dilluns, 29 de setembre del 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, AVENC BENJAMI DIGON


Aquest cop el llençols m'han fet una mala passada, ahir vaig aixecar-me molt d'hora, tenia sesió topografica en una mina de la que donare informació quant la tingui acabada, en breu, es bastant interesant. També porto son enrederida de la setmana passada donsc vaig haver de treballar de dilluns a diumenge i de nit, coses del servei. Per desgracia no vivim del que ens agrada si no del que sabem fer, que ben mirat a mi també m'agrada, digue-me rar/raro.
De totes maneres he arribat 15 minuts tard en Carlos ja hi era al pla de Carol on actualment es deixen el cotxes, abans fa uns anys es podia arribar gaire bé fins a la Sivinota amb cotxe, apurant molt, a banda de altres barbaritats.

Hens hem reconegut i saludat, es la primera sortida que fa amb el GEXXI, fent jo de cicerone, hem estat parlant una bona estona, de tot plegat, inquietuts i altres afers. Uns col·legues han arribat i a la pregunta de que anvenc aneu fer, el Ginebró, m´he quedat en blanc, Ginebró, no me viene por Campgras, i els he explicat la millor manera d'arribar. Departin una estona de coneixences i altre qüestions. Aixó de la espele no se si us heu adonat peró estem relacionats, el que no coneix a un coneix a un altre, curios. Carlos coneix a en Toni i en Toni hem coneix a mi evidentment jo conec al Toni.

Un cop equipats seguim la pista asfaltada que du a les antenes de radar i a la morella, recordo el cami peró el subconcient enganya. En la dolina del pla de Campgras just en la bifurcació seguir la pista de la dreta a uns 20 o 30 mts, anar a buscar el pi pinyer que esta a la bora del camí, us puc dir que aquet pi l'he vist creixer en serió, hem fotu vell, del pi recte avall que fa baixada hi ha alguna fita i el pal de informació del parc delata la situació de la boca. Nosaltres hem fet un tur turistic per la zona, per alló de no perdre el costum de donar tres o quatre voltes.
La boca es mes ample que abans, peró enganya, el tub que fa el primer pou es estret de nasos, fins arribar a una primera repisa bastant comode, d'aqui un segon pou que et mena a una sala plena de blocs i molt corroida, roca nua falta de formacions, sala del 40, entre blocs i seguint espits i algun natural es troba el punt "g" peró no es el que penseu, un pas entre blocs una mica entretingut sense dificultat. A partir d'aqui un gran pou de bones proporcions que et deixa en primer lloc en una gran repisa 17 mts, despres dos resalts mes de 11 mts i un de uns 24 on toques fons, nosaltres hens hem quedat a la primera repisa per falta de corda. Ha estat una sortida molt tranquila sense cap problema un mano a mano, amb el Carlos, un tipo competent i que no fa acudits dolents ni rimes facil, peró els he trobat a faltar?.....si....

La cavitat m'ha retornat als començaments de la meva practica espeleologica i m'ha soptat el darrer pou per la seva grandaria no el recordaba tant gran.
El primer cop que el vaig fer aquest avenc sortia desinstalant i hem vaig quedar sol, degut a una gran tempesta que es localitza en aquella zona vaig estar uns 15 o 20 minuts esperant a que pares d'entrar aigua per el conducte d'entrada, us puc asegurar que la manega d'aigua era important, la por també. Fins la propera que sera aviat.



Salut i al forat.

dijous, 25 de setembre del 2008

IL·LUMINACIÓ PER ESPELEOS

SISTEMA CASOLA D'IL·LUMINACIÓ

En dies passats vaig editar un article sobre la il·luminació amb led's. On feia una repas per tots el sistemes que pot trobar a internet.
Jo com a persona inquieta que sóc, i perque m'agrada experimentar les coses, vaig decidir construir-me un llum per al meu us, pensant sobre tot en les exploracions de mines d'aigua. I per raons de comoditat i funcionalitat, perque en mines d'aigua un dels incovenients del carbur es precisament el generador d'aquet gas, el Carburer. Al ser les galeries estretes aquest l'hem de dur sempre agafat no deixant lliure una mà, l'altura de les galeries un altre incomvenient, també s'ha de dur devant i arrossegant-lo. Acaba sent un incordi.
Al ser llocs confinats amb la ventilació mes haviat escasa el fum que es genera enrareix l'ambient fent-lo poc respirable. Vist tots aquets incovenients, vaig decidir construirme una il·luminació adient, en un principi vaig fer una cédula amb 23 led's que feia una bona llum, peró no m'agradaba i ho vaig deixar corre sobre tot per la dificultat del circuit impres, i no el vaig evolucionar. Alimentat amb un sistema amb una bateria de 12 volts de 1'7 amp/hora, llum donava, el pes et mataba, i seguiem tenint els mateixos incomvenients que amb el carburer.

Aprofitant la carcasa d'un frontal de una coneguda marca de material de muntanya, i en base a les seves mides i altres caracteristiques, com dic vaig decidir adaptar aquest un modul de 12 leds, peró per por a la falta d'energia, vaig caure en el parany de adaptar li dos blocs de 8 piles recargables, amb un comutador que camviaba de grup de piles en 12 volts amb piles alcalines, amb piles recargables el voltage es de 1'2 volts x 8 = 9'6 cosa que no ofereix la potencia de llum desitjada, funciona peró les poques prestacions d'aquestes piles, s'esgoten molt rapit malgrat els leds continuint iluminant, el duia penjat a l'esquena amb un cinturon tot i així molestaba. El primer amb una caixa quadrada el segon amb un maneguet de PVC registrable, va durar poc. La qüestió es no dur cap andromina penjant ni cables per en lloc. En base a tota aquesta experiencia, i amb la recolecció d'informació en internet i altres mitjans, caigueren en les meves mans, previ pagament, els Luxeon Star/O de 1 watt de potencia, dissenyant el que ara es l'iluminació que duc al casc. Passant de la mina a utilitzar-la en les cavitats. En la seva construcció vaig utilitzar 8 leds de alta lluminositat i un led Luxeon de 1 watt, que amb un regulador d'intensitat que controla el pas corrent dels leds. El leds al tractarse de semiconductors, la llum que fan ve determinada per l'intensitat que no pas el voltage, es clar que tenen un voltage de referencia 3'4 volts els leds de 5mm i el Luxeon 3,6 volts.
El grup de 8 led's dona un camp de visió de uns 3 a 4 metres necesari per poder caminar per una sala prou gran i desemvoluparnos en galeries de mitjana grandaria no ens cal mes llum, el luxeon podem enfocar punts determinats a uns 10 metres amb detall, com finestres i llocs localitzats en una cavitat, la profunditat de un pou etc. En les galeries de mina genial.
Conexionats en paralel així amb voltages baixos (6 volts) tenim una bona autonomia i poc pes, amb una bona potencia luminica. Poguent integrar tot en el casc. Si les posem em serie o grups serie paralel ens cal molt voltage cosa que amb 4 piles no ho logrem ni tan sols que il·luminin, calen 28 volts per a 8 led's, tot aixó ens don una quantitat de piles bastant elevada, cosa que no interesa.
Tenir en compte que tots aquets sistemes sont prototipus, vull dir, que no es comercialitzen, ni es fan sota encarrec. Es tracta de un divertimento a l'hora que estalvies uns euros.


Per mes informació:


Test de bateries recargables:


Salut i al forat

dissabte, 20 de setembre del 2008

DESPRES DE LA GUERRA

Us poso un video on es demostra que en les cavitats artificials, mines i demes els fenomens recostructors aceleren aquet proces, prou que els conductes ja han estat creats artificialment, la hidrometria i la gran ventilació que hi ha en aquets conductes son l'ingredients idonis. El video es d'uns col·legues Italians que dediquen la seva ciencia a el redescubriment de bunkers, i altres tipus d'artificis subterranis. Es tracta d'una bateria de defensa en els Alps italo-francesos, el Chaberton que esta situat en el pic del mateix nom, era la bateria de muntanya mes alta d'Europa. Situada a uns 3000 mts snm
http://www.caisanremo.it/speleologia/
http://www.scas.it/home.html



Salut i al forat

dijous, 11 de setembre del 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, AVENC DELS GUERRILLERS,SALA ARBONÉS




Avui dia 11 de setembre, diada nacional de catalunya, hem pasat de politiqueus i hem marxat a fer l'avenc dels Guerrillers, a l'Eloi i a mi sens a complicat la cosa perque anavem bé de temps peró a qui el sobrao del Lluís que tot ho sap, no ha mirat el lloc de trobada i s'ha anat a un altre lloc, mentre feiem cabalas de que fer, en Joan ha trucat i el Juanjo a orientat el meus pasos, sabia on era el problema es que no vaig llegir l'informació.




Els hem trobat en una rotonda hi d'alli cap a uns kilometres mes endevant, hem deixat els cotxes i alguns equipat i d'altres vestits comodament, hem començat l'asenció a la boca de l'avenc jo calculo que en uns 40 minuts ja hi erem a la boca de la cavitat.
Mentres uns equipats començaben a intalar la cavitat altres anavem fent el badoca pels voltans cercant l'atre posible boca de la cavitat que en una primera instancia semblava una peró despres s'ha trobat l'altre, aquesta era barrada per uns blocs que s'han mirar de treure peró la maniobra era un xíc difícil i durant una bona estona alguns companys si han empes en aquesta feina desistin finalment. Menstrestant en Juanjo a començat a instalar el que seria la boca original dels Guerrillers superant l'estret accés sense cap problema, poc a poc hem anant accedit un per un per aquesta boca que val a dir ja no es la original perque a estat sotmesa a una desobstrucció.




Els pous no sont massa llargs i les instalacions agafent molts naturals, amb desviadors.
Gaira bé en el primer terç del pou de 30 un pasamà prou aeri, ens du a una finestra que per una gatera accedit per aqui al pou Fraguas en la seva part mitja, d'aqui a la base del pou i per un resalt fins al la seva base i en un segon resalt arribarem a la sala Arbonés, he de dir que l'avenc dels Guerrilles tothom sabia on mes o menys hi era situat i no s'havia parat atenció, peró es molt mes concrecionat i molt interesant de explorar, la sala Arbonés un petit gran recó com tots els que hi ha a la Garraf dir que he quedat sorpres pels macarrons d'aquesta sala i la seva bellesa en general.
Dir també que l'abient a esta molt divertit i distes diria que en la sala hem estat 1 hora llarga donant la sensació que no voliem sortir, 14 persones amb una bona sintonia a priori, cada un del nostre pare i mare, peró molt bé. No hem continuat l'exploració per falta de corda ja que entre uns i els altres s'ha acabat quedant a fora.

Un altre sortida que sense cap mena de pretensió ens ho hem pasat d'alló mes bé.


Fins la propera.
Salut i al forat

dimarts, 9 de setembre del 2008

AGRAÏMENT

Estic molt content d'haver passat de la xifra de 200 vistes i us estic agraït a tots els que paseu per aquest blog. Ademés us animo a deixar comentaris sobre el que penseu del blog o si teniu algun dupte. gracies.



Estoy muy contento de haver pasado la cifra de 200 visitas y os estoy muy agradecido a todos los que habeis pasado por este blog. Ademas os animo a dejar comentarios sobre lo que pensais del blog o si teneis alguna duda. gracias.



Aixó es una foto de la darrera exploració, mes informació en breu

dimecres, 3 de setembre del 2008

VALLGORNERA , LA PERLA DE MALLORCA


Aquet cop canvio totalment de tema, perque els articles que estic fent els tinc molt aturats desorganitzats i s'ha m'ha girat feina, així que m'he relaxat una mica i mirant cosetes que tinc per sobre del escritori he trobat aquet video que vaig produir, i on vaig fer un assaig sobre la bellesa de aquesta cavitat.


La cova des pas de Vallgornera, que així es com es diu, encara esta en exploració, compta amb uns 50Km de recorregut i sembla la cosa tira que es diu en els ambiens espeleologics.



D'aixó fara uns 3 anys i va ser un vol llampec, en Toni va fer els tramits i la idea era anar i tornar el mateix dia peró el mal temps hens juga una mala pasada, no poguerem tornar fins diumenge. De totes totes fou una maravella no he vist tantes formacions juntes en la meva vida i penso que no les tornare a veure. Peró de totes, tres i en concret dos hem cridaren l'atenció per que eren i pensó son inusuals, nomes es poden trobar en llocs tan especials com aquet, i en l'illa on es troba. La Na loca, que es una formació exentrica amb la particularitat que el seu gruix i desembolupament superen l'increible no fa mes d'uns mm de gruix i uns 30 cm o mes, en el seu recorregut que no es rectilini, el pendul si ja flipes amb la Na loca aqui et cauen les babes, descripció, macarró blanc d'uns dos o tres metres de llarg acabat en una callositat en punta, fins aqui és excepcional, peró encara ho és més si la bufes una mica, copmte!!! que es trenca, que dirieu que fa, doncs aixó pendula. I molt mes, Na peluda, la pileta, ses bombilles, etc. tot tipus de formacions blanques, centenars, milers i jo que se, una maravella. No se quant de temps estiguerem fent l'exploració, si no paró temps en una normal, en aquesta podeu contar. I no se que dir mes veieu el videó no es d'una gran qualitat peró us podeu fer una ideia del tot, la musica poder us semblara per dormir, la meva sensació fou de pau com si estigues en braços d'una fada bona, pau, bellesa, tranquilitat, relax, poesia escrita a la roca.




Les fotos sobre unes 500 mes o menys les ferem, en Toni Torra, David Sarro, Jeroni Torra, i qui subscriu, Lluis , sort de les cameres digitals.



Gaudiu i feu volar l'imaginació.
Salut i al forat