RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC EMILI SABATER, UN RECORD PASSAT.

Aquest dimarts passat, teníem intenció d'anar a fer una cavitat amb l'ànim d'estirar una mica la musculatura. l'Eloi tenia un conte pendent amb el "tap de Xampany" l'anterior vegada el vàrem haver d'ajudar a superar el pas. Així que decidirem anar a visitar l'avenc Emili Sabater. No, abans de passar per la ciutat Comtal a fer una reparació d'urgència, coses de la feina, solucionat el problema enfilarem direcció al Garraf, teníem el pressentiment que la cavitat seria ocupada. Però tal contracor no hi existia la boca era talment solitària, tot el contrari que la penya Ginesta que com tots els hiverns sembla la Rambla de Barcelona. A les hores ens adonem que, ens havíem deixat les botes en el cotxe sort que en el Mugre-móvil, com anomena el meu cap la furgona, duc les botes d'aigua per si cal en algun servei, previsor que és un.

Com tothom sap l'aproximació fins l'Emili, nom afectuós amb el que s'anomena aquest avenc, és com de la família, queda molt a prop del cotxe, així que ens calcem i enfundem la granota, en un pic ens atansem a la boca. Com sempre fem la litúrgia de mirar-nos el forat com si no l'agúes vist mai, centenars de vegades, un altre cop, més.

Mentre observo el forat veig la placa commemorativa del traspàs de l'Emili, el de carn i ossos, i recordo aquells dies de la trobada al Garraf on el vaig conèixer personalment, era un, més entre tot el grup de gent que vàrem treballar per fer aquella gloriosa trobada. Mirant la boca tingué el record de com ell havia trobat l'avenc que duria el seu nom. Eren paraules de la seva boca, no recordo si era tornant o venint, comentava l'Emili que, s'aturaren a fer un mos, assegut en una pedra plana i degut a la seva hiperactivitat, mentre menjava gratava el terrè i nota que les petites engrunes de terra s'escolaven avall, donat la sensació que allí restava quelcom interessant, i així és descobrí, un dels avencs més visitats  de tot Catalunya, no erraria si, digues que el més.

Sorprèn pensar que aquest avenc fou desobstruït, veient avui dia el seu accés, on ara és poden fer varies instal·lacions en el seu dia s'hi cabia justet. Posteriorment i mentre escric aquest article, recordo que en el fòrum del GEXXI, aviem comentat tot aquest tema que si la boca era massa gran per haver estat desobstruïda que si pum, que si pam. Per sort un dels companys adherit al grup, feu l'exercici de donar-nos llum sobre els esdeveniments succeïts durant la troballa de l'anomenat avenc, amb un altre versió d'un del tres espeleòlegs que participaren en la seva primera localització.  Explicant la versió de l'Emili, filparranda li vaig escoltar dels seus llavis, l'altre versió explica uns altres fets segur menys gloriosos, o menys elaborats, com dir-ho........ menys romàntica, àdhuc com si és tractes d'una altra cavitat.
Pel que sembla aquest tres companys tenien el costum de seguir la marxa d'una manera esgraonada per anar pentinant les zones a la recerca de nous forats. De sobte L'Emili trepitja una llossa que és balancejava i que treien-la van poder accedir al primer pou, veient que es tractava d'una de les més boniques cavitats trobades fins a les hores. Pel que sembla les dues versions son producte només que una confusió o mal entès sense mala fe,  de qui havia entrat el primer o qui havia estat el primer. L'imaginari va posar la resta. No crec que tingui major importància, però una cosa m'ha dut a un altre, ja que descriure on i com és l'avenc...... qui no el coneix?
Sense cap dificultat davallem el pou d'accés a la sala, d'aquí superar les estretors fins arribar al tap de xampany, com sempre, el dubte, entraré, però sortiré?. L'Eloi se'n fot de mi, jo me'n fotre d'ell, més tard, car que a cada un li costa, el que li costa.
Tot aquest relat és a mode d'anècdota, l'únic dels tres personatges de la historia que he conegut fou a l'Emili, del que puc dir era un home bo. I que ningú interpreti cap defensa de cap veritat absoluta, hi ha qui és crea la seva veritat, hi ha qui creu en la veritat, hi ha qui diu part de la veritat.

Salut i al forat.