ÚTIL, NETEJA ROSQUES PER TACS PERFORANTS

A la pregunta de quins són els estris que un espeleo ha de dur a sobre i que resulta relativament necessari. Vaig mostrar en el fòrum del GEXXI, aquest, diguéssim útil per la neteja i restauració de les rosques dels tacs perforants, ESPIT. Segur que no és tracta d'una eina imprescindible, el que si que puc dir que algun moment de necessitat m'ha tret del problema, car que com tots sabem les rosques dels ESPITS, s'omplen de fang o alguns bitxos hi fan un bon lloc per posar les seves larves. També al ser metàl·lics el rovell fa acte de presencia i fa que els cargols no entrin com haurien d'entrar amb el perill de cisalla, que pot provocar aquest fet. Encara que sigui una mica complicat a primer cop d'ull, i no tothom té ferros i altres materials que caldrien per fer-se d'un, tothom té un amic, un conegut, o a prop de casa seu un ferrer que per pocs euros li pot fer un, el més important un mascle amb el pas de rosca mètrica M-8, la part d'entrada ha de ser plana si no faríem bé la rosca. Utilitzarem el que fa la rosca final o el tercer, aquest no té cap marca d'identificació, això és pel fet de què el seu tall resulta més profund al contrari del primer i el segon tenen el tall més suau i estan identificats amb una i dues ratlles al seu voltant. Els podem comprar en ferreteries, i magatzems dedicats al bricolatge, etc..

No descriure pas a pas com s'ha de muntar l'útil, prou que és veu en la foto el seu muntatge. A part el podem construir de diferents maneres la que creiem convenient per al nostre gust. L'aparell en qüestió no fa forats ni cal utilitzar-ho en tots els tacs perforants que passin per la nostra mirada cal utilitzar quan calgui. Uns consells per fer bon ús de l'útil. En primer lloc cal si el tac és ple de porqueria netejar primer amb un punxó o quelcom semblant. Jo utilitzo el que aquí diem un cargol d'anella que empro en primera instància per treure la porqueria que si posa en el forat desprès com que en la seva punta hi ha la rosca si fem un gir com si batéssim aconseguim que també netegi el fil interior de la rosca, bufem eliminant les restes de fang o similars. Amb paciència anem introduint el mascle com si d'un cargol és tractes però sense forçar l'estri, dues voltes una enrere, quan veiem que aquest no entra més però encara li falta una mica per acabar d'entrar girarem un parell de voltes i si cal treure tot i tornar a bufar el forat eliminant els petits fragments que i queden en el mascle i la rosca del tac, aquesta operació la farem fins que el cargol entri sense fer gaire esforç. No cal lubricar, perquè entrin si ho fem poc a poc i sense forçar el mascle. En tot cas i encara que sembli porc, la saliva va força bé, si som un xic escrupolosos una gota d'aigua també fa que corri millor. Pensem que si un cargol no entra prou i és forçà podem aconseguir dues coses segures, debilitar el tremp d'aquest, cosa que no resulta visible a l'ull humà però que pot tenir conseqüències nefastes en altres llocs, això seria el més perillós. L'altra cosa que pot succeir seria que trenquéssim el cargol, el que farà que inutilitzem el fraccionament, podent donar per acabat l'activitat si no disposem d'un trepant o un espitador.

En aquestes planes explica com fer una rosca i dona alguns consells interessants http://complubot.educa.madrid.org/tecnologia/mecanica/roscado/roscado.php . En la següent podem observar tots el tipus de mascles que fabriquen i diferents paràmetres si algú és interessat en el tema mascles http://www.aghasaturis.com/producto.php?catID=1018 .

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, LA ESPELEO, ELS BARRANCS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES.

Poder el to que faré servir en aquestes disquisicions no sigui del grat de molta gent, crec necessari dir la meva sobre segons qui personatges sobrevolen els límits de l'esport on calen o fan falta unes aptituds físiques, tècniques i psicològiques molt importants per dur certs tipus d'empreses. Inclús diria que per les de menor importància, doncs allà on la ressenya o la guia la dificultat la dona com fàcil, és fa molt útil tenir certa tècnica i coneixements per si la cosa s'emmerda. L'espeleòleg és caracteritza per a banda d'un caràcter peculiar, en la nostra immensa majoria, per ser, en d'alguns casos, prou conservadors per valorar les dificultats i recular en cas de no veure clar el tema. Fins aquí tot correcte, diria que el factor humà també té el 99% de la culpa dels accidents i demés problemes que és produeixen. Difícilment el material intervé en els greuges que és poden produir a un mateix o altres persones, més diria, que avui dia els materials i sistemes emprats en la nostra activitat passa uns assaigs molt acurats i rígids, que no dona peu a dubtes.
Però si cau en males mans i el nivell tècnic és baix o inexistent, senyors comencem a tenir un problema. Ara traslladem tots aquests paràmetres al nivell dels aquaparcs on a raó d'any, darrera, any és converteixen els canons, barranc, rius i demés, llocs on tothom que té una corda i és col·loca un neoprè, fa dos barrancs, ho troba prou divertit per a convidar a altres congèneres, núvies i demases a gaudir de l'activitat recreativa dels canons. No sé qui corre més perill l'involucrador o l'involucrat. Tècnica, zero, nivell físic acceptable, jugava a futbol fa quatre dies, res a veure, però, feia esport, capacitat de patiment se li suposa.
Que consti que no em refereixo als darrers accidents en dies passats son (eren) gent amb solvència, el factor humà que esmentàvem abans, desgraciadament té conseqüències fatals. Tots els meus respectes.
El problema ve quan trobem casos com, comentats per un company, grup de nois fent una despesa brutal en material per les seves amigues, companyes, núvies, el que sigui la relació que tinguin, tant em fa, i demanin com fer-se una baga d'ancoratge, si és que ho van preguntar. El venedor, algú capacitat, penso que deuria tenir mala consciencia.
O com trobar-te paios amb casc de bicicleta, en qualsevol barranc, que fins aquí mira no té tampoc gaire importància porten casc, una norma complerta, alguns lolomasters(*) no porten. El problema existeix quant a la víctima del seu divertiment, afegeixen una noia i en contes de davallar, la despengen...., en un atac d'histèria i /o per falta d'aire, crida que la tornin a pujar, genial pobre inconscient si queda al mig de raig d'aigua una bombona d'escafandrista i avall de fa baixada. A veure llestos tanta presa teniu per suïcidar-vos (suïcidi col·lectiu) que no la podeu ensenyar a davallar? I si pren mal que?. Ha!!!!, els rescats son de franc i com no, ho acabarem pagant tots federats i els boixos de Rocanbol, nosaltres ja tenim experiència en aquestes qüestions CIATES, INICIADORS... a ells s'els hi passa però mentre no cremen tota l'adrenalina anar fent. I com tantes i tantes animalades que trobem en els barrancs, canons, rius, i aquaparcs del mon mundial, això és Hollywood, i jo, soc Etiven Epilberg. I a sobre trobem propaganda, que amb aquest enunciat i l'article..... per llogar-hi cadires, DESCENSO DE BARRANCÓS...un aquapark natural. On dona peu com dèiem a què tot és guay del Paraguai, una corda, talabard, i a refrescar-se que fa molta calor. Penós, i preocupant tots intentant fer curset de promoció per evitar pixades fora del test, i resulta que és més fàcil del que tots pensàvem i enteníem. Als qui no tenen idea de baixar un barranc l'aconsello que s'apuntin aquí, http://www.argeles-aventure.com/canyoning-park/ com a mínim no posaran en perill d'haver de treure'ls a gent que ha fet cursets i s'ho prenen com un esport amb la dificultat que aquest comporta, i que resulta inherent a ell. Si no que dediquin els seu temps a treure l'adrenalina així, http://www.youtube.com/watch?v=lljUtGy4hQo.

(*) Semidéu, de la mitologia moderna que a banda d'esponsoritzat, o no. La seva dedicació resulta la de fer metres i més metres sense en molts casos no tenir ni un carall d'on ha estat o que han fet. Els meus respectes, però no hi participo d'aquest estil.

Salut i al forat

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC DEL CASTELLSAPERA

Hem anat cap el nord, per si la calor no persisteix tant al massís de Sant Llorenç. La idea era fer una exploració ràpida i quatre fotos un xic decents, de ràpida més o menys, decents ni molt ni gens, fotos.

Com que quedava el tema entre família, sortim de casa pels volts de les nou del matí en poc temps seriem a l'alzina del Salari, que per l'hora que era no hi havia gran quantitat de cotxes. quan sortíem direcció a l'avenc ens hem trobat amb uns espeleos que ordenava'n el material, la veritat no hem fet massa cas. En uns quinze minuts, arrossegat per l'Eloi , cada cop esta més fort el paio, ens hem plantat al forat. Tot i les dubtes per arribar a la cavitat que guardava, tot així no hem fallat. Uns glops d'aigua, tot i que a primera hora no feia gaire calor era una mica enteranyinat i la sensació de calor no era gaire forta. Al poc els companys que havíem vist ordenar trastos s'han personat a la boca de la cavitat. I els hem ofert la nostra corda que com resulta evident no han rebutjat. Un d'ells ha tornat al cotxe, perquè ha oblidat el llum frontal. Cosa que ha endarrerit l'exploració, tampoc dúiem gaire presa. Mentre hem menjat una mica, i hem preparat la capçalera per accedir a la cavitat.

A poca estona ja érem a la lleixa sota el bloc encastat, que té una reinstal·lació amb una cadena, d'aquí a la base del pou d'una tirada. Hem seguit davallant per entre blocs fins a la sala terminal mirant de fer el mínim soroll possible per la colònia de rats penats que i descansen, aquests apilats en el sostre de la sala sortien volant sense cap direcció evident.

Al poc tots reunits, un parell de fotos i a la base del pou a fer alguna, més, un a un hem anat sortim de l'avenc sense cap novetat l'únic la calor que feia a l'exterior, que donaven ganes de tornar a ficar-se dins i no sortir fins que arribi l'hivern o baixin les temperatures.

La instal·lació de mega xapes encara aguanta, la cadena tot i el rovell, també. De totes maneres caldria fer-li un manteniment a la cadena o substituir-la qualsevol dia tindrem un ensurt, i tampoc és tracta d'això. Que consti no més és una opinió. Tot i ser una mica cafre, resulta divertit penjar-te de segons quins ginys.

Nota a l'amic Caminallum (Andalús, en castellà, sense ànim de ser pejoratiu) Abans de parlar cal pensar, jo també poso la pota molt sovint, alguns ho subscriuran, però com tu, company també ser reconèixer quant l'he vessat. No tinc, perquè aclarir el títol de Recerques i Exploracions, però si afegeixo Subterrànies, i a demés prens la molèstia de llegir totes les entrades amb aquest nom, entendràs pot ser, el perquè de tot plegat. I que jo sàpiga puc explorar i fer recerca a tot el territori de Catalunya amb o sense patent de Cors, sempre i quan no estigui ningú altre fent feina, la qual cosa respectaré allà on sigui, cosa que alguns en el seu moment no respectaren, aquest ni aigua.
cors
Campanya naval empresa per particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia

Salut i al forat.

CONVERSIÓ DE LA LLUM PER BTT, HA-III, PER ESPELEOLOGIA

Ja fa temps que en aquest país les novetats en electrònica arribant, tard o mai. Però gracies a l'internet això ho comencem a superar. Un company del GEXXI, en concret el David P. un Crak en qüestions d'aquestes histories, en un web de Hong Kong ( http://www.dealextreme.com/ ) existeix una tenda virtual que en dòlars et venen de tot i més per correu aeri convencional o per enviament urgent en 10 dies més car però més segur i ràpid, el més no interessa, en qüestió de llumeneres Led, per tria i remenar, alguns companys del GEXXI és decidiren pel model Aurora, (http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.16091) un lot de mà que té la seva gracia, per mi això de dur coses pels costats del casc no m'acaben de convèncer, les hi dut i no té gaire gracia en llocs estrets passa tot menys els llums. Així que mirant i rebuscan vaig trobar en aquest web unes llums destinades a les BTT o bicicleta de muntanya el model HA-III, amb un led SSC P7 de 12 watts i 900 lumens de potencia lumínica, si heu llegit bé 900 lumens ( http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.25149 ).

I com sempre la inventiva és va posar en marxa, en un principi la idea és col·locar el llum en el frontal del casc com resulta evident, desprès calia veure quina estanquitat gaudia el porta piles, el que du no te les garanties que jo desitjaria.
A partir d'aquí la cosa estava clara calia inventar-se com fer que el grup de piles càpigues en un portapiles estandar. He de dir que disposa d'un grup de bateries amb un circuit de control de carrega/descarrega i carregador a banda.

Les bateries recarregables d'Io-Liti son la gran troballa del segle, en poc espai i poc pes contenen prou energia per fer anar dispositius varis. Les bateries de Io-liti en contra tenen que el seu maltractament pot ocasionar explosions i/o deflagració, l'aigua, les sobra tensions i la descarrega total les pot fer mal bé. Així hem de ser curosos amb el seu us.

El grup de bateries que porta no el faig servir, utilitzarem els de la casa TrustFire el model de pila 18650 Io-Liti 2500mAh amb una carrega màxima de 4,2 Volts i una tensió de descarrega mínima de 2,7 volts, ( http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.5790 ) el de la caixa son de la mateixa referencia.

La fixació al casc l'he fet amb una senzilla peça d'acer inox, de pocs mm de gruix per poder-la doblegar amb garanties que no trenqui i no es rovelli Tres forats, una volandera dentada per evitar que giri accidentalment, i fixada a la part frontal del casc amb dos cargols, el cos d'alumini de la lluminària, segons diu és IP 65, el que vol dir que pot aguantar un raig d'aigua a pressió en qualsevol direcció (?).


La caixa o el porta piles/bateries farem servir el que duia el model làser de la Petlz, i que també incorporaven alguns frontals d'aquesta coneguda marca. L'he intentat fer amb el portapiles de la Duo, però l'inconvenient que té, que només podem col·locar un màxim de tres bateries, cosa que ho fa inviable per les connexions que hem d'utilitzar i treure un bon rendiment de tot el tinglado. Altra opció estaria fer-nos un, de totes maneres pertany ha altre article, que poder parlarem...
Així que l'antic serà l'escollit de tots. D'aquest portapiles només hem de tallar el tàbic plàstic que té en un lateral, també tapar els forats, he fet servir massilla de fibra de vidre.


Segon pas, connexió de les bateries, no farem cap soldadura per no espatllar les piles i poder carregar-les amb el carregador a l'ús, quan aquestes es descarreguin. En una placa de coure he realitzat dos circuits impresos (CI), l'inferior i un superior que càpiguen dins la caixa que forma el portapiles . Els CI fets amb les pistes pertinents faran que quatre piles de Io-Liti, on dues i dues les connectarem en sèrie, desprès les dues series en paral·lel, d'aquí a la lluminària amb aquesta connexió obtenim 8'4 volts en plena carrega i 5000mAh d'autonomia. Estanyarem els dos CI per evitar que les pistes d'aram produeixin verdet i espatllin les bateries. Desprès la inferior la fixarem al portapiles. En la tapa o part superior un forat serveix per passar el cable que anirà a la llum, he utilitzat el dos connectors que venen d'origen. En el CI superior una molla farà que aquest pressioni les bateries per evitar un mal contacte. Un espàrrec travessa tot el conjunt i una femella palometa tanca el conjunt.

Bé la potencia de llum que té impressionant. Gaudeix de dos nivells de llum alta i baixa que seria mitja, hi ha un tercer nivell de llum tipus discoteca, no tot pot ser perfecte. L'autonomia no la tinc prou determinada, diu entre 3 i 4:30 hores, no hem vull equivocar, però penso que amb el muntatge de bateries que he fet pot superar aquest, podem portar quatre bateries més, a banda d'una llum frontal per si les mosques. En la part posterior trobem l'interruptor. Sembla un xic complicat d'encendre la practica demostra que com qualsevol altre interruptor.

Una altra cosa a tenir en conte, el preu, fent la suma en euros tenim que:
2 paquets de dues piles 12,88 euros
1 carregador 5,43 euros
1 llum amb tots els accessoris 57,16 euros
total 75,47 euros.
despeses d'enviament a part.

No em direu que el preu no esta ajustat, potencia preu qualitat. L'Orient ja és aquí, qui dona mes.

Compareu altres llums i trencant dues d'aquestes, sortim guanyant diners. De totes, totes això és una opció que jo tinc escollida, ni millor ni pitjor.

La taca vermella (espeleòleg) esta a uns 20 m esta il·luminat per la HA-III

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC DEL JOAN CABEZA

Avui per passar una estona , i canviar una mica d'aires amb la proposta i la feliç idea d'anar al Garraf, una torradora encara que sota terra estàs genial. El Joan Cabeza, era una bona opció també per causes laborals tampoc puc gaudir de grans jornades dins les cavitats, deu minuts d'on deixes el cotxe, bona vertical, amb grans formacions tampoc és tracta de fer molta cosa, davallar i passar una estona amb els col·legues. Hem quedat a dos quarts de nou, per no agafar la solana, a demés l'amic Jordi C del GEXXI la tarde avans és va unir a la proposta, va quedar amb mi a la benzinera de Begues sobre dos quarts de 10. Com sempre alguns problemes enredereixen la trobada, però acabem trobar-nos, resulta que Begues té dues Benzineres. Cada un queda a la seva o la que més costum té d'anar-hi. En breus minuts enfilem la pista que du al Puig Moltó, on deixem els cotxes. Desprès una petita aproximació d'uns deu minuts, i si no confons quinze minuts, tampoc és tant. La calor ja apreta i per sort on trobem la cavitat el tall de l'antiga pedrera de sal de llop, ens aixopluga del sol justicier que ja fa estona calenta el nostre pas. La boca de bones proporcions convida a observar que tal resulta el forat. Realitzem la litúrgia habitual de tots els espeleos, anar-te encabit, granota, arnesos, trastos, corda i al forat, un passa mà entre els blocs que obren la cavitat a ball falta gent. La frescor és el preludi de què ja estem en plena feina. Els records fallen de la darrera vegada que vaig fer-lo no recordava que hi hagués tres fraccionaments per sota del accés, poder a l'estar col·locades les xapes resulta impropi no insta-la. En un tres i no res estem en la base del pou. La curiositat i la por als problemes d'hipòxia que les cavitats del Garraf pateixen em fa fer saltar l'espurna de l'encenedor per veure el grau d'aire que i conte la cavitat. No resulta un bon medi per esbrinar-ho però......... Resulta psicològic quan veus que la flama és viva, tot canvia. Recordo que en molt llocs a vegades t'aclapares i la calor, l'esforç continuat, les pors i altres factors m'han jugat males passades. Avui tot era normal el pou és força ample, força humit, i tot bellament decorat de formacions.

Salut i al forat.

COM AGUANTEN LES DONES?

Certament no hi ha moltes dones que practiquin l'espeleologia, i malgrat tot i tots, en tenim un bon nombre de fèmines que comparteixen amb nosaltres, el sexe masculí, aquest extraordinari esport-ciencia. ( ho poso així perquè queda mes armonios, preferiria ciència -esport).

A part de les extraordinàries dots que tenen les nostres companyes de fatigues espeleologiques, tenen una cosa que sempre m'ha deixat un xic perplex o jo no em quedo amb segons quins detalls i vaig com sempre a la meva bola. Us heu adonat la capacitat que tenen en gran majoria per aguantar el pipi, pixera, orina.... No li havia donat importància fins que mirant per l'internet allò que diuen navegar, en una pagina francesa em crida l'atenció un article que llegit amb la meva poca comprensió del francès, malgrat el vaig aprendre sembla que si els idiomes no els practiquem acabem perdent algunes coses. Tot i així és bastant intel·ligible i els dibuixos més.

Pel que sembla aquesta gràcia que tenim els homes, per sexe masculí, per poder treure la bestia que duem a dins entre cama i cama, ens dóna un avantatge davant les fèmines i cert que poder fer aquest acte d'afluixar la bufeta pot ser un gran plaer, mentre no pots realitzar aquest acte un gran martiri, això en condicions normals. Ara bé, quant a més a més, estàs empaquetat, tot recollit amb el talabard, arnes, o digueu-li com vulgueu la cosa és torna complicada. I tots sabem, perquè, costa un molt treure allò que cal per poder alleugerir, la pilota en què s'ha transformat, la saca on arriben els fluids sobrers del nostre cos. Ohh! i quin descans, quan tot torna al seu estat diguéssim natural.

Aquest neguit, però les fèmines s'els multiplica, com deia l'haver de desempaquetar-te per poder miccionàr és tot un art en els homes, en les dones un gran inconvenient, ja que afegim l'arnes, la granota, i si porta granota interior, parlar de les calces és un mal menor.

Per aquesta regla de tres, el giny de qui li manca una cosa, fa que la necessitat obligui a cercar una solució, aquest giny seria la sigounénette o sig per les amigues. He trobat una traducció del francès, penso, és una aproximació al mot, penis, titoleta, o similar.

zigounette féminin
(Enfantin) Penis.
Mot rigolo qu'utilise les enfants pour definir le penis.

És pot fabricar amb certs tipus d'envasos plàstics tipus Norit "lava mas blanco" o similars han de tenir un mànec i ser prou rectangulars per donar-li l'ús per al que ha de servir.

Tracta de fer-se una mena d'orinal portàtil, i discret, que per mitja de l'ús dels envasos adients. Les fèmines poden alleugerir-se del líquid comprimit en la bufeta. Suposo que els models bricolatge tindran uns protectors per evitar talls del plàstic en aquestes parts sensibles.

La tècnica com és normal no la puc descriure, no tinc l'experiència ni les eines que calen per fer provatures a banda és quelcom íntim de cada un/una. M'he atrevit però a fer-ne un prototipus, no resulta gaire difícil fer-ho, una ampolla, que tingui les característiques esmentades anteriorment, un ganivet o una fulla cúter. Marquem la part a tallar i ja tenim l'orinal. He fet una prova amb el raig d'aigua de l'aixeta i l'evacuació de líquid era prou ràpida. No he tingut cap voluntari pel que parlo per les proves de laboratori realitzades.

També he pogut esbrinar que existeixen alguns models que és comercialitzen, per aquest ús higiènic, tots sabem com estan, segons quins inodors, de quins llocs.

Si alguna lectora d'aquest humil blog, coneixia l'existència d'aquest aparell, i volgués fer un comentari sobre el seu ús i experiència, complementaria aquest article.

Desitjo que ningú tracti aquest article com quelcom escatològic o pensi que m'ho prenc a conya, aquest tema l'he volgut fer amè, sense cap tipus d'ànim de riure de ningú. I donant poder una idea per alleujar el patiment de les noies.

Enllaç a la pagina que parla del tema en Frances, http://efs.ffspeleo.fr/get/zig/zig.htm

Salut i al forat.