diumenge, 27 de setembre del 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, MERAVELLES DEL GARRAF

Ahir tocava sortida d'exploració, la cosa és comença a torçar quant l'Eloi s'havia de ficar al llit a causa d'un refredat sobtat, quedàvem tres, però no hi ha dos sense tres i el company Carlos, ha de passar la nit a l'hospital per un problema de salut familiar. Bé l'equip és reduïa a dos components la cosa pintava que aviem d'avortar l'intent, coses de la vida, si no pot ser no pot ser, que farem. De més jove m'haguera emprenyat, l'edat no perdona, hi vec les coses amb una altra perspectiva. L'ànsia no et fa millor i les preses..... això son preses.
Pel que he aprofitat el dia de diumenge per anar a fer una petita excursió. I la veritat caminar per caminar no em motiva gens ni mica, la meva motivació resulta ser la espeleo, gran o petita, explorar o visitar, tant em fa però bàsicament espeleo. He aprofitat per anar a cercar aquelles cavitats que tens a l'agenda i que de tant en tant, quan no tens res a fer  aprofites per anar-hi,  a trobar si més no, localitzar-la. Alguns, son petits avencs que contenen veritables meravelles, i que surten dels circuits habituals dels espeleòlegs son de poca fondària o de poca importància, com dic amaguen petites meravelles.
En aquest cas, la meva companya i jo, hem agafat camí al Garraf, com deia la idea era fer una excursió, i de passada fer feina, mapa, descripció i GPS. Evidentment les coordenades estaven desplaçades uns quants metres. Paciència i en base al mapa i la descripció, una bona cerca amb enverdisada inclosa, que atorga a la troballa una mica d'emoció. A poca estona érem al lloc on tècnicament resta la cavitat, fent cas del GPS la distancia a recórrer era d'uns 80 metres, com deia les coordenades estaven desplaçades uns quants metres 200 per ser més exactes, cosa que a fet que ens entretinguem un pel més de la conta, (mentre escric aquest article he descobert que no havia referenciat bé el programa per carregar el punt geogràfic) recapitulació. Parada tècnica i trobant un punt alt. Mentre agafar coordenades d'altres cavitats no sigui cas, o per una altra vegada. Trobat el punt de referencia l'objectiu era clar, i a l'abast. Ronda que rondaràs tornem a posar les idees clares i per fi objectiu aconseguit. Com que anàvem bé de temps he decidit fer una primera exploració. Una maravilla oiga!!!, petita i bufona, maca de coll....ons. Gaire bé una hora he estat dins.











Amb les coordenades i un mapa, amb el punt més o menys exacte (comprovat) us proposo un joc, (espeleo-geocerca) on és troba aquesta cova-avenc. Les coordenades han estat preses amb un etrex LEGEND HCx, sé de l'eficàcia d'aquest terminal GPS, però voldria tenir dades més fefaents sobre aquest. Si us plau comprovar aquestes dades qui tingueu GPS, de la marca qualsevol, si és Garmin millor. No hi ha premi, no més la satisfacció de gaudir d'aquesta cavitat, realment digne. Suposo que algú pot saber, de quina cavitat és tracta, el que demano que si podeu i voleu, fer l'exercici, de cercar-la amb un aparell GPS. Per poder valorar l'eficàcia d'aquest.
Aneu amb cura la cavitat esta força respectada, no voldria que a partir d'aquest exercici és malmetés.

31 T
E   409973
N 4573681
Datum ED50 Espanya, Portugal



Nota: gracies!!!! per la rectificació havia agafat les coordenades abans d'haver rectificat el datum del TrakMaker i les vaig col·locar sense tornar-ho a rectificar. Les donava uns 200 metres al S-O. En un primer moment havia agafat les referides en el WGS84, que estic utilitzant per provar, i és el Datum que ve per defecte en el mencionat programa, normalment faig servir l'Ozi que trobo mes complet i més facil d'usar. El datum del Garmin ja estava bé, és el quart GPS que trencaré i ja li tinc els trucs agafats, de totes, gracies per l'avis i perquè us impliqueu en el joc, ara si que esta bé.

Salut i al forat.

diumenge, 13 de setembre del 2009

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI. 40 ANYS I MÉS.

Avui tocava celebració, lloc Alzina del Salari. Ens hem trobat una bona colla d'espeleos. Cap allà les 10 mati, era la quedada. L'amfitrió el company, amic i consoci, JL, Pepe lui, Josep Lluís, altres amb mala llet, també amb molt d'afecte, Federico, que orgullosament llueix. La seva vinculació amb la espeleo, farà el dia 14, quaranta anys i ho ha volgut celebrar amb els seus col·legues, i amics, perquè el Pepe lui, és un amic, que com els bons amics fa tot el que és a la seva ma, per ajudar quan cal. I també pels que no son tan amics. Dedicat a la Federació una pila d'anys a fer anar com més o menys pot, rutllar les contes de la Fede i altres serveis a la comunitat, cosa que no li posem fàcil els Federats i altres. Però ell continua, malgrat que el seu cord un dia llunyà és ressenti i li feu una mala passada. Com que encara que ell no ho demostri és un home valent li va fer front a la seva manera i va seguit rodant com diu la cançó. De fa un temps intenta amb molta cura fer una mica de la seva passió "la espeleo". Desprès d'un munt d'anys practicant allò que fou una sortida endavant per la poca varietat de l'oferta d'oci, en una època fosca i dura de la nostra historia. I la veritat aquell cuc que s'apodera de tu, amb aquest vici tant lleig que tenim el de ficar-nos sota terra, el Pepe lui, confirma la màxima del "mono d'espeleo" no pots estar molt de temps sense ficar-te, poc o molt però ficar-te. El seu primer contacte amb l'espeleo l'avenc del Llest, aquí ens hem trobat tots els que som companys del Josep Lluís, per a la nostra manera fer l'homenatge que poder no tindrà del col·lectiu, per al que com molts ha lluitat, ho he dit, a la seva manera, però ha lluitat i ha estat i continua...... altres, queixar-se i fer poc.
 Poc a poc ha accedit aquell avenc que va ser i ha estat el primer avenc de molts que començaven a fer espeleo, el meu fill, per exemple amb tres anys va iniciar la seva diguéssim primera incursió dins d'aquest el nostre, mon.
La seva idea era baixar amb elektron, per sort estava trencat, però no ha desistit de fer-se la foto penjant d'ell, recordant vells temps, de glòria, de passió, d'aventura. Era un home feliç les seves pors superades, el pas ja era fet, gaudia de la foscor, de la foscor que t'abraça, que dona aquella energia, l'absència del temps, la espeleo, la seva màgia.
Caminaré al costat dels pins,
Aquí, on la vaig veure per última vegada ...
Però la tarda deixa caure un drap sobre la terra
i sobre els camins a la vora del bosc ...
I el bosc està molt negre i desert
Em fa mal,  fa mal
I els ocells ja no canten
Sense tu no puc estar, sense tu!
Amb tu de totes maneres estic sol, sense tu!
Sense tu compto les hores, sense tu!
Amb tu s'aturen els segons,...........

Hem anat sortint, la tarda era fosca, una tempesta s'apropava perillosament. Penso que ha volgut unir-se a la celebració plorant d'alegria que un fill de la foscor torni a gaudir d'això, de la foscor. Copà de Cava, brindis i per molts anys.
Sento un gran goig d'haver participat en la celebració, 40 anys gaudint de l'espeleo, sigui en la primera línia, de punta d'exploració, sigui d'un despatx, fer espeleo, i que altres puguin fer espeleo. Això és el que conta.
Per més anys Josep Lluís. Un, salut i al forat, amic............

dijous, 10 de setembre del 2009

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, AIXÒ NO MÉS HO PODEN FER ELLS

He trobat això per internet. Ho diré ras i curt quan nosaltres aquest país que li diem, de nord a sud i d'est a l'oest, fem coses com ells i com aquestes, podem dir-nos europeus i espeleòlegs, de moment l'exercit de Panxó Villa tenia més nivell que nosaltres.
cliqueu-ho l'enllaç següent http://www.youtube.com/watch?v=qbsxQPKEkaU la del 2008, i la del 2009  
Salut i al forat

diumenge, 6 de setembre del 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, LA FALCONERA DE SANT LLORENÇ


Avui hem anat a Sant Llorenç, a treure la pols als arnesos, i passar el mati fent una mica d'espeleo. Desprès d'una aturada tècnica per les vacances d'estiu. No és que haguem parat s'ha dedicat el temps a altres qüestions que també tenen el seu interès. L'estiu a estat productiu en aquest sentit ens ha dut satisfaccions i més burocràcia cara a l'any vinent, que superarem quan rectifiquem algunes deficiències. De totes ens hem ajuntat els de sempre i a cercar el forat que volíem fer alguna cosa suau per passar el dia com comentava.
A les nou hem trobat al Carlos, a l'aparcament de Coll d'Estenalles, per atansar-nos al revolt on deixarem els cotxes. Realment la cavitat no té problemes per trobar-la, si saps on para i dus els elements que calen un mínim, de mapa i brúixola. Dies abans l'amic Carlos i jo ens embrancàrem en una lluita ferotge en la recerca d'aquesta cavitat, recorreguérem la Falconera per tots els costats coneguts i els desconeguts també, error de principiants amb l'experiència que és suposa tenim, coses d'en Pantxo Villa, anar sense mapa i de memòria sempre ha estat una cosa que no he entès, entenc que de memòria no és pot anar en lloc. Allò de jo vaig estar fa.... i segur que va estar, però estar no vol dir que et recordis al 100%. 
Seguit la tanca de protecció de la carretera als pocs metres trobarem un corriol molt marcat que du directament a la boca de l'avenc. Amb la calma de qui no té pressa, hem instal·lat la capçalera fins a trobar la vertical que gaire bé en aeri et deixa en la base del pou, una sala ampla i un munt de mosquits et revèn ostentosament amb unes bones dimensions, seguint una rampa d'uns tres metres de desnivell et plantes en una sala també prou ample i de bones dimensions amb una bona colada que suaument arriba a la base d'aquesta sala, que no és més que part de la megaclasi que forma la cavitat. Quatre fotos i sortim amb la calma de qui no té pressa, més aviat desig de tornar al ritme habitual de les nostres exploracions.
Nota : He titulat aquest article així per no confondre amb el de Garraf.

Salut i al forat.