DISQUISICIONS D'UN ESPELEÓLEG, HE TORNAT AL COSTAT FOSC.

Quina utilitat te la Federació Catalana d'Espeleologia? aquesta es la pregunta, segurament per molts no te resposta i/o la resposta es pessimista. Jo que no sóc gaire gregari, penso positivament en la utilitat de la Federació, senzillament, seria el pal de paller de tot plegat, es el nexe d'unió entre tots els espeleòlegs. Mes important que això?.

Altre tema es el col·lectiu d'espeleòlegs, i matiso, els que estem dins d'aquest col·lectiu, dit d'un altre manera, el que hi posen diners per mantenir la FEDE, sona pretencios no es la meva intenció. Espeleòlegs poden ser els que no estan dins d'aquests paràmetres, no ho discuteixo. Davant del col·lectiu que s'esmerça en fer funcionar la cosa no poden demanar res d'aquet estament doncs no contribueixen, i no bull dir que estiguin en contra nostre, o fora de la llei, simplement, no estan en el col·lectiu, estan en un altre, quin no ho se.

No dic que estem en un coto privat, si que es necessària una distancia per l'anteriorment dit. Jo hem relaciono amb gent no federada i respecto aquesta desició. Mai obligaré a ningú a fer quelcom que no esta disposat a fer, però es de calaix que no poden tenir els meus drets dins la Federació Catalana d'Espeleologia.
I per aquesta regla de tres aquest col·lectiu demana als seus dirigents encapçalats per un president, una serie de demandes i contraprestacions a la quota de club que es paga cada any, juntament amb els pagaments de les llicencies individuals, cosa que remarco dona dret a alguna cosa dic jo, si no tenim un dret adquirit de que serveix la FEDE, remarco, dic jo, i com jo molta altre gent que una part dels seus diners va a parar al la federació. La Federació com a organisme vetlla per el funcionament de la maquinaria que desenvolupa tot sistema burocràtic, escoltant les demandes dels seus federats, en les assemblees, segons ho recull la llei i els propis estatuts. Recordo en una....qualsevol, es demanar una millor assegurança per a tot els Federats per espeleologia, perquè hi havia molta gent que la cobertura de la federació els hi era poca, perquè alguns practicants son multidiciplinars en aquells moments la cobertura era mínima, molts es federaven a prop del Liceu, s'aconsegui la que ara gaudim, amb varies modalitats i preus.

El problema rau quant tot això fet amb un sou implica una demanda de producció, però aquest no es el cas, ja que tot funciona per voluntarietat i per amor a la espeleologia, una implicació que demana hores del teu temps sense res a canvi, molt lloable per la seva part. Es clar també juga un altre component que es diu error humà, que es aquest el que fa que ha vegades no s'arribi a temps en certes qüestions o es donin per enteses o ves a saber. A les hores venen les queixes, perquè uns paguen, a les hores exigeixen, el altres voluntaris ells havent adquirit un compromís l'únic que poden demanar es paciència, ha!!! la paciència la mare de la ciència, jo pago jo exigeixo. I Tenen raó, es simplement una actitud que en tots el àmbits de la societat es fa pales, pago ergo mano.
Els merit de el darrers temps de la federació encapçalada per qui tots sabem, es que, aquest que tots sabem, esta a totes, amb els seus mes o menys. A conseguit un reconeixement dins de les demés federacions digne de exalçar. Esta al rovell de l'ou.
Posaré dos exemples, el Serrat del Vent, es va gestionar fantàsticament, fent penyora amb el propietari del terreny, ja que aquest no volia tenir el tema descontrolat, inclús vam anar a treure sediments del sifó per que poder mantenir el pas obert quant es curullà de sorra, i podessin accedir als filtres, etc. El pou de la Calella el primer que feren fou tancar-lo, en poc temps es conseguí un acord per poder accedir. I altres exemples i altres qüestions que segurament no estan a l'abast de les nostres sensibilitats. També hem de tenir present que ens acollen per tots els costats, ara prohibim això, ara no us deixem accedir aquí, que mes....que mes. D'aquí poc serem els fora de la llei.

Altres bondats son els temes de cursets que avala la federació, per mitja de la escola, si no hagués un òrgan superior no serien homologats, ho fan espeleos no aliens al tema. Les zones de treball, gestiona permisos, accessos. Te las seves contraprestacions hem de presentar memòries, actes, complimentar els permisos, sapigueu que tot aixó es te que presentar a temps i justificar, no es tan senzill.

Competicions, malgrat no agradar a molta gent es una aposta que permet ser un aparador dins el mon. Usar la biblioteca no gaire abundosa però te la seva utilitat, gaudir de publicacions que don la federació als clubs.........

Moltes coses que si tinguéssim que gestionar els clubs a les hores hens recordaríem d'algú. En definitiva el esta agrupats en la federació, ens don avantatges que si estiguéssim per lliure o en altre tipus de federació que no fos de la nostre sensibilitat, segurament estaríem desitjant tenir la nostre federació, si no ho sabeu, va ser així que ara tenim federació, millor o pitjor tenim algú que ens escolta, gestiona i mira per nosaltres, teniu en conte que son espeleos com nosaltres tenen les mateixes il·lusions i inquietuds. Estic amb la FEDE, hi ha moments que no comparteixo o he pensat que es pot fer d'un altre forma, es la nostre i tenim que recolzar-la de totes totes.

També te la federació el seus fracassos, que jo no diria així, si no que mals moments que tots en tenim, d'aquest tema no vull parlar per no ferir sensibilitats. Les coses dolentes millor deixar-les a banda, es pot interpretar malament, segur que algú li traurà punta aquest article, però.................he tornat al costat fosc.

Salut i al forat i que la espeleo us acompanyi.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....BON NADAL

No soc gaire amic de les festivitats, de la bogeria de les festes sobre tot obligades, que has de ser feliç encara que no ho volguis. Jo soc feliç sense necessitat de festes. Em sento privilegiat de la vida que tinc ni millor ni pitjor, en suma, vida, d'espeleòleg, de la professió que vaig aprendre amb el meu pare, el Jaume, i que a la seva manera em donà uns valors, que també...... ni millors ni pitjors, viure en respecte als demés, valorant cadascú com és. Ser prudent i intentar ser bona persona. Ell no és espeleòleg, però es ficava a pous d'aigua de molta fondària fins a 90 mts, dient-me sempre el perillós que era, per la guilla, (paraula que en la enciclopèdia catalana no hi surt com a tal, i que es d'us quotidià entre pouaires i minaires) el famós CO2, que en el darrer any ens ha donat tants mals de cap als espeleos. Prudència! diu encara, quant sap que marxo a fer una cavitat. Sóc el seu fill pel qual ser que sent admiració, la mateixa que pel seus dos fills més, en Jaume, i en Cinto. Jo també l'admiró perquè no ha tingut una vida regalada. Ell baixava pous per arreglar els grups de pressió, es guanyava les garrofes fent això. Segurament aquest fet em marcà la vida i vaig acabar estimant aquest el meu segon ofici per ordre de necessitats, de preferències el primer. El segon com molts altres, les aventures de Jules Verne, que paradoxes de la vida el meu pare el Jaume em va donar a llegir, viatge al centre de la terra i altres títols. Ell que indirectament estimava l'esport, fou arbit de futbol, (esport de risc, encara que no ho sembli) i entrenador de futbol, fins que li treieren la il·lusió i ho va engegar tot a dida. Cosa que, i paradoxes de la vida, indirectament a mi també m'ha passat. La qüestió, jo em refer-m'ho en seguir gaudint de la vida i de la meva afició, les cavitats, els demès que facin el que els hi vingui de gust de fer, continuo estant en el costat fosc, per que..... que collons a mi m'agrada ser hi. Encara que sembli una contradicció, us vull desitjar bones festes a tots, a tots vol dir a tots, no serem perfectes però, humans, encara que alguns no ho semblem.

Ah! una cosa, avís per a navegants jo estic acostumat a que m'ignorin i a vosaltres?

I com es tradició molt nostrada jo també poso el pessebre per nadal i a més a més, fem cagar el Tió. Que jo sere xarnegó pero hem fotu els caragillos d'aromes de Montserrat.

Del costat fosc de la força, BON NADAL I BONES FESTES.

SALUT I AL FORAT.

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC VIUMALA

Aquest dissabte tocava anar a fer espeleo amb el companys del club, la secció d'espeleologia del Pirenaic. Com cada any provem de fer una sortida pels volts de final d'any, així tenim l'excusa per practicar els dos esports que mes ens agraden, baixar un forat i fer una tripejada de les que fan historia. Que tampoc ens calen gaires excuses per fer les dues cosses. D'aquesta manera els que fa temps que no hens veiem recuperem el contacte i molt subtilment segueix l'amistat.

Els companys han decidit fer l'avenc Viumala un forat que trobem prop de La Llacuna de fàcil accés i que per la quantitat de gent que ens hi ajuntarem fa que sigui relativament rapit d'explorar. A les nou del mati hem quedat en el punt de reunió prop del camp de futbol del poble, seria relativament fàcil si com sempre no et perdessis en aquestes carreteres de Deu, molt malament indicades a cops i que si no pares atenció et despistes ràpidament, sort dels mòbils que encara que per segons que, un mal de cap, per aquestes qüestions força efectius. Ja tots reunits fem cap a una explanada que a les afores del poble, on si ubica una font. Fem reconte de material i hens vestim amb la roba adient, el dia ha sortit força fred amb una temperatura mes aviat baixa, coses del canvi climàtic. En uns 15 o 20 minuts estem al pla on es troba l'accés a la cavitat. L'intenció es fer dues vies, una que segueix un camí mes o menys directe i una segona que cerca la vertical una mica mes allunyada de la primera però es troben finalment en la base d'aquest pou. Si accedeix per una zona mes o menys horitzontal per alguns passos estret i curts ressalts, es una cavitat de les anomenades tectòniques pel buidat de una gran diàclasi, en la que els blocs i pedres acostumen a seguir la llei de la gravetat, bombardejar a tothom que es posa en el seu pas. He de dir que m'ha sorprès gratament, havia sentit parlar de la cavitat i per fer una matinal i o un curset es molt recomanable degut a que tècnicament es poden instal·lar diferents tipus de fraccionaments i dona molt de joc en aquest aspecte tècnic.

Poc a poc anem arribant tots a la base del pou m'tres la fem penetar i observem els aspectes tècnics de la cavitat que si rossa per aquí, que si el pèndol, que si les pedres, en fi conversa de espeleos. Tots a baix i fem el recorregut a l'inrrevés el que han accedit per una via surten per l'altre i viceversa. Sortint sense cap incidència remarcable. Seguint el camí de tornada fins els cotxes, on continuem fent-la petar. Cap el restaurant que falta gent, com es natural la sobre taula s'allarga fins tard, cossa que vol dir que la companyia es bona i les cosses a dir si mes no interessants, a banda dels projectes que es participen i els que tenim de fa temps en marxa. Esperó i desitjo retrobar-nos en breu per poder seguir omplint aquest blog amb mes activitats del RES.



Se'm oblidava, les fotos estan cedides per l'amics Rafa, i Elena.

Salut i al forat.

LES CRONIQUES DEL GEXXI, POU DEL COSTA DRETA

He de ser sincer i avui hem feia molta mandra pujar fins al Costa Dreta. Alguns pensaran per que esta molt lluny. En part si, però el motius son mes profunds i qui coneix la historia sap de que parlo. Així com l'Esquerra hi ha molta gent que l'ha fet infinitat de vegades, per a mi el Costa Dreta es el mateix, posiblement per a mi mes. També per que es motiu d'alegria i de decepció, de ràbia, de tantes sensacions, de les que segurament, com hem vaig enamorar de la meva companya, estic enamorat d'aquesta cavitat, que no m'ha deixat de sorprendrem quant penso en ella sento una canço de Rammstein, Ohne Dich (sense tu). Tot es condensa en gaire bé en uns dos anys, quant era federat en l'ERE-AEC. I decidirem porta una campanya en el massis de Montserrat. A priori l'objectiu era una catalogació de totes les cavitats de la muntanya, tot va canviar al observar que el Costa Dreta tenia visos de una possible continuació en el seu fons, (molt avans tenia aquesta ideia) a partir d'aqui tot foren anades i tornades, enamorament. Seguidament decepció i ràbia, en una d'aquestes anades hens mal llevaren la instal·lació fixe que teníem col·locada per agilitzar els treballs. Trencant una dinàmica positiva, costosa però a fi efecte bona.

Alegria i decepció, gracies ha mal llevar-nos les cordes i xapes àdhuc els maillons. La providència hens du a explorar la via transversal, on de xiripa localitzarem un pou que amb 62 mts ens deixava en la base del pou. Seguit de desqualificacions, improperis, menys preuant aquesta descoberta.

Aprofito aquesta tribuna per deixar clar que continuem treballant. Ningú hem treura l'esforç de lluitar per el que crec que es de justícia, i qui la va fer, tard o d'hora la pagara. Consti que no es odi, demano justícia, ara ja divina.

En trenta minuts hens plantem a Collbató, es dia de mercat i la cosa esta una mica atapeïda no veiem a ningú i decideixo, anar al estacionament del camí de les bateries. Aquí trobem a Pedró, que esta preparant els trastos. El Manel truca i quedem que hens trobarem en aquest lloc, a la poca estona arriba la resta de la gent en total som vuit. Intercanvi de salutacions, ordenem el material que aportem cadascú.

Agafem camí i seguim la traça tot passant per la senyera, que es visible de molt lluny, la boira es va ficant per tot arreu de la pujada no es densa però no deixa veure el paisatge. No fa calor cosa que s'agraeix, aquesta pujada amb sol encara que de hivern es fa molt feixuga. Ràpidament albirem la bifurcació que du al Costa Dreta. Fem un descans i fem petar la xerrada, com sempre ha veure qui la diu mes grossa. Seguim camí, en pocs minuts estem en la rampa que porta a la boca, una veritable festa del pujo una, baixó dues, tot esta trinxat i patina molt.
Ja a la boca mentre uns comencen a instal·lar, altres seguim el caxondeó, i preparant-nos per davallar. En poca estona un a un estem dins d'aquest majestuós pou que, entre petits i espaioses lleixes va baixant fins al seus 103 mts dels 148 que formen juntament amb la galeria Gracia el conjunt de la cavitat. Mentre descansem i fem un mos, xarrem comentat idees i futures exploracions per desenvolupar. M'atanso fins a la xemeneia que prove de la via transversal, es el pou de 62 mts que descobrirem, i grimpo fins una primera lleixa on tenim encara el niu de material de desobstrucció, la corda fixe no la recordo, serà un ajud per baixar uns metres i tornar a la base. Comencem ascendir sense presa però sense pausa, avui desfaré l'instal·lació jo, es un tornaré, la meva, la nostre petjada, de tots els que en el seu dia férem l'esforç de somiar en nous descobriments en mes aventures disfressant-nos de protagonistes d'una de les novel·les de Jules Verne, l'aventura continua......ra.

Continuem la celebració en el bar del poble tot i la quantitat de espeleos que erem un exit, un exemple mes que aixó del GEXXI ha estat una gran ideia.

Salut i al forat.

P.D : Estimats companys del ESPELEOBLOC (Víctor) hem sabria molt greu que el GEXXI es convertís en una capelleta, perquè si fora així jo seria el primer en denunciar aquesta anomalia. El GEXXI esta creat per donar cabuda a tothom que no tingui gent pròxima per fer espeleo o tingui ganes de sortir amb altre gent de l'ofici, amb l'aventatge que hi trobem ajuda en els projectes de exploració de noves cavitats i altres incògnites que es desenvolupen en les cavitats. Dir també que el lloc de reunió virtual que hem creat es restringit per que el Facebook encara que no ho sembli es perillós ja que qualsevol alie a la nostre activitat podria entrar i voler fer quelcom que no es al seu abast a banda de recollida d'informació que no esta en la voluntat del participa'ns d'aquest grup de grups. Sense mes i esperant haver aclarit alguns conceptes envers al GEXXI, us convido a participar amb nosaltres en alguna activitat. Gracies per escoltar-me. Salut i molts èxits.