Els contres, que en les sortides hi ha massa gent, no en totes, a les hores tornem amb els mals entesos, de qui baixava la corda, qui desinstal·la aquesta via, qui sap on és tal o qual, dit així sona caòtic que evidentment ho és. Ningú s'enfada o tenim molta paciència o ens ho prenem amb bon humor, tot és millorable o millor així. De totes maneres això passa per la saludable i democràtica anarquia que és bassa tot l'invent. I si ho penses tampoc resulta tan, un contra, si ho mires de la banda del got ple, té la seva lògica. No mana ningú, ens supeditem al que ha fet la proposta encara que ningú ho hagi legislat, les lleis no escrites, que son les que funcionen. Així tenim el mascle alfha que condueix al ramat dins del més absolut ordre anàrquic possible, curiós no?. He après ja fa temps que amb això de les multituds si manes acaba resultant que ets el dolent, no perquè si, si no per la raó de què la gent assumeix el paper de llibertat que li correspon o que vol tenir, dit d'una altra manera, a ningú agrada que el manin, perquè si, a les hores has d'assumir el paper, d'ajudar, que tot relativament vagi en un ordre, caòtic però ordre, així qui no vulgui perdre els nervis i el nord, ja sap on no ha d'anar, el CAP som tots, curiós no? I ningú posa el crit al cel. Calma que ja arribem.
Aquí no valen les prepotències, ni tan sols els mals rotllos, si el respecte. Ajudes al que no esta tan avesat en el tema, i treballes amb el que esta al teu nivell, fins i tot el que major nivell assoleix, ajuda. La intolerància no resulta eficient en aquest diguem-li aigua barreig de sers i estars. En definitiva, el negatiu acaba sent una cosa que ensenya a mirar les coses d'una altra manera, constructiva, tot el que succeeix, té la raó de què no hi ha desigualtat. L'única diferencia o la més acusada esta que venim de diferents llocs, els caràcters s'ha temperen amb el pas del temps, i les diferencies també, si existeixen. El millor de tot el tercer temps, on dediquem una estona per continuar aquell dit, de somiar resulta de franc, i d'aquests somnis surten realitats.
Assumint que no a tothom li agrada com ets i les teves poses, et trobes còmode aquí al GEXXI. Penso que a la llarga la confiança superarà el sistema defensiu que tots els humans posem en practica quan no coneixem a tots els individus de la tribu. A més a mes no som tan diferents. Tot just fa un any, que més voleu.
Volia fotre canya, però ja veieu el dolç que m´ha sortit i és que amb aquesta gent la espeleo és una altra cosa, és gaudeix.
Salut i al forat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada