dimecres, 17 de desembre de 2008

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....BON NADAL

No soc gaire amic de les festivitats, de la bogeria de les festes sobre tot obligades, que has de ser feliç encara que no ho volguis. Jo soc feliç sense necessitat de festes. Em sento privilegiat de la vida que tinc ni millor ni pitjor, en suma, vida, d'espeleòleg, de la professió que vaig aprendre amb el meu pare, el Jaume, i que a la seva manera em donà uns valors, que també...... ni millors ni pitjors, viure en respecte als demés, valorant cadascú com és. Ser prudent i intentar ser bona persona. Ell no és espeleòleg, però es ficava a pous d'aigua de molta fondària fins a 90 mts, dient-me sempre el perillós que era, per la guilla, (paraula que en la enciclopèdia catalana no hi surt com a tal, i que es d'us quotidià entre pouaires i minaires) el famós CO2, que en el darrer any ens ha donat tants mals de cap als espeleos. Prudència! diu encara, quant sap que marxo a fer una cavitat. Sóc el seu fill pel qual ser que sent admiració, la mateixa que pel seus dos fills més, en Jaume, i en Cinto. Jo també l'admiró perquè no ha tingut una vida regalada. Ell baixava pous per arreglar els grups de pressió, es guanyava les garrofes fent això. Segurament aquest fet em marcà la vida i vaig acabar estimant aquest el meu segon ofici per ordre de necessitats, de preferències el primer. El segon com molts altres, les aventures de Jules Verne, que paradoxes de la vida el meu pare el Jaume em va donar a llegir, viatge al centre de la terra i altres títols. Ell que indirectament estimava l'esport, fou arbit de futbol, (esport de risc, encara que no ho sembli) i entrenador de futbol, fins que li treieren la il·lusió i ho va engegar tot a dida. Cosa que, i paradoxes de la vida, indirectament a mi també m'ha passat. La qüestió, jo em refer-m'ho en seguir gaudint de la vida i de la meva afició, les cavitats, els demès que facin el que els hi vingui de gust de fer, continuo estant en el costat fosc, per que..... que collons a mi m'agrada ser hi. Encara que sembli una contradicció, us vull desitjar bones festes a tots, a tots vol dir a tots, no serem perfectes però, humans, encara que alguns no ho semblem.
Ah! una cosa, avís per a navegants jo estic acostumat a que m'ignorin i a vosaltres?
I com es tradició molt nostrada jo també poso el pessebre per nadal i a més a més, fem cagar el Tió. Que jo sere xarnegó pero hem fotu els caragillos d'aromes de Montserrat.

Del costat fosc de la força, BON NADAL I BONES FESTES.

SALUT I AL FORAT.



4 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

Molt maco el teu article. El teu pare i el teus germans estaràn contents. Bona feina i bona espele i a partir d'aqui, bon any.

Manel ha dit...

BoN NaDaL i BoN AnY

jordi ha dit...

bon nadal

der K ha dit...

Molt personal. Bon nadal Lluís!