Trets
geològics
Pertany a les
fàcies del Silurià-Devonià, situat entre el Silurià superior i el Devonià
inferior, datacions a partir de la seva fauna fossilífera. Podem observar part d'aquests fòssil Tentaculites
a l'extrem oest de la galeria principal, en tot el sostre d'aquesta mateixa galeria també
podem veure exemplars (fragments) de crinoides, amb alguns exemplars de braquiòpodes però sense poder-los definir per estar molt alterats.
Vist aquests, podríem dir que la seva datació es troba en el meso-devonià segons les fons consultades. Aquesta situació entre estrats la podem observar, doncs, que les llicorelles o pissarres Paleozoiques és troben en la base, Ludlowià, un segon
nivell de calices massives amb calcoequistos, els darrers nivells on trobem la
cavitat de margues calcàries i equistoses del couvinià, ens fem una idea de la
situació estratigràfica.
Formada per
calices i margues calcaries, del tipus de roques que podem distingir i prou
alterades en alguns casos amb nòduls ferruginosos i/o argilosos.
Per més informació:
Biostratigrafia y Facies
de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior y Devonico Inferior de
Santa Creu d'Olorda S. GARC~A-LOPEZ, M. JULIVERT, J.
SOLDEVILA, M. TRUYOLS-MASSONI, I.
ZAMARRENO
plànol geològic de la zona. ICC
plànol pertanyent al treball, ( Biostratigrafia y Facies de la sucesion carbonatada del Siluriano Superior y Devonico Inferior de Santa Creu d'Olorda )
diferents tipus de fauna fòssil que observem en la galeria principal
Espeleogènesis
Tractant-se a grans trets de una cavitat tectònica, la conjectura de part de la seva formació, si més no entendre la seva possible formació.
Alguns autors, especifiquen que la
seva gènesis és deguda, al desplaçament de la massa de margues/calcaries al estar assentades sobre les pissarres del
banc paleozoic, aquest sócol calcari es desplaça per la seva pendent degut a la
perduda del nivell de pizarres pel desplaçament i/o erosio d'aquestes.
Podem conjectura també, una manera diferent d'interpretar-ho. Si pensem que els
bancs de pissarres tenen una inclinació contraria al suposat desplaçament. Un
cop assentats el bancs de pissarres i margues (sedimentació), aquests prenen una
base solida en la seva estratificació. Mes tard els moviments orogènics modelen
la serra en tot el seu conjunt, però el sòcol de margues on és troben aquestes, es alterat en un sentit diferent
del que és produeixen en el modelatges general, tot el bloc on és localitza la
cavitat s'enfonsa horitzontalment a diferencia de la línia general del
plegament, formant-se en una sèrie de terrasses esglaonades a mode de
"HORST" o massís tectònic, veiem que son tallades per dues falles al Nord i al Sud. Seguint la seqüència, trenquen i segueixen
la mateixa forma del sinclinal, al ser la part superior de l'estrat aquest
sembla que no segueix la forma del sinclinal quedant col·lapsat entre els
flancs del plegament. Resta assegut sobre d'un estrat tou d'argiles o altres
materials fàcilment solubles. Formant-se fractures en dues direccions S-N, E-O ,
deixant espais prou amples per ser transitats. Donat que no observem contactes
de desplaçament horitzontals, més aviat un desplaçament vertical en un enfonsament caòtic, observant el conjunt tenim la sensació com si els blocs els hagueren deixat caure al no tenir una base solida on quedar recolzats, restant apilats i desplaçats aleatòriament.
Pel que la
seqüència estaria en; assentament dels estrats, moviments per l'orogènesi, modelatge de la base, facturació dels blocs definits tant en horitzontal com en vertical, precipitació de les masses margoses cap el sinclinal, contenció pels flacs de les xarneres. Per últim arrossegament de materials de reblert, pas hídric, observant
tots aquest complexos com en la galeria principal, enllaç galeria paral·lela
amb signes d'erosió-corrosió com també la fixació dels punts alts de la
galeria, que reposen entre ells, i en tota la cavitat. Alguns fixats en les parts altes, altres fixats
per blocs superiors que les tanquen.
contacte, trituració dels materials intermedis
esquerda vertical superior, separació dels blocs
Litoquimiogenesis
De fenomens
reconstructius en trobem una bona proporció malgrat s'especuli la nul·la existència d'aquest. La majoria de processos químics son representats per
colades o crostes de mil·límetres a centímetres de gruix, i petits macarrons testimonials, també
petites banderes de gruixos minsos a d'altres amb proporcions centimètriques,
observem alguna colades d'aspecte “mamelonar” en llocs on les esquerdes son a escassa distancia de l'exterior. Aquí la circulació d'aire és constant ja que es
troba en relativa asociació entre les diferents boques que composen la cavitat.
Pel que trobem
més abundant en la galeria principal pel volum observat i per la menor
circulació d'aire. On les seves parets estan recobertes de crostres estalagmítiques, com dèiem de un a dos centímetres de gruix. Amb alguna
particularitat com resulta d'una mena de petits micro gourcs penjants tant
vertical com horitzontalment amb similituds a una esquena de drac. També com
incipients banderes de pocs mil·límetres a més de 5 centímetres d'amplada,
algunes localitzades en l'interior de les esquerdes.
La velocitat
de les filtracions hidriques, donada per la fracturació es molt definida i
generalitzada, aquesta particularitat don peu a que quant és produeixen
aportacions hidriques de l'exterior aquesta en un principi s'escoli a gran
velocitat no deixant que hi existeixi el proces quimic preceptiu, però quant
aquest flueix a menor velocitat (fluxe laminar) aquesta pot realitzar els
cambis quimics necessaris. També observem que aquests processos químics son més presents en la part de ponent de la cavitat on els processos reconstructors s'observen amb més profusió, causa de la saturació de la humitat relativa alta encara que amb períodes de baixa aportació hídrica períodes de sequera.
Climatologia:
Podem dir que
és tracta d'una cavitat del tipus oberta amb més de dues boques una d'elles
superior, amb
anemocirculació. Encara que com veurem més endavant no tota la cavitat té aquesta característica, degut a la seva estructuració.
La temperatura
molt constant, ja que la seva variació, entre el 16ºC a 17ºC amb puntes de
18ºC. Prova de que la temperatura es prou constant, sobre tot ho notem a
l'hivern on al accedir, les ulleres s'entelen de sobte relació temperatura
humitat.
És realitzem una sèrie de mesures de temperatura i
humitat. En diversos dies, per comprovar el comportament climàtic de la cavitat
a on observem una dissociació i diferenciació amb dues parts de la cavitat. On les mesures d'humitat resulta més acusada estaria la zona de ponent i l'altre la zona de llevant
més eixuta relacionada amb l'humitat exterior.
Les
temperatures, preses amb els higro-termòmetres, demostren com la temperatura de
l'interior de la cova, en els punts aïllats de l'exterior, com són els punts 8
“Galeria Principal”, el punt 14 “Sala dels Graffitis” o el punt 31 “Galeria Paral·lela”, mantenen una temperatura gairebé constant indiferentment de les
condicions d'humitat. Les temperatures oscil·len, en els punts anteriorment esmentats,
entre els 15ºC i els 17ºC i l'humitat es manté bastant alta entre el 88% i el
93% com a nivell màxim d'humitat registrat. En canvi el punt 64 “Sala Gran”,
degut a les notables oscil·lacions que demostra en humitat però també en
temperatura, és necessari pensar que aquesta zona de la cavitat està influïda per la climatologia exterior, volums d'aire exterior el que fa el
desplaçament de l'aire de la zona hipogea en vers a la epigea o viceversa,
s'observa que aquesta influència característica és a causa de que en un nivell
superior d'aquesta s'hi troba la boca superior del sistema “El Llaminador”, la
boca d'entrada en una zona intermitja i la boca inferior que també és pròxima
en connexió amb la pròpia “Sala Gran” i la boca principal juntament amb el primer tram de la
“Galeria Principal” influencien la “Sala Gran”. Pel que dues boques
és situen en la mateixa vertical relativa, l'inferior però influencià aquesta
circulació tant ascendent com descendent. Aquestes condicions
variables, d'anemocirculació, amb els volums que existeixen entre les boques i accesos a
la “Sala Gran” fan que les velocitats del fluids gasosos aportin o llevin les aportacions d’humitat i evaporació dins aquesta zona molt definida, teoremes de
Bernoulli, i Venturi, i el pròxim accés a l'exterior, possiblement és el que fa
de la “Sala Gran”, la més rellevant en quantitat d'éssers vius localitzats a la
cova “sobre tot depredadors”. Sense que en cap cas destaqui aquesta com la
galeria més humida de la cova ni amb condicions de microclima. Ja que es tracta
d'una zona on l'ambient és carregat de pols i el sòl és colgat per sediments secs.
Per la seva
banda el punt dos, pres just davant de la boca principal, és el primer que rep
tota la influència de l'exterior directament. Tot i això el canvi de condicions
climàtiques és molt destacat sobretot en les darreres presa de dades, on la
temperatura augmenta 6º a 7ºC al endinsar-se en la pròpia cavitat.
També destacar
la perduda o expulsió de aire en la boca principal, que en certes condicions
climatiques sobre tot hivernals, podent mesurar temperatura i humitat a partir
del llavi superior d'aquesta entrada. Amb valors de 3º de diferencia entre la
temperatura exterior i l'estació 2 i un 10% més d'humitat relativa.
Temperatures
dia 9-10-2011 Dia clar i soleiat
exterior 25ºC 49% Humitat
Temperatures
dia 23-10-2011 Dia plujós
exterior 19ºC 78% Humitat
Temperatures
dia 30-10-2011 Dia clar i soleiat
exterior 19ºC 77% Humitat
Temperatures
dia 10-12-2011 Dia clar, soleiat i molt ventós
exterior 10ºC 70% Humitat
Temperatures dia 15-01-2012 Dia nuvols i clars
Biologia
La intenció en aquest apartat fou la de poder
localitzar i identificar els animals que visquessin a la cova i saber si hi habitaven perpètuament o simplement de manera transitòria. Tot i que és
àmpliament conegut que la fauna dels interiors de les coves amb poca assiduïtat
d'aigua i no gaire rellevància amb nivells d'humitat, no és gaire diversa.
El primer dia
d'estudi i observació de la cova es va comprovar que, com a mínim la cova era
habitada per un immens nombre de culícids que es trobaven repartits al llarg de
les dues parets de la galeria principal i que són usuals habitants d'aquestes
de mode diürn. Aquests culícids de dimensions considerables, entre un
centímetre i un centímetre i mig, són extremadament comuns en la majoria de
coves de climes temperats i s'hi troben a centenars. Aquests però no van poder
ser fotografiats ja que a la mínima que noten una presència, com era la nostra,
no deixen de volar formant núvols d'individus. Però, tot i ser molt abundants
perpètuament a les coves, no són animals troglòbits ja que la seva morfologia
no està ni molt menys adaptada d'una forma tan brusca, com podria ser si fossin
amb absència de pigments; tampoc les seves ales estan atrofiades. Aquesta espècie de culícids, va poder ser comprovat que tan sols es mantenen ocupant les cavitats durant els mesos d'estiu o de forta calor en l'exterior i en estades diürnes, ja que contràriament durant l'hivern i tardor, la presencia d'aquest insecte és nul·la dins les coves. De la mateixa
manera, el primer dia, també van poder ser observades petites mosques comuns
que probablement devien haver entrat a la cavitat per accident, però que es
trobaven en parts de la cova endinsades i , lògicament, totalment a les fosques.
A demés dels culícids tan abundants,
que van suposar irreconeixibles i inclassificables, ja que no es van poder
fotografiar, i les mosques comuns, aparició de les quals és considerada
negligible, en la cavitat es troben una quantitat rellevant de varis individus
de diferents espècies d'animals, insectes i artròpodes en la seva totalitat, i a més a més altres
espècies de fongs que no ha sigut possible la seva identificació per falta de
mitjans. En aquest cas vam tenir una sorpresa notable, a causa de que la més comuna
de les aranyes que troben a la majoria de cavitats, és una espècie
anomenada Meta Bourneti, que en aquest cas n'era absent i no ha sigut trobat
cap exemplar a cap lloc del recorregut.
Els exemplars d'espècies d'aracnids
que han sigut trobades a la cavitat de la Cova dels Encantats han sigut: Es
tracta d'un aràcnid del qual només ha sigut trobat un sol exemplar en la anomenada “Sala Gran”. És pertanyent a l'ordre Araneae, Subordre Araneomorphae,
Subfamília Agelenoidea, Família Agelenidae, però de la qual el gènere i
l'espècies no han pogut ser identificats eficientment.
Mesures i característiques: la mesura
està compresa entre 1-2 centímetres i es caracteritza per la seva manera de
parar els paranys i per fer les teranyines. La manera peculiar de fer les
teranyines per aquestes aranyes, és la de fer-les directament al terra. Recobreixen
una àrea determinada de sòl, i fan una oquetat, on s'hi estableixen a l'espera
de preses que entrin en contacte amb la teranyina també situada al sòl. (Només
va poder ser trobat un sol exemplar)
Aquesta segona espècie de la qual en van poder ser localitzats un notable
nombre d'individus, es veu escampada per les galeries properes a la boca, com per exemple la “Galeria
Principal” i la pròpia “Sala Gran”. Pertany a l’Ordre Araneae, Subordre
Araneomorphae, Família Pholcidae i al Gènere Pholcus i a
Mesures i característiques: els individus de l'espècie
Pholcus phalangioides tenen
una mida aproximat de 9 mil·límetres de cos i unes potes que arriben a fer
cinc vegades la llargada d'aquest i com la majoria d'animals, la femella és notablement més gran que els mascles.
Un altre dels
exemplars d'artropode que ha sigut detectat a la cova de l'estudi, més
concretament e una esquerda penetrable que es troba al sostre de la part
inicial, més o menys propera a l'entrada, de la “
Galeria Principal” és una
espècie del que anomenarien centpeus (de manera vulgar). És un artrópode
pertanyent a les subdivisions següents: Classe Chilopoda (els anteriors eren
Aracnids), Ordre Scutigeromorpha, Família Scutigeridae, Génere Scutigera i és
de l'espècie anomenada
Scutigera coleoptrata.
Mesures i
característiques: Aquest artrópode, usualment, mesura entre 2,5 – 5 centímetres
de longitud. Pot tenir fins a quinze parells de potes i s'alimenta bàsicament
d'insectes i aràcnids.
També en el tram final (punt 11) de la “Galeria Principal”, van ser trobats un especímens d'isòpode,
d'un color pàl·lid o fins i tot translúcids. Aquests individus, els quals no
s'ha pogut identificar-ne l'espècie a causa de l'extens nombre d'aquestes amb molta
semblança entre elles, ha sigut possible identificar-ne les subdivisions
superiors, que són: Fílum Arthropoda, Sub-fílum Crustacea, Classe Malacostraca,
Ordre Isopoda, Familia Trichoniscidae i Gènere Haplophthalmus.
Mesures i característiques: aquest
isòpodes del gènere Haplophthalmus són característics per la translucidesa del
seu exosquelet i sobretot per la seva capacitat de modificar la seva aparença
al sentir-se amenaçat i esdevenir una esfera gràcies als plegaments del
segments del propi exosquelet. També hi destaquen les dues mandíbules que posseeix, d'un tamany notable en relació a la totalitat del seu cos. Ambdós
exemplars que foren observats medien entre 5 a 6 mil·limetres de longitud.
Per altra banda, també es va poder observar, tot i que fugaçment, un exemplar
de ratpenat (Rhinolophus(?)) que va accedir a la
cavitat per la boca de la galeria principal, en altres visites si ha pogut
observar algun que altre individu en parts més interiors de la cavitat. A més
d'haver comprovat la passada estada d'aquests individus a causa de les femtes
trobades sobretot a la “Sala Gran”. L'entrada d'aquest rat-penat mentre estàvem
a una altra galeria, va comportar una decaiguda important en el nombre de
mosquits de la galeria en qüestió.
A demés dels visibles animals que s'han relacionat anteriorment, dins la Cova
dels Encantats, també van poder ser observats varis exemplars d'espècies que
han resultat inclassificables per aquesta observació, però sí que han pogut ser
preses fotografies que demostren l'existència i creixement de diferents espècies de fongs en
els interiors de les galeries en condicions de total foscor, però sempre amb un
substrat orgànic.
En el primer
cas, van ser localitzats fongs en un extrem de la
Galeria Paral·lela, en
un ambient que es troba perpètuament a les fosques, situats sobre una
“deixalla” de fusta.
Els dos altres exemples de creixement de fongs a l'interior de la cavitat,
es tracta de dues espècies notablement diferents que ambdues varen ser trobades a la
Sala Gran. En el primer cas, s'aprecien filaments del propi fong,
que tenen com a substrat un excrement de rat-penat o rosegador. En canvi,
l'altre cas, localitzat de manera molt pròxima a l'anterior, es tracta d'un
conjunt de
bolets
molt ben definits, d'un diàmetre inferior al mil·límetre, que emanen d'un
pinyol d'oliva (a la massa forestal exterior hi destaca la presència d'oliveres
silvestres), provable arribada des de l'exterior per causes del vent o potser
d'algun animal, ja que a la part superior s'hi troba la boca "
El Llaminador".
De manera que en conclusió, tot i la
hipòtesis inicial de baixa quantitat d'animals que habiten les Coves dels Encantats, es pot concloure amb que tant les primeres aranyes de l'espècie
Pholcus phalangioides i l'exemplar únic de la família Agelenidae, els individus
del gènere Haplophthalmus, el de S. Coleoptrata i els varis exemplars de
culícids durant l'estiu o períodes càlids i els diferents fongs, que es poden establir que són
habitants permanents de la cavitat, tot i no estar tant aclimatats com per
esdevenir troglòbits igualment a les mosques comunes observades. De manera que
aquesta presència d'aranyes és possiblement deguda accidentalment i per la
abundància de menjar, que s'hi han pogut establir, procedents de l'exterior, de
manera similar als isòpodes, el Scutigera i els culícids que es troben en
paratges com aquests per la falta d'issolació, la presència d'alts nivell
d'humitat i de temperatura constant temperada. El rat-penat, per la seva banda
és comprovat que es tracta d'una espècie que habita a l'interior de les
galeries de les coves i surt a l'exterior a alimentar-se, però que en aquest
cas, tan sols va aparèixer, i es va poder comprovar la seva estancia momentània
el primer dia, per alimentar-se i és segur que no habita a la cova de l'estudi permanentment,
ja que no va ser, en cap més moment, vist un altre cop, encara que tenim constància d'altres trobades de exemplars del mateix gènere, encara que només amb un seguiment exhaustiu poguéssim saber si és tracta del mateix individu.
TOPOGRAFIES
Els comentaris, idees, fotografies, topografies, conjectures, etcètera, son fruit de les observacions i treballs realitzats els mesos de Octubre a Desembre de 2011 i Gener de 2012. I anteriors exploracions al llarg del temps.
Tot és possible, res no és veritat.
Salut i al forat.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
