dimarts, 4 d’agost de 2009

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, L'ESPELEO, L'ESCALA, LA TENACITAT.


Darrera activitat en la que he participat amb companys del GEXXI, gent que em trobo a gust i on aprenc a coses noves, i maneres d'entendre les relacions socials dins un mon de tius/ties estranys, que dediquen el seu temps lliure o part d'ell a entrar als budells del mon i seguir cercant allò de la gran meravella o més avall és possible. Els conqueridors de l'inútil?...... O no.

Sortida que teníem programada els del sector "Exploracions" la idea arribar a una finestra en un avenc on pensem pot existir una continuació elevada, on s'intueix que pot continuar l'exploració.
La qüestió és minimitzar tota l'escalada i a pocs metres arribar a l'objectiu. Com que la boca de l'avenc en qüestió esta relativament a prop del cotxe. Decidim agafar una escala d'alumini de tres trams que suma una altura d'uns set metres. Dit així resulta fàcil, el que no resulta fàcil, és transportar, baixar, fixar, tota l'andròmina. Muntar el polispast despenjar material pesant, trepants, material de fixació, i altres. Tot son maniobres que requereixen un temps i personal amb prou sagacitat per completar la missió amb relatiu èxit. També cal que el que vas a fer és deixi estimar cosa que a vegades això no concorre.


Un cop situats a la zona a explorar estirem i assegurem l'escala perquè en un mal moment no es desmanegui amb algú fent d'enxaneta. Assegurem la base d'aquesta per tenir una estabilitat relativa i la falsa seguretat que fa allò de la inconsciència dels que alguns gaudim, és una manera de dir-ho (per no dir-nos carallots). Ja que tot i veient que la roca on pretenem fer l'escalda no té garanties d'èxit, ens hi posem, la paret té uns gruixos increïbles de calcita molt tova que encara no ha cristal·litzat, ni cristal·litzarà. El que fa que tinguem que aprofundir per poder fixar els Multimonti que utilitzem per accedir a l'objectiu. Aquí és produeix una lluita ferotge entre, l'esgotament, la incertesa..... la mala ostia que... et poses quan veus que no ha servit de res tot el que has fet. Bé, no tot és així hem après que.... o millor dit, constatem que en espeleo, com en la muntanya no regalen res, al contrari tens que aguditzar el giny, àdhuc la capacitat de lluita que fa d'aquesta ciència que comporta un esforç anomenat esport, amb la tenacitat per aixecar-te i seguir endavant.



Desfem tot l'envelat i sortim sense sentir-nos derrotats si no que amb l'alegria del que ha gaudit d'un dia més fent el que desitja, i reconforta la seva anima pensant en la següent forma de solucionar el problema.

Fotos cedides pel company Manel.

Salut i al forat.
Bones vacances a tothom.

3 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

A veure si el següent dia que aneu us puc donar un cop de mà als escaladors... mai millor dit.

Manel ha dit...

Aquesta vegada company i amic FOSC, discreparé amb tu en el apartat en el que fas referencia "sector d´exploracions del GEXXI".
No crec ni molt menys i ni de bon troç que existeixi un sector com a tal, penso que es una proposta diferent a lo que es habitual de la qual només ens interesa o donent preferencia una inmensa minoria

Manel ha dit...

de fet no crec que existiexi cap sector en concret.