No se quant de temps fara d'aixó pero recordo que en poques setmanes marxavem a fer la Gazteluco, seria a primers d'any. A Gazteluko urzuloa ( l'engolidor del castell, sembla que aquesta es la traducció) anarem per setmana santa. Per el que la cosa no aniria molt lluny. La qüestió que per dur una preparació fisica mes o menys encomiable es decidir fer una serie de cavitats d'un metrage important, Esquerrà, Pouetons, Bruc, aqui es on vaig començar a odiar les grans verticals, segurament per la tosuderia de quant mes vertical millor, i jo companys aixó de combregar amb rodes de molí, no ho consideró un bon plat.
La qüestió es que una matinada d'aquelles marxarem en direcció a la Ferla, en aquella epoca el cotxe el deixavem a prop del pou de glaç, potser una mica mes amunt o mes aball. Fret devia de fer, no recordó la cosa fou que pujarem cap el coll els cinq o sis participants de la previa preparatoria qüatre eren del club on militava i dos d'un altre. I despres baixant, aquella inmensa boca que hem feia por nomes de veure-la. Instalarem dues vies es devallar, recordó profundament admirat la visió per primer cop d'un devallador RAC, i també el rebuix que m'ocasionar el de pendre temps en les pujades, jo que habia deixat de competir, vade retro satanás. No vull exagerar un dels personatges va pujar el pou de noranta en un minut i escaig, potser menys.
Alguns la devallaren varies vegades altres, jo vaig tenir prou amb un cop. Mentres uns seguien amb la seva preparasió vaig decidir trobar algun avenc per la zona i pujant pujant em trovaba en el coll de la Ferla, la cosa era fer alguna cosa anar regirant rocs i petis forats que no duien en lloc. En aixó que una cosa fosca hem crida l'atenció el primer contacte era metàl·lic allò no era gens normal estaba mitg colgat de terra sobresortia una part perfectament cilindrica, al treure-ho del seu allotjament, carai (jo no parlo tan fi) es un projectil, d'aquets que surten en les pelicules qüant tiren del cordill del cano, que veus el que surt no el que a marxat. Doncs alló era el que marxa, el vaig guardar al petate i capa casa. La cosa es que ningu em donar explició de com va poder arribar fins alla. Ara amb el temps tinc moltes explicacions, la bona no es sabra mai.
El projectil no esta sencer seria part del conjunt pesa uns 2 Kg, sencer devia pesar uns 4 a 5 kg.
Diferens troços de metralla trovats en altres punts de la nostre geografia. El mes gran te un pes de 926 grams penseu aquest tros de ferró a una velocitat considerable.
Així era abans del seu us. Es aproximat, no sóc cap entes en la materia.
Salut i al forat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada