diumenge, 6 de setembre de 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, LA FALCONERA DE SANT LLORENÇ


Avui hem anat a Sant Llorenç, a treure la pols als arnesos, i passar el mati fent una mica d'espeleo. Desprès d'una aturada tècnica per les vacances d'estiu. No és que haguem parat s'ha dedicat el temps a altres qüestions que també tenen el seu interès. L'estiu a estat productiu en aquest sentit ens ha dut satisfaccions i més burocràcia cara a l'any vinent, que superarem quan rectifiquem algunes deficiències. De totes ens hem ajuntat els de sempre i a cercar el forat que volíem fer alguna cosa suau per passar el dia com comentava.
A les nou hem trobat al Carlos, a l'aparcament de Coll d'Estenalles, per atansar-nos al revolt on deixarem els cotxes. Realment la cavitat no té problemes per trobar-la, si saps on para i dus els elements que calen un mínim, de mapa i brúixola. Dies abans l'amic Carlos i jo ens embrancàrem en una lluita ferotge en la recerca d'aquesta cavitat, recorreguérem la Falconera per tots els costats coneguts i els desconeguts també, error de principiants amb l'experiència que és suposa tenim, coses d'en Pantxo Villa, anar sense mapa i de memòria sempre ha estat una cosa que no he entès, entenc que de memòria no és pot anar en lloc. Allò de jo vaig estar fa.... i segur que va estar, però estar no vol dir que et recordis al 100%. 
Seguit la tanca de protecció de la carretera als pocs metres trobarem un corriol molt marcat que du directament a la boca de l'avenc. Amb la calma de qui no té pressa, hem instal·lat la capçalera fins a trobar la vertical que gaire bé en aeri et deixa en la base del pou, una sala ampla i un munt de mosquits et revèn ostentosament amb unes bones dimensions, seguint una rampa d'uns tres metres de desnivell et plantes en una sala també prou ample i de bones dimensions amb una bona colada que suaument arriba a la base d'aquesta sala, que no és més que part de la megaclasi que forma la cavitat. Quatre fotos i sortim amb la calma de qui no té pressa, més aviat desig de tornar al ritme habitual de les nostres exploracions.
Nota : He titulat aquest article així per no confondre amb el de Garraf.

Salut i al forat.