diumenge, 23 de novembre del 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, AVENC DEL LLEST, GALERIA SARDY

Aquest diumenge vaig fer una proposta per trobar-me a la gent del GEXXI, l'ideià inicial era fer quelcom fàcil i que també vingues d'agust, a l'hora tingues un encara que petit, atractiu, la proposta avenc del Llest, amb la visita de la sala o galeria Sardy.

Alguns dies un, s'aixeca amb el peu esquerre, o el que jo diria vulgarment he trepitjat merda. L'Eloi i jo anem bé de temps una mica adormits però bé, primer problema mal de panxa i a la comuna a la carrera, situació dominada, no passa sempre però passa, sortim a tota metxa a recollir al Rafa, el pobre esta esperant a la cantonada de sempre, per agilitzar la marxa desideixó anar per carrer Calàbria, 14 semàfors i als 14 parada respectiva, entrem a la ronda i coj.....ns, un accident els cotxes involucrats estan retirats uns metres mes a ball, la policia te ocupats dos del tres carrils son les 9 del matí, ja tindríem de ser a l'alzina del Salari a 2/4 de 10 arribem al lloc de trobada.... retrets, capitan aranya, quines hores, de bon rotllo, no sóc l'únic, uns s'han perdut, altres..... Presentacions i demases, carreguem saques i trastos i al Llest que falta gent, 13 mes concretament, en poca estona passem per la font dels traginers fent-la petar, que si aquí, que si allí. Enfilem la rampa que du a la boca de l'avenc, el present entre esbufegades (com no deixí de fumar un dia rebentaré com el gall aquell) fins que fem cim.

Entre conyes i acu-dits, anem preparant el tema, que si corda fixe, que si esta podrida, que si, que si....... dues instal·lacions i avall que fa pou, poc a poc anirà baixant la gent i ens trobarem en la Sardy, la meva intenció es fer alguna foto, en totes les vegades que he assendit aquesta esplèndida galeria no n'he fet mai cap, avui es el dia. Gracies a Deu esta col·locada una corda fixe amb maillons i un passa mà. que la veritat agilitza molt la pujada, pot tenir algun inconvenient. De totes pujar grimpant pels tacs de fusta no hem motiva massa, si s'ha de fer es fa. Poc a poc la penya va accedint a la sala. Es fantàstic esta immaculada com la recordava, el terra encara que patina una mica molt net en general, xapó¡¡. Paga la pena, l'espectacle que ens ofereixen les formacions per arreu, mes d'un es sorprèn de la bellesa que es localitza en aquesta petita sala. Unes quantes fotos, i anem retornant a la sala, hem quedo sol i per un moment entro en catarsi, el silenci em colpeix i recordo vivències passades en aquest lloc amb altres company, he pujat muntanyes, he gaudit, amics...... com aquesta visió i altres de semblants no, no la tenen tots els mortals, som uns privilegiats.

Un parell mes de fotos, cap a la sala.


La majoria continuen l'exploració pel caos de blocs, retrobo als companys i ens posem per dins d'aquest laberint esquerdat de blocs, fang, i aigua, passos estrets que fan gaudir.

Toquen retirada i anem sortint a l'exterior recollint cordes i material. Com que es petita la cavitat alguns han quedat amb ganes de fer alguna cosa mes, jo hem fotu l'entrepà que tinc mes gana que un ........ Això.... el Picarol, el tenim a sobre mateix dels cotxes i també es curiós de visitar, les estretors, els conductes a pressió, i els bonics espais amb formacions, omplen la jornada espeleològica, i acomiaden el dia.




Alguns volen gaudir d'un darrer refrigeri, nosaltres tenim camí a fer i entre encaixades de mans i propostes, ens anem desitjant un proper retrobament. Fins la propera i que sigui aviat.
Salut i al forat