dimarts, 5 de maig de 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, PER TERRES DE NAVARRA

Fa dies , millor, fa mesos que teníem la intenció d'anar a visitar diverses cavitats de Navarra, més concretament la zona d'Urbasa-Andia. Anys enrere aviem visitat algunes cavitats d'aquest parc natural. Aquest cop volíem tornar-hi per fer la visita i fotos, moltes fotos. Amb un nombre de cinc espeleos, l'Àngel, en Rafa, Eloi (TXIQUILOI), l'Enric (KIKE) i qui subscriu, Lluís (LLUISVADER). El dia 1 marxem cap a Navarra, disposats a realitzar l'activitat desitjada, sortida a les sis del matí, direcció al nostre objectiu, fem reserva a l'alberg del càmping de Etxarri-Aranaz, on farem nit els dos dies següents, bé això és un dir, ja que la primera nit tinguérem el gust, poc per ser sincers, de conèixer el campió Navarrès de roncs, en la modalitat de bram aspirant i el seus companys el subcampió i tercer classificats per pocs segons.
Després d'unes 6 hores de carretera, decidim no anar per autopistes, parades incloses, arribem al poble de Iribas primera parada abans d'arribar al campament base. En aquest poblet trobem l'engolidor de Lezegalde on arriben les aigües que neixen uns centenars de metres més amunt en el brollador de Aitzarreta. Tot aquest conjunt forma el riu Larraun. El dia gris típicament del nord peninsular no ens acompanya, sembla ser que serà la tònica general dels tres dies, les previsions diuen que ha de millorar.
Xino xano, arribem a la boca que està envoltada d'un mur de pedra molt utilitzat en aquestes contrades, entenen que no s'han de tapar si no protegir de les possibles caigudes. Davallem el pou circular un enfonsament de la dolina que trobem al mig del riu, envoltada de faigs i castanyers. Tot entapissat de molses, que fan patinar a cada pas. En la base d'aquest, un cúmul de rocs, troncs i branques fan intuir la força desfermada de l'aigua quan en crescuda penetra per aquest indret (vegeu video, al final). Un seguit de sales, uns ressalts i sales amb abundoses formacions, gourcs. El darrer pou, que més que pou, un ressalt en una enorme sala on ressonen les nostres veus, i el riu passa formant un formidable llac. Quatre hores i un fotimer de fotos més tard sortim a l'exterior, demà continuarem el perible per terres de Lizarra. Un sopar reparador, amb sobretaula, i al llit que estic ferit.










Desprès d'una nit, una mica musical...... a les vuit, comencem a moure'ns, l'objectiu és, dues cavitats de la part de Andia, localitzades a prop del port de Lizarraga en el besant sud. Primer ens atansarem a la sima de Arrafela 1, per nosaltres és desconeguda no tenim topografia o no hi existeix, serà com una primera exploració Per algunes fotos que hem vist sembla interessant de fer-hi una visita, desprès d'una bona caminada no exempta de les típiques errades, no que és per aquí, no que és per allà. Podem localitzar-la. Un bon pou dins d'una "dolina", dic "dolina" perquè en aquest cas no supera els 5 metros de desnivell algunes poden tenir fins a 70 o mes metres de profunditat, és part d'una enorme diàclasi d'uns 30 m per uns 5 o 6 d'amplada, envoltat per una bonica fageda. Davallat aquest pou un gran cúmul de terra i fulles en una forta rampa ens porta a un ressalt que fa de pòrtic d'entrada a una enorme sala, fosca i negre com la nit. Una forta pendent observem el llit d'un riu abandonat pel corrent d'aigua seguint aquest pendent avall sé ens obren un seguit de llacunes plenes de formacions de gran bellesa i varietat. Si superem amunt l'anterior riu, ho enllacem amb un altre sala de molt bones proporcions.




Desfent el camí, anem a visitar la "Tximuaco leizea". Aquesta cavitat molt a prop de la calçada romana que ve del fons de la vall resta envoltada per un doble mur el segon havia estat una caseta que tancava l'accés i que podem trobar les seves restes repartides per la base del pou. Instal·lem la corda en el segon mur i davallem una vertical d'uns 25 metres fins una sala de bones proporcions, d'aquí cercant el millor pas entre grans blocs anem baixant fins a un llac o trobem una zona columnes d'enormes mides, juntament amb gourcs i quantitat de degotalls que fan d'aquesta, pagui la pena superar la gran zona caòtica. En total unes 12 hores d'espeleologia i fotografia, que agraïm amb un bon sopar en el càmping. També una altra alegria que tenim al cos un 2 a 6, que fa que el dia sigui rodó.





L'endemà veient que les sessions poden ser llargues i el que suposem un parell d'hores ho podem convertir en quatre o cinc, ens conxorxem per tornar en una altra ocasió.

Tornem a casa per evitar cues, però sense preses i recordant les belleses de les que hem gaudit aquests interessants dies. Han estat dos dies d'intensa activitat espeleològica, on he d'agrair que he après a treure mes rendiment a les meves càmeres fotogràfiques, gracies a la sapiència d'altres, sempre aprenem i hem d'estar oberts a tot aprenentatge.


Mes informació:

Vídeo de Lezegalde en crescuda, http://www.youtube.com/watch?v=dKguDejIb4I

http://www.espeleogel.com/documentacion/cavidades/navarra/aralar/iribas/siribas.htm

http://www.espeleogel.com/documentacion/cavidades/navarra/urbasa/arrafela1/arrafela1.htm




Salut i al forat.





1 comentari:

jordi ha dit...

lluis ets tot un crac
cordialment jordi coma