LES CRÒNIQUES DEL GEXXI. 40 ANYS I MÉS.

Avui tocava celebració, lloc Alzina del Salari. Ens hem trobat una bona colla d'espeleos. Cap allà les 10 mati, era la quedada. L'amfitrió el company, amic i consoci, JL, Pepe lui, Josep Lluís, altres amb mala llet, també amb molt d'afecte, Federico, que orgullosament llueix. La seva vinculació amb la espeleo, farà el dia 14, quaranta anys i ho ha volgut celebrar amb els seus col·legues, i amics, perquè el Pepe lui, és un amic, que com els bons amics fa tot el que és a la seva ma, per ajudar quan cal. I també pels que no son tan amics. Dedicat a la Federació una pila d'anys a fer anar com més o menys pot, rutllar les contes de la Fede i altres serveis a la comunitat, cosa que no li posem fàcil els Federats i altres. Però ell continua, malgrat que el seu cord un dia llunyà és ressenti i li feu una mala passada. Com que encara que ell no ho demostri és un home valent li va fer front a la seva manera i va seguit rodant com diu la cançó. De fa un temps intenta amb molta cura fer una mica de la seva passió "la espeleo". Desprès d'un munt d'anys practicant allò que fou una sortida endavant per la poca varietat de l'oferta d'oci, en una època fosca i dura de la nostra historia. I la veritat aquell cuc que s'apodera de tu, amb aquest vici tant lleig que tenim el de ficar-nos sota terra, el Pepe lui, confirma la màxima del "mono d'espeleo" no pots estar molt de temps sense ficar-te, poc o molt però ficar-te. El seu primer contacte amb l'espeleo l'avenc del Llest, aquí ens hem trobat tots els que som companys del Josep Lluís, per a la nostra manera fer l'homenatge que poder no tindrà del col·lectiu, per al que com molts ha lluitat, ho he dit, a la seva manera, però ha lluitat i ha estat i continua...... altres, queixar-se i fer poc.

 Poc a poc ha accedit aquell avenc que va ser i ha estat el primer avenc de molts que començaven a fer espeleo, el meu fill, per exemple amb tres anys va iniciar la seva diguéssim primera incursió dins d'aquest el nostre, mon.

La seva idea era baixar amb elektron, per sort estava trencat, però no ha desistit de fer-se la foto penjant d'ell, recordant vells temps, de glòria, de passió, d'aventura. Era un home feliç les seves pors superades, el pas ja era fet, gaudia de la foscor, de la foscor que t'abraça, que dona aquella energia, l'absència del temps, la espeleo, la seva màgia.

Caminaré al costat dels pins,

Aquí, on la vaig veure per última vegada ...

Però la tarda deixa caure un drap sobre la terra

i sobre els camins a la vora del bosc ...

I el bosc està molt negre i desert

Em fa mal,  fa mal

I els ocells ja no canten

Sense tu no puc estar, sense tu!

Amb tu de totes maneres estic sol, sense tu!

Sense tu compto les hores, sense tu!

Amb tu s'aturen els segons,...........

Hem anat sortint, la tarda era fosca, una tempesta s'apropava perillosament. Penso que ha volgut unir-se a la celebració plorant d'alegria que un fill de la foscor torni a gaudir d'això, de la foscor. Copà de Cava, brindis i per molts anys.
Sento un gran goig d'haver participat en la celebració, 40 anys gaudint de l'espeleo, sigui en la primera línia, de punta d'exploració, sigui d'un despatx, fer espeleo, i que altres puguin fer espeleo. Això és el que conta.

Per més anys Josep Lluís. Un, salut i al forat, amic............