dissabte, 25 de febrer del 2012

ESTUDI ESPELEOLÒGIC DE LES COVES DE L'OR O DELS ENCANTATS, (2)




Trets geològics
Pertany a les fàcies del Silurià-Devonià, situat entre el Silurià superior i el Devonià inferior, datacions a partir de la seva fauna fossilífera. Podem observar part d'aquests fòssil Tentaculites a l'extrem oest de la galeria principal, en tot el sostre d'aquesta mateixa galeria també podem veure exemplars (fragments) de crinoides, amb alguns exemplars de braquiòpodes  però sense poder-los definir per estar molt alterats. Vist aquests, podríem dir que la seva datació es troba en el meso-devonià segons les fons consultades. Aquesta situació entre estrats la podem observar, doncs, que les llicorelles o pissarres Paleozoiques és troben en la base, Ludlowià, un segon nivell de calices massives amb calcoequistos, els darrers nivells on trobem la cavitat de margues calcàries i equistoses del couvinià, ens fem una idea de la situació estratigràfica.
Formada per calices i margues calcaries, del tipus de roques que podem distingir i prou alterades en alguns casos amb nòduls ferruginosos i/o argilosos.
Per més informació:
Biostratigrafia y Facies de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior y Devonico Inferior de Santa Creu d'Olorda S. GARC~A-LOPEZ, M. JULIVERT, J. SOLDEVILA, M. TRUYOLS-MASSONI, I. ZAMARRENO

plànol geològic de la zona. ICC

plànol pertanyent al treball, ( Biostratigrafia y Facies de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior Devonico Inferior de Santa Creu d'Olorda )




diferents tipus de fauna fòssil que observem en la galeria principal 


Espeleogènesis
Tractant-se a grans trets de una cavitat tectònica, la conjectura de part de la seva formació, si més no entendre la seva possible formació.
Alguns autors, especifiquen que la seva gènesis és deguda, al desplaçament de la massa  de margues/calcaries al estar assentades sobre les pissarres del banc paleozoic, aquest sócol calcari es desplaça per la seva pendent degut a la perduda del nivell de pizarres pel desplaçament i/o erosio d'aquestes.



Podem conjectura també, una manera diferent d'interpretar-ho. Si pensem que els bancs de pissarres tenen una inclinació contraria al suposat desplaçament. Un cop assentats el bancs de pissarres i margues (sedimentació), aquests prenen una base solida en la seva estratificació. Mes tard els moviments orogènics modelen la serra en tot el seu conjunt,  però el sòcol de margues on és troben aquestes, es alterat en un sentit diferent del que és produeixen en el modelatges general, tot el bloc on és localitza la cavitat s'enfonsa horitzontalment a diferencia de la línia general del plegament, formant-se en una sèrie de terrasses esglaonades a mode de "HORST" o massís tectònic, veiem que son tallades per dues falles al Nord i al Sud. Seguint la seqüència, trenquen i segueixen la mateixa forma del sinclinal, al ser la part superior de l'estrat aquest sembla que no segueix la forma del sinclinal quedant col·lapsat entre els flancs del plegament. Resta assegut sobre d'un estrat tou d'argiles o altres materials fàcilment solubles. Formant-se fractures en dues direccions S-N,  E-O , deixant espais prou amples per ser transitats. Donat que no observem contactes de desplaçament horitzontals, més aviat un desplaçament vertical en un enfonsament caòtic, observant el conjunt tenim la sensació com si els blocs els hagueren deixat caure al no tenir una base solida on quedar recolzats, restant apilats i desplaçats aleatòriament.
Pel que la seqüència estaria en; assentament dels estrats, moviments per l'orogènesi, modelatge de la base, facturació dels blocs definits tant en horitzontal com en vertical, precipitació de les masses margoses cap el sinclinal, contenció  pels flacs de les xarneres. Per últim arrossegament de materials de reblert, pas hídric, observant tots aquest complexos com en la galeria principal, enllaç galeria paral·lela amb signes d'erosió-corrosió com també la fixació dels punts alts de la galeria, que reposen entre ells, i en tota la cavitat. Alguns fixats en les parts altes, altres fixats per blocs superiors que les tanquen.



contacte, trituració dels materials intermedis  

esquerda vertical superior, separació dels blocs


Litoquimiogenesis
De fenomens reconstructius en trobem una bona proporció malgrat s'especuli la nul·la existència d'aquest. La majoria de processos químics son representats per colades o crostes de mil·límetres a centímetres de  gruix, i petits macarrons testimonials, també petites banderes de gruixos minsos a d'altres amb proporcions centimètriques, observem alguna colades d'aspecte “mamelonar” en llocs on les esquerdes son a escassa distancia de l'exterior. Aquí la circulació d'aire és constant ja que es troba en relativa asociació entre les diferents boques que composen la cavitat.
Pel que trobem més abundant en la galeria principal pel volum observat i per la menor circulació d'aire. On les seves parets estan recobertes de crostres estalagmítiques, com dèiem de un a dos centímetres de gruix. Amb alguna particularitat com resulta d'una mena de petits micro gourcs penjants tant vertical com horitzontalment amb similituds a una esquena de drac. També com incipients banderes de pocs mil·límetres a més de 5 centímetres d'amplada, algunes localitzades en l'interior de les esquerdes.
La velocitat de les filtracions hidriques, donada per la fracturació es molt definida i generalitzada, aquesta particularitat don peu a que quant és produeixen aportacions hidriques de l'exterior aquesta en un principi s'escoli a gran velocitat no deixant que hi existeixi el proces quimic preceptiu, però quant aquest flueix a menor velocitat (fluxe laminar) aquesta pot realitzar els cambis quimics necessaris. També observem que aquests processos químics son més presents en la part de ponent de la cavitat on els processos reconstructors s'observen amb més profusió, causa de la saturació de la humitat relativa alta encara que amb períodes de baixa aportació hídrica períodes de sequera.










Climatologia:
Podem dir que és tracta d'una cavitat del tipus oberta amb més de dues boques una d'elles superior, amb anemocirculació. Encara que com veurem més endavant no tota la cavitat té aquesta característica, degut a la seva estructuració.
La temperatura molt constant, ja que la seva variació, entre el 16ºC a 17ºC amb puntes de 18ºC. Prova de que la temperatura es prou constant, sobre tot ho notem a l'hivern on al accedir, les ulleres s'entelen de sobte relació temperatura humitat.
És realitzem una sèrie de mesures de temperatura i humitat. En diversos dies, per comprovar el comportament climàtic de la cavitat a on observem una dissociació i diferenciació amb dues parts de la cavitat. On les mesures d'humitat resulta més acusada estaria la zona de ponent i l'altre la zona de llevant més eixuta relacionada amb l'humitat exterior.
Les temperatures, preses amb els higro-termòmetres, demostren com la temperatura de l'interior de la cova, en els punts aïllats de l'exterior, com són els punts 8 “Galeria Principal”, el punt 14 “Sala dels Graffitis” o el punt 31 “Galeria Paral·lela”, mantenen una temperatura gairebé constant indiferentment de les condicions d'humitat. Les temperatures oscil·len, en els punts anteriorment esmentats, entre els 15ºC i els 17ºC i l'humitat es manté bastant alta entre el 88% i el 93% com a nivell màxim d'humitat registrat. En canvi el punt 64 “Sala Gran”, degut a les notables oscil·lacions que demostra en humitat però també en temperatura, és necessari pensar que aquesta zona de la cavitat està influïda per la climatologia exterior, volums d'aire exterior el que fa el desplaçament de l'aire de la zona hipogea en vers a la epigea o viceversa, s'observa que aquesta influència característica és a causa de que en un nivell superior d'aquesta s'hi troba la boca superior del sistema “El Llaminador”, la boca d'entrada en una zona intermitja i la boca inferior que també és pròxima en connexió amb la pròpia “Sala Gran” i la boca principal juntament amb el primer tram de la  “Galeria Principal” influencien la “Sala Gran”. Pel que dues boques és situen en la mateixa vertical relativa, l'inferior però influencià aquesta circulació tant ascendent com descendent. Aquestes condicions variables, d'anemocirculació, amb els volums que existeixen entre les boques i accesos a la “Sala Gran” fan que les velocitats del fluids gasosos aportin o llevin les aportacions d’humitat i evaporació dins aquesta zona molt definida, teoremes de Bernoulli, i Venturi, i el pròxim accés a l'exterior, possiblement és el que fa de la “Sala Gran”, la més rellevant en quantitat d'éssers vius localitzats a la cova “sobre tot depredadors”. Sense que en cap cas destaqui aquesta com la galeria més humida de la cova ni amb condicions de microclima. Ja que es tracta d'una zona on l'ambient és carregat de pols i el sòl és colgat per sediments secs.
Per la seva banda el punt dos, pres just davant de la boca principal, és el primer que rep tota la influència de l'exterior directament. Tot i això el canvi de condicions climàtiques és molt destacat sobretot en les darreres presa de dades, on la temperatura augmenta 6º a 7ºC al endinsar-se en la pròpia cavitat.
També destacar la perduda o expulsió de aire en la boca principal, que en certes condicions climatiques sobre tot hivernals, podent mesurar temperatura i humitat a partir del llavi superior d'aquesta entrada. Amb valors de 3º de diferencia entre la temperatura exterior i l'estació 2 i un 10% més d'humitat relativa.



Temperatures dia 9-10-2011 Dia clar i soleiat
         exterior     25ºC 49% Humitat
estació2    20ºC 72% H
estació8    16ºC 95% H
estació31  15ºC 99% H
estació64  18ºC 69% H
Temperatures dia 23-10-2011 Dia plujós
          exterior     19ºC 78% Humitat
estació2    18ºC 78% H
estació8    16ºC 89% H
estació31  16ºC 88% H
estació64  17ºC 76% H
Temperatures dia 30-10-2011 Dia clar i soleiat
        exterior     19ºC 77% Humitat
estació 2   18ºC 85% H
estació 8   16ºC 91% H
estació14  16ºC 93% H
estació31  15ºC 92% H
estació64  16ºC 83% H
Temperatures dia 10-12-2011 Dia clar, soleiat i molt ventós
        exterior     10ºC 70% Humitat
estació 2   17ºC 88% H
estació 8   16ºC 89% H
estació14  16ºC 88% H
estació31  17ºC 88% H
estació64  16ºC 86% H
Temperatures dia 15-01-2012 Dia nuvols i clars
        exterior       9ºC 63% Humitat
estació 2   15ºC 97% H
estació 8   15ºC 92% H
estació14  15ºC 93% H
estació31  16ºC 92% H
estació64  14ºC 95% H


Biologia
La intenció en aquest apartat fou la de poder localitzar i identificar els animals que visquessin a la cova i saber si hi habitaven perpètuament o simplement de manera transitòria. Tot i que és àmpliament conegut que la fauna dels interiors de les coves amb poca assiduïtat d'aigua i no gaire rellevància amb nivells d'humitat, no és gaire diversa.
El primer dia d'estudi i observació de la cova es va comprovar que, com a mínim la cova era habitada per un immens nombre de culícids que es trobaven repartits al llarg de les dues parets de la galeria principal i que són usuals habitants d'aquestes de mode diürn. Aquests culícids de dimensions considerables, entre un centímetre i un centímetre i mig, són extremadament comuns en la majoria de coves de climes temperats i s'hi troben a centenars. Aquests però no van poder ser fotografiats ja que a la mínima que noten una presència, com era la nostra, no deixen de volar formant núvols d'individus. Però, tot i ser molt abundants perpètuament a les coves, no són animals troglòbits ja que la seva morfologia no està ni molt menys adaptada d'una forma tan brusca, com podria ser si fossin amb absència de pigments; tampoc les seves ales estan atrofiades. Aquesta espècie de culícids, va poder ser comprovat que tan sols es mantenen ocupant les cavitats durant els mesos d'estiu o de forta calor en l'exterior i en estades diürnes, ja que contràriament durant l'hivern i tardor, la presencia d'aquest insecte és nul·la dins les coves. De la mateixa manera, el primer dia, també van poder ser observades petites mosques comuns que probablement devien haver entrat a la cavitat per accident, però que es trobaven en parts de la cova endinsades i , lògicament, totalment a les fosques.
A demés dels culícids tan abundants, que van suposar irreconeixibles i inclassificables, ja que no es van poder fotografiar, i les mosques comuns, aparició de les quals és considerada negligible, en la cavitat es troben una quantitat rellevant de varis individus de diferents espècies d'animals, insectes i artròpodes en la seva totalitat, i a més a més altres espècies de fongs que no ha sigut possible la seva identificació per falta de mitjans. En aquest cas vam tenir una sorpresa notable, a causa de que la més comuna de les aranyes que troben a la majoria de cavitats, és una espècie anomenada Meta Bourneti, que en aquest cas n'era absent i no ha sigut trobat cap exemplar a cap lloc del recorregut.
Els exemplars d'espècies d'aracnids que han sigut trobades a la cavitat de la Cova dels Encantats han sigut: Es tracta d'un aràcnid del qual només ha sigut trobat un sol exemplar en la anomenada “Sala Gran”. És pertanyent a l'ordre Araneae, Subordre Araneomorphae, Subfamília Agelenoidea, Família Agelenidae, però de la qual el gènere i l'espècies no han pogut ser identificats eficientment.
Mesures i característiques: la mesura està compresa entre 1-2 centímetres i es caracteritza per la seva manera de parar els paranys i per fer les teranyines. La manera peculiar de fer les teranyines per aquestes aranyes, és la de fer-les directament al terra. Recobreixen una àrea determinada de sòl, i fan una oquetat, on s'hi estableixen a l'espera de preses que entrin en contacte amb la teranyina també situada al sòl. (Només va poder ser trobat un sol exemplar)



Aquesta segona espècie de la qual en van poder ser localitzats un notable nombre d'individus, es veu escampada per les galeries properes a la boca, com per exemple la “Galeria Principal” i la pròpia “Sala Gran”. Pertany a l’Ordre Araneae, Subordre Araneomorphae, Família Pholcidae i al Gènere Pholcus i a
Mesures i característiques: els individus de l'espècie Pholcus phalangioides tenen una mida aproximat de 9 mil·límetres de cos i unes potes que arriben a fer cinc vegades la llargada d'aquest i com la majoria d'animals, la femella és notablement més gran que els mascles.




Un altre dels exemplars d'artropode que ha sigut detectat a la cova de l'estudi, més concretament e una esquerda penetrable que es troba al sostre de la part inicial, més o menys propera a l'entrada, de la “Galeria Principal” és una espècie del que anomenarien centpeus (de manera vulgar). És un artrópode pertanyent a les subdivisions següents: Classe Chilopoda (els anteriors eren Aracnids), Ordre Scutigeromorpha, Família Scutigeridae, Génere Scutigera i és de l'espècie anomenada Scutigera coleoptrata.
Mesures i característiques: Aquest artrópode, usualment, mesura entre 2,5 – 5 centímetres de longitud. Pot tenir fins a quinze parells de potes i s'alimenta bàsicament d'insectes i aràcnids.


També en el tram final (punt 11) de la “Galeria Principal”, van ser trobats un especímens d'isòpode, d'un color pàl·lid o fins i tot translúcids. Aquests individus, els quals no s'ha pogut identificar-ne l'espècie a causa de l'extens nombre d'aquestes amb molta semblança entre elles, ha sigut possible identificar-ne les subdivisions superiors, que són: Fílum Arthropoda, Sub-fílum Crustacea, Classe Malacostraca, Ordre Isopoda, Familia Trichoniscidae i Gènere Haplophthalmus.
Mesures i característiques: aquest isòpodes del gènere Haplophthalmus són característics per la translucidesa del seu exosquelet i sobretot per la seva capacitat de modificar la seva aparença al sentir-se amenaçat i esdevenir una esfera gràcies als plegaments del segments del propi exosquelet. També hi destaquen les dues mandíbules que posseeix, d'un tamany notable en relació a la totalitat del seu cos. Ambdós exemplars que foren observats medien entre 5 a 6 mil·limetres de longitud.



Per altra banda, també es va poder observar, tot i que fugaçment, un exemplar de ratpenat (Rhinolophus(?)) que va accedir a la cavitat per la boca de la galeria principal, en altres visites si ha pogut observar algun que altre individu en parts més interiors de la cavitat. A més d'haver comprovat la passada estada d'aquests individus a causa de les femtes trobades sobretot a la “Sala Gran”. L'entrada d'aquest rat-penat mentre estàvem a una altra galeria, va comportar una decaiguda important en el nombre de mosquits de la galeria en qüestió. 
A demés dels visibles animals que s'han relacionat anteriorment, dins la Cova dels Encantats, també van poder ser observats varis exemplars d'espècies que han resultat inclassificables per aquesta observació, però sí que han pogut ser preses fotografies que demostren l'existència i creixement de diferents espècies de fongs en els interiors de les galeries en condicions de total foscor, però sempre amb un substrat orgànic.
En el primer cas, van ser localitzats fongs en un extrem de la Galeria Paral·lela, en un ambient que es troba perpètuament a les fosques, situats sobre una “deixalla” de fusta.





Els dos altres exemples de creixement de fongs a l'interior de la cavitat, es tracta de dues espècies notablement diferents que ambdues varen ser trobades a la Sala Gran. En el primer cas, s'aprecien filaments del propi fong, que tenen com a substrat un excrement de rat-penat o rosegador. En canvi, l'altre cas, localitzat de manera molt pròxima a l'anterior, es tracta d'un conjunt de bolets molt ben definits, d'un diàmetre inferior al mil·límetre, que emanen d'un pinyol d'oliva (a la massa forestal exterior hi destaca la presència d'oliveres silvestres), provable arribada des de l'exterior per causes del vent o potser d'algun animal, ja que a la part superior s'hi troba la boca "El Llaminador".


De manera que en conclusió, tot i la hipòtesis inicial de baixa quantitat d'animals que habiten les Coves dels Encantats, es pot concloure amb que tant les primeres aranyes de l'espècie Pholcus phalangioides i l'exemplar únic de la família Agelenidae, els individus del gènere Haplophthalmus, el de S. Coleoptrata i els varis exemplars de culícids durant l'estiu o períodes càlids i els diferents fongs, que es poden establir que són habitants permanents de la cavitat, tot i no estar tant aclimatats com per esdevenir troglòbits igualment a les mosques comunes observades. De manera que aquesta presència d'aranyes és possiblement deguda accidentalment i per la abundància de menjar, que s'hi han pogut establir, procedents de l'exterior, de manera similar als isòpodes, el Scutigera i els culícids que es troben en paratges com aquests per la falta d'issolació, la presència d'alts nivell d'humitat i de temperatura constant temperada. El rat-penat, per la seva banda és comprovat que es tracta d'una espècie que habita a l'interior de les galeries de les coves i surt a l'exterior a alimentar-se, però que en aquest cas, tan sols va aparèixer, i es va poder comprovar la seva estancia momentània el primer dia, per alimentar-se i és segur que no habita a la cova de l'estudi permanentment, ja que no va ser, en cap més moment, vist un altre cop, encara que tenim constància d'altres trobades de exemplars del mateix gènere, encara que només amb un seguiment exhaustiu poguéssim saber si és tracta del mateix individu.


TOPOGRAFIES





Els comentaris, idees, fotografies, topografies, conjectures, etcètera, son fruit de les observacions i treballs realitzats els mesos de Octubre a Desembre de 2011 i Gener de 2012. I anteriors exploracions al llarg del temps.
Tot és possible, res no és veritat.

Salut i al forat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No he sabut veure si en el vostre estudi hi ha referències a l'hàbitat humà des d'antic, ja que en diferents èpoques s'han trobat restes arqueològiques.

Lluís ha dit...

Tard peró responc, hi ha una petita referència en l'article anterior."ESTUDI ESPELEOLÒGIC DE LES COVES DE L'OR O DELS ENCANTATS, (1)"