diumenge, 22 de novembre de 2009

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, ELS GUERRILLERS I LA POLS DE LA GUERRILLA.




Avui, sortida popular a l'avenc dels Guerrillers, una sortida més del GEXXI, aquest cop, uns 12 si no vaig mal contat. a les 9:30 de matí quedem en trobar-nos a l'aparcament abans d'arribar a la meravella mundial de l'abocador del Garraf, ara amb arbrets que creixen i una caseta amb xemeneia i tot, ha demés els hi arriba la corrent elèctrica, un que és meravellà amb qualsevol cosa.


Dit això puntualment hem anat arribant al lloc indicat. Salutacions, presentacions i totes aquestes coses, que s'han de fer per educació, retrobament de vells coneguts i altres qüestions.
Enfilem la pujada fins a les boques, localitzades en aquell turó, en la distancia, paret, vist de prop. Les vibracions semblen bones i estem disposats a fer cota i si tot funciona fer l'integral dels avencs. A pocs minuts un primer grup ens plantem al costat de les boques. En breus instants el gruix de l'expedició arriba al lloc. Preparats per començar a davallar, uns accediran per l'avenc dels Guerrillers i comencem a davallar les seves primeres verticals. Pèndol a poca distancia de la base de la vertical del pou, ens mena a la primera de les gateres del dia o passos estrets, de poca dificultat du en una vertical estreta, però coberta d'una crosta calcaria d'un marró ataronjat, fins a la base del pou Fraguas, bellament decorat, on localitzem la part més bellament ornamentada de l'avenc. Continuació de la sala Arbones on també es concentra altra quantitat de l'exuberant paisatge espeleològic d'aquesta cavitat.
En un extrem de la sala un pas forçat mecànicament ens porta per una finestreta vertical  , i bastant selectiva a la capçalera del pou Dalton, on arribem a la cota més baixa penetrable d'aquesta zona de la cavitat. En la base d'aquest, una magnifica colada de tonalitat marronosa que amb quantitat ens fa meravellar-nos de l'entorn on ens trobem. Retornats a la capçalera del pou Dalton, coincidim amb els companys que han davallat per la boca de l'avenc de la Guerrilla. Aquí, alguns (jo) tenim les nostres dubtes de si tornar pel mateix lloc o sortir per l'altra boca. Perdut el sentit comú, sortiré per l'altra boca ( alguns companys han entès que era massa estret i amb criteri han accedit per l'avenc dels Guerrillers) els primers metres son un pou acampanat de bones proporcions.  Aparti de la seva capçalera s'inicia la via Ramonage, i dit en Francès o com ho dirien ells, es tracta d'un, POULLU o POUYU (és una transcripció lliure i sense cap rigor pel que les meves disculpes als ofesos, algú ho aclarirà) en referencia a la similitud amb un budell. L'impacte d'arrossegar-me físicament per un budell ple de pols degut a la descalcificació que pateix aquesta part de la cavitat, estat fòssil. Les penes no acaben aquí un primer pas selectiu que superes fàcilment amb la seva dificultat o gracia, pensant il·lús de mi, que ja estava tot superat. Però, hooo!!! sorpresa si falten els dos més autèntics, un pas horitzontal amb les mateixes característiques que l'anterior. Mateixes? pitjors!!! si més no els meus malucs no opinaven el mateix continuen dient el mateix, no, no, no. Victorià, desprès de fer un cop de mà per passar trastos, feina d'equip. L'aire fresc i humit, hem colpeja el clatell, la darrera arrossegada i no torno a entrar més aquest forat........ fins la propera. Bé com sempre una jornada divertida i ben aprofitada amb la sempre bona companyia de la Gent del GEXXI i agregats, convidats, digues-li com vulguis. Els espeleos ens estimem amb les nostres rareses, però en el fons i mai millor dit ens estimem.
P.D: No hi ha fotos, perquè m'he deixat la càmera al cotxe, altre cop serà. Aquestes dues eren de la darrera vegada i penso que no son meves. Per possibles repeticions, dur moltes bagues, moltes.


Salut i al forat.

2 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

Bona crònica, casi marciana. Ja penjaré fotos al meu blog en dos o tres dies.

der K ha dit...

Molt be molt be. Ara toca fer la integral al reves.