diumenge, 17 de maig del 2009

DISQUICICIONS D'UN ESPELEOLEG. LA FOTOGRAFIA, EL PHOTOSHOP, I ALTRES VESTIES

De què vaig arribar de Navarra, i vaig poder observar les fotos realitzades, en les magnifiques cavitats d'aquelles contrades. Vaig tenir un dubte raonable. És lícit millorar les fotos amb un programa de retoc fotogràfic? o seria fer trampes?, és evident que ho dic per la senzilla raó que no estaria el primer cop que he pensat, i que hi fet millores, he tret defectes que considero milloren la foto.
Com en tota activitat tenim diferents visions i perspectives. En el cas obrim dues, fins a tres possibilitats, primera possibilitat, no em dedico a la fotografia sóc un tipus que visita una cavitat li agrada deixar constància amb imatges del moment, però sense millorar, resumint foto turística, que encara que quedi fosca o amb parts cremades és el de menys.
Segona possibilitat, professional que dedica el temps a fer fotos i presenta els seus treballs a concursos.
Tercera, com l'anterior no seria professional, i té aquell punt de millorar i li agrada, inclús presenta fotos a concursos, amb l'ànim de què el reconeguin com a fotògraf. Potser tindríem una quarta categoria que estaria vinculat al tercer cas anterior, el que passa que no té una constància a l'hora de treballar-se les fotos i barreja les qualitats dels anteriors. Alguns d'aquests no tots els casos acostumen a deixar-se un calé en material abans pel·lícula de diapositiva, etc..., ara en càmeres i altres conceptes.
Em puc creure que ningú a forçat la il·luminació d'una foto?. En el cas dels més competitius.... no milloren una foto que gracies a un programa pots deixar mes al teu gust, i el mes important seria trampa, joc brut, si la presentes a un concurs?.
Considerant que havans amb el paper, és jugava, amb les ampliadores per forçar mes la llum o l'exposició per aconseguir un millor efecte. Aquesta tècnica forma part de la fotografia diguem-li analògica, o artesanal, la d'abans vaja.... segur que ningú faria escarafalls, si diguéssim que aquesta o aquella fotografia a utilitzat mètodes per a millorar-la en laboratori. I que ha guanyat tal o qual premi. Ara bé quan parlem de fotografia digital, ens l'agafem amb paper de fumar, alguns diem, aquesta a passat pel fotoshop, aquella tres quarts del mateix. Si analitzem una foto mal feta, fosca, sense idea, sense quadratura, d'una foto millorable, amb possibilitats. Podem dir que fem trampa si augmentem la qualitat de la foto?. O tothom, inclús els millors professionals de la fotografia, en el cas, subterrània, no utilitzen el fotoshop?. Poder hi ha algun purista que no el fa servir, segurament també té tot el temps del mon per anar i tornar a fer la mateixa foto una i mil vegades, fins arribar a la foto perfecta, sense cremades, sense cap tipus de foscor fora de lloc,... això perfecte. Aquest seria un altre tema si un professional pot competir amb amateurs no juguen amb les mateixes armes i condicions. Et pot agradar o no la foto, segur que té defectes, si li trobes, si els cerques. També esta el tema de quina seria, la foto, la millor, a gusts colors.
El creador, l'artista, i no ho dic de forma pejorativa, el que pensa, enquadra, disposa el flaix, i repeteix l'escena fins a un nombre il·limitat de vegades, que avorreix a les pedres i als homes torxa, aquest el resultat li és relativament important, penso esta en l'interès que mostra la gent, el públic, en la seva creació. En el seu cercle pròxim li diran esta bé, li falta tal o qual.... aquí esta cremada... enveja o la foto és una merda i tu no t'has adonat. I si hagut d'utilitzar programari per dotar a la foto de millors resultats, això si amb qualitat, i el resultat resta satisfactori. Perquè no ho ha de fer servir?, que consti que de vegades no resulta tant fàcil millorar una foto i treure detalls perceptibles que fan mal bé la instantània, nivell impossible d'arreglar. El mèrit rau tant en la disposició de la foto com en el resultat final, desprès d'haver valorat si la foto ha tingut el mereixement per ser exposada en públic.
Com faig, i fan alguns per realitzar fotografies sota terra amb pocs mitjans. Bé primer dir que quant la foto digital era ciència ficció, feia servir la Pentax la P-30 ( tinc dos cossos), una bona càmera que encara tinc i guardo com una joia, constava d'un 28-80, un 28 gran angular, un 50, i un tele 70-300, aquest últim el vaig usar un parell de cops, ah!!!.. un tres flaxos. La tècnica que vaig anar adquirit fou la d'exposició "B" diafragma molt obert i disparar els flaxos tècnica del pintat amb alguns resultats, el problema era que calia molt de temps per fer una exposició, i la paciència té un límit, la meva i la dels altres. Cal paciència, i la calma, molta calma.
Ara utilitzo dues càmeres, desprès d'haver ofegat i trencat 4, no tinc el record. Una Nikon coolpix 4600, i una Olympus FE-140, gamma baixa, directament dos trastos, però em fan el servei. Gracies a la sapiència d'altres, he anat aprenent trucs, que vaig posant en practica, i a la versatilitat de les càmeres digitals tenim molt de joc, exposició 4 a 5 segons o focs artificials que dic jo i retrat nocturn, i tres flaxos, que vas col·locant estratègicament, guanyant-li espai ala foscor, ajustar el nivell de blanc i exposició altres opcions. Algunes premisses a tenir en conte llums apagades i possibilitat amb la llum dels frontals pintar l'espai, un tres peus o trípode petit o gran el més important, calma i tranquil·litat, cal temps i repetir varies vegades i si no surt mala sort no és el teu dia. Teniu en conte que una maquina gamma alta que val un dineral, no fa a un bon fotògraf. Dir que tampoc per molt que puguis veure els resultats fins que ho veus en una pantalla no aprecies els resultats, veus mes o menys la il·luminació que té, algunes càmeres t'indiquen el nivell de blancs i si la foto esta cremada, podent descartar la imatge i repetir-la

Uns exemples per donar una idea de l'ús dels programes de retoc fotogràfic i quines possibilitats tenen.

Aquestes dues la diferencia rau que la inferior he forçat la brillantor, queda mes natural la de dalt, realment la lluentor de les perles és la de la foto inferior, el terra en negra nit. La bona la de dalt fou un cop de sort de totes les que he fet d'aquest niu de perles totes o gaire bé totes cremades o fosques.

-------------------------------------------------------------------------------------------------


En aquesta e forçat també la brillantor i que el fons s'intueixi millor, hem guanyat fondària en la foto, té petites cremades del reflex perquè les concrecions son mol blanques . Hi vaig disparar a sac, mira per on tampoc va quedar malament.
-------------------------------------------------------------------------------------------------



En la primera la il·luminació queda pobre, en la foto inferior hem guanyat lluentor. Però els primers plans les roques de davant queden cremades. Prefereix-ho la superior, l'original.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

La seqüència de fotos és del mateix lloc com resulta evident, les dues primeres corresponen a una exposició, va quedar fosca, negre, a l'intentar guanyar il·luminació la foto no guanya res, més aviat el resultat penós, no podem fer res. Afortunadament amb el visor de la càmera podem veure que no té llum, el flaix ha fallat, etc.. Realitzem una segona instantània i obtenim la tercera foto que donem per bona, en la quarta fotografia forcem una mica la brillantor i observem detalls que en l'anterior queden amagats, guanyem una mica de profunditat. No és que sigui millor.
Bé mes d'un pensarà que vaja rotllo de primavera. Penso necessari que no tinguem por a utilitzar certes ajudes per millorar les fotos que fem. El que si que tinc clar que això de la foto no resulta una ciència exacta el mateix que qualsevol activitat que fem en la vida, i cada persona veu les coses de diferent forma i manera. L'important que un quedi satisfet amb la seva obra i aprengui dels seus errors a l'hora vagi millorant. Això voldrà dir que avancem.


Salut i al forat.