LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL POUETONS, BRUIXES I REGIRA-ROCS

Sortida amb els companys del GEXXI.

Pouetons d'Agulles, les primeres noticies escrites sembla ser que venen dels escrits d'en Francisco de Zamora, que descriu la boca de la cavitat detallant de passada l'excursió que realitzar fins a ella a banda d'unes aquarel·les fetes per Pere Pau Muntanya i altre acompanyant.

.............Una de estàs cavernas son los dichos Pouatons. Trepando por un terreno escabroso fuimos hasta llegar donde dicen las Agullas, que es donde estan situados: tienen dos bocas, con correspondencia entre si, la una mas pequeña que la otra, en las cuales echamos piedras que hacian un ruido extraordinario, oyéndose de tanto en tanto. Nosotros procuramos medirlo por las dos bocas, y hallamos que tenia seis varas castellanas; pero seguramente no era su verdadera profundidad, .............

Però durant dècades era lloc on s'aixoplugaven, bruixes que accedien a l'avern, per visitar i fer festivals sexuals, amb en Pere botero, Llucifer, el Boc de Biterna. També on els gegants Regira-rocs foren llençats per art del bon Pare celestial a petició dels bons cristians que duien plegaries al cel, per les maldats d'aquests primers, per haver-los mal llevat el blat que hi conrreuabant en la plana a prop de la muntanya. Jo, aquesta llegenda em fa pensar, si l'analitzem bé fa la sensació que....... girant l'historia. Els regira-rocs que no eren més que simples peons, simples pagesos que subsistien i que feien la feina més feixuga, artiga i rompre, fent bancals, per contracte de Boïga, també existia el de Rabassa morta, amb el que els propietaris ( perquè la terra sempre ha tingut propietaris, coses del capitalisme) asseguraven l'esclavatge dels seus treballadors, també assegurant-se el tros. Així l'arrendatari (Rabassaire) no podia mai de la vida obtenir terres ni beneficis clars, o foten-los una part important dels seus benefici. És possible que aquests regira-rocs fórem una mica maldestres àdhuc una mica animalots. Crec que en l'època, per aquelles contrades delicadeses poques. Possiblement el propietari els hi fes una mala jugada i poc a poc i en venjança aquest mal llevessin tot el que arreplegaven, d'aquesta manera l'amo, que estaria per sobre del bé i del mal, donant t'els mala fama els posés en contra de la resta de la població i els altres pagesos de la zona. I fent-se el salvapatries, contacta amb la màxima autoritat divina amb l'ajut del poble, poruc, ruc, i de poques lletres. I pagant algun bandoler de pocs escrúpols que els llençar pel forat del Pouetons .....matant el gos, morta la rabia.... i per donar un caire diví convencé al populatxo que els pallers ara eren agulles de pedra. Coses de l'imaginari col·lectiu, veiem el que la nostra ment és vol creure, mentre, distreuen la nostra atenció a un altre lloc, així el que resulta important, passa a un segon o tercer o ves a saber quin ordre. I si no és veritat és ben trobat.

Bé com us podeu donar compte he arribat fins aquí sense explicar res de l'activitat que vàrem fer aquest diumenge, ferem cota que era el que és pretenia i remata feina pendent. En Joan ja ho ha fet en el seu blog. Explicar que, com sempre resulta un plaer fer espeleo amb gent eficient i amb ganes de passar-ho bé, i disposada al que calgui.

Salut i al forat.