dilluns, 21 de desembre de 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, PUGMOLTÓ, MAS TRAVAL, PASSEU-HO BÉ FINS L'ANY QUE VE



Bé, com cada any, acaba un cicle i torna un d'altres dels ritus humans que és generen en el cicle, el de desitjar, regalar, consumir, menjar, posar-se com un cerdo, que diria en Rafa, i tot allò del ritual Nadalenc que com any rera any, indica que finem un altre cicle de la vida, i com un, no és menys s'apunta  a la festa de les bones voluntats, i auguris per l'any que en breu retornarà a començar, amb un nou numerant, però torna el cicle de la vida continua i continua d'una manera inexorable cap a la fi, la fi del dia, del mes, de l'any, de la dècada, i etcètera, in secula seculorum.
I com si no hagués passat més que un instant estem congregats per fer la sortida de Nadal, barra, final d'any, barra, fi de curs, dieu-li com millor us vagi, amb els col·legues del club, dels que m'acomiado d'ells per canvi de seu social. Ens anirem veient això si, ho desitjo.
Com resulta lògic la qüestió era gaudir d'una diada espeleològica, que no castellera i fer una jalema tots reunits, malgrat tot el que diuen les autoritats i vigilants autoritzats per aquests primers, conforme a les tasses alcohòliques i etíliques, però tampoc som tan joves per fer, segons quins dispendis.





Però anem al que toca, i a les penes punyalades, abans del dinar, trobada al punt de trobada habitual. Dia fred de co....llons, temperatures per sota de zero, el més proper al fred Siberià. La moral és alta i la gent té si més no ganes de reunir-se i fer espeleo. No tenim gaire clar el que farem. La zona escollida enguany Puigmoltó i voltants. Un grupet anirem a fer aquest el Puigmoltó, per intentar no allarga l'arribada al restaurant, avencs petits de poca fondària i complicació minsa, la resta es reparteixen pel fondo de la Tronera, sembla que li hem agafat estima al lloc. Cau el Puigmoltó i ens assembla poc i com que a prop del camí trobem el Tapat del Mas Traval o Petit del Mas Traval, decidim fer-hi un cop d'ull, tant ull que hi entrem amb el cos i tot. Dues cavitats fòssils, estat de descalcificació, que encara gaudeixen d'aquella bellesa que les fa agraïdes de gaudir. La primera amb uns 26 metres i l'altre sobre els 20 metres, de les que diem de col·leccionista.









Xerrades de espeleos que enriqueixen les tècniques i les possibilitats de variar, segons quins aspectes, discutint la jugada de com instal·lar millorant la seguretat. Poc a poc anem retornant vers als vehicles per realitzar la darrera etapa de la nostra trobada, la part corresponent a l'espeleologia omnívora, que també agrada, o motiva, que penso diuen els joves i no tant joves. Finalitzant un dia més dins del cicle de la vida i de les celebracions que els humans hem inventat per no sentir-nos sols, poder si que ho estem?
Que gaudiu d'aquestes festes de pau i amistat on segons diuen és paren les guerres, i la gent de totes les condicions s'agermanen, per celebrar el naixement del Salvador. A l'endemà tots a lo nostre.



Salut i que la espeleo us acompanyi. I Bon any nou.

3 comentaris:

Manel ha dit...

Bones festes, any nou, comedies d´aquestes i bon inici en la nova vida asociativa.
espeles duros que sempre duran

F. Miret ha dit...

Ànims i endevant, fins aquí ja hem tocat i encara queda partitura. Bon de tot! Salut!

Anònim ha dit...

Bon Nadal
j coma