dijous, 23 de juliol del 2009

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, LA ESPELEO, ELS BARRANCS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES.


Poder el to que faré servir en aquestes disquisicions no sigui del grat de molta gent, crec necessari dir la meva sobre segons qui personatges sobrevolen els límits de l'esport on calen o fan falta unes aptituds físiques, tècniques i psicològiques molt importants per dur certs tipus d'empreses. Inclús diria que per les de menor importància, doncs allà on la ressenya o la guia la dificultat la dona com fàcil, és fa molt útil tenir certa tècnica i coneixements per si la cosa s'emmerda. L'espeleòleg és caracteritza per a banda d'un caràcter peculiar, en la nostra immensa majoria, per ser, en d'alguns casos, prou conservadors per valorar les dificultats i recular en cas de no veure clar el tema. Fins aquí tot correcte, diria que el factor humà també té el 99% de la culpa dels accidents i demés problemes que és produeixen. Difícilment el material intervé en els greuges que és poden produir a un mateix o altres persones, més diria, que avui dia els materials i sistemes emprats en la nostra activitat passa uns assaigs molt acurats i rígids, que no dona peu a dubtes.
Però si cau en males mans i el nivell tècnic és baix o inexistent, senyors comencem a tenir un problema. Ara traslladem tots aquests paràmetres al nivell dels aquaparcs on a raó d'any, darrera, any és converteixen els canons, barranc, rius i demés, llocs on tothom que té una corda i és col·loca un neoprè, fa dos barrancs, ho troba prou divertit per a convidar a altres congèneres, núvies i demases a gaudir de l'activitat recreativa dels canons. No sé qui corre més perill l'involucrador o l'involucrat. Tècnica, zero, nivell físic acceptable, jugava a futbol fa quatre dies, res a veure, però, feia esport, capacitat de patiment se li suposa.
Que consti que no em refereixo als darrers accidents en dies passats son (eren) gent amb solvència, el factor humà que esmentàvem abans, desgraciadament té conseqüències fatals. Tots els meus respectes.
El problema ve quan trobem casos com, comentats per un company, grup de nois fent una despesa brutal en material per les seves amigues, companyes, núvies, el que sigui la relació que tinguin, tant em fa, i demanin com fer-se una baga d'ancoratge, si és que ho van preguntar. El venedor, algú capacitat, penso que deuria tenir mala consciencia.
O com trobar-te paios amb casc de bicicleta, en qualsevol barranc, que fins aquí mira no té tampoc gaire importància porten casc, una norma complerta, alguns lolomasters(*) no porten. El problema existeix quant a la víctima del seu divertiment, afegeixen una noia i en contes de davallar, la despengen...., en un atac d'histèria i /o per falta d'aire, crida que la tornin a pujar, genial pobre inconscient si queda al mig de raig d'aigua una bombona d'escafandrista i avall de fa baixada. A veure llestos tanta presa teniu per suïcidar-vos (suïcidi col·lectiu) que no la podeu ensenyar a davallar? I si pren mal que?. Ha!!!!, els rescats son de franc i com no, ho acabarem pagant tots federats i els boixos de Rocanbol, nosaltres ja tenim experiència en aquestes qüestions CIATES, INICIADORS... a ells s'els hi passa però mentre no cremen tota l'adrenalina anar fent. I com tantes i tantes animalades que trobem en els barrancs, canons, rius, i aquaparcs del mon mundial, això és Hollywood, i jo, soc Etiven Epilberg. I a sobre trobem propaganda, que amb aquest enunciat i l'article..... per llogar-hi cadires, DESCENSO DE BARRANCÓS...un aquapark natural. On dona peu com dèiem a què tot és guay del Paraguai, una corda, talabard, i a refrescar-se que fa molta calor. Penós, i preocupant tots intentant fer curset de promoció per evitar pixades fora del test, i resulta que és més fàcil del que tots pensàvem i enteníem. Als qui no tenen idea de baixar un barranc l'aconsello que s'apuntin aquí, http://www.argeles-aventure.com/canyoning-park/ com a mínim no posaran en perill d'haver de treure'ls a gent que ha fet cursets i s'ho prenen com un esport amb la dificultat que aquest comporta, i que resulta inherent a ell. Si no que dediquin els seu temps a treure l'adrenalina així, http://www.youtube.com/watch?v=lljUtGy4hQo.
(*) Semidéu, de la mitologia moderna que a banda d'esponsoritzat, o no. La seva dedicació resulta la de fer metres i més metres sense en molts casos no tenir ni un carall d'on ha estat o que han fet. Els meus respectes, però no hi participo d'aquest estil.

Salut i al forat