LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, L'ESQUERRA, LA LAMARCA - TORRES

Dissabte, preparatius de la campanya, i diumenge una mica de metres per arribar a cota amb una certa comoditat tampoc serà fàcil............

Toquen diana d'hora, el dia abans un malestar no em donava bones vibracions. Llet calenta amb mel i un medicament d'aquells de xoc per avui estigui en condicions. El dia s'ha aixecat amb llampecs i trons, la pluja maleïda, els caps de setmana no son pels pobres. De totes, totes ha pogut més les ganes que tots els entrebancs que Sant Pere hagi volgut posar. Carretera i trastos, a les 9 del matí ens anem trobant a la boca de l'Esquerra. Reunió de pastors dins d'un cotxe, anem al bar, o............. Treva, ens posem el vestit dels diumenges, avall, som cinc components d'aquest grup internauta que millor o pitjor va fent activitat, avui aquí, demà allà.

Aquesta  coneguda cavitat escola per excel·lència que amb tanta instal·lació resulta molt fàcil perdres en un mar de espits, parabolts, químics i ferros varis, coses que tenen les aglomeracions. En poc arribem a la cambra nupcial. En aquest lloc la cavitat pren dos camins una rampa ens du a la via rat penat. Una gatera ascendent accedim al pou Lamarca, és per mi un dels pous més elegants i estètics de l'esquerra i poder de les cavitats del Garraf. Un cop casi superada la gatera una lleixa en forma de balcó ens posa en la capçalera del gran pou, encara que sembli un xic exposada la seva capçalera no resulta gaire difícil d'instal·lar al punt comences a davallar al pic un parabolt rovellat el podem utilitzar per fer un desviador, paraula que altres emprant amb un mot diferent que ara mateix no en ve a la memòria, i que ha enriquit la tertulià subterrània que estona més tard faria que la nostra estada en el fons de l'avenc es prolongués més estona. 

Un pèndol a uns cinc metres de la base del pou, i aterrem en el túnel de l'infern. Aquí decidim aturar l'exploració més per falta de ganes, que per altra cosa. Anem sortint com sempre sense presa, però sens pausa, un cop a l'exterior la pluja anat fent la seva feina, però un sol esmortit pels núvols ens rep, cosa que encara que gaudeixi de les tenebres, el sol la seva llum també m'agrada. Desprès excursió al bar recuperar forces, i seguir parlant de collonades, de cinema de por i altres esports, balls i balladors.

Salut i al forat