LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL CAMPILLO, LA LLENCA I EL CANDIL

A la fi, puc fer l'article, de dilluns que no he pogut fer res sobre aquesta sortida.

Feia uns dies que no realitzava cap crònica del GEXXI. Aquesta sortida prevista feia un parell de mesos abans va haver de ser posposada en dues ocasions la primera per el període hivernal  dels ratpenats que descansen en els seus llocs d'hibernació, el que fa que la cavitat resti prohibida l'exploració  http://www.espeleocv.com/index2.htm. El segon per temes personals que no cal tractar en aquest lloc. Finalment aquest cap de setmana passat podíem anar. Quatre components del GEXXI quedàvem entesos per fer el viatge fins a Tous. A Alberic en l'hostal can Domenehc ens trobarem amb el company Enric acompanyat pel Pasqual. Quatre hores de viatge entre converses, musica, amb alguna parada tècnica. En el lloc establert trobem als companys valencians, salutacions, converses sobre temes banals i anteriors coincidències. Decidim anar per feina i pujar cap a la serra que s'aixeca per sobre del poble de Tous, seguint la carretera que du al pantà de Tous. A pocs kilòmetres fem una parada on ens indiquen on és troba l'avenc del Palmeral o Palmerar, amb una profunditat d'uns 40 metres, com a possible activitat per al dia següent abans de tornar cap a Barcelona. També una mica més endavant ens indiquen el lloc per arribar a la cova del Candil, cosa que provoca un petit embolic a l'hora de localitzar la cavitat.

En uns kilòmetres ens presentem en el Campillo o Campet, anys abans, farà uns 13 o 14 anys vaig fer l'exploració d'aquestes dues cavitats, cosa que quan estàvem arribant al lloc en qüestió la memòria selectiva de què gaudeixo me'n recordes d'aquells dies, i els canvis que han alterat, no gaire el paisatge. En aquella època la pista no era asfaltada en canvi ara és tota coberta per l'asfalt amb algun tram de terrè...poc.

Un cop passat el coll que separa el pla del Campet, del Fondo una gran dolina que queda per sota de dos pics característics que formen aquest coll, parem al costat esquerre de la pista, en menys d'un minut arribar a la boca de la Llenca del Serrano cavitat que farem més tard. Fent la prova de comprovar la seva profunditat tirant un seguit de pedres.
Seguint la pista en un kilòmetre aproximadament passem pel costat d'una caseta en la seva part posterior abans la pista passava per davant, aquest espai l'ocupa uns camps d'oliveres i vivers d'arbres fruiters. Si no gaudim de tot terreny deixarem el cotxe en un costa i d'aquí una pista en mal estat, se'n dinsa per al costat de la caseta en l'inici d'un pendent que paral·lelament segueix el torrent anomenat Forcat de l'Avenc. En un kilòmetre ens plantem en la capçalera de la cavitat. La sima del Campillo ara existeixen uns cartells indicatius senyalitzant on es troben altres enganyen com explicaré més endavant.

Un panell explicatiu ens dóna la benvinguda amb fotos i topografies a banda d'una descripció de la cavitat.

Ens preparem i fem dues instal·lacions per davallar els 52  metres de vertical totalment aeris que sense presa, però sense pausa, plantifiquem els nostres peus en la base d'aquesta vertical.

 Fem un dinar lleuger d'entrepans mentre comentem la jugada. El grup es divideix i cada un va baixant per diferents llocs de la rampa que porta fins la zona més profunda de la cavitat -118 metres............ això també ha canviat abans, penso era 116, no ho discutiré. L'enorme sala crida l'atenció les formacions de piles de plats que trobem per tota la sala, que lleugerament il·luminada per la boca de grans dimensions li confereix un aspecte majestuós.

Fotos, fotos i més fotos, anem passant l'estona. Com sempre sense preses però sense pauses, altre cop en la vertical per anar sortint. Un a un retrobem la calor que aviem deixat en l'exterior, malgrat que aquestes cavitats son prou càlides i no cal posar-se gaire roba d'abric el sol resulta prou fort.

En  una estona ens trobem a l'aparcament de la Llenca que també és senyalitzada amb un rètol. Aquí ens acomiadem dels companys Valencians, son les 7 de la tarda, pròxim objectiu la Llenca del Serrano. En breus moments ens hi situem en la boca de la cavitat. una vertical d'uns 42 metres arribem a una gran sala dividida per una gran muralla que parteix la sala en dos espais. Remuntant pel cantó S-E resseguint la paret arribem a una zona més concrecionada, en direcció S-O una mena de capella bellament decorada hi trobem una gatera ascendent que entre passos estrets ens atansa a la sala Vicent Ajado, nom del seu descobridor, aquesta sala ja hi havia estat en l'anterior visita, he de dir que pensava que el seu estat seria lamentable, però en treure el cap entre les columnes que suposen el darrer obstacle per arribar a uns dels cels espeleològics fou un emocionant retrobament, xapó per nosaltres, blanca immaculada, el viatge a pagat la pena. Foto!!!!!!!!!! i més fotos...... he intentat fotografiar tot el que creia possible fotografiar, un parell d'hores que s'ho mereix.

Tornats a la sala continuem albirant les meravelles de l'indret. Passem de davallar el pou que trobarem en la part nord, no tenia bon record d'ell, resulta un tub infame i farcit de fang sense interès, l'únic si vols fer cota.
Sortim a l'exterior un a un ja que hem instal·lat la vertical directe, es pot fraccionar uns 7 metres més avall però tampoc evita les esperes poder resulta més llarg, a gustós .....
Com que la intenció és realitzar alguna cavitat més  abans de tornar a Barcelona al dia següent, dormirem en la zona hi ha diferents llocs on podem plantar una tenda iglú. A la llum dels frontals anem preparant sopar i lloc per ubicar la tenda. Seguim amb les converses de bugaderes i els objectius a realitzar al dia següent i per altres possibles sortides exploratòries. La fatiga comença a fer acte de presència i decidim començar anar a dormir, cap el sac, la nit càlida amb una lleugera brisa ens acompanyarà durant tota la nit il·luminats per una lluna creixent,................. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ.................
Al dematí esmorzar nutritiu de cafè, xocolata, i marranades varies, recollim i camí vers a cercar la cova del Candil. Aquesta serà l'activitat divertida del dia, i mai millor dit.... sota les errades indicacions dels companys valencians seguim el que creiem una sendera perduda molt perduda, perduda ella i nosaltres (vegeu, tres espeleologos en apuros perdidos en la infinidad Valenciana). Enfilem per un torrent en un flanqueig rectilini per no perdre gaire altura al poc observem un rètol d'indicació característica de la zona. I alegrement enfilem cap el lloc localitzat, la cosa no quadra gaire però.......... un a un anem destrempant aquell forat comentat que faria falta una corda doncs era una mica exposat el tema, però............. a fora posa clarament, cova del Candil malgrat que la topo que també hi és, s'assembli un ou a una castanya. Desprès d'apedregar-nos i jugar-nos el físic, restem a la base del pouet d'uns 7 metres, al seu extrem nord un esglaó sembla que sigui la continuació segueix sense quadrar la cosa hi trèiem el cap pel dit forat això no tira ni ha tirat en la vida ni em quedaré per veure quant s'obri. Perplexes (cara de ximple) ja que suposadament havíem seguit les indicacions donades. Abandonem momentàniament  la cerca de la cavitat, retornant al cotxe. Allí ens trobem uns col·legues vingut de la ciutat de Valencià intercanviant experiències i opinions sobre les cavitats de la contrada. Nosaltres fora de les dues anteriors no coneixem cap més. Ajuntem esforços uns per aquí uns per allà, intentem cercar per un altre lloc. Tornem a fer llufa i donar més voltes que, un........el dia del pare.

Finalment entre suposicions i l'accidental trobada d'unes pintades, un dels companys agregats a darrera hora aconseguim trobar la cavitat. Jo hi havia estat per sobre com mil vegades. Coses de la espeleo. Explorem la cavitat resulta una galeria d'uns 300 metres que en els seus 100 metres inicials esta prou concrecionat  amb gourcs mitjanament plens d'aigua, la resta com gaire bé tota la cavitat esta en descalcificació i la inpronta humana esta fent la resta del treball inclús accelerant te'l, és la cova del poble com anomeno aquestes cavitats de fàcil accés i menys difícil de visitar. No hi ha fotos, perquè no vaig volgué arrossegar l'equip de foto desprès de tot el mareig.
Feta la feina resolem marxar, no abans de delectar-nos amb els famosos entrepans can Domenech i una cerveseta pel que l'alcohol ens tonifica chicha i cerevelo.

Per més informació visiteu aquesta plana web del Grup Il·licità de Muntanyisme d'Elx, http://gim-elx.iespana.es/links.htm.

Coordenades GPS:
Sima del Campillo:  30S X 700588,0 Y 4344617,3
Llenca del Serrano: 30S X 701429,2 Y 4343920,4
Cova del Candil: 30S X 703175,7 Y 4338478,7

Salut i al forat.  

(ACLARIMENT) DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, PERDONEU QUE DISCREPI

Segurament algú pensarà que vaig posar els peus a la galleda, però rectifica és de savis, com que jo no ho sóc, reconec quant la fico, en aquest cas dependrà de l'animadversió que es tingui vers els meus comentaris o forma d'expressar-me. Alguns encara que no m'expresses desitjarien alguna cosa pitjor, de veritat jo també els hi desitjo el millor. M'assabento ara que la definició de la paraula, causa d'aquest article va estar en publica consideració entre el 21 de març i el 21 d'abril, cosa que m'ha fet saber el company Miret. De totes maneres com deixo pales en l'article tampoc faré una creuada ni culparé a ningú de res, és una reflexió en veu alta. No és ni serà la meva intenció. No estic al mon, simplement.

Ho podia haver deixat com esta, però penso que per higiene mental calia remarcar l'aclariment.

No més agrair al senyor Miret la seva deferència en informar-me, àdhuc estar d'acord en el meu raonament, cosa que agraeixo profundament era d'esperar en una persona del seu tarannà i bona praxi. 

A continuació l'aclariment penjat per ell en els comentaris de l'article en qüestió:

F. Miret ha dit...

Doncs sí, aquest mot compost és un neologisme en català. Com dius no hi ha cap paraula que per si sola defineix a totes les diverses i diferents exploracions i estudis que efectuem els espeleòlegs a tot tipus de cavitats artificials.
Així que, per a què aquesta activitat fou reconeguda pels estaments i les asseguradores li calia disposar d'un nom i una definició i trobar-se reconeguda com una especialitat de la federació.
El mot va ser a disposició i consideració de tots els grups federats catalans des del 21 de març al 21 d'abril d'enguany.
Ningú va opinar al respecte, però van donar la seva conformitat.
Ben cordialment

Gracies.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, PERDONEU QUE DISCREPI

No soc ni m'agrada gaire esmenar la plana a ningú i menys a qui respecto i saben més que jo. (no és pejoratiu) A més a més, menys quan no tinc interès per participar de cap activitat, ni de quins fets ni quins actes. Pel que acostumo a callar i no dir res. Qui no participa ha de callar i respectar les decisions presses. (m'ha sortit la vena juvenil).
Però  aquest cop perdoneu que discrepi de qui ha decidit com anomenar una disciplina dins de l'espeleologia (per mi mal anomenada espeleologia urbana) que ha estat menyspreada i en molts casos denominada amb el mal nom de cloaqueros ( malnom recuperat dels muntanyencs que així també desqualificaven als espeleos). Segurament pejorativament i sense coneixement de causa. I ara trobo que per englobar aquesta disciplina és bateja amb el nom de GRUTOLOGIA. Cerco aquesta paraula en el diccionari, com a "gruto" no existeix. Com a gruta fa referencia a cavitat i la seva definició estaria la següent:

gruta

[s. XV; de l'it. dial. grutta, variant de l'it. grotta, ll. vg. crŭpta, ll. cl. crypta, i aquest, del gr. krýptē 'cripta', der. de krýptō 'amagar']

f Excavació natural o feta de mà d'home en el flanc d'un terreny muntanyós.
El que fa referencia al sufix -lògia:

-lògia

Forma sufixada del mot grec lógos, que significa paraula, raó, teoria, tractat'. Ex.: filologia, sexologia, politicologia, zoologia, espeleologia.

És clar que tracta de l'estudi i raonament d'aquest tipus de cavitats i/o construccions subterrànies.

Pel que gruta-logia, seria el mot adequat. Però, quedaria malament com a paraula d'ús, o  propaganda de l'activitat a què fa referencia, a banda que fa menció a cavitats naturals, i estem parlant de cavitats artificials fetes amb mitjans mecànics o no. Seria un tros de pal, llei de la palanca, potencia, resistència, punt de recolzament.

Però és que "gruto" no existeix o això penso jo que no soc ni filòleg, ni tinc estudis ni inferiors ni superiors. Poder és una errada de transcripció:
Grutología (Espeleologia Urbana, Hipogeus, Mines i altres conductes subterranis en desús fets per l’home) "extret del espeleobloc." (Pregunto, o amb ús? no)

Sempre he defensat que la seva definició hauria de ser espeleologia industrial, per raons obvies.

urbà -anà

[1803; del ll. urbanus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.

No totes les cavitats artificials és troben en ciutats o pobles, urbs relatives . Moltes en desenvolupen en llocs prou aïllats per passar desapercebudes. Però si que tenen en comú el tractament industrial com a estructures relativament modernes, (hi ha constància de construccions de l'època romana) per al desenvolupament de diferents aprofitaments siguin de la pagesia, urbans, abastiment, etcètera.

Poder sembla presumptuós el terme d'industrial, El que descriuria millor l'ús del terme seria hipogea amb algun altre sufix com espeleologia-hipogea, espeleo hipogea, hipogealogia, o ..................

hipogeu -ea

[s. XX; del ll. hypogēum, i aquest, del gr. hypógeion, íd., der. de hypó 'sota' i gẽ 'terra']

1 adj ECOL 1 Que viu o es desenvolupa sota terra. Fauna hipogea. Fongs hipogeus.

2 bolet hipogeu BOT Bolet que madura sota terra i dispersa les espores amb la intervenció d'animals que el localitzen i se'l mengen.

2 m ARQUIT Construcció o excavació subterrània. hi_po_geu.

Difícil resulta el pensar un mot per aquesta disciplina, ven mirat encara que sembli inventat o tret de diferents conceptes no sé com va anar el tema. GRUTOLOGIA tampoc és tant lleig, que ningú s'ho prengui malament, aquesta reflexió en veu alta o escrita millor dit. Ha passat una mica de temps de què es decidí aquesta definició he intentat entendre el que ............. i donar una definició costa i fer content a tothom....... impossible.

I aquí et fots (fiques)!!!! tu estàs volat.

Salut i al forat.

MULTIMONTY, UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Posar línies per explicar com col·locar un ancoratge Multimonty pot ser un llarg compendi de maneres i formes de dir-ho. Pel que com s'enuncia en el títol una imatge és millor que mil paraules.

Uns consells que cal tenir en compte:

Observar que la roca és prou compacte, encara que aquesta fixació no expansiona procurem que la roca sigui prou solida, uns cops de martell descriuen significativament l'estat de la roca.

Resulta més fàcil col·locar l'anclatge amb una clau de les de trinquet, (anomenada vulgarment, carraca) empenyent per la part posterior de la clau realitzant una lleugera força en el cap del cargol.

És preceptiu treure amb un tub o qualsevol estri a l'ús, extreure la pols que s'ha generat amb el forat realitzat pel trepant i també durant la col·locació del cargol. Així entra tot el seu recorregut.

Prémer el just, el cargol per evitar que és cisalles. Tanmateix com amb els espits no cal posar-se de peus sobre la clau. Amb una lleugera pressió ja queda prou fort.

Salut i al forat.

Demano disculpes per l'enquadrament de la càmera, és suportada en el casc i a cops no penses que la dus a sobre. Penso, però, que serveix per donar una idea de com és fa.