diumenge, 7 de març del 2010

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, A PROPÒSIT D'IÑAKI


Desprès de dies donant-li voltes a l'assumpte m'he decidit a escriure un breu apunt sobre la noticia de la utilització per part d'un entrenador de futbol d'un vídeo sobre l'intent de rescat de l'alpinista IÑAKI OCHOA. Traspassat fent el que més l'omplia, la muntanya (el monte, com és refereixen per al nord del país). La qüestió que em sorprèn, que uns jugadors de futbol que guanyen un dineral hagin de ser motivats amb un vídeo on gent que en la seva gran majoria ha de córrer amb les despeses per poder practicar el seu esport, activitat o com és volguí anomenar. Fent-se reso la premsa en general i esportiva, que li dedicaren en el seu moment, el sentit morbós que acostumen a donar-li aquests temes, la rellevància que els hi permet el seu desconeixement i com no, falta d'interès, sobre l'activitat tractada. No ven...... bé, si algú mor o és en perill de.......... Perquè ho fan? quina motivació tenen? que treuen de tot això? preguntes sense resposta per a ells, i amb respostes sense sentit, també per a ells.

Altre tema seria els que reben el missatge, de fer equip, de fer pinya, res més lluny de la seva realitat al que s'agafen amb talonari i contractes estratosferics, la motivació a què fa referencia el vídeo és la de salvar un company que ha fet gran el mot, solidari de solidaritat, amb pensament propi i que sabia sempre on s'hi posava, no poden igualar ni tan sols comparar els motius que omplen i mouen a uns i als altres, ni de bon tros. La nostra motivació, en la que jo m'incloc, resultat, de superar-nos dia a dia a partir de les traves i altres inconvenients que hi trobem al llarg del camí, sense cap guany, més aviat pèrdues, l'única, la satisfacció de superar els reptes que conscient o moltes vegades inconscientment ens plantegem. En un equip de futbol els riscos mortals, mínims, perdre la vida per ajudar a un company, inexistents, i tot per cap emolument econòmic, simplement per amistat, moltes vegades, perquè si, simplement. Només gent de muntanya.

És bona la intenció, però aquesta essència, aquest exemple té altres motivacions, que no la de guanyar. Si no la de lluitar contra la mort, sàpiguen que és va contra el rellotge. Poder estic errat, segur, en els meus pensaments.

En definitiva caldria que aquells a qui va dirigit el vídeo comprenguin la dimensió humana d'IÑAKI. Encara que suposo que dins d'aquest col·lectiu algú comprengui o tindrà en certa mesura aquests valors d'empatia. Jo també els hi posaria aquest vídeo de l'ISIDRE ESTEVE, per al seu esperit de superació, http://www.youtube.com/watch?v=Rwt8JGqykBs&feature=related

Us deixo un vídeo de l'Editorial Desnivel titulat "Iñaki Ochoa, un toque de genialidad", interessant entrevista pel seu lliure pensament i el valor íntegre del seu discurs. Una frase que em va colpir dita per ell i això diu molt de la seva faceta humana " un heroe para mi, es el medico que curo el càncer a mi madre, ese es un heroe, yo, yo soy un turista profesional como algunos dicen........."




http://www.youtube.com/watch?v=qTf3urlmbbI


Salut i al forat. Que consti que soc Culer, i m'agrada el bon futbol.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Som conqueridors de lo inutil i orgullos de ser.ho
Cordialment J Coma

Lluís ha dit...

Lionel Terray...............(?)

Anònim ha dit...

Si.. J Coma