diumenge, 7 de febrer del 2010

AVENC GRAN DE LES ALZINES......... UN BLOC........UNS MEDALLISTES.



Aquest article hauria de ser sense paraules, però resulta evident que de vegades les paraules fan falta. Més per descriure, I també per evitar mals entesos,...........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................

.......................... No és un error, m'he autocensurat.

Fa mesos que un grup de companys intentarem treure el maleït bloc, la cosa no va quallar per les proporcions de la pedra i la dificultat que comportava, i la cosa quedar en això.






Dies enrere un correu d'un company en comentava l'estat lamentable i de perillositat dels primers metres de l'avenc gran de les Alzines, posant èmfasis en el bloc que restava travat en el ressalt posterior al primer pou. A les hores em vaig decidir a posar-me una (inici, musica de la champions) medalla (musica de la champions, fi musica), trencar el bloc i treure'l, minimitzant la possibilitat de perill, que aquest caigués sobre d'algú.
En davallar, per realitzar les maniobres de desmuntatge del bloc es comença amb tascons d'expansió a rebentar l'obstacle. Recapitulo un moment, i penso en, que el bloc hi és massa ben encaixat i trencar-lo una feina titànica. La solució està en afermar la seva posició i que en cap moment cedeixi. L'hem lligat (cosida) a la roca mare amb un cable d'acer de 12 mm, dues xapes i químic. Falta algun detall, que acabarem de resoldre.


P.D: El bloc, no suposava gaire perill de despreniment (és totalment encastat, malgrat que bascula una mica), no més en el cas de què algú s'hi recolzés fen-te'l bascular podria caure. El perill poc evident però viu, és troba en l'accés pels blocs que resten solts pels voltants, fora de la part on hem d'instal·lar, vull recordar que aquest problema ja era present quan és va desobstruir. Prova d'això ha estat el petit bloc d'un pes considerable, que a passat per davant del meu nas, just estan en el ressalt.


Segons fonts autoritzades. Aquest serà el proper accés de l'avenc, s'anomenarà, L-20, Begues - Fondo. Caldrà l'ús de cordes, qualsevol tarja de metro o autobús serà valida, T-10, T-1, T-2, T-espeleo, T-espero.


Salut i al forat.