diumenge, 21 de març de 2010

ÚTIL PER A TAC PERFORANT (TREPANT UNEO SISTEMA SDS-QUICK)


En infinitat d'ocasions ens trobem amb el problema que les broques que utilitzem per la col·locació dels tacs perforants (espit), un cop fet el forat ens plantegen alguns dubtes i a l'hora premisses prou importants en la col·locació d'una assegurança, com és en aquest tipus d'ancoratge. Primera la profunditat de l'espai destinat al tac, si és curt per la possibilitat de què el tac resti sortit de la seva ubicació, el que resulta poc desitjable perquè el tac i la plaqueta no treballaran en les millors condicions, braç de palanca, poca superfície
per ubicar la placa, cisalla el cargol, etc...
Segona que el forat sigui mes profund del que volem, això com molta gent fa, es pot evitar amb un topall o testimoni de la profunditat d'inserció de la broca, donant com a problema que aquest topall es mou. En el cas de cintes adhesives o altres mitjans similars. Un topall mecànic com anelles soldades o altres fan malbé el tremp de la broca fent que aquesta es trenqui per feblesa mecànica. Per últim en tots els casos mencionats cal repicar el fons del forat amb un tac perforant per tal que la base del forat quedi prou plana, perquè el conus o reblo d'expansionar treballi amb plenes garanties per la seva correcta fixació, expansió del tac al 100%.
Fa temps em van publicar a l'espeleoCAT un article parlant de la possibilitat de construir un útil per a trepanar directament amb el tac perforant (espit), evitant tots els problemes citats abans. El que ressalto en aquest article, la possibilitat de fer-ne un per al trepant Uneo, emprant materials similars al que utilitzarem pel sistema SDS. Com sempre aconsello si algú no s'ho pot fer o no sap fer-ho dirigir-se a qualsevol manya o ferrer del poble, barri, etc amb pocs cales i facilitant-li el material segur que ho farà, per les bones causes......

El material a emprar serà:
una broca vella, de diàmetre 8 mm, que tingui el cap trencat o fos, si la tenim, si no la tinguéssim haurem de comprar-ne una. Per fer l'útil a la Uneo seria el mateix, però utilitzarem o el sistema SDS-Quick o tija hexagonal (1/4"), he utilitzat aquest darrer, d'una broca d'acer de diàmetre 8 i també pel mateix una amb base SDS-Quick. En el primer cas la tija de 1/4 és va trencar possiblement per la rigidesa mecànica de la boca d'acer tot i que la unió la férem amb elèctrode d'acer inox tot i així és feren uns 15 a 20 forats amb èxit i sense èxit, sense èxit per la qualitat de la roca. a demés del material dit anteriorment, farem servir un elevador o maneguet de mètrica 8 mm de rosca interior i 30 mm de llargada, figura hexagonal, cilíndric també val. Que sigui hexagonal la seva utilitat esta que si volem extreure el tac podem fer-ho amb una clau fixà de 13 i unes alicates o mordassa de prensió.
Una barra roscada d'una llargada d'uns +/- 40 mm. Si pot ser d'acer millor
Una femella de mètrica 8 mm que servirà com a topall entre el tac i el maneguet.




Muntatge:
Un cop tenim tot el material començarem per mecanitzar les peces obtingudes. Primer tallarem la broca uns +/- 12 mm del final de la base arrodonida. Agafarem l'elevador amb una broca per ferro (diàmetre 8 o 7'5 mm) farem una passada a l'interior de l'elevador, fins a la mitat d'aquest, rebaixant a l'hora el gruix que fa la rosca interior per poder encaixar l'espai que hem obtingut de tallar la broca. Un cop encaixi la broca, la soldarem amb soldadura d'arc (elèctrica) a l'elevador fent que quedi tot una peça i ben alineat, quan tinguem tot el conjunt unit. Aquest sistema de soldadura resulta més eficient que els d'aportació amb bufadors oxigen/acetilè, perquè no afebleixen els materials a unir. aleshores.
Seguirem per tallar la barra roscada en una longitud d'uns 47 mm. col·locarem el tros de barra de 47 mm a la part roscada de' l'elevador, llavors ens quedaran uns 29 mm lliures on posarem una femella que serà el topall on darrerament col·locarem el tac auto perforant.
Utilització:
La utilització és la mateixa que per fer el forat amb una broca convencional o amb l'espitador, cal preparar la superfície a trepanar allisant amb el martell la ubicació, només cal tenir cura de no mantenir la broca gaire estona fent la trepanació, perquè quan ho fem amb l'espitador el tac s'omple de polsim, el que no deixa avançar el tac, en els dos casos. El tac el podrem utilitzar una sola vegada la qual cosa vol dir que farem el forat amb aquest i desprès l'usarem per col·locar-lo a la paret això ens obliga a dur una clau fix del 13 i unes mordaces de pressió per extreure'l. Una altra opció és utilitzar el mateix tac per fer tots els forats i deixar-lo fix fins que es trenqui o les dents estiguin trencades. L'útil dóna unes prestacions de rapidesa i de seguretat en la fixació dels ancoratges donat que no hem de repassar el forat i la profunditat sempre serà visible per les dimensions del tac. Cal dir que en qüestió dels tacs seria prou necessari utilitzar els tacs de la comercial "Espit" o de la "Desa" de característiques recomanades i garantits.




Respecte als tacs és recomanable fer una observació referen aquest tipus d'ancoratge, he trobat que en alguns antics equipaments ha estat utilitzats tacs d'expansió interior, de M-8 amb broca de diàmetre 10, dir que la vida d'aquests tacs resulta molt curta, pel seu gruix de 2 mm respecte al 4 mm dels que disposen del rebló posterior, posat que entren en oxidació i es trenquen, posant en perill la nostra integritat física.




Aquí us passo un enllaç que parla de la corrosió en ancoratges encara que és de canyons podem traslladar-ho a la espeleo on també trobem aquests problemes,  http://www.barranquismo.net/paginas/materiales/corrosiondeanclajes.htm

Salut i al forat