diumenge, 12 de setembre del 2010

RECERQUES I EXPLORACIONS, POU DE LA PORTELLA


Desprès del període de vacacions, tornem a prendre el pols a l'activitat, com que les calors no minven anem a fer una visita al Pou de la portella on també la calor és fan present. Conta la llegenda que aquest pou va ser trobat desprès d'un incendi que va cremar la zona de can Massana i el bruc i afectaren gaire bé tot el vessant nord del massís. La versió oficial, més creïble que era coneguda d'antic pels escaladors i fins als anys 90 s'informa de la seva localització al E.C.Gràcia i altres clubs, cosa que provoca una petita confusió.



El dia s'aixeca frescot com diria el clon del Tomàs Molina. La radio fa cinc cèntims del dia que s'aixeca bromeres a l'interior i sol a mida que transcorri el dia. Però gaire bé, no trobem el coll de can Massana la boira encara no havia marxat, desprès d'un problema d'alçada amb el pas de la roda en un sot de l'estacionament, pugem vers al coll de Guirló, sense parar seguim fins el coll de la portella, el put... nen m'ha fet treure el fetge i el darrer paquet de tabac cigarreta per cigarreta. 28 minuts!!! de can Massana a la portella, no anàvem massa carregats, però un ja té una edat.




En poc estem a raser dels domigueros sobre el coll que per una rampa un xic delicat, ens du a la vertical per accedir a la boca del pou. Jalem una mica i comencem les operacions de davallada. De la lleixa davallem uns 9 metres de vertical fins a quedar sobre de l'accés a la vertical. Un pou d'uns 27 metres ens deixarà en una mena de balcó on intuïm la boca inferior per l'entrada de llum. Una gran esquerda vertical de 10 o 12 metres d'alçada similar al darrer pou que baixarem i dona accés a l'exterior de la cavitat. Del balcó, per una rampa ascendent amb molta pendent (cal estar alerta si patines surts rodolant avall) tota encatifada de crosta estalagmítica ens mena a la zona més decorada pels processos químics de la cavitat, poc però resulton, observant una bonica colada prou blanca, amb algunes formacions més.


Pel que sembla la cavitat esta instal·lada per fer-la en integral, per com és equipada, amb xapes amb anelles i cadenes, que vist el gruix de les cadenes, no voldria pas que saltes cap d'aquestes per si no aguanta el saque.
Per fer la visita cal dur una corda de 70 metres o més, doncs per accedir a la boca és menja molta corda, la resta gaire bé vertical. La rampa també cal equipar-la si més no per seguretat.

Salut i al forat.

2 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

Fa molts anys que vaig visitar aquesta cavitat. El teu article em fa recordar una mica aquella davallada.
Bona espeleo.

Anònim ha dit...

Diumentge varem parlar amb els que varen fer la primera i tant una versio com l altre son veridiques
Cap els finals dels anys 80 vare verhi un gran incendi que vare destruir quasi tot el boscam de la vertent nord com part de agulles
Els escaladors Vicens Torrens i Josep Batlle varen trobar el avenc
Cordialment J Coma