divendres, 24 d’abril de 2009

LA MINA DE CAN CANDELER, UNA OBRA MESTRE


La mina Candeler o de can Candeler per ser més exactes, és de les poques mines que queda encara en bones condicions segurament i no fa pas massa temps que la hi vaig visitar, comença a tenir clars signes de degradació, petites ensulsides, que de mica en mica faran que caigui i mori en l'oblit de la foscor, si no s'hi posa remei.
En l'any 1998 férem l'esforç de recuperar-la netejant tota la galeria i fent corre aigua per la seva canaleta. Segurament no deixaria de ser una mina qualsevol si no fos, perquè amaga en el seu no gaire llunyà interior una meravellosa galeria batejada com a galeria de les formacions, acabat amb el pou de la Pixera, altra meravella de la natura. Segurament no té res a veure amb la Lachambre, Vallgornera, i mil cavitats que em passen pel cap. Enamora la quantitat i qualitat de formacions que observem en el seu interior. De petita mida, però d'una magnificència absoluta. Aquesta galeria juntament amb el pou de la Pixera envoltat per una colada d'unes tonalitats fonedisses fan d'aquest conjunt, quelcom meravellós d'observar.



DESCRIPCIÓ: Accedirem aquesta mina per la porta de registre que es troba situada a uns dos metres per sobre de llit del fondal de can Biosca venint de la baixada del Mas, en la seva esquerre hidrografica. Els primers metres són bancats passant per una galeria baixa, seguidament es torna blanca i pren unes dimensions més amples. Un recolze de mina bancada ens fa ajupir, però torna a les seves mides amb una alçada de 1,80 m, seguim endavant la galeria blanca i molt sedimentada en el seu sol, ens mena al pou de la cruïlla, lloc d’intersecció amb la mina Vidal perduda fa temps i que resta testimonial uns 200 m de galeria. Seguint, endavant la mina Candeler amb una geometria rectilínia, a terra hi trobem un plomall que forma part de la restauració que comentava abans, ja en aquest sector, l’aigua corre a estesa, entrem en una galeria de construcció blanca, però, seguidament passem per una secció bancada d’uns 17 m de longitud i passat aquesta es torna blanca altre cop, un revolt pronunciat, la humitat es fa més patent a mida que ens anem introduint en aquest sector, les formacions són més abundoses, recobreixen el terra i les parets, en menys proporció el sostre. Passem per dues seccions bancades i accedim a la part més ornamentada de la mina (galeria de les formacions) aquí els processos litogènics són abundants sobre manera. escoltem un esquitx persistent arribem al pou de la pixera, on trobem la surgència principal de la mina, sortint un raig prou important, de la part superior del pou a 6 o 7 m de la seva base. Cal observar que tant el pou com els extrems de la galeria que surten d’aquest, estan bancats, al pou a mitja alçada pot apreciar-se una colada que emmascara l’obrat de pitxolí el mateix que la vora de la volta d'entibar. Un cop passat l’obrat de Pitxolí, trobem que la galeria ha patit un esfondrament de sostre i parets, d'aproximadament 3 mots de llargada, passat aquest, la galeria perd lluentor i es torna fosca, negra, pels materials continguts en aquesta zona pissarres bituminoses (grafits(?)) el degotall és constant i les formacions canvien el seu color pel negre i el taronja dels hidrats de ferro, símptoma del canvi de mineral en el substrat. Als pocs metres, la mina acaba en un cul de sac en forma de capella, trobant la deu de la mina i el seu final. Recorregut total : 137.94 m.























Salut i al forat.

3 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

Molt maca. Si estiguesis tu a les fotos es veuria el contrast!!. jeje. es broma!!

Dany Alvarez ha dit...

Qui la va recuperar la Font de Can Candeler ?

Lluís ha dit...

El GERP de Sant Just