dijous, 11 de setembre de 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, AVENC DELS GUERRILLERS,SALA ARBONÉS




Avui dia 11 de setembre, diada nacional de catalunya, hem pasat de politiqueus i hem marxat a fer l'avenc dels Guerrillers, a l'Eloi i a mi sens a complicat la cosa perque anavem bé de temps peró a qui el sobrao del Lluís que tot ho sap, no ha mirat el lloc de trobada i s'ha anat a un altre lloc, mentre feiem cabalas de que fer, en Joan ha trucat i el Juanjo a orientat el meus pasos, sabia on era el problema es que no vaig llegir l'informació.




Els hem trobat en una rotonda hi d'alli cap a uns kilometres mes endevant, hem deixat els cotxes i alguns equipat i d'altres vestits comodament, hem començat l'asenció a la boca de l'avenc jo calculo que en uns 40 minuts ja hi erem a la boca de la cavitat.
Mentres uns equipats començaben a intalar la cavitat altres anavem fent el badoca pels voltans cercant l'atre posible boca de la cavitat que en una primera instancia semblava una peró despres s'ha trobat l'altre, aquesta era barrada per uns blocs que s'han mirar de treure peró la maniobra era un xíc difícil i durant una bona estona alguns companys si han empes en aquesta feina desistin finalment. Menstrestant en Juanjo a començat a instalar el que seria la boca original dels Guerrillers superant l'estret accés sense cap problema, poc a poc hem anant accedit un per un per aquesta boca que val a dir ja no es la original perque a estat sotmesa a una desobstrucció.




Els pous no sont massa llargs i les instalacions agafent molts naturals, amb desviadors.
Gaira bé en el primer terç del pou de 30 un pasamà prou aeri, ens du a una finestra que per una gatera accedit per aqui al pou Fraguas en la seva part mitja, d'aqui a la base del pou i per un resalt fins al la seva base i en un segon resalt arribarem a la sala Arbonés, he de dir que l'avenc dels Guerrilles tothom sabia on mes o menys hi era situat i no s'havia parat atenció, peró es molt mes concrecionat i molt interesant de explorar, la sala Arbonés un petit gran recó com tots els que hi ha a la Garraf dir que he quedat sorpres pels macarrons d'aquesta sala i la seva bellesa en general.
Dir també que l'abient a esta molt divertit i distes diria que en la sala hem estat 1 hora llarga donant la sensació que no voliem sortir, 14 persones amb una bona sintonia a priori, cada un del nostre pare i mare, peró molt bé. No hem continuat l'exploració per falta de corda ja que entre uns i els altres s'ha acabat quedant a fora.

Un altre sortida que sense cap mena de pretensió ens ho hem pasat d'alló mes bé.


Fins la propera.
Salut i al forat

1 comentari:

Joan Montoya ha dit...

Bona crònica d'un dia fantàstic. Cavitat molt maca i ambient mol maco també.

Fins la propera.