LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL CAMPILLO, LA LLENCA I EL CANDIL

A la fi, puc fer l'article, de dilluns que no he pogut fer res sobre aquesta sortida.

Feia uns dies que no realitzava cap crònica del GEXXI. Aquesta sortida prevista feia un parell de mesos abans va haver de ser posposada en dues ocasions la primera per el període hivernal  dels ratpenats que descansen en els seus llocs d'hibernació, el que fa que la cavitat resti prohibida l'exploració  http://www.espeleocv.com/index2.htm. El segon per temes personals que no cal tractar en aquest lloc. Finalment aquest cap de setmana passat podíem anar. Quatre components del GEXXI quedàvem entesos per fer el viatge fins a Tous. A Alberic en l'hostal can Domenehc ens trobarem amb el company Enric acompanyat pel Pasqual. Quatre hores de viatge entre converses, musica, amb alguna parada tècnica. En el lloc establert trobem als companys valencians, salutacions, converses sobre temes banals i anteriors coincidències. Decidim anar per feina i pujar cap a la serra que s'aixeca per sobre del poble de Tous, seguint la carretera que du al pantà de Tous. A pocs kilòmetres fem una parada on ens indiquen on és troba l'avenc del Palmeral o Palmerar, amb una profunditat d'uns 40 metres, com a possible activitat per al dia següent abans de tornar cap a Barcelona. També una mica més endavant ens indiquen el lloc per arribar a la cova del Candil, cosa que provoca un petit embolic a l'hora de localitzar la cavitat.

En uns kilòmetres ens presentem en el Campillo o Campet, anys abans, farà uns 13 o 14 anys vaig fer l'exploració d'aquestes dues cavitats, cosa que quan estàvem arribant al lloc en qüestió la memòria selectiva de què gaudeixo me'n recordes d'aquells dies, i els canvis que han alterat, no gaire el paisatge. En aquella època la pista no era asfaltada en canvi ara és tota coberta per l'asfalt amb algun tram de terrè...poc.

Un cop passat el coll que separa el pla del Campet, del Fondo una gran dolina que queda per sota de dos pics característics que formen aquest coll, parem al costat esquerre de la pista, en menys d'un minut arribar a la boca de la Llenca del Serrano cavitat que farem més tard. Fent la prova de comprovar la seva profunditat tirant un seguit de pedres.
Seguint la pista en un kilòmetre aproximadament passem pel costat d'una caseta en la seva part posterior abans la pista passava per davant, aquest espai l'ocupa uns camps d'oliveres i vivers d'arbres fruiters. Si no gaudim de tot terreny deixarem el cotxe en un costa i d'aquí una pista en mal estat, se'n dinsa per al costat de la caseta en l'inici d'un pendent que paral·lelament segueix el torrent anomenat Forcat de l'Avenc. En un kilòmetre ens plantem en la capçalera de la cavitat. La sima del Campillo ara existeixen uns cartells indicatius senyalitzant on es troben altres enganyen com explicaré més endavant.

Un panell explicatiu ens dóna la benvinguda amb fotos i topografies a banda d'una descripció de la cavitat.

Ens preparem i fem dues instal·lacions per davallar els 52  metres de vertical totalment aeris que sense presa, però sense pausa, plantifiquem els nostres peus en la base d'aquesta vertical.

 Fem un dinar lleuger d'entrepans mentre comentem la jugada. El grup es divideix i cada un va baixant per diferents llocs de la rampa que porta fins la zona més profunda de la cavitat -118 metres............ això també ha canviat abans, penso era 116, no ho discutiré. L'enorme sala crida l'atenció les formacions de piles de plats que trobem per tota la sala, que lleugerament il·luminada per la boca de grans dimensions li confereix un aspecte majestuós.

Fotos, fotos i més fotos, anem passant l'estona. Com sempre sense preses però sense pauses, altre cop en la vertical per anar sortint. Un a un retrobem la calor que aviem deixat en l'exterior, malgrat que aquestes cavitats son prou càlides i no cal posar-se gaire roba d'abric el sol resulta prou fort.

En  una estona ens trobem a l'aparcament de la Llenca que també és senyalitzada amb un rètol. Aquí ens acomiadem dels companys Valencians, son les 7 de la tarda, pròxim objectiu la Llenca del Serrano. En breus moments ens hi situem en la boca de la cavitat. una vertical d'uns 42 metres arribem a una gran sala dividida per una gran muralla que parteix la sala en dos espais. Remuntant pel cantó S-E resseguint la paret arribem a una zona més concrecionada, en direcció S-O una mena de capella bellament decorada hi trobem una gatera ascendent que entre passos estrets ens atansa a la sala Vicent Ajado, nom del seu descobridor, aquesta sala ja hi havia estat en l'anterior visita, he de dir que pensava que el seu estat seria lamentable, però en treure el cap entre les columnes que suposen el darrer obstacle per arribar a uns dels cels espeleològics fou un emocionant retrobament, xapó per nosaltres, blanca immaculada, el viatge a pagat la pena. Foto!!!!!!!!!! i més fotos...... he intentat fotografiar tot el que creia possible fotografiar, un parell d'hores que s'ho mereix.

Tornats a la sala continuem albirant les meravelles de l'indret. Passem de davallar el pou que trobarem en la part nord, no tenia bon record d'ell, resulta un tub infame i farcit de fang sense interès, l'únic si vols fer cota.
Sortim a l'exterior un a un ja que hem instal·lat la vertical directe, es pot fraccionar uns 7 metres més avall però tampoc evita les esperes poder resulta més llarg, a gustós .....
Com que la intenció és realitzar alguna cavitat més  abans de tornar a Barcelona al dia següent, dormirem en la zona hi ha diferents llocs on podem plantar una tenda iglú. A la llum dels frontals anem preparant sopar i lloc per ubicar la tenda. Seguim amb les converses de bugaderes i els objectius a realitzar al dia següent i per altres possibles sortides exploratòries. La fatiga comença a fer acte de presència i decidim començar anar a dormir, cap el sac, la nit càlida amb una lleugera brisa ens acompanyarà durant tota la nit il·luminats per una lluna creixent,................. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ.................
Al dematí esmorzar nutritiu de cafè, xocolata, i marranades varies, recollim i camí vers a cercar la cova del Candil. Aquesta serà l'activitat divertida del dia, i mai millor dit.... sota les errades indicacions dels companys valencians seguim el que creiem una sendera perduda molt perduda, perduda ella i nosaltres (vegeu, tres espeleologos en apuros perdidos en la infinidad Valenciana). Enfilem per un torrent en un flanqueig rectilini per no perdre gaire altura al poc observem un rètol d'indicació característica de la zona. I alegrement enfilem cap el lloc localitzat, la cosa no quadra gaire però.......... un a un anem destrempant aquell forat comentat que faria falta una corda doncs era una mica exposat el tema, però............. a fora posa clarament, cova del Candil malgrat que la topo que també hi és, s'assembli un ou a una castanya. Desprès d'apedregar-nos i jugar-nos el físic, restem a la base del pouet d'uns 7 metres, al seu extrem nord un esglaó sembla que sigui la continuació segueix sense quadrar la cosa hi trèiem el cap pel dit forat això no tira ni ha tirat en la vida ni em quedaré per veure quant s'obri. Perplexes (cara de ximple) ja que suposadament havíem seguit les indicacions donades. Abandonem momentàniament  la cerca de la cavitat, retornant al cotxe. Allí ens trobem uns col·legues vingut de la ciutat de Valencià intercanviant experiències i opinions sobre les cavitats de la contrada. Nosaltres fora de les dues anteriors no coneixem cap més. Ajuntem esforços uns per aquí uns per allà, intentem cercar per un altre lloc. Tornem a fer llufa i donar més voltes que, un........el dia del pare.

Finalment entre suposicions i l'accidental trobada d'unes pintades, un dels companys agregats a darrera hora aconseguim trobar la cavitat. Jo hi havia estat per sobre com mil vegades. Coses de la espeleo. Explorem la cavitat resulta una galeria d'uns 300 metres que en els seus 100 metres inicials esta prou concrecionat  amb gourcs mitjanament plens d'aigua, la resta com gaire bé tota la cavitat esta en descalcificació i la inpronta humana esta fent la resta del treball inclús accelerant te'l, és la cova del poble com anomeno aquestes cavitats de fàcil accés i menys difícil de visitar. No hi ha fotos, perquè no vaig volgué arrossegar l'equip de foto desprès de tot el mareig.
Feta la feina resolem marxar, no abans de delectar-nos amb els famosos entrepans can Domenech i una cerveseta pel que l'alcohol ens tonifica chicha i cerevelo.

Per més informació visiteu aquesta plana web del Grup Il·licità de Muntanyisme d'Elx, http://gim-elx.iespana.es/links.htm.

Coordenades GPS:
Sima del Campillo:  30S X 700588,0 Y 4344617,3
Llenca del Serrano: 30S X 701429,2 Y 4343920,4
Cova del Candil: 30S X 703175,7 Y 4338478,7

Salut i al forat.