ALIMENTACIÓ EXTERNA PER A PDA

Darrerament el programari TOPO AURIGA, fa possible la recollida de dades topogràfiques sense haver d'utilitzar llibretes i altres invents susceptibles d'omplir-se de fang, humitat, etcètera, amb les conseqüents esborronades en aquests materials. Estant menys susceptible de si ens equivoquem podem refer les dades sense haver de reescriure deixant el full com un jeroglífic.
Però tota avantatge té els seus inconvenients, el mateix que no patirem de borrons ni altres injuries en suports de paper o similar. Si que hem de tenir cura d'algunes desavantatges, la humitat i part d'aquesta raó la caiguda de voltatge de les bateries o piles de l'aparell PDA. La susceptibilitat dels aparells electrònics a les bondats climatològiques de les cavitats. A banda que aquests ordinadors de butxaca el que és la seva alimentació per piles o bateries no era gaire bona més aviat gens, a demés aquestes no poden ser reemplaçades, cosa que limita molt el seu ús. També depen molt de les característiques de l'aparell, sigui amb pantalla blanc i negre o en color, aquestes els hi cal més energia. Pel que la seva autonomia queda molt limitada. Tot bé donat per algunes sessions topogràfiques dutes al desastre per l'esgotament prematur de les bateries,després la gens menyspreable quantitat de quatre estacions.
Perquè no tinguem aquests problemes tenim varies opcions, entre elles connectar una font exterior d'alimentació. Com que em fa molta mandra desmuntar l'andròmina, vaig decidir fer us del connector de carrega del aparell. El voltatge de carrega és d'uns 5 volts en corrent continua. Comprovant la sortida de tensió del carregador original estaria en uns 5,4 volts. Per tenir una autonomia molt llarga la intenció era la de utilitzar els blocs de bateries per el  trepant UNEO que tots coneixem. Però com sabem la tensió que gaudim d'aquest blocs de bateries per fer anar el trepant son uns 14 volts aproximadament cosa que no podem utilitzar per fer anar la PDA. Així doncs per obtenir aquest 5 volts escassos, hem de reduir el voltatge de la bateria per el que utilitzarem un regulador de voltatge que consta d'un petit circuit integrat el LM 317 o 350, aquest darrer suporta més pas de corrent, uns 3 amperes contra els 1,5 del primer. Amb un rang de tensió de d'entrada1'2 volts fins a 37 volts. Tinguem en compte que la PDA té un consum bastant elevat per al seu funcionament. Suposo que no en tots el casos de ordinadors de butxaca cal comprovar-ho.  Aquest projecte no alimenta directament la PDA, realment el que fem és carregar la bateria interna. En el cas de voler connectar l'alimentació directament haurem de com deia desmuntar l'andròmina.

Per que el circuit funcioni ens faran falta un parell de resistors per que obtinguem el voltatge necessari és pot obtenir a partir de taules on tenim en base a una tensió de sortida podrem cercar el valor del resistor. En aquestes taules el valor de la R-1 es 240 ohms i si volem obtenir un voltatge de uns 5,5 volts el valor de R-2 estaria en 820 ohms. Altres formes que trobar aquest valors resulta d'aplicar la formula Vout = 1.25( 1+R2/R1). I per a ganduls com jo podem fer servir una aplicació0 o 1 o 2, on podem variar el valor del resistors. Hi ha més aplicacions però. A banda de els components principal un díode led de color vermell com indicador del funcionament, un interruptor de palanca, un connector JACK femella aquest per unir el cable del carregador tant a l'aparell com al carregador que seguirem utilitzant en aquest cas, així acaben de completar el circuit. Queda més ordenat i organitzat.

Les connexions les he realitzat el que es diu a l'aire sense placa de circuit imprès doncs que implica pocs components i no calen grans dispendis no més dues resistències, els condensadors que hi apareixen no calen pel que al ser corrent continua pura no hi ha cap tipus d'interferències.
Tot el circuit electrònic el col·locarem en una caixa per preservar-ho o més aviat per que no vagi penjant per tot arreu. El circuit integrat el fixarem a un dissipador d'alumini per que no és faci malbé, doncs que genera molta temperatura. Com comentava al inici del article he utilitzat un grup de bateries per al trepant, encara que podem incloure tot, bateries i circuit electrònic en una mateixa caixa. Unint el conjunt al PDA amb un cable elèctric no gaire llarg entre 60 a 70 centímetres. Per dur ho a sobre en un principi l'hem adaptat amb unes gomes de cambra de cotxe al lateral de la caixa de bateries que la podem dur en bandolera juntament amb el regulador. També podem utilitzar una bossa per topografia on a banda podem dur altres estris que creiem d'utilitat a banda de la  brúixola, mesurador..... podem dur la PDA dins d'aquesta per protegir millor l'aparell i anar més tranquils sense trastos penjant.

Poder resulti aparatós però el rendiment és de dies, també podem simplificar la cosa bastant més.   

Dies abans és publicava això http://espeleovirtual.blogspot.com/2012/02/bateria-externa-para-palm.html,  publicat a http://cdeacetos.blogspot.com/2011/10/bateria-externa-para-palm.html, altra forma de fer les coses, hi ha més gent que hi pensa en petites grans solucions.

Salut i al forat.
          

COM RESPIRA LA TERRA........

Vídeo on podem observar el corrent d'aire que surt per aquesta esquerda. Les possibilitats en son varies existeix una circulació entre diferents nivells de fractures. Existeix un volum hipogeu prou important en l'interior d'aquesta massa calcària?

Temperatura de l'aire expulsat 16ºC, 99% Humitat. A l'estiu el procés s'inverteix. La seva obertura és molt difícil, car que és tracta d'una esquerda de pocs centímetres de amplada i alçada i més de dos metres de longitud. Ha estat sondejada amb micro càmera.

Salut i al forat.

BON NADAL?, O BONA CRISI?.

Com sempre acabo desitjant el nadal, quelcom que no celebrem gaire bé gens ................ i que no em fa la més mínima il·lusió, en el fons sóc un romàntic. La gent en general tenim bon cord i si més no desitja que per unes hores la mala baba que regne al mon s'aturi per una estona, que la crisi on ens han posat els polítics i mandataris en general sigui una broma de mal gust, i després d'un bon cava, remeti una estona, els problemes siguin un malson, segur que ho serà. En fi i en relativa esperança el mon sigui millor i no se't posi un nus a la gola veien la que esta caient. Per això no se si felicitar les festes o als que en festes estan en crisi  Una abraçada molt forta a tothom.
No m'ho he currat (treballat) massa, també estic en crisis. Hem de retallar, però amb il·lusió.

Com sempre SALUT I AL FORAT , BON NADAL I BON ANY 2012................ que sigui lleu.

LLUMS LED, PER A FOTOGRAFIA SUBTERRÀNIA.

Avui dia amb la fotografia digital la immediatesa del resultat fa que sigui possible fer bones si més no acurades fotos. Al poder fer aquesta selecció de les preses. A les hores un inconvenient, bé tampoc ho és tant. Com il·luminar, amb flaix, amb molts flaixos? per poder fer la foto cal enfocar, enquadrar, obertura, balanç de blancs........ i més quant més professional ets. I si ho féssim amb llums fixes?
Veient la potencia lumínica que tenen alguns led, i com m'agrada de tant en tant fer alguna foto maca, si més no, ho intento, premo el boto cercant una bona toma, no em considero fotògraf. Intento fer-ho el millor possible cercant el que trobo prou estètic per a mi, pels altres.............
He anat fent proves per realitzar fotos amb absència de flaix o amb algun flaix per reomplir o acabar d'il·luminat l'imatge, en un principi vaig utilitzar el focus de la HA-III, però té alguns problemes per la concentració del feix de llum, provocant moltes zones fosques. Cossa que produeix en la foto una rotllana central i la resta queda fosca. També amb la tècnica de pintat, però allarga massa el temps exposició de la foto quedant zones cremades i rotllanes, els models és cansen i es mouen quedant les fatídiques esteles. Un truc si li traiem el reflector guanyem angle de llum no concentrant el feix de llum, amb bons resultats.
Altres probes amb resultats però no gaire satisfactori, en conjunt no queda gaire bé. He anat fent altres proves de llumeneres amb resultats poc adients per al que se'n espera.

Finalment vaig realitzar un primer muntatge amb tres llums led Seoul SSC P7 com les que du els lots "Aurora" i la HA-III i similars però sense el concentrador de llum o reflector. Col·locat en l'interior d'una caixa ABS de plàstic d'alta resistència als cops i lleugeres a banda de resistir temperatures elevades. Amb els grup de bateries a banda. A estat un èxit tant utilitzant-les per a focus fixes com per a la tècnica de pintat sobre tot en volums importants.

Vist l'èxit (calia fer proves però la il·luminació que obtenim dona peu a continuar amb aquestes) construint dos focus d'iguals característiques. Amb algunes variacions i altres incorporacions.

Tot, com dic dins de la caixa plàstica amb una planxa d'alumini on allotjarem els tres led,  agafat amb cargols a un dissipador d'una CPU, d'un ordinador vell farà el servei, en el cas que no hi càpiga és pot tallar a mida. El dissipador ens recull l'escalfor que produeixen els leds (per millorar la dissipació de calor cal posar-hi algun tipus de pasta tèrmica, molt aconsellable). Tot el conjunt és alimentat per tres bateries en paral·lel de Io-Liti protegides, de 25000 mAh amb una suma de 7500 mAh, obtindrem una autonomia d'uns 48 minuts que resulta una bona autonomia. Les col·locarem en l'interior de la caixa, podem aïllar-les amb suro blanc o qualsevol aïllant a l'ús. Un interruptor de palanca farà el tall d'energia quant les duem a la maleta o al lloc que decidim dur-les i no hagin d'estar tota l'estona funcionant, mentre preparem la pressa. Apuntar que pot servir també per enfocar millor la instantània, cosa que s'agraeix sobre tot als curts de vista com jo.

Per no haver d'estar retirant les bateries per a la seva recarrega, col·locarem un connector Jack femella per poder realitzar la recarrega. Per tancar el conjunt aprofitarem les tapes metàl·liques (alumini) fent tres forats d'uns 12 mm on deixarem a l'aire els leds. Per acabar i a mode de protecció dels leds he inserit unes xapes d'alumini, també, que és tanquen com una porta, com dic protegeixi els leds i a demés podem fer que la llum sigui menys directe podent jugar amb aquesta obertura. Per difuminar més aquest llum i que no sigui tant directe havia pensat a col·locar lamines de metacrilat translúcid o de trenat dicroic, però no resulten gens practiques per que no projecten gaire la llum. Com que en alguna ocasió per fer menys directe el llum del flaix hi col·loco un full o peça de plàstic d'embalar (fomper), a les hores fent la prova varem provar (nom comercial, fonpex), re-utilitzant algun tros d'una bossa d'aquest material, amb una bona propagació de la llum, cal anar amb compte car que al ser un material plàstic, per l'escalfor generada és pot desfer.

Les característiques del focus o làmpada com li vulguem dir seria de:

33 watts de potència  +/- 2400 lm i 4800 les dues, amb una temperatura de color d'uns 6000º a 6500º K, aquesta dependrà de les caracteristiques del led a utilitzar. Les de blanc càlid la temperatura resulta molt semblant a la llun incandescent el que fa que molts detalls quedin enfosquits i engrogueixi molt la toma, encara que pot esser una opció, o sigui no ho he provat.
Un altre muntatge que és pot realitzar es re-utilitzant els reflectors de les làmpades sistema Aluline 111, o altres projectors que reflecteixin la llum. Hi ha en diferents angles crec recordar dels 25º als 75º.
Eliminem la bombeta que en el cas esta fosa i tindrem un forat prou ample per allotjar-hi un led P7 o similar, com a base hi posarem un radiador d'ordinador re-utilitzat com comentàvem anteriorment. Els podem muntar senzill d'un sol reflector o de dos reflectors junts amb les mateixes premisses indicades anteriorment. En tot cas una xapa d'alumini rígid uneix els dos reflectors i a l'hora els llums led. Important unir-ho tot am pasta termica, per una millor transmissió de l'escalfor. Per deixar el muntatge finalitzat he col·locat una protecció de metacrilat transparent per protegir els llum led. Tant quant el transportem, com quant els utilitzem.

També duc un flaix per reomplir els possibles espais obscurs, prou que la llum projectada marca molt els possibles obstacles que hi puguem tenir en el lloc. Així com uns trípodes per elevar del terra els llum evitant les ombres al terra. En les llum que duen les caixes posem uns cordinos per penja'ls en algun sortint de les parets obtenint un bon resultat.          

Interesant es saber que:    

Per treballar millor amb el arxiu d'imatge resulta una bona opció, utilitzar arxius RAW o imatges en cru, per que és pot variar la temperatura de color, la nitidesa, i varis paràmetres més. El problema que té aquest tipus d'arxiu és que cada fabricant de l'aparell fotogràfic fa el seu, i els programes que poden utilitzar tot tipus de arxius o son poc econòmics o resulta que el format que enregistra la teva càmera no hi va bé a banda que molts sont realitzats per gent altruista, això si, però fan la seva i sont complicats d'utilitzar per usuaris molt bàsics com jo. En el format habitual, JPEG també podem fer aquestes variacions de temperatura de color i demés histories, és menys professional però que vols.

Alguns resultats de les proves.

 Salut i al forat.......... i continua........ra.........

UTILITATS, PER LA RECERCA DE CAVITATS I ALTRES PUNTS D'INTERÈS

Quan cal localitzar una cavitat hem de fer ús del mapa trasllada les coordenades, en el cas que les tinguem i un cop fet tot aquest tràmit anar a l'aventura d'haver fet tots els passos correctes i que les dades siguin el millor i més concretes possibles. En tot cas aquestes passes les podem agilitzar amb mètodes més moderns, com no......... amb l'internet és clar, fa temps que ho vinc utilitzant. Evitant haver de magatzemar una quantitat ingent de cartografia, que la tinc i tenim, però que gracies al mètode descrit això a passat al privilegiat lloc dels trastos museístics, cal guardar-ho per si falla la línia telefònica o estem sense cobertura i/o tancats. Intentaré descriure dues formes de capturar informació cartogràfica per internet.
Una bona eina.. tot té limitacions.. per poder ubicar, localitzar, cavitats, inclús altres cerques que tinguem a bé realitzar, això darrer no seria el cas. Més aviat tractarem de trobar ubicacions d'avencs. Com deia la utilitat de què parlo és el visor SigPac del ministerio de agricultura i bla....bla,bla, bla, bla, i blabla. Que té altres usos, però per al cas ens farà el servei. Aquest funciona del mateix web cosa que no cal instal·lat res.
Per fer-ho anar, anirem a la pagina següent http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ , i tindrem aquesta finestra inicial de la que clicarem allà on diu versió antiga (de moment no he fet anar el més nou, si ho voleu provar?) a les hores una darrera finestra de presentació s'obrirà cliqueu, i taxant!!!! ja tenim la pell de toro a la vista.

Per treballar amb el programa o sigui cercar el lloc on més o menys s'hi localitza, tenim l'opció de cerca, això ho trobarem en una icona que hi ha uns binocles, si pitgem aquí hi apareixerà una finestra amb diferents opcions de cerca, una que podem utilitzar estaria la  progressiva anirem agregant en els camps corresponent comunitat autònoma, provincià, municipi, els darrers camps, els marcarem amb zero patateru. Aquesta cerca resulta una mica cafre, i complicada, però a títol d'informació no esta de més i pot servir-nos per situar la zona que volem visitar, etcètera.

Si tenim les coordenades del forat anirem a la pestanya "coordenadas" UTM i posarem els números que tenim relacionats amb aquesta cavitat, cal saber que l'estat Espanyol hi ha tres fusos el 29, que agafa la zona Nord-Oest; Galícia, Portugal, Sud-Oest d'Andalusia, amb les lletres majúscules T,S. El 30 també amb les lletres T,S, que pertany al centre peninsular i el llevant, Valencià, Alacant, Murcià. I el 31 que pertany a Catalunya, i el Nord Aragonès. Més o menys............

El darrer camp és la precisió del mapa que sortirà, jo la poso a 100, perquè si la posem molt baixa no distingirem on hi som i si les coordenades son errades encara pitjor, tenim l'opció de fer zoom amb la roda del ratolí. Per fer un exemple he posat les dades de la Ferla, per allò que la boca resulta prou gran per veure-la en una ortofoto.
UTM X: 404788
UTM Y: 4575046
Projecció: ED 50
Fus: 31
Z: 338 metres

Un cop complimentades les dades, cliquem en "Buscar E" i altre cop "voila". Anirem al lloc més exacte segons les coordenades que haguem obtingut.

Hi ha, l'opció de poder imprimir el mapa o la zona que hi apareix en la imatge, l'opció imprimir obtindrem una nova finestra en un arxiu de format PDF, la podem copiar, imprimir, desa, el que vulguem.

La següent utilitat és la del ICC o Institut cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es/, tinc entès que en altres comunitats tenen eines similars, suposo que navegant per la xarxa les podem trobar. El fer-ho anar molt similar a l'anterior, SigPac, aquest, però podem trobar el lloc posant el topònim en la pagina d'inici, cal dir que no val qualsevol, i posant el topònim, resta bastant genèric. L'altre estaria col·locant les coordenades UTM, l'eix X seguit d'una coma, espai i l'eix Y, xxxxxx, xxxxxxx. Clicarem en "veure mapa" i obrirem una altra finestra on veurem el lloc localitzat. Saber que podem accedir aquesta darrera finestra clicant directament a "veure mapa".

En la següent finestra, trobarem diferents camps a l'esquerra de la pantalla, capes, cerca, descarrega, editor. Normalment s'inicia en el camp cerca, on podem escollir amb quins paràmetres ho farem, municipi, Latitud/Longitud o UTM ED50, i altres, com que de moment utilitzen les dades UTM a partir del European Datum, utilitzarem aquesta sempre i quan no vingui senyalat amb un altre. Hi ha un exemple de com posar les dades. En aquesta aplicació no cal indicar el fus.

Un cop realitzats els passos pertinents apareixerà el mapa de la zona desitjada (o no?). En aquesta utilitat podem veure els mapes en versió topogràfica, i/o ortofoto,  amb l'opció de transparència (en el SigPac també) que trobarem en el camp de capes amb altres opcions afegides, una, prou interessant com la de mapa geològic, especialment pensada pels frikis.......... com jo.

En el camp "editar" trobem algunes opcions per afegir al mapa com col·locar els punts topogràfics de la coordenada desitjada. Fer mesures de distància, d'àrees, i més.......... teniu un mon per descobrir.

Podem descarregar-nos el mapa segons l'escala en què el tinguem obert, en el camp "descarregues" tenim varies opcions, la primera "vista actual" genera una finestra on ens mostra el diàleg per desar un arxiu comprimit, en el meu cas per defecte el guarda en arxiu WinRAR, aquest és desa per defecte en la carpeta (baixades) obrint l'arxiu pertinent (posa per defecte, uns noms bastant impronunciables) ens ha generat dos arxius més un jgw, que resulta ser un tipus d'imatge georeferenciada per utilitzar amb el ArcGIS, però això son figues d'un altre paner. El que no resulta tant complet però podem fer un bon ús, és un arxiu jpg, de tota la vida.

Salut i al forat.

P. D : Perdoneu aquesta llarga absència, però estava mirant-me el melic i vaig quedar-me adormit..............rodoliiiiiiiiiiii.

  

XVII TROBADA D'ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA

DIPÒSIT I GALERIA DE MINA, DELS TURONS DE CAN PASCUAL

L'home de temps immemorials a fet manera d'abastir-se d'aigua per a la seva subsistència sobre tot en el sector primari i més quan és trobava aïllat en llocs remots i on alguns mitjans eren inabastables, d'aquí que admiri les obres de la mineria de l'aigua i tot el que és refereix a l'obtenció d'aquesta, tot aquest procés simple, únicament per obtenir aquest mineral que a ull avui dia no té el valor o no li donem el valor que mereix, com he dit moltes vegades el simple gir d'un canell l'obtenim a un cost molt alt, però de fàcil execució cosa que en l'era del mínim esforç, doncs quan més fàcil menys ens adonem del que econòmicament ens perjudica la butxaca.

Així en temps dels colonitzadors romans veïns en la mediterrània i per tal causa les seves necessitats eren semblant tant en la seva terra d'origen com el lloc colonitzat. Una de les seves construccions com era l'habitatge (domus), que no eren d'ús comú entre la majoria de la població, aquesta part vivia en les ciutats i s'apilava en apartaments (cenacula), més o menys com nosaltres, però sense bany ni cuina, i proclius a l'aluminosi. La domus aprofitava la coberta, teulada, (compluvium) per canalitzar les aigües de la pluja i emmagatzemar en una cisterna abans recollides per l'impluvium, que a mena de decantador feia un primer filtratge de l'aigua, arribant a l'aljub o per un pou o accés s'extreia l'aigua per al seu ús.

També possiblement de l'època dels romans s'utilitzarien altres tècniques com l'aprofitament de l'escorrentia superficial, amb la canalització de les aigües de pluja, prèvia preparació del terreny amb la construcció d'infraestructures que canalitzessin, i recollissin aquesta aigua per a ser usada, el sistema semblant al procés de recollida abans esmentat.

Temps passat, fent una volta per la serra de Collserola, per realitzar un escrit a banda d'un itinerari excursionista que tractava del mesurament del meridià, hi ha un vèrtex geodèsic, en un dels punts des d'on Méchain va fer, entre 1792 i 1793, l'amidament del meridià Dunkerque-París-Barcelona, que va servir per determinar la longitud del metre i per a la configuració del sistema mètric decimal. Per així obtenir l'estàndard del metro com a mesura universal, menys per alguns.
Vaig fer la descoberta d'aquest dipòsit al ben mig del turó amb una particularitat el seu coronament, que feia que la meva imaginació conjectures amb un estrany però enginyós sistema de recollida d'aigua. Poder no va arribar a fer el seu ús, o podria tractar-se de...... però....... Dies més tard voltant pel mateix lloc feia que trobes un altre element que ajuntava part del trencaclosques, aquest cop anava cercant bolets, res a veure amb cap interès científic, més aviat culinari. La resta del trencaclosques quedarà inèdit malgrat tot.

Localitzarem aquest conjunt, als turons de Can Pasqual, de 467 metres d'altitud.

Es pot accedir des del coll de Can Pasqual, per la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), també del coll de can Cuiàs per un camí que va a can Masdemont i d'aquí al dipòsit, a banda d'altres itineraris.

Aquest conjunt consta d'un dipòsit i una galeria de mina per on passen les canonades. La particularitat del conjunt rau en el coronament que inclou el tancament o coberta del dipòsit. Seguint una primera conjectura, té en la part superior com deia, un petit mur d'uns 15 cm de gruix, (malmès) circular que corona el dipòsit amb un diàmetre d'uns 80 cm. En l'interior i en creu quatre colzes de ceràmica s'endinsen en l'interior del dipòsit a mena de captadors. Quatre colzes més en la mateixa disposició, però amb una desviació de 45º respecte a l'eix dels anteriors i allotjats en l'interior del mur s'aboquen a l'exterior pels vessants de la coberta. Aquesta disposició dels conductes primers sembla o dóna a entendre que les aigües de pluja es precipiten en l'interior del dipòsit. És de suposar que l'interior del dipòsit el seu fons esta per sota del captador que condueix l'aigua per al seu ús, decantant en aquest fons les partícules i brosses que pot arrossegar els captadors o recollidors, també podríem anomenar-lo "impluvimùm". Cal pensar que antigament no és malbaratava molta aigua, a demés se li donava molt rendiment. Dos exemples, per anar al bany, de ventre, de cuerpo, defecar.... llevat que hi tinguessin comuna, poca aigua llençaven, l'aigua de rentar i de rentar-se era utilitzada per regar l'hort.
El conjunt en general consta d'un dipòsit de 7 metres de diàmetre, amb una profunditat de tres a quatre metres (?). En la part nord del dipòsit, una galeria d'una dotzena de metres, per on hi corren les canonades que abastien el mas que si troba metres més avall.
Aclarir que, actualment la porta de la galeria és tancada i no podem accedir, ha estat recuperat, per a l'ús del Parc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana

http://es.wikipedia.org/wiki/Impluvium

http://es.wikipedia.org/wiki/Compluvium

http://historiadelhabitat.blogspot.com/2009/07/insulae.html

http://ghidrologia.blogspot.com/search/label/Recolecci%C3%B3n%20de%20agua

http://ocw.um.es/ciencias/limnologia-regional/material-de-clase-1/tema25.pdf

http://una-cr.academia.edu/DavidMoralesHidalgo/Books/244166/Cosecha_de_Agua_para_Agricultura_Bibliografia

Salut i al forat.