sabem que l'antic cim dominat pel castell no és més que un antic gegant volcànic. Les mines excavades en materials volcànics i roques ígnies, són el reflex de l'activitat volcànica on es constitueix el turó on es troben excavades les dues mines. La seva constitució la podem datar en els períodes, del turolià al miocè i pliocè, englobat en l'era cenozoica.

Agafant les dues zones que travessen les mines, la seva descripció geològica a grans trets es poden descriure els materials que constitueixen aquestes sèries:
NMgb:
Gresós i argiles grises o groguenques, amb intercalacions d'alguns conglomerats molt compactes que localment inclouen colades basàltiques. Clastes de quars, pissarres, granits i roques volcàniques. S'interpreten com a dipòsits mixtes d'aportacions sedimentaries procedents de zones veïnes i de l'activitat volcànica, predominant uns sobre els altres, en funció de l'activitat del focus emissor. Afloren únicament als voltants del castell d'Hostalric.
Edat: Turolià.
Boh:
Basalts olivínics amb textura intergranular i porfírica. Els components fonamentals són: labradorita, Augita i olivina; els accessoris són: zeolites i magnetita. L'olivina té tendència hipidiomorfa a al·lotriomorf, apareixen micròlits de plagiòclasi orientats i vacúols de desgasificació reomplertes de zeolites. Afloren al castell d'Hostalric i a les rodalies d'aquest poble formant una alineació paral·lela a la falla del riu Tordera. La seva edat s'atribueix, segons criteris de camp i paleomagnetisme des del Turolià al Vilafranquià. Entre les dues litologies es crea un contacte que separa les dues series donant un aspecte de caos.
A escassos metres un cop passat el llindar de l'entrada a la mina observem una zona de granodiorita, roca molt semblant al granit, però la seva composició és més baixa en sílice. La resta excavada en material piroclàstic,  expulsats per la xemeneia dels volcans.
Aquest, materials són tallats per filons o colades basàltiques, que es tracta de basalt amigdaloide, una roca volcànica bàsica, en la qual el seus principals components son plagiòclasi i piroxèns. Aquests filons a mena de dics tenen una orientació NE-SW i E-W amb una inclinació de 80º.

DESCRIPCIÓ GALERIA NORD

Partint del punt en comú, que és la tapa metàl·lica al lateral esquerra (direcció oest) i que ocupa tota la vorera, poc abans d’arribar a l'anomenada porta de Barcelona. Als 20 metres de l’entrada i baixant unes escales d’obra tot seguint en el sentit que portem de la marxa trobarem a ma esquerra el trencall on s’inicia la via Sud, continuant per la galeria Nord i a pocs metres de l'esmentat trencall ens trobem al terra una petita represa d’obra abastant tota l’amplada de la galeria de la mina que en aquest punt  té 0,66 metres.
En aquest punt trobem una important acumulació de terra i pedres, sobresortint un gran bloc travessat en diagonal ocupant tota la secció de la galeria, aquesta acumulació és fruit d’una esllavissada tal i com queda confirmat en el moment que superem aquest pas estret on en rampa ascendent que provoca aquest bloc, ens trobem davant d'una zona més ample a mà dreta hi ha un accés tapat d’obra i en el sentit contrari i desprès una acumulació de terra i pedres es troben dues petites annexes de sostre baix i curt recorregut que en un d’ells i desprès de desobstruir el tros just per a poder passar el cap és reconeix un pou d’aigua d'uns quatre metres en sentit ascendent i quatres metres en sentit descendent fins arribar al nivell d’aigua.

La galeria continua amb la seva tònica general d'amplada entre 0,60 i 0,90cms., l’alçada sobre el 1,70 / 1,80 metres. I direcció, només als 60 metres des de l’inici hi ha un petit canvi de sentit i alçada a pocs metres de recorregut, que sembla com si fossin dues galeries començades per l’extrem i que en el punt de coincidència tinguessin certa desviació l’una de l’altre. En un tram d’aquest tros s’observa la muralla i la canaleta en un forat lateral, també es pot observa un sostre amb restes  de canyís (canyís emprat per fer l'encofrat) que cobreix tota la volta d’aquest tram., poc desprès espot observar al terra una mena de sorrera força detallada. Als pocs metres apareix l’aigua en el terra i poc desprès la canaleta de conducció d’aigua que d’una o altra manera ens acompanya pràcticament durant tot el recorregut fins a la sortida del pou vertical amb l’escala metàl·lica. La galeria continua alternant trams d'encofrat, fins un punt amb rampa ascendent on ens deixa en una part més ample de la galeria on queda tancada la continuació per un mur d'obra amb un petit forat quadrat al qual s’arriba desprès d'una pronunciada rampa descendent, passat aquest forat ens tornem a trobar amb l’aigua i la canaleta, tot seguint la galeria començar a tenir els nivells d’aigua més alts aprox. uns 0,55 metres. estan en aquesta alçada també la canaleta, amb un espai per transitar al voltant del 0,30 metres.

A una cinquantena de metres es pot observar al sostre un tram encofrat i un forat al mig, tapat amb una gran pedra. Tot seguint una quarantena de metres aproximadament trobem un important forat al sostre essent un pou ascendent tapat en la part superior i d'uns sis metres fins a la part tapada. A partir d’aquí tornem a trobar l’aigua amb un nivell d’uns 0'60 metres. I la canaleta completant l’escassa amplada   de la galeria. Poc abans del 80 metres de recorregut des de l’altre pou s’han trobat un altre amb les mateixes característiques i d’uns cinc metres d'alçada, una mica menys que l’anterior.

 Al voltant dels setanta metres des de l’anterior pou ascendent ens trobem amb una escala  fixada a la paret i que en poc menys de 10 metres de vertical ens porta a la sortida davant de les escoles on hi ha una tapa metàl·lica a uns 58 metres de la sortida exterior de la mina Sud.

Si no pugem per l’escala i seguíssim la galeria aniríem a parar a un tram de mina totalment envasat, al voltant d’un metre de nivell, aquest tram ja a estat reconegut fins al punt màxim penetrable.

Desenvolupament poligonal: 428 metre

Desnivell galeria: - 2,50 metres (punt mes baix des de l’accés del carrer)

Desnivell acumulat: -12,60 metres.

Coordenades de situació:

Entrada carrer : E469802 N4621850 Z 100 m.s.n.m

Pou de sortida: E469450 N4621636

DESCRIPCIÓ GALERIA SUD

Les dues mines parteixen físicament d'un mateix punt comú que és la tapa localitzada gairebé al cap d'amunt del carrer major, un cop superat aquest accés mitjançant unes escales d'obra accedim a una galeria tancada d'obra o bancada que acostumem a denominar com a trinxera per la similitud amb aquestes construccions, per la qual cosa aquestes construccions parteixen a partir d’una rasa i més tard eren bastides amb la volta de maó, en el cas foren encofrats i tancats amb ciment de calç. Un primer pou ens deixa aixecar el cap i observem la típica construcció pel tancament de pou anomenat THOLOS, tancat en sec cosa que al llarg de tots els pous que conté la mina en general tenen les mateixes característiques, uns metres més enllà la galeria d'accés es bifurca aquí és on diferenciem la sud de la nord a l'esquerra un fort pendent ens du a la galeria sud i seguint endavant a la nord. Seguint el pendent i als pocs metres torna a dividir-se, però en sentit aigües amunt seguint el desnivell. Aigües a baix, trobem una antiga cisterna on es recollia l'aigua provinent de la galeria nord, uns metres més avall trobem davant un mur de maons que dóna fi a aquest curt recorregut, observem, però en el terra un decantador o arener, amb canonada de sortida, possiblement aquesta canonada soterrada conduí l'aigua a la mina dels Safaretjos (?). En aquesta zona observem que els materials on és excavada la galeria resulta de granodiorita, un batòlit intrusiu.

Tornats a la bifurcació seguirem aigües amunt, al poc trobem un tàbic d'obra amb una obertura d'uns 0'80 metres d'alçada, part del que tancava la secció de la galeria, utilitzada com a cisterna aprofitant el desnivell de la galeria, així s'omplia la galeria, un petit broc normalment de plom feia les funcions de plomer deixant passar l'aigua justa. Als 15 o 20 metres trobem que la galeria és bastida o bancada en una llargària d'uns 25 metres, superada aquesta part, una ensulsida ens farà haver de superar un pas estret, superat aquest, observem un contacte entre estrats verticals en un canvi de textura del terreny, aquí trobem que els materials on són excavades les mines canvien, és tracta de granodiorites i piroclast a banda de material llimós, a l’hora que irromp un filó basàltic, prenent una direcció 335ºN-165ºS, metres més enllà un primer pou tancat amb pitxolí en sec. La galeria segueix amb una direcció d'uns 250º, i trobem un segon pou d'una alçada considerable uns 10 metres, amb el tancament decapitat en la seva part alta però apedaçat amb supermaos. També podem observar la colada parietal que s'ha format al voltant del pou, gràcies a una continuada aportació hídrica. Continuem trescant la galeria en un curs sinuós, en unes mesures mitjes de 0'80 a 0'60 metres d'amplada i 1'80 a 1'60 metres d’alçada, tot superant un seguit de pous en una freqüència d'entre 30 i 40 metres aproximadament. Seguint la galeria arribem al pou de la inscripció, i superat aquest, trobem al costat nord, una inscripció feta en ciment ràpid (?) grafiat amb un estri punxegut suposem que un clau, on resa "tuberia colocada // el año 1901 // Esteban // Sebastian". Superat un darrer pou trobem una peculiar deformació de la galeria que sobtadament fa un brusc canvi en la direcció de la mina, sembla ser que un error en l'excavació a l'hora d’unir les galeries, feu que els operaris hagueren de corregir l'error fent aquest revolt, de totes maneres a partir d'aquí la mina als pocs metres, pren una direcció de 220º que podria ser part de l’error. Més endavant tornem a trobar un canvi similar a l'anteriorment descrit, però fent una ziga-zaga. Als pocs metres trobem el pou de sortida, per on és possible sortir a l'exterior en un arriscat ramonage, emprant els esglaons fets per aquesta utilitat. En aquest punt trobem una galeria lateral que pren una direcció d’uns 280º i de minses dimensions 40 cm d'amplada i 1'20 metres d'alçada, als pocs metres en el desenvolupament d'aquesta galeria trobem un filó basàltic en disposició tangent a la galeria de W10N-E10S. Tornats al pou de sortida avancem per la galeria principal, al poc la galeria forma una mena de saleta, on trobem un altre filó basàltic de les mateixes característiques que l'anteriorment nomenat, però en una direcció N70W-S70E.

No lluny d’aquí un darrer pou ens fa superar un con d'enderrocs per uns passos estrets a banda i banda del pou, superat aquesta la galeria es troba embassada d'aigua provinent del final de la galeria i el sector descrit aquí, abans però de trobar aquest pas barrat de derrubis i l'aportació hídrica esmentada, un nou i darrer filó de material intrusiu de direcció N60W- S50E. Donant així per finalitzada l'exploració i descripció del que anomenarem galeria sud, part del conjunt de la mina d'Hostalric. Temps més tard poguérem explorar la continuació de la galeria desprès d'un desmontage que feu l'ajuntament. On localitzarem un entramat de pous i galeries amb possible continuació, encara que molt deteriorada en alguns indrets

Desenvolupament: gal. Sud 626 metres

Desnivell: 25 metres

coordenades.

accés principal: E 469802 N 4621850 Z 100 m.s.n.m

pou sortida: E 469466 N 4621684 Z 115 m.s.n.m.

El total topografiat estaria en uns 1054 metres, sumant les dues mines, si poguéssim afegir les darreres galeries trobades s'incrementaria en uns 200 a 300 metres més el recorregut. (?)

MINA DELS SAFARETJOS.

La mina dels safaretjos, es tracta d’una mina de curt recorregut que es troba localitzada en la zona mes baixa del centre de la població, possiblement es tracti d’una mina on es rebia l’aigua de les dues galeries sud i nord segurament mitjançant la pèrdua descrita en la galeria sud. Arribem en aquesta conclusió, car que no hem pogut localitzar el destí de dita pèrdua, de la mina de destí, mina dels safaretjos, si que mitjançant una col·limació aproximada de la pèrdua en la mina d’origen, mina sud, l’azimut és de 110º de direcció, un cop traslladades les dades topogràfiques a l'ordinador i descarregats en al programa adient per aquesta tasca l’error obtingut resulta de 2º ja que segons el programa l’azimut és de 108º en una distancia de 184 metres i un desnivell de –28 metres al punt més baix del pou, encara que creiem que possiblement es trobi localitzada en la zona mitja del pou.

La mina es troba localitzada en un dels torrents que ve del casc de la població en un replà hom trobem una bassa que recollia l'aigua d'aquesta mina. L'accés és troba obert sense cap mena de porta que impedeixi l'entrada un cop accedim observem una curta galeria  de forma trapezoïdal amb volta de maó al sostre, amb el terra pel de sedimentació i cons de derrubis i en forta pendent, un gir sobtat de la galeria ens mena a un pou de poca alçada on aprofita uns graons obrats per accedir, aquí la galeria plena d'aigua en una altura de 70 cm una curta galeria excavada a la roca, ens atansa a un pou d'una vintena de metres i una profunditat de 1 metre, fet a mena de cisterna i de decantador, doncs aquí trobem a mitja altura del pou una bomba manual d'elevació suportada per dues bigues de fusta prou fetes mal bé. Finin  aquí la mina.
Coordenades
X: 469975 Y: 4621777 Z: 75m.s.n.m
Desenvolupament: 39 metres
Punt alt: 20mts
Punt baix: -1mt
Desnivell: 21mts

En principi l'ajuntament havia previst que foren visitables per afegir un atractiu turístic més, aquesta bonica població (?).

Salut i al forat.

UNA FONT, UNA MINA, LA FONT DE SANT TOMÀS.

Collserola no sempre ha estat el pulmó verd que tots creiem. Anys avans, era ple de bancades amb vinyes, i altres conrreus productius, que encara avui podem veiem si penetrem en alguns llocs. Massos on la gent vivia una vida a pagés, de viure del conrreu. El que feia que tot devia de tenir una fisionomia diferent. I per altre banda aquest tenien que buscar-se la vida en tots els setits. Un d'aquest sentits és, i era l'aigua, aixi que no resulta estrany trobar encara alguna mina prop d'un mas, ara deixat de la ma de Deu.

Segur que en els seus dies gloriosos aquesta font o mina d’aigua, que era perduda, colgada de matolls. Possiblement donava aigua a l’enrunat mas de can Sauró, a un centenar de metres d’on és l'accés a la mina.

I deia abans perduda per la senzilla raó que cercar-la fou una agradable sorpresa, sobre la planimetria constava com a font de Sant Tomás cosa que feia despistar un xíc, així que un dia qualsevol d'aquells que agafo la bicicleta per desintocsicar-me del tabac, al passar pel lloc, vaig anar ha agafar aigua per omplir el bidonet i treurem la curiositat que el meu cervell inquiet barrinaba, per localitzarla com a punt de recollida d'aigua per les excursions ciclistes que faig per la zona. La sorpresa majuscula estaria en comprovar que és tracta d'un minat d'aigua. El poder accedir, doncs la porta metàl·lica encara ara en bon estat, era pràcticament soldada, pel rovell produït pel rònec al qual ha estat sotmesa. Un cop establert el seu accés l’exploració i la seva topografia, fou bufar i fer ampolles.

Així doncs us faig una descripció del seu recorregut, i pugui valer aquest article per si fos recuperable, en un dia, qui sap si no molt llunyà. Fa temps que no paso pel la mina però la darrera vegada no rejaba gens d'aigua, restava seca, a banda per les neteges de les bores de les pistes del patronat uns metres més avall s'hi localitza un posterior diposit que devia de recollir l'aigua. Un dia d'aquests tornare per si torna a rajar, despres d'aquest abundos any de pluges.

Font de Sant Tomàs (mina)

terme municipal de Barcelona (Barcelonès)

regió: torrent de can Sauró

recorregut: 19'75 metres

desnivell: 0,20 metres

coordenades - X 424121 Y 4585655

Situació - per sota de la pista que provinent de can Sauró, porta al baixador de Vallvidrera, on la pista es bifurca i es fa evident el buc del torrent, en la part lateral hom troba l’accés a la mina.

Descripció- la seva entrada de 0'50X0'70 mts, tancada amb una porta metàl·lica ens introdueix a una galeria d'uns 0'48 mts d'amplada per 1'20 d'alçada. Aquí trobem el decantador dividit en dues parts mitjançant un petit mur de Totxo massís, col·locades de cantó, comunicades per un orifici d'uns 20 cm amb una profunditat de 0'48 metres. Passat el decantador la galeria continua uns 2 metres més, aquí la galeria és formada per roques de diferents mides, col·locades en sec, al poc fa un gir d'uns 45º, on trobem l'aigua conduïda per canaleta, de mitja canya de 10 cm d'amplada per 9 cm de fons, en aquest lloc la morfologia constructiva pren un altre to i passa a paret de pitxolí (bancada) i el sostre com abans amb volta d'entibar en dues peces, amb reblons de roca en la seva part superior típic en els sistemes constructius en les mines d'aigua.

Recorregut a uns 5 metres la galeria fa una mena de revolt d'uns 2 metres de longitud, un petit ressalt fa un canvi de desnivell.

L'amplada de la mina no passa dels 50 cm per norma general i una alçada d’1'10 metres. La qual cosa fa que la seva exploració sigui prou claustrofòbica. Passat el revolt la galeria es fa rectilínia i pren una longitud d'uns 8 metres. La part final es torna perillosa ja que la paret pren una forma bombada, en la part mitja de la paret, signe de la falta de manteniment. Uns 3 metres més endavant aquesta falta de manteniment es fa palesa per una ensulsida de sostre i parets. Donant per finalitzada l'exploració.

És probable que el seu recorregut sigui major, ja que possiblement prengui la direcció del fondal que continua per la part superior de la pista, tot i així la circulació d'aigua encara continua, com a prova, el decantador n’és ple. Mesos més tard en una visita de pasada observa que l'aport hidric habia minvat fins gaire bé que aixuta.

Salut i al forat.

RECUPERACIÓ DE LA MINA DEL CADET

En un article anterior http://espeleoiaigua.blogspot.com/2009/01/la-mina-del-cadet-les-masies.html, feia esment d'aquesta mina, que molt amablement vaig ser convidat a fer-hi una visita amb la intenció de poder valorar la situació d'aquesta mina. Realment les mines d'aigua no més en el cas d'una gran ensulsida o que per desgràcia hagin quedat seques, cosa improbable, i en casos excepcionals. Si fins ara surt aigua, perquè no aprofitar aquest bé que la natura té a bé donar-nos. Així vaig adquirir el compromís personal de fer un cop de mà en l'arranjament de la mina. Desprès d'haver fet el treball diguéssim espeleològic, situació, topografia, etc. Desprès toca fer primer la neteja i desprès l'adequació de la mina. La neteja bastant dura i gaire bé impossible de dur a terme al 100%, la mina resulta ser, la galeria, molt baixa i estreta, cosa que dificulta la tasca. Poc a poc l'amo de la mina millorat alguns aspectes com posar una porta nova per tancar el conjunt, igual que farà en el pou col·locant en el seu dia una tapa per evitar l'entrada de fulles i terra de l'exterior inclús adequar el pou amb una escala. En el cas, la següent tasca era i a estat conduir l'aigua amb una canonada fent una petita resclosa en la par superior de la mina per així decantar i conduir l'aigua amb garanties de no tenir gaires pèrdues. Una manera d'introduir noves tècniques en les mines, cosa que ja feien també en moments puntuals, en aquest cas es feia necessari. Gracies ha l'existencia els materials els hem introduit pel pou minimitzant el porteix dels materials per la galeria, cosa que simplifica les feines. Amb una càbria o tres peus, hem realitzat les accions de baixar i pujar eines, materials, totxo, ciment RAPIT http://www.arqhys.com/arquitectura/rapido-cemento.html,  molt adient per aquests treballs, doncs que la humitat i els corrents d'aigua no afecten el seu ús. Donant bons resultats. en altres llocs també l'he utilitzat. Fer entrar el tub per la boca inferior, arrossegant per la minsa galeria. Hem utilitzat tub 32 mm de PVC del tipus HIDROTUBO http://www.comercialperalba.com/ca/Catalogo/27/1471/PVC_-_PLASTICS_%7C_HIDROTUBO/, perquè al ser flexible i prou dur per utilitzar en aquests llocs, a l'hora que s'adapta al sol de la galeria, i fàcil de treballar en el seu ús. Bé un pas més en l'optimització d'aquesta mina que torna a reeixir dels seus llots, per seguir amb la tasca a la que fou destinada.

Salut i al forat.

LA MINA DE CAN CANDELER, UNA OBRA MESTRE

La mina Candeler o de can Candeler per ser més exactes, és de les poques mines que queda encara en bones condicions segurament i no fa pas massa temps que la hi vaig visitar, comença a tenir clars signes de degradació, petites ensulsides, que de mica en mica faran que caigui i mori en l'oblit de la foscor, si no s'hi posa remei.

En l'any 1998 férem l'esforç de recuperar-la netejant tota la galeria i fent corre aigua per la seva canaleta. Segurament no deixaria de ser una mina qualsevol si no fos, perquè amaga en el seu no gaire llunyà interior una meravellosa galeria batejada com a galeria de les formacions, acabat amb el pou de la Pixera, altra meravella de la natura. Segurament no té res a veure amb la Lachambre, Vallgornera, i mil cavitats que em passen pel cap. Enamora la quantitat i qualitat de formacions que observem en el seu interior. De petita mida, però d'una magnificència absoluta. Aquesta galeria juntament amb el pou de la Pixera envoltat per una colada d'unes tonalitats fonedisses fan d'aquest conjunt, quelcom meravellós d'observar.

DESCRIPCIÓ: Accedirem aquesta mina per la porta de registre que es troba situada a uns dos metres per sobre de llit del fondal de can Biosca venint de la baixada del Mas, en la seva esquerre hidrografica. Els primers metres són bancats passant per una galeria baixa, seguidament es torna blanca i pren unes dimensions més amples. Un recolze de mina bancada ens fa ajupir, però torna a les seves mides amb una alçada de 1,80 m, seguim endavant la galeria blanca i molt sedimentada en el seu sol, ens mena al pou de la cruïlla, lloc d’intersecció amb la mina Vidal perduda fa temps i que resta testimonial uns 200 m de galeria. Seguint, endavant la mina Candeler amb una geometria rectilínia, a terra hi trobem un plomall que forma part de la restauració que comentava abans, ja en aquest sector, l’aigua corre a estesa, entrem en una galeria de construcció blanca, però, seguidament passem per una secció bancada d’uns 17 m de longitud i passat aquesta es torna blanca altre cop, un revolt pronunciat, la humitat es fa més patent a mida que ens anem introduint en aquest sector, les formacions són més abundoses, recobreixen el terra i les parets, en menys proporció el sostre. Passem per dues seccions bancades i accedim a la part més ornamentada de la mina (galeria de les formacions) aquí els processos litogènics són abundants sobre manera. escoltem un esquitx persistent arribem al pou de la pixera, on trobem la surgència principal de la mina, sortint un raig prou important, de la part superior del pou a 6 o 7 m de la seva base. Cal observar que tant el pou com els extrems de la galeria que surten d’aquest, estan bancats, al pou a mitja alçada pot apreciar-se una colada que emmascara l’obrat de pitxolí el mateix que la vora de la volta d'entibar. Un cop passat l’obrat de Pitxolí, trobem que la galeria ha patit un esfondrament de sostre i parets, d'aproximadament 3 mots de llargada, passat aquest, la galeria perd lluentor i es torna fosca, negra, pels materials continguts en aquesta zona pissarres bituminoses (grafits(?)) el degotall és constant i les formacions canvien el seu color pel negre i el taronja dels hidrats de ferro, símptoma del canvi de mineral en el substrat. Als pocs metres, la mina acaba en un cul de sac en forma de capella, trobant la deu de la mina i el seu final. Recorregut total : 137.94 m.

Salut i al forat.