dissabte, 27 de març de 2010

LES MINES D'HOSTALRIC


En l'any 2002, és realitza aquest treball d'exploració, i de documentació vídeo i fotogràfica, de les hores i prèvia presentació del treball, a l'ajuntament d'Hostalric, resta en l'oblit, donant més atenció a altres prioritats, quedant els treballs sense finalitzar, per les posteriors troballes realitzades per aquest ajuntament. Passat aquest temps penso necessari fer una divulgació del mateix en aquest bloc.
Amb la participació d'un col·lectiu d’espeleòlegs integrats en, el Centre excursionista Malgratenc, CEM, i Recerques i exploracions subterrànies, RES, del Club excursionista Pirenaic.
Les mines d'Hostalric es desenvolupen per sota del que forma part del casc antic de la població. Tenint l'accés comú en el carrer Major i el seu final "relatiu" al peu del castell. Aquestes dues galeries que formen el conjunt general foren construccions per abasti d'aigua el poble, primerament amb canaleta de mitja canya (semblant a una teula, però l'arc que forma la canal és més agut) més tard, per la falta de manteniment i també per la duresa de l'aigua ja que la tosca omple la canaleta primigènia fou substituïda per canalització, primer de ferro i darrerament per tub de ciment, i finalment abandonada per l'ús al qual eren destinades.



Distingim dues galeries una, més al nord en referència a la fortalesa, que creiem la més antiga per les característiques ja que conté alguns elements prou significatius i destacables, per conjectura així, encara que poder les dues siguin d'una antiguitat molt similar degut a què amb dues tenen el mateix tipus de conducció primigènia, amb petites diferencies. La més propera a la fortalesa que anomenarem la galeria sud i l'esmentada abans com mina nord.
La galeria nord a banda de ser la de més antiguitat, seria la primera a ser deixada en desús, la mina sud es destinaria a ser reconduïda amb la conducció de ferro i finalment amb conducció de ciment.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Hostalric situat en l'interior, entre el massís del Montseny i tancat al mar per la serra del Montnegre, en la vall tallada pel riu La Tordera, quedant encaixat com diem entre ambdós relleus geogràfics. Els suaus relleus de la contrada donat el fet de tractar-se d'una vall construïda mitjançant els al·luvions de La Tordera dipositats d'antuvi per l'arrossegament del riu, però res més lluny de la realitat i més quan el seu subsòl ens descobreix el complex i els canvis generals que ha sofert la contrada, les minses fàcies quaternàries justa a la llera del riu i els seus costats no fan més que dignificar l'acció mecànica de tots els rius en la progressió que caracteritza aquests processos hídrics. Les complexes fàcies de la zona en qüestió ens la donen el fet del seu passat volcànic ja que sabem que l'antic cim dominat pel castell no és més que un antic gegant volcànic. Les mines excavades en materials volcànics i roques ígnies, són el reflex de l'activitat volcànica on es constitueix el turó on es troben excavades les dues mines. La seva constitució la podem datar en els períodes, del turolià al miocè i pliocè, englobat en l'era cenozoica.


Agafant les dues zones que travessen les mines, la seva descripció geològica a grans trets es poden descriure els materials que constitueixen aquestes sèries:
NMgb:
Gresós i argiles grises o groguenques, amb intercalacions d'alguns conglomerats molt compactes que localment inclouen colades basàltiques. Clastes de quars, pissarres, granits i roques volcàniques. S'interpreten com a dipòsits mixtes d'aportacions sedimentaries procedents de zones veïnes i de l'activitat volcànica, predominant uns sobre els altres, en funció de l'activitat del focus emissor. Afloren únicament als voltants del castell d'Hostalric.
Edat: Turolià.
Boh:
Basalts olivínics amb textura intergranular i porfírica. Els components fonamentals són: labradorita, Augita i olivina; els accessoris són: zeolites i magnetita. L'olivina té tendència hipidiomorfa a al·lotriomorf, apareixen micròlits de plagiòclasi orientats i vacúols de desgasificació reomplertes de zeolites. Afloren al castell d'Hostalric i a les rodalies d'aquest poble formant una alineació paral·lela a la falla del riu Tordera. La seva edat s'atribueix, segons criteris de camp i paleomagnetisme des del Turolià al Vilafranquià. Entre les dues litologies es crea un contacte que separa les dues series donant un aspecte de caos.
A escassos metres un cop passat el llindar de l'entrada a la mina observem una zona de granodiorita, roca molt semblant al granit, però la seva composició és més baixa en sílice. La resta excavada en material piroclàstic,  expulsats per la xemeneia dels volcans.
Aquest, materials són tallats per filons o colades basàltiques, que es tracta de basalt amigdaloide, una roca volcànica bàsica, en la qual el seus principals components son plagiòclasi i piroxèns. Aquests filons a mena de dics tenen una orientació NE-SW i E-W amb una inclinació de 80º.






DESCRIPCIÓ GALERIA NORD

Partint del punt en comú, que és la tapa metàl·lica al lateral esquerra (direcció oest) i que ocupa tota la vorera, poc abans d’arribar a l'anomenada porta de Barcelona. Als 20 metres de l’entrada i baixant unes escales d’obra tot seguint en el sentit que portem de la marxa trobarem a ma esquerra el trencall on s’inicia la via Sud, continuant per la galeria Nord i a pocs metres de l'esmentat trencall ens trobem al terra una petita represa d’obra abastant tota l’amplada de la galeria de la mina que en aquest punt  té 0,66 metres.
En aquest punt trobem una important acumulació de terra i pedres, sobresortint un gran bloc travessat en diagonal ocupant tota la secció de la galeria, aquesta acumulació és fruit d’una esllavissada tal i com queda confirmat en el moment que superem aquest pas estret on en rampa ascendent que provoca aquest bloc, ens trobem davant d'una zona més ample a mà dreta hi ha un accés tapat d’obra i en el sentit contrari i desprès una acumulació de terra i pedres es troben dues petites annexes de sostre baix i curt recorregut que en un d’ells i desprès de desobstruir el tros just per a poder passar el cap és reconeix un pou d’aigua d'uns quatre metres en sentit ascendent i quatres metres en sentit descendent fins arribar al nivell d’aigua.


La galeria continua amb la seva tònica general d'amplada entre 0,60 i 0,90cms., l’alçada sobre el 1,70 / 1,80 metres. I direcció, només als 60 metres des de l’inici hi ha un petit canvi de sentit i alçada a pocs metres de recorregut, que sembla com si fossin dues galeries començades per l’extrem i que en el punt de coincidència tinguessin certa desviació l’una de l’altre. En un tram d’aquest tros s’observa la muralla i la canaleta en un forat lateral, també es pot observa un sostre amb restes  de canyís (canyís emprat per fer l'encofrat) que cobreix tota la volta d’aquest tram., poc desprès espot observar al terra una mena de sorrera força detallada. Als pocs metres apareix l’aigua en el terra i poc desprès la canaleta de conducció d’aigua que d’una o altra manera ens acompanya pràcticament durant tot el recorregut fins a la sortida del pou vertical amb l’escala metàl·lica. La galeria continua alternant trams d'encofrat, fins un punt amb rampa ascendent on ens deixa en una part més ample de la galeria on queda tancada la continuació per un mur d'obra amb un petit forat quadrat al qual s’arriba desprès d'una pronunciada rampa descendent, passat aquest forat ens tornem a trobar amb l’aigua i la canaleta, tot seguint la galeria començar a tenir els nivells d’aigua més alts aprox. uns 0,55 metres. estan en aquesta alçada també la canaleta, amb un espai per transitar al voltant del 0,30 metres.
A una cinquantena de metres es pot observar al sostre un tram encofrat i un forat al mig, tapat amb una gran pedra. Tot seguint una quarantena de metres aproximadament trobem un important forat al sostre essent un pou ascendent tapat en la part superior i d'uns sis metres fins a la part tapada. A partir d’aquí tornem a trobar l’aigua amb un nivell d’uns 0'60 metres. I la canaleta completant l’escassa amplada   de la galeria. Poc abans del 80 metres de recorregut des de l’altre pou s’han trobat un altre amb les mateixes característiques i d’uns cinc metres d'alçada, una mica menys que l’anterior.

 Al voltant dels setanta metres des de l’anterior pou ascendent ens trobem amb una escala  fixada a la paret i que en poc menys de 10 metres de vertical ens porta a la sortida davant de les escoles on hi ha una tapa metàl·lica a uns 58 metres de la sortida exterior de la mina Sud.
Si no pugem per l’escala i seguíssim la galeria aniríem a parar a un tram de mina totalment envasat, al voltant d’un metre de nivell, aquest tram ja a estat reconegut fins al punt màxim penetrable.

Desenvolupament poligonal: 428 metre
Desnivell galeria: - 2,50 metres (punt mes baix des de l’accés del carrer)
Desnivell acumulat: -12,60 metres.
Coordenades de situació:
Entrada carrer : E469802 N4621850 Z 100 m.s.n.m
Pou de sortida: E469450 N4621636




DESCRIPCIÓ GALERIA SUD

Les dues mines parteixen físicament d'un mateix punt comú que és la tapa localitzada gairebé al cap d'amunt del carrer major, un cop superat aquest accés mitjançant unes escales d'obra accedim a una galeria tancada d'obra o bancada que acostumem a denominar com a trinxera per la similitud amb aquestes construccions, per la qual cosa aquestes construccions parteixen a partir d’una rasa i més tard eren bastides amb la volta de maó, en el cas foren encofrats i tancats amb ciment de calç. Un primer pou ens deixa aixecar el cap i observem la típica construcció pel tancament de pou anomenat THOLOS, tancat en sec cosa que al llarg de tots els pous que conté la mina en general tenen les mateixes característiques, uns metres més enllà la galeria d'accés es bifurca aquí és on diferenciem la sud de la nord a l'esquerra un fort pendent ens du a la galeria sud i seguint endavant a la nord. Seguint el pendent i als pocs metres torna a dividir-se, però en sentit aigües amunt seguint el desnivell. Aigües a baix, trobem una antiga cisterna on es recollia l'aigua provinent de la galeria nord, uns metres més avall trobem davant un mur de maons que dóna fi a aquest curt recorregut, observem, però en el terra un decantador o arener, amb canonada de sortida, possiblement aquesta canonada soterrada conduí l'aigua a la mina dels Safaretjos (?). En aquesta zona observem que els materials on és excavada la galeria resulta de granodiorita, un batòlit intrusiu.


Tornats a la bifurcació seguirem aigües amunt, al poc trobem un tàbic d'obra amb una obertura d'uns 0'80 metres d'alçada, part del que tancava la secció de la galeria, utilitzada com a cisterna aprofitant el desnivell de la galeria, així s'omplia la galeria, un petit broc normalment de plom feia les funcions de plomer deixant passar l'aigua justa. Als 15 o 20 metres trobem que la galeria és bastida o bancada en una llargària d'uns 25 metres, superada aquesta part, una ensulsida ens farà haver de superar un pas estret, superat aquest, observem un contacte entre estrats verticals en un canvi de textura del terreny, aquí trobem que els materials on són excavades les mines canvien, és tracta de granodiorites i piroclast a banda de material llimós, a l’hora que irromp un filó basàltic, prenent una direcció 335ºN-165ºS, metres més enllà un primer pou tancat amb pitxolí en sec. La galeria segueix amb una direcció d'uns 250º, i trobem un segon pou d'una alçada considerable uns 10 metres, amb el tancament decapitat en la seva part alta però apedaçat amb supermaos. També podem observar la colada parietal que s'ha format al voltant del pou, gràcies a una continuada aportació hídrica. Continuem trescant la galeria en un curs sinuós, en unes mesures mitjes de 0'80 a 0'60 metres d'amplada i 1'80 a 1'60 metres d’alçada, tot superant un seguit de pous en una freqüència d'entre 30 i 40 metres aproximadament. Seguint la galeria arribem al pou de la inscripció, i superat aquest, trobem al costat nord, una inscripció feta en ciment ràpid (?) grafiat amb un estri punxegut suposem que un clau, on resa "tuberia colocada // el año 1901 // Esteban // Sebastian". Superat un darrer pou trobem una peculiar deformació de la galeria que sobtadament fa un brusc canvi en la direcció de la mina, sembla ser que un error en l'excavació a l'hora d’unir les galeries, feu que els operaris hagueren de corregir l'error fent aquest revolt, de totes maneres a partir d'aquí la mina als pocs metres, pren una direcció de 220º que podria ser part de l’error. Més endavant tornem a trobar un canvi similar a l'anteriorment descrit, però fent una ziga-zaga. Als pocs metres trobem el pou de sortida, per on és possible sortir a l'exterior en un arriscat ramonage, emprant els esglaons fets per aquesta utilitat. En aquest punt trobem una galeria lateral que pren una direcció d’uns 280º i de minses dimensions 40 cm d'amplada i 1'20 metres d'alçada, als pocs metres en el desenvolupament d'aquesta galeria trobem un filó basàltic en disposició tangent a la galeria de W10N-E10S. Tornats al pou de sortida avancem per la galeria principal, al poc la galeria forma una mena de saleta, on trobem un altre filó basàltic de les mateixes característiques que l'anteriorment nomenat, però en una direcció N70W-S70E.


No lluny d’aquí un darrer pou ens fa superar un con d'enderrocs per uns passos estrets a banda i banda del pou, superat aquesta la galeria es troba embassada d'aigua provinent del final de la galeria i el sector descrit aquí, abans però de trobar aquest pas barrat de derrubis i l'aportació hídrica esmentada, un nou i darrer filó de material intrusiu de direcció N60W- S50E. Donant així per finalitzada l'exploració i descripció del que anomenarem galeria sud, part del conjunt de la mina d'Hostalric. Temps més tard poguérem explorar la continuació de la galeria desprès d'un desmontage que feu l'ajuntament. On localitzarem un entramat de pous i galeries amb possible continuació, encara que molt deteriorada en alguns indrets



Desenvolupament: gal. Sud 626 metres
Desnivell: 25 metres
coordenades.
accés principal: E 469802 N 4621850 Z 100 m.s.n.m
pou sortida: E 469466 N 4621684 Z 115 m.s.n.m.




El total topografiat estaria en uns 1054 metres, sumant les dues mines, si poguéssim afegir les darreres galeries trobades s'incrementaria en uns 200 a 300 metres més el recorregut. (?)

MINA DELS SAFARETJOS.


La mina dels safaretjos, es tracta d’una mina de curt recorregut que es troba localitzada en la zona mes baixa del centre de la població, possiblement es tracti d’una mina on es rebia l’aigua de les dues galeries sud i nord segurament mitjançant la pèrdua descrita en la galeria sud. Arribem en aquesta conclusió, car que no hem pogut localitzar el destí de dita pèrdua, de la mina de destí, mina dels safaretjos, si que mitjançant una col·limació aproximada de la pèrdua en la mina d’origen, mina sud, l’azimut és de 110º de direcció, un cop traslladades les dades topogràfiques a l'ordinador i descarregats en al programa adient per aquesta tasca l’error obtingut resulta de 2º ja que segons el programa l’azimut és de 108º en una distancia de 184 metres i un desnivell de –28 metres al punt més baix del pou, encara que creiem que possiblement es trobi localitzada en la zona mitja del pou.

La mina es troba localitzada en un dels torrents que ve del casc de la població en un replà hom trobem una bassa que recollia l'aigua d'aquesta mina. L'accés és troba obert sense cap mena de porta que impedeixi l'entrada un cop accedim observem una curta galeria  de forma trapezoïdal amb volta de maó al sostre, amb el terra pel de sedimentació i cons de derrubis i en forta pendent, un gir sobtat de la galeria ens mena a un pou de poca alçada on aprofita uns graons obrats per accedir, aquí la galeria plena d'aigua en una altura de 70 cm una curta galeria excavada a la roca, ens atansa a un pou d'una vintena de metres i una profunditat de 1 metre, fet a mena de cisterna i de decantador, doncs aquí trobem a mitja altura del pou una bomba manual d'elevació suportada per dues bigues de fusta prou fetes mal bé. Finin  aquí la mina.
Coordenades
X: 469975 Y: 4621777 Z: 75m.s.n.m
Desenvolupament: 39 metres
Punt alt: 20mts
Punt baix: -1mt
Desnivell: 21mts

En principi l'ajuntament havia previst que foren visitables per afegir un atractiu turístic més, aquesta bonica població (?).

Salut i al forat.