DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, EL GEXXI, CURIOS NO?

Volia escriure un vers sobre les bondats de GEXXI, grup d'espeleologia del segle 21, aquesta seria la seva traducció, que fonèticament té varies definicions o formes de dir-ho, gexi, geixs, ge21, i totes les que volguéssim declamar. Desprès d'un any de vida, funciona, curiós no? .

Jo no soc un assidu participant de les sortides d'aquest grup de gent que en la seva majoria son espeleos, i espeleistes, intento combinar-ho. La meva dedicació al grup on em federo, m'implica més en aquest, cosa que no sé dir si és bona o dolenta, si de cas estaria una opció on la que hi pot accedir qualsevol persona que hi sigui en un grup o secció.

Com tot el que remenem els humans té els seus pros i contres, la unió fa la força, en el cas força i varietat. Conjunt de gent, que els mou el simple fet de fer espeleo, simplement, curiós no?

Pros que sempre trobes gent per fer alguna activitat, que sempre hi ha activitats i propostes, més serioses i de més assequibles, això en teoria sembla beneficiós per al grup i en suma per al col·lectiu espeleològic, vol dir que els grups sumen, i possiblement a la llarga faci que el col·lectiu tingui a bé relacionar els seus projectes en bé de l'espeleologia, cosa que en un temps en aquesta part succeeix, malgrat les ambigüitats que solen donar peu a mals entesos, o no tan mals entesos, cada un que pensi el que vulgui. Cal superar alguns entrebancs que s'han produït al llarg del temps.

Els contres, que en les sortides hi ha massa gent, no en totes, a les hores tornem amb els mals entesos, de qui baixava la corda, qui desinstal·la aquesta via, qui sap on és tal o qual, dit així sona caòtic que evidentment ho és. Ningú s'enfada o tenim molta paciència o ens ho prenem amb bon humor, tot és millorable o millor així. De totes maneres això passa per la saludable i democràtica anarquia que és bassa tot l'invent. I si ho penses tampoc resulta tan, un contra, si ho mires de la banda del got ple, té la seva lògica. No mana ningú, ens supeditem al que ha fet la proposta encara que ningú ho hagi legislat, les lleis no escrites, que son les que funcionen. Així tenim el mascle alfha que condueix al ramat dins del més absolut ordre anàrquic possible, curiós no?. He après ja fa temps que amb això de les multituds si manes acaba resultant que ets el dolent, no perquè si, si no per la raó de què la gent assumeix el paper de llibertat que li correspon o que vol tenir, dit d'una altra manera, a ningú agrada que el manin, perquè si, a les hores has d'assumir el paper, d'ajudar, que tot relativament vagi en un ordre, caòtic però ordre, així qui no vulgui perdre els nervis i el nord, ja sap on no ha d'anar, el CAP som tots, curiós no? I ningú posa el crit al cel. Calma que ja arribem.

Aquí no valen les prepotències, ni tan sols els mals rotllos, si el respecte. Ajudes al que no esta tan avesat en el tema, i treballes amb el que esta al teu nivell, fins i tot el que major nivell assoleix, ajuda. La intolerància no resulta eficient en aquest diguem-li aigua barreig de sers i estars. En definitiva, el negatiu acaba sent una cosa que ensenya a mirar les coses d'una altra manera, constructiva, tot el que succeeix, té la raó de què no hi ha desigualtat. L'única diferencia o la més acusada esta que venim de diferents llocs, els caràcters s'ha temperen amb el pas del temps, i les diferencies també, si existeixen. El millor de tot el tercer temps, on dediquem una estona per continuar aquell dit, de somiar resulta de franc, i d'aquests somnis surten realitats.
Assumint que no a tothom li agrada com ets i les teves poses, et trobes còmode aquí al GEXXI. Penso que a la llarga la confiança superarà el sistema defensiu que tots els humans posem en practica quan no coneixem a tots els individus de la tribu. A més a mes no som tan diferents. Tot just fa un any, que més voleu.

Volia fotre canya, però ja veieu el dolç que m´ha sortit i és que amb aquesta gent la espeleo és una altra cosa, és gaudeix.

Salut i al forat.

LES CRONIQUES DEL GEXXI, LO FORAT DEL MIQUELET

Desprès d'algun temps de no assistir a les magnifiques i poblades sortides del GEXXI, vaig deixar-me seduir per aquesta cavitat, penjada en el culus mundi o on Crist perdé les espardenyes, i encara les busca. Encara que sembli llunyana tampoc el camí és tan dur com sembla, el que si que la seva localització pot ser una mica difícil.

Avui sortim d'hora dematí, el trajecte ens agafa lluny. La nit anterior ja hem preparat tots els trastos i els entrepans que portarem per jalar i demases.

Farem un intent de seguir alguna possible continuació en una branca de la cavitat la que menys profunditat té a priori.

Com de costum ens trobem en el segon o tercer lloc que mes ens agrada a tot el grup GEXXI, el bar, el segon no sé si casa nostre o altre lloc el primer les cavitats, que estic segur és el que ens mou.

D'aquí capa a on. Si, les cavitats, en aquest cas el Forat del Miquelet, deixem els cotxes en un prat, verd que amaga part de la vida que els hi sobra a les vaques i que ens donarà algun disgust posteriorment. Com dic la pujada durilla, però coses pitjors hem fet i farem.

A poca estona i en base a les indicacions de "el hombre que se resiste al lado obscuro" trobem el fabulós enfonsament que en forma dolina, s'obre la cavitat. Com deia la intenció és de fer dos grups que faran la via diguéssim clàssica i el que el clàssic no ens va i ens matxaquem inconscientment.

En qüestió de minuts anem entrant a la cavitat. La rampa d'entrada ens atansa a una petita boca que un cop superada entrem en una diàclasi que també en rampa dirigeix a l'espeleòleg a una vertical i altra rampa en la base d'aquesta rampa arribem al lloc on cada grup es divideix.

Acte seguit un seguit de pous ens porten a una zona caòtica on blocs despresos empetiteixen el que sembla una ampla galeria, remenem blocs i mes blocs fins arribar al que sembla altra galeria aquesta igual d'ample la cosa no pinta bé i després de mirar i remirar decidim tornar enrere.

Aquesta zona, malgrat les estretors i altres factors està bellament concrecionada degut a l'arrossegament de terres resten marronoses o negres, però les que no han patit aquesta decol·loració són blanques immaculades.

Tornats a la bifurcació accedim per desinstal·la la via principal, on hem trec el barret per la bellesa de l'indret ple de banderes i cristalitzacions com a garotes, blanques lluminoses, realment fantàstic.

Un cop tots a fora retornem als cotxes fent-la petar per no perdre el costum, i de retorn al bar que hi falta gent, comverses d'amics, de companys d'aventures. Que bé m'ho paso amb vosaltres us trovaba a faltar.

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, LES SIMANYES

Avui dilluns, tinc entès que és la segona Pasqua, degut això i tenir un dia de descans més i superades la part respectiva a les relacions humanes fora de l'àmbit espeleològic. Hem decidit anar a fer una sortida relaxada i que la gent menuda s'iniciï en l'espeleo, fent un petit tast.

A les 10 del matí enfilem la pista que du al coll d'Eres, sense gaire esforç un cop al coll parada. I seguim camí a vall, pel frondós bosc d'alzines, que en poc mes de 5 minuts arribem a la Simanya petita, seguim fins arribar a la Simanya gran. Ens posem les granotes, cascos i endins provarem a fer alguna foto il·luminant la galeria més o menys rectilínia d'aquesta cavitat. Encara que d'escàs recorregut uns 300 m, té un encant especial les formes d'erosió fetes per l'aigua denoten la paciència que hi ha tingut aquesta en el seu irreversible camí fins al seu destí.

Esmorzem en la gran portalada de la cavitat, mentre arriben gent que també els hi mou l'interès per gaudir de la foscor de les cavitats, amb els seus secrets.

Desfem el camí anem a explorar la simanya petita, la boca també de bones proporcions i penjada en la paret del penya-segat que cau de la Mola, on superem un pas d'un 2 m d'alçada . Dins aquest porxo, un laminador prou estret ens guia per unes galeries d'escassa altura fins a la part interior prou concrecionada amb banderes, colades parietals de certa bellesa, amb algun pas baix extra, algun gourc ple d'aigua que posa a prova la destresa dels gats per no mullar-se. Per la quantitat de pluja d'aquest any encara l'he trobat amb poca d'aigua pels nivells temporals que observem en les parets de la zona interior.

Bé un dia de relax espeleològic, recomanable per dur nens que puguin gaudir d'aquest meravellós món de la espeleo, galeries amples i gateres infames per posar-se a proba. Com aquest article, curt i relaxat.

Salut i al forat.