dimecres, 3 de setembre de 2008

VALLGORNERA , LA PERLA DE MALLORCA


Aquet cop canvio totalment de tema, perque els articles que estic fent els tinc molt aturats desorganitzats i s'ha m'ha girat feina, així que m'he relaxat una mica i mirant cosetes que tinc per sobre del escritori he trobat aquet video que vaig produir, i on vaig fer un assaig sobre la bellesa de aquesta cavitat.


La cova des pas de Vallgornera, que així es com es diu, encara esta en exploració, compta amb uns 50Km de recorregut i sembla la cosa tira que es diu en els ambiens espeleologics.



D'aixó fara uns 3 anys i va ser un vol llampec, en Toni va fer els tramits i la idea era anar i tornar el mateix dia peró el mal temps hens juga una mala pasada, no poguerem tornar fins diumenge. De totes totes fou una maravella no he vist tantes formacions juntes en la meva vida i penso que no les tornare a veure. Peró de totes, tres i en concret dos hem cridaren l'atenció per que eren i pensó son inusuals, nomes es poden trobar en llocs tan especials com aquet, i en l'illa on es troba. La Na loca, que es una formació exentrica amb la particularitat que el seu gruix i desembolupament superen l'increible no fa mes d'uns mm de gruix i uns 30 cm o mes, en el seu recorregut que no es rectilini, el pendul si ja flipes amb la Na loca aqui et cauen les babes, descripció, macarró blanc d'uns dos o tres metres de llarg acabat en una callositat en punta, fins aqui és excepcional, peró encara ho és més si la bufes una mica, copmte!!! que es trenca, que dirieu que fa, doncs aixó pendula. I molt mes, Na peluda, la pileta, ses bombilles, etc. tot tipus de formacions blanques, centenars, milers i jo que se, una maravella. No se quant de temps estiguerem fent l'exploració, si no paró temps en una normal, en aquesta podeu contar. I no se que dir mes veieu el videó no es d'una gran qualitat peró us podeu fer una ideia del tot, la musica poder us semblara per dormir, la meva sensació fou de pau com si estigues en braços d'una fada bona, pau, bellesa, tranquilitat, relax, poesia escrita a la roca.




Les fotos sobre unes 500 mes o menys les ferem, en Toni Torra, David Sarro, Jeroni Torra, i qui subscriu, Lluis , sort de les cameres digitals.



Gaudiu i feu volar l'imaginació.
Salut i al forat