dilluns, 24 d’agost del 2009

RECUPERACIÓ DE LA MINA DEL CADET

En un article anterior http://espeleoiaigua.blogspot.com/2009/01/la-mina-del-cadet-les-masies.html, feia esment d'aquesta mina, que molt amablement vaig ser convidat a fer-hi una visita amb la intenció de poder valorar la situació d'aquesta mina. Realment les mines d'aigua no més en el cas d'una gran ensulsida o que per desgràcia hagin quedat seques, cosa improbable, i en casos excepcionals. Si fins ara surt aigua, perquè no aprofitar aquest bé que la natura té a bé donar-nos. Així vaig adquirir el compromís personal de fer un cop de mà en l'arranjament de la mina. Desprès d'haver fet el treball diguéssim espeleològic, situació, topografia, etc. Desprès toca fer primer la neteja i desprès l'adequació de la mina. La neteja bastant dura i gaire bé impossible de dur a terme al 100%, la mina resulta ser, la galeria, molt baixa i estreta, cosa que dificulta la tasca. Poc a poc l'amo de la mina millorat alguns aspectes com posar una porta nova per tancar el conjunt, igual que farà en el pou col·locant en el seu dia una tapa per evitar l'entrada de fulles i terra de l'exterior inclús adequar el pou amb una escala. En el cas, la següent tasca era i a estat conduir l'aigua amb una canonada fent una petita resclosa en la par superior de la mina per així decantar i conduir l'aigua amb garanties de no tenir gaires pèrdues. Una manera d'introduir noves tècniques en les mines, cosa que ja feien també en moments puntuals, en aquest cas es feia necessari. Gracies ha l'existencia els materials els hem introduit pel pou minimitzant el porteix dels materials per la galeria, cosa que simplifica les feines. Amb una càbria o tres peus, hem realitzat les accions de baixar i pujar eines, materials, totxo, ciment RAPIT http://www.arqhys.com/arquitectura/rapido-cemento.html,  molt adient per aquests treballs, doncs que la humitat i els corrents d'aigua no afecten el seu ús. Donant bons resultats. en altres llocs també l'he utilitzat. Fer entrar el tub per la boca inferior, arrossegant per la minsa galeria. Hem utilitzat tub 32 mm de PVC del tipus HIDROTUBO http://www.comercialperalba.com/ca/Catalogo/27/1471/PVC_-_PLASTICS_%7C_HIDROTUBO/, perquè al ser flexible i prou dur per utilitzar en aquests llocs, a l'hora que s'adapta al sol de la galeria, i fàcil de treballar en el seu ús. Bé un pas més en l'optimització d'aquesta mina que torna a reeixir dels seus llots, per seguir amb la tasca a la que fou destinada.
Salut i al forat.

dilluns, 17 d’agost del 2009

TREPANT UNEO MODIFICAT


Desprès de fer proves en diferents indrets on les condicions de treball s'ajusten a paràmetres on és treballa en precari desprès de passar llarga estona sense treballar el trepant ha tingut autonomia per donar per bo l'examen al que ha estat sotmès, doncs la baixa temperatura i la humitat, no ha fet que el trepant minves en cap moment, inclús forçant la broca el que vol dir que el trepant el seu motor pateix i de quina manera, degut a l'aigua que és barrejava amb el polsim aquest continuava treballant tot i aquests excessos, quedant alguns cops travada dins el forat. A dia d'avui desprès de treballar amb el trepant un bon seguit d'hores dins una cavitat freda, diria que la seva autonomia per la col·locació de tacs perforants ha resultat un èxit i altres tipus de sistemes expansors.
És preceptiu dir que quan adquireixes qualsevol aparell implica assegurar-se una garantia d'un, dos o tres anys depenent de l'aparell en qüestió, al fer modificacions o trencar alguns segells, adquirim la consciencia de què no té reclamació possible el perjudici que causem a l'aparell.
Era necessari modificar els paràmetres referents a la ubicació de les bateries, encara que calia cercar el component energètic adient per l'ús a què destinarem el trepant, el que vol dir que teníem que modificar lleugerament l'aparell. Així que vaig començar per idear, la forma més practica de dur les bateries a sobre, cal que si el trepant pesa poc, les bateries han de ser prou lleugeres per equiparar aquest pes. Les bateries de plom gel o de plom àcid podem obtenir-les de diferents formats en la seva mida. Tenim que les de format més gran el seu pes estaria en les bateries de 7 Ah i 13'05 volts amb pes de 2'6 kg, serien les millors bateries a utilitzar l'inconvenient com és fa pales, el pes, com a alternativa funciona. Però si has d'arrossegar una bateria que pesa més que el propi trepant, de què em serveix, tot el treball?.





Així que a la penes punyalades, l'altra opció menys pesant estaria utilitzar bateries més petites de plom gel, que assoleixen un pes de 578 g, també tenen un..... però, que al no sobrepassar la carga útil de 13'12 Volts i l'ampere hora és d'1'3 Ah tampoc resulten molt útils. Connectades en paral·lel sumen 2'6 Ah, tampoc és la panacea. En els dos casos la maquina indica que la bateria és baixa i el nivell de treball tampoc és l'adequat. Recordem que el trepant el seu voltatge nominal és de 14'4 volts. Amb la bateria de 7 Ah, amb un trepant amb el percussor en marxa tenim una baixada de tensió de 1'25 volts, que no recuperem, el que resulta una caiguda de tensió a 11'80 volts . Una consideració a tenir en conta, la temperatura on desenvolupem l'activitat, en els casos que estem en superfície la temperatura estarà relativament alta, quan estem en l'interior d'una cavitat, no més que amb el grau d'humitat que assolim les bateries minven el seu rendiment en un bon percentatge, cosa que fa que el voltatge es ressenti, fent caure la bateria a molt baix potencial. Li podem posar remei aïllant-la amb porexpan o similars, els resultats no son molt millors. A les hores que? en l'article anterior parlàvem de les bateries recarregables de Io-Liti, la maquina originalment porta aquest tipus de bateries, podem comprar bateries de Io-Liti, on esta el problema, que no caben dins el trepant. Li farem un adminicle per poder dur-les còmodament i amb un pes baix.
El primer pas, obtenir les bateries d'aquesta mena. Com en l'article anterior esta vinculat al web on es poden obtenir pre pagament aquest tipus de material, aquí poso un altre vincle on trobem el distribuïdor http://www.ultrafire.net/ . Si ens decidim per fer la bateria soldada és aconsellable utilitzar bateries que tenen terminals per aquest tipus d'unió http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.1283 també podem utilitzar les d'aquest tipus http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.5790. També les podem soldar encara que podem corre alguns riscos. De totes formes podem dir que aguanten temperatures d'entre -20 i 60º C. Altra opció seria la d'obtenir portabateries per no tenir problemes amb elles, aquí fan diferents versions, http://www.turboferret.co.uk/4holder.php a nosaltres per al cas ens interessa el model 4S1P quatre cèl·lules en sèrie, tenir en compte que amb portabateries tenim el risc de falsos contactes cosa que pot interrompre el flux elèctric amb l'escalfament de les bateries. No sempre és així però pot passar. Com podem observar ens cal obtenir 14 volts mil·livolts amunt, avall. Així que el sistema d'alimentació que he fet té tres grups de quatre bateries que posarem en paral·lel, abans per tenir el valor desitjat posarem les quatre bateries en sèrie obtenint els 14,04 volts necessaris.


Ara ens cal un recipient per portar les bateries en un grup compacte d'aquesta manera les podem dur penjant. Tenim dues opcions, jo en primer terme he optat per construir una caixa de fibra de vidre que era l'opció per portar còmodament les bateries de plom, però descartat el seu ús per aquest menester vist l'anteriorment descrit. L'altra opció seria la d'utilitzar un tub de PVC d'un diàmetre d'entre 90 o 75 mm, amb un tap cec en la part inferior i un tap registrable en la part superior. La de fibra de vidre disposa d'una tapa per poder accedir a les bateries. en tots dos casos aïllem les bateries amb Porexpan, http://es.wikipedia.org/wiki/Poliestireno_expandido, amb un d'un gruix pertinent farem la part inferior i una tapa per la part superior al voltant podem posar polietilè de rotllo que resulta mes prim i amb les mateixes qualitats que el més gruixut. Amb això aconseguirem aïllar les bateries dels agents climàtics de les cavitats tenint un rendiment al 100% del trepant. Les bateries de Liti-Io com he dit abans aguanten temperatures en un vano molt ampli, inclús diria que quant mes fred millor treballen,(?).



Queda el darrer pas que seria el modificar el trepant UNEO, com hem dit al principi de l'article resulta convenient tenir en conte que la maquina restarà sense garantia un cop l'haguem obert.
Tenir en conte que du el mecanisme de percussor que resulta molt fràgil doncs té una sèrie de peces mòbils que en obrir podem desencaixar i perdre, pel que cal anar amb cura en les operacions d'obertura de la carcassa que guarda el mecanisme. Quan tinguem tot el mecanisme obert veurem les bateries col·locades amb dos costats dels mànecs. Observar la polaritat, vermell positiu i negre negatiu.


Deixarem el connector del carregador, l'utilitzarem per carregar el grup com si les bateries estiguessin dins la maquina. Utilitzarem mànega d'una secció de 1'5 mm pot ser de 3 o 2 cables, en el cas de la mànega de 3X1'5 el de color groc/verd el tallem i passem d'ell. Aconsello per exemple utilitzar el marró com a negatiu i el blau com a positiu així evitem confusions, no cal fer el que dic però tenir en conte aquesta premissa. Amb funda de termoretracció aïllarem el terminal i amb compte tancarem tot el conjunt. Per passar el cable he tallat una de les llengüetes del sistema d'admissió d'aire i amb una mica de cola l'he fixat. A l'extrem del cable he col·locat un connector doble amb connectors faston per poder dur per separat els dos elements, també és pot dur tot unit poder resulta més pràctic i a la caixa he posat l'altre connector, femella unint-lo amb cola epòxid o pasta de fibra de vidre.




He buidat la maleta on va el trepant, de totes les costelles que du, per poder ficar-hi dins tant el trepant con la caixa de les bateries i també el carregador.
Un cop esgotades les bateries podem posar el carregador a la xarxa elèctrica i connectar la clavilla al connector, farà el cicle de recarregar, tanmateix com si les bateries foren dins. Fins al següent us. Total 1,800 grams de pes amb prou autonomia per fer uns quants forats calculo uns 10 en condicions òptimes de 12 mm diàmetre . Resulta tant lleugera que portant-la penjada no notes el pes de 1'8Kg que pesen tot el conjunt.
Us deixo un enllaç amb la utilització i cures que hem de tenir amb les bateries de Li-Io http://www.silix.es/images/Baterias%20de%20litio%20(Li-Ion).pdf



Salut i al forat.

diumenge, 16 d’agost del 2009

ALBERG, DE LA F. ESPAÑOLA DE ESPELEOLOGÍA



Hem estat una setmana per Cantàbria i les opcions de cases rurals, albergs i altres, no ens feien el pes o eren extremadament cares, tampoc fer càmping resulta a la meva edat quelcom interessant pels meus ossos. Altres alternatives podien contemplar-se en el cas de gran necessitat.
Però diuen que a vegades les coses son o passen, perquè hi ha alguna cosa que ens hi porta o té la necessitat de passar. Per sort, la FEE inaugurava un alberg-residencia d'esportistes i no ens ho vàrem pensar gaire. Un correu electrònic, una trucada i cap a Ramales que falta gent.
La nostra amfitriona, Rocio que fa les funcions de governanta, cuinera juntament amb l'Ada, amiga i com acostuma a ser freqüent amb les dones, de mare. Cosa que li agraïm molt i sincerament. Pel tracte proper i HUMÀ. No te preocupes, no hay problema. Grans paraules d'on el temps és relatiu i els problemes és superen dia a dia, sense cap mes ànsia que la de ser amable amb les persones.


Les instal·lacions al ser noves no tenen cap problema relativament gran, que a mida que tot tingui el seu lloc és resoldran, estic segur.


Una ampla zona en la planta baixa on tenim la recepció, la part de menjador amb cuina i una part destinada a sala d'estar on poder estar en conversa animada, veient la televisió o el portàtil amb una xarxa Wifi per connectar-se a l'internet. Amples cambres on les lliteres omplen aquest espai, banys i dutxes, primordial, i molt acollidor. En la part posterior i gran pati on prendre la fresca les nits xafogoses d'estiu o simplement estar contemplant l'entorn que ens envolta.




Un parell de problemes que observo, però penso és poden arreglar, una part per cuinar qui no vol fer els àpats encara que penso els preus son prou econòmics i el menjar de bona qualitat, malgrat això penso estaria interessant aquesta alternativa. Discriminació de banys per homes i dones per allò dels mals entesos i males interpretacions. I una darrera, una part per rentar la roba bruta generada en les nostres exploracions i la preparació de cordes o demés utilitats que és podessin generar.
És una bona opció en terres Càntabres, per la diferent oferta espeleològica que podem gaudir en aquest meravellós indret.


Informació y reserves Teléfon fixé: 942 646 856 Teléfono móvil: 652 968 611

dimarts, 4 d’agost del 2009

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, L'ESPELEO, L'ESCALA, LA TENACITAT.


Darrera activitat en la que he participat amb companys del GEXXI, gent que em trobo a gust i on aprenc a coses noves, i maneres d'entendre les relacions socials dins un mon de tius/ties estranys, que dediquen el seu temps lliure o part d'ell a entrar als budells del mon i seguir cercant allò de la gran meravella o més avall és possible. Els conqueridors de l'inútil?...... O no.

Sortida que teníem programada els del sector "Exploracions" la idea arribar a una finestra en un avenc on pensem pot existir una continuació elevada, on s'intueix que pot continuar l'exploració.
La qüestió és minimitzar tota l'escalada i a pocs metres arribar a l'objectiu. Com que la boca de l'avenc en qüestió esta relativament a prop del cotxe. Decidim agafar una escala d'alumini de tres trams que suma una altura d'uns set metres. Dit així resulta fàcil, el que no resulta fàcil, és transportar, baixar, fixar, tota l'andròmina. Muntar el polispast despenjar material pesant, trepants, material de fixació, i altres. Tot son maniobres que requereixen un temps i personal amb prou sagacitat per completar la missió amb relatiu èxit. També cal que el que vas a fer és deixi estimar cosa que a vegades això no concorre.


Un cop situats a la zona a explorar estirem i assegurem l'escala perquè en un mal moment no es desmanegui amb algú fent d'enxaneta. Assegurem la base d'aquesta per tenir una estabilitat relativa i la falsa seguretat que fa allò de la inconsciència dels que alguns gaudim, és una manera de dir-ho (per no dir-nos carallots). Ja que tot i veient que la roca on pretenem fer l'escalda no té garanties d'èxit, ens hi posem, la paret té uns gruixos increïbles de calcita molt tova que encara no ha cristal·litzat, ni cristal·litzarà. El que fa que tinguem que aprofundir per poder fixar els Multimonti que utilitzem per accedir a l'objectiu. Aquí és produeix una lluita ferotge entre, l'esgotament, la incertesa..... la mala ostia que... et poses quan veus que no ha servit de res tot el que has fet. Bé, no tot és així hem après que.... o millor dit, constatem que en espeleo, com en la muntanya no regalen res, al contrari tens que aguditzar el giny, àdhuc la capacitat de lluita que fa d'aquesta ciència que comporta un esforç anomenat esport, amb la tenacitat per aixecar-te i seguir endavant.



Desfem tot l'envelat i sortim sense sentir-nos derrotats si no que amb l'alegria del que ha gaudit d'un dia més fent el que desitja, i reconforta la seva anima pensant en la següent forma de solucionar el problema.

Fotos cedides pel company Manel.

Salut i al forat.
Bones vacances a tothom.