dimarts, 18 de gener de 2011

GIRES, CAMPANYA 2010, PEÑA DEL TRILLO.


Presentada la memòria final de les activitats, farem un resum dels treballs realitzats en la zona assignada per la Federacion Cantabra de Espeleologia .
Malgrat tot, els objectius previstos s'han acomplert en una gran part, com dic malgrat tot ja que de l'any anterior inclús amb tota la sort del mon la cosa s'ha posat en contra nostre en molts moments, no ha estat fàcil, però hem superat les vicissituds i agafem noves ganes per l'any vinent.
El sistema de la Peña del Trillo no resulta ser una gran meravella del punt de vista espeleometric amb 19.000 metres de desenvolupament i 400 de profunditat esta dins la categoria de cavitats de poca grandària comparades amb les beines la Gandara i del Mortillano que superen els 100 km.
Com dic aquest és un resum molt per sobre dels treballs portats a terme en les boniques terres Càntabres.

ANTECEDENTS
L'exploració del sistema de la Penya del Trillo - la Tramasquera, s'inicia amb el descobriment de la Sima de la Lusa l'any 1979 per part de companys francesos, deixant el seu desenvolupament en 1.800m i una profunditat de-440m, (Profunditat després revisada a -436m). Malgrat els bons resultats deixen l'exploració del sistema.
No és fins l'any 1985 que espeleòlegs espanyols del STD, GEU, GEE, i altres, que recullen el relleu dels col.legues francesos, seguint els treballs exploratoris a la L-31. A causa de les dificultats d'accés que tenia l'anomenada cavitat, decideixen buscar una altra entrada que redueixi aquests temps. Amb aquesta idea en el juny de 1990 s'aconsegueix localitzar la CT-3 o Avenc de la Canal de la Torca, on s'obren noves possibilitats, centrant els treballs en la connexió aigües amunt direcció Burgos, donant com a resultat un desenvolupament de 18.000m i una profunditat de-432m de cota penetrable. Durant uns anys no es produeixen més exploracions en el sistema, quedant abandonat per un temps prolongat.



VALORACIÓ
Iniciem els primers contactes l'any 2009, havent demanat una autorització de visita a través de la Federacion Càntabra de Espeleologia, tenim un primer contacte amb la zona, durant la qual es realitza la localització de l'entrada al sistema, per la CT-3. Que serà a partir d'aquest moment, la nostra manera d'accedir aquest sistema  subterrani.
El material gràfic que ens ha estat cedit, amb molt bona intenció i no menys voluntat, no ens aclareix molt sobre com iniciar l'exploració i per on, el que fa que la cavitat sigui per nosaltres com una primera exploració. Una vegada localitzada la CT-3 cosa que no ens costa molt, (tot i la boira que trobem els primers dies). Vist això, la resta semblava fàcil, convençuts que les instal.lacions per al descens, estarien en bones condicions, molt a pesar nostre, ens trobem, gràcies a una distracció provocat per la manca de cartografia concreta de l'avenc, en accedir per uns pous paral.lels, als quals anomenarem "Pozos de la Confusión", amb el resultat que els ancoratges, als quals hem de confiar la nostra integritat física, en un 90%, estan deteriorats, trencats o en el procés d'instal·lació trencar-se en les nostres mans. Aquesta circumstància ens fa perdre un valuós temps, al refer aquestes assegurances, i ens alerta de la possibilitat que els pous, que ens faran arribar a la zona horitzontal puguin estar en el mateix estat.
Això ens fa reconsiderar la situació i passar a reinstal·lar, amb ancoratges nous, tota la cavitat amb mitjans electromecànics lleugers i ancoratges més duradors, fent més segura la progressió per les diferents verticals. No és fins l'últim dia de la visita, que després d'intentar desxifrar la informació gràfica (Topografia i diferents escrits) de què disposem, aconseguim descobrir l'accés correcte, deixant-ho per posteriors exploracions. Vist això, fem la pertinent sol.licitud al Departament de Cultura del Govern Cántabro, això, mitjançant la Federacion Càntabra d'Espeleologia, per poder iniciar treballs d'exploració, sent aquesta acceptada.

DELIMITACIÓ DE LA ZONA:
La zona d'exploració està delimitada per límit de províncies entre la comunitat de Cantàbria i la província de Burgos (Castella i Lleó) al Sud i Oest, al Nord per la línia de coordenada X = 450.100 que part de la Penya Lusa, fins a la carretera autonòmica S-571, i tanca l'Est per la mateixa carretera que es dirigeix al port de la Sia. Pertanyent al municipi de Cañedo-Valcaba, en el conjunt de la vall de Soba

GEOGRAFIA I GEOLOGIA:
A grans trets l'entorn geogràfic es pot descriure com una gran muralla que tanca l'accés al Sud per grans desnivells de roca calcària, que componen les Peña de la Tramasquera, amb les principals altures que són la penya Lusa de 1.569m i la Peña (o Porra) del Trillo, no menys modesta amb 1.388m, vingudes per diferents canals que tallen d'amunt a baix les moles rocoses que tanquen aquest poderós circ.
És inevitable no contemplar les formes de glacialisme que tenen la seva màxima expressió en la cubeta glacial de Zucia, encara que també afectada per la Karstificació per l'evidència de la seva forma doliniforme.
Les diferents fàcies (Segons Simonnot) que presenta la zona en qüestió, es divideix en tres unitats geològiques o estrats, que comprenen de l'exterior cap a l'interior del sistema, les calcàries d'esculls de la part superior o sostre, un exemple de la seva composició es pot observar a la galeria d'accés als pous amb algun exemplar de fòssil. Un tram de margues-calcàries que afloren en les parts baixes de la vall, en un paquet gairebé imperceptible en la cavitat. Un nivell de base per on trobem l'estrat de base de gres, pel qual circula l'aigua i es produeix el contacte amb les calcàries. Aquesta sèrie d'estrats, serien datats en el periode compres en Cretaci i l'Albià mitjà a superior.





RELACIÓ DE CAVITATS PERTANYENTS DE LA ZONA DE TREBALL

• Cueva de la Penilla:
• Cueva de los Gorgullones:
• Torca de la canal del Trillo: (L-31)
• Sima Canal de la Torca: (CT-3) cavitat en exploració
• Torca de la Tramasquera 1: (TR1)
• Torca de la Tramasquera 2: (TR3)

Cavitats dins de la zona de treball, pertanyents al sistema de la cueva del Lobo:
• Cueva del Lobo
• Cueva de Castelagua
• Torca de Castelagua
• Cueva Salida de Emergència
• Cueva de Valturón

A banda d'una decena de petites cavitats de poc o escàs interès espeleològic però que s'han inclòs en la relació de cavitas.

Principalment els treballs duts a terme durant els dies d'estada, han estat principalment instal·lació dels pous d'accés a la part horitzontal del sistema, per al cas hem fet servir dos trepants, Bosch UNEO, preparats per a tal escomesa tenint un èxit notable en el seu ús, s'ha col·locat parabolts de M-8 amb plaqueta Fixe 2 i Fixe 1 i maillon d'acer de 7mm, segons les condicions de la instal·lació. Aconseguint accedir a la cota -300, a falta començar l'aixecament topogràfic que serà una de les nostres prioritats principals a banda de continuar la punta d'exploració.


També hem explorat e instal·lat un segon avenc, trobat en les prospeccions realitzades en la canal de la Torca, sembla que podria dur-nos a les cotes superiors de sistema ja que es troba més que menys per sobre d'aquest, encara que de moment no tinguem en ment ni sigui una prioritat la seva exploració més a fons, més que en un principi no estigués dins la catalogació de cavitats de la zona, cosa que afegeix una dada més al catàleg de la zona.

DESCRIPCIÓ DE LES CAVITATS EXPLORADES:
CTZ-0 i CTZ-00, Torca de Zucia.
Cavitat localitzada i explorada (?) durant els treballs realitzats per espeleòlegs francesos de la SC Dijon, pels senyals de marcatge gravades per ells (?) però indesxifrables, i localitzada mentre es realitzava una prospecció. Com que no hem pogut esbrinar la seva nomenclatura la passarem a anomenar Torca de Zucia per ser un balcó a tan extraordinari paratge que hom pot contemplar des de la seva boca inferior.
És situa al peu dels penya-segats que baixen de la Porra del Trillo, cota 1.397. La cavitat consta de dues boques obertes a la mateixa fissura, una superior i una altra inferior, per on es pot penetrar amb més facilitat al seu interior. Un cop superat dos troncs que intercepten transversalment la boca s'obre una rampa que als dos metres ens deixa davant d'un ressalt d'uns 5m., que ens condueix sobre un bloc encastat a manera de lleixa, des d'aquí la vertical d'uns 40m. (?) Ens fa arribar a la base del pou, on s'obre una sala de bones proporcions. D'aquí una rampa d'uns 15m. ens porta a un ressalt vertical d'uns 5m. per mitjà de blocs, que ens deixa en una sala semicircular on en el seu extrem oest, una petita diàclasi amb forta pendent i on es percep una considerable corrent d'aire.



CT-3 o sima de la Canal de la Torca:
Es troba localitzada a mitja alçada de la canal que ve del coll de les cotes 1397 i 1381 , en el seu marge esquerra hidrològica. L'accés a la cavitat es realitza a traves d'un pou vertical d'uns 20m. que forma part d'una boca diaclasada d'uns 10m. de llarg per 3m d'ample en la seva part més àmplia, en la base d'aquest pou trobem una rampa descendent d'uns 3 metres de desnivell, per on accedim a una petita sala semicircular que forma un fus d'uns 20m. d'alçada. En la seva part nord trobarem una gatera, que per accedir-hi caldrà remuntar un graó, d'uns 2m. d'alçada. Una vegada en aquesta gatera d'uns + /-60m. de longitud (?), i que ens obliga arrossegar-nos a alguns trams i en altres, progressarem ajupits, ens condueix en uns 30m., més o menys, fins a una sèrie de fissures diaclasades impenetrables; zona de contacte que s'inicia a l'entrada de la gatera amb una inclinació d'uns 45 º a 50 º i que es perd en profunditat. Poc després en un esglaó de 1,50 m trobem una diàclasi dividida en dos pisos, amb una sèrie de fòssils repartits per les seves parets (diaclasa de los fosiles). Per una oquetat vertical accedirem al pis superior, on en uns pocs metres arribarem a un ampli pou, on trobem l'inici de la vertical. Una vegada baixat aquest primer pou continuem per una sèrie de ressalts de poca alçada, que ens anirà conduint al gran pou de + /-50m de profunditat (?), aquest ens deixa en una gran base ocupada per clastos de diferents mides, que en conjunt semblen un llit al·luvial. Aquí trobem una curiosa forma d'erosió a manera de "Castell" que dóna nom al pou (Pozo del Castilló), existeixen diferents galeries que donen accés a altres sectors de la cavitat. D'aquí i per mitjà d'una petita grimpada i algun pas delicat; per estar desfondat un petit sector, accedim a una galeria encanonada d'un centenar de metres. A traves d'una sèrie de passos estrets accedim a una petita sala que en rampa ascendent ens mostra dos conductes forçats de bones proporcions, seguim en suau rampa descendent cap a un balcó, que després d'una vertical de 20m., arribem a una sala de grans proporcions (Sala del veinte), ocupada la seva base per grans blocs. Aquí parteixen diferents galeries també a altres sectors.



BIOESPELEOLOGIA
Altre treball escomès com la catalogació de la fauna cavernícola de la cavitat en estudi. Amb una primera catalogació d'alguns exemplars de diferents especies, com Triphosa dubitata, Heteromurus nitidus, Coleópters, Colévids.



Però l'estrella de tots els relacionats fotogràficament, sens dubte, un Ischyropsalis gigantea. Aquesta criatura és un artropoide, aràcnid, de l'ordre dels Opilions, de la família Ischyropsalididae, del gènere Ischyropsalis i de l'espècie Ischyropsalis Gigantea Dresco, 1968. Es tracta, per tant, d'una espècie troglòbia molt interessant i molt fàcil de localitzar, ja que se la pot veure vagant per les parets i colades estalagmítiques a la recerca d'insectes per triturar i esquinçar amb les enormes pinces dels seus quelícers, com passa amb els grans depredadors, no són abundants però tampoc no passen desapercebuts. Les fotografies preses d'aquesta espècie, van ser enviades, Laboratori de Aracnologia; Malacologia del Departament de Zoologia i Biologia Cel.lular Animal de la Facultat de Ciència i Tecnologia Universitat del País Basc.

L'equip (sin prisa, però sin pausa)  format per quatre membres del GIRES, en Rafa, Enric, Eloi, i Lluís.

Agraïm l'ajuda donada:
Al GIRES pel recolzament material, malgrat els temps que corren.
A la Federació Catalana i Cantabra.
A la Rocio i a l'Ada per fer-nos de mares.
I especialment al virus Càntabres que ens han jugat alguna mala passada.

Preceptiu dir que per qualsevol visita o exploració, cal demanar permis al Govern de Cantabria i observar alguns preceptes, relacionats en el permis, un d'ells el total respecte al medi en el cas el subterrani.

Salut i al forat.

7 comentaris:

Manel ha dit...

Sembla ser que torneu al redil

Sort

Anònim ha dit...

El último apunte es bastante interesante, sobre todo para algunos autoctonos de Catalunya

Lluís ha dit...

No solo habia autoctonos, y por mi parte ya dije lo que le tenia que decir al que le correspondia.
Aclarar que el ultimo apunte esta puesto exproceso, nosotros, mis compañeros y yo seguimos unas pautas que nos inculcaron en los cursillos de iniciacion, cosa que algunos olvidaron en su momento. Si hay que sancionar a alguien se identifica a los culpables y se les sancine segun dicte la ley, que resulta igual para todos.

Redil? quin redil, Manel, No entenc la segona lectura. Gracies

Manel ha dit...

Ja has respòs amb el teu comentari.

Anònim ha dit...

En relación a la fauna cavernícola de la región de Asón, puedes encontrarla en el Decreto 2/2004, de 15 de enero, por el que se aprueba el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales del Parque Natural de los Collados de Asón (BOC número 17, de 27 de enero de 2004):

http://medioambientecantabria.com/documentos_contenidos/12295_1.3.pdf

El Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) lo realizamos un equipo formado por la Universidad de Cantabria y empresas consultoras para el Gobierno de Cantabria.

Carlos González Luque

Coautor del PORN del P.N. Collados de Asón.

Lluís ha dit...

Hola Carlos:
Comentarte que el estudio lo realizamos a partir de haber publicado uno de mis compañeros una fotografía del Opilion, a partir de la cual se nos pidió por parte de la universidad mencionada la localización de dichos especimenes, informando a la F. Cantabra de Espeleología, de dicha petición del estudio o seguimiento. Cosa que estos son un añadido mas de los trabajos de exploración.
Hemos intentado averiguar si había alguna universidad de Cantabria, ejecutando algún estudio relacionado con la fauna cavernícola, no teniendo noticias de ello y te puedo asegurar que lo hemos preguntado, nadie nos a dado razón alguna. Nos seria grato poder ayudar en la medida de nuestras posibilidades en el estudio que como dices lleváis a cabo. No es nuestra intención perjudicar en ningún sentido los trabajos de nadie al contrario mas que ayudar con nuestro granito de arena.
Nuestros trabajos están centrados en la zona que la federación Cantabra nos a otorgado. Puesto solo se puede explorar bajo permiso del gobierno de Cantabria y la supervisión de la mencionada federación.
Sin mas un saludo cordial.

Anònim ha dit...

Hola Lluís:

No te preocupes que en este campo lo interesante es que alguien más se interese por la bioespeleología. Aunque recuerda que los permisos espeleológicos en Cantabria dependen en la actualidad de la Consejería de Cultura (según la Ley de Patrimonio Cultural) y de la Consejería de Montes (según la Ley de Conservación de la Naturaleza y el Decreto del Catálogo Regional de Especies Amenazadas). Cuidado con las especies que recolecteis, pues necesitareis un permiso bioespeleológico (hazlo saber a los colegas, que en la federación cántabra no se enteran). Tal y como están las cosas en Cantabria tenerlo en cuenta. En caso de que tengais que recoger o muestrear fauna debeis dirigiros a la dirección indicada abajo (las competencias no las tiene sólo la Consejería de Cultura).

Un saludo,

Carlos González Luque

Consejería de Ganadería, Pesca y Desarrollo Rural
Dirección General de Montes y Conservación de la Naturaleza
F. Javier Espinosa Rubio de la Torre
Jefe de Sección de Especies Protegidas
c/ Rodríguez, 5 – 3º planta
39071 - SANTANDER
Telfno. 942 20 76 03