dilluns, 7 de desembre de 2009

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, COMPETICIÓ, L'ENTRENAMENT, I ESPELEOLOGIA



No estat mai un detractor de la competició, amb l'ús de les tècniques que desenvolupem en espeleologia al contrari faig pales el meu recolzament, inclús en la trobada del Garraf intentarem crear una prova esportiva semblant a una cursa de regularitat o ral·li espeleològic amb un èxit..... realment penós.  De totes maneres m'ho mirava de lluny i amb allò de.... un dia aniré a veure com es treuen els ulls els medallistes, (medallistes, en un to afectiu). Entenc que vulguem o no, tots competim d'una manera o un altre, i cerquem medalles, uns, metàl·liques, altres de vidre, i també aquests últims intentem treure'ns els ulls uns als altres, sense fer-nos mal. Tot això té similituds. Tots competim amb més o menys respecte, competim, en una societat que encara que no ens agradi és competitiva això té un important decalatge dins nostre i qui digui el contrari menteix o me la fot per darrera. Amb els defensors a sang i fetge de què la competició no aporta res a l'espeleologia com alguns l'entenen, aquí no entraré en discussions del qui té raó, però si saps treu-ne profit, qui sap. Primer escales de corda, desprès elektrons, més tard cordes i sempre hi ha qui posa el crit al cel, perquè?
Segurament tendim a fer-nos talls al pit, perquè hi ha qui utilitza tècniques utilitzades en l'espeleologia, per  competir!!!!!! heretgia!!, a la foguera!!!, resulta i si no vaig errat, físicament desenvolupem una activitat pseudo esportiva o més clar utilitzem una practica esportiva vinguda de l'enginy per poder davallar una vertical, quin mal hi ha en poder utilitzar aquestes tècniques utilitzades en la nostra estimada espeleologia. I mesurar  forcés amb un adversari de carn i óssos, he mirat sota el llit i res de res, el problema resultarà ser els diners, quins diners? com en tot esport amateur, no professional les despeses corren a càrrec dels interessats amb segurament alguna excepció. O, és la por al que ens supera mentalment o que... veiem un immigrant pel carrer i si no té bon aspecte ja resulta ser mala persona? No cerquem la palla a l'ull aliè quan nosaltres fem cops amb la biga que duem a l'ull. Generositat, i enteniment entre els que som de la mateixa condició gent que fa espeleo i viu per l'espeleo, no siguem ronyosos, penso que hi ha qui ens la fot i no precisament fa competició.





Altres gestos estaria en la promoció d'aquesta disciplina dins de l'àmbit de la competició a l'hora en l'escolar i també presentar l'espeleologia dins del seu habitat com son les cavitats, el que si que certament el públic s'interessa més en l'aspecte visual que no en el terme espeleologia, pel desinterès que això implica dins del nostre col·lectiu, poder ens tanquem massa en nosaltres mateixos i més aviat presumim del que som que no del que fem. La competició o TPV (que és llegeix rar i sona fatal, que també seria, Terminal de Punt de Venda a on ens cobren en els restaurants), a la fi és un bon aparador, no és bo banalitzar ni menysprear aquesta opció, el perquè, el com, tenen la seva importància, però...........



Per sort, el meu parer o desinterès va fer un gir inesperat. He tingut la sort de coincidir amb gent que s'ha mogut i es mou per l'àmbit de la competició, i per curiositat i convidat per aquests a fer una prova d'entrenament en circuit. Santa paciència la seva, amb una gran subtilesa, i un gran sentit de la docència ens deixaren primer provar, millor dit, fer un penós intent de passar el circuit amb els nostres medis, un fracàs. D'una forma didàctica i planera, i amb algunes modificacions de l'equip, que ens aconsellaren, el que resultava un desastre, millora ostensiblement. No per falta de capacitat res més que pel concepte, acceptat per mi en els anys que porto practicant espeleo era erroni, que no dolent , adaptat a un nivell de progressió també erroni. Després d'això comportava un reciclatge mínim per dur a terme certs moviments i progressa adequadament a banda d'utilitzar altres tipus d'aparells que donen altre sentit a la progressió, a tot plegat. Clar que quan competeixes el que prima resulta ser la velocitat o dit d'altre forma minimitzar els temps, guanyar al teu adversari, competir per ser, no el millor si no tècnicament perfecte. Això aplicat dins d'una cavitat i posat en practica resulta ser de gran ajuda a l'hora de modificar certs aspectes, de seguretat, fluïdesa dels moviments, mecànica del material emprat, en definitiva una gran quantitat de recursos que fan que aquella superació que abans era pura força resulti pura tècnica. Cal dir que això no és flor d'un dia cal entrenar regularment i polir els problemes tècnics que dona els vicis adoptats. Més tard decidirem si fem carreres o seguim igual.
Penso hem d'aprendre uns dels altres, més d'ells. No serà espeleo perquè no es desenvolupa dins d'una cavitat, segur. El que si que puc dir que ells, son espeleos, i els tractem com a bitxos rars, no siguem més papistes que el Papa, no serà que els rars continuem sent nosaltres?.
Mentre son una minoria en uns anys.......

A la Su i el Jordi que la espeleo us acompanyi.
Salut i al forat.

4 comentaris:

jordi ha dit...

Es un joc lluis es un joc
Cordialment Jordi Coma

Manel ha dit...

plas plas plas.
Amic Lluís (tio oscuro), t´ha quedat molt maco i molt bonic.

Joan Montoya ha dit...

Com entrenament es una bona eina.

Ens anem veient...

Jordi Camí ha dit...

Gracies Lluis pel teu suport i entendre el TPV com un eina que ens ajuda a millorar la nostra tècnica i la condició física i així afrontar els reptes espeleològics amb més garanties, perque com molt bé has comentat primer som espeles.