Per la sortida que teníem programada a la Leze, una de les idees que tenia en ment, era la de mesurar les dues boques de la mencionada cavitat i si podia part del sostre de la galeria per saber més o menys la seva alçada. Una possible manera de fer-ho consisteix en utilitzar càlculs trigonomètrics, la del triangle.
Tenim per al cas dues opcions, la mesura simple que estaria traçar una línia horitzontal entre dos punts A, i B. Amb un lot o un punter làser del punt A, que serà el punt central o d'origen, prendre l'angle de B al punt que marcarà el lot o el làser. Aplicarem la formula, h = tg alpha · AV.
On :
h = alçada a saber
tg alpha = angle obtingut de la mesura . (La tangent d'un angle resulta de la divisió entre la longitud del catet oposat i la longitud del catet adjacent) en aquest cas francament no sé quins càlculs hem de fer, però segur seran complexes, en tot cas amb la calculadora científica obtenim la dada.
AV o X = distancia horitzontal entre punts
Obtenint l'altura de la sala, Boca de cavitat, galeria etc.
Un segon exercici estaria el de fer la mesura composta, tractaria de fer la mesura en vers tres punts AV, HAC, amb dos angles alpha i beta amb la formula anterior h = tg alpha · AV i h = tg beta · HAC obtindrem dos resultats d'aquest farem la mitja obtenint una alçada més aproximada.
Una apreciació que hem de tenir present, quan fem la mesura haurem de sumar l'atura de com hem fet la mesura això vol dir que si l'hem fet ajupits sumarem aquesta altura, acostuma a estar entre 0'90 centímetres, més o menys per tothom (comprovat) si estem drets sumarem l'altura que manca com el cas anterior d'on fem la visual els nostres ulls, fins i tot la mida l'hauríem de prendre aquesta alçada. Això anirà a criteri de cada topògraf.
Però hi ha altres mitjans, i no precisament lligar una pedra a la cinta mètrica i llançar-la fins que toqui el sostre i agafar la mesura quan queda prou tensa la cinta.
Els primers en aparèixer foren els mesuradors d'ultrasons, encara és venen i son els més barats de tots els mesuradors del mercat, amb variacions. El seu funcionament esta basat en l'eco localització l'aparell envia un senyal inaudible per les persones i quan troba l'obstacle, aquest retorna contant el temps passat entre l'enviament del senyal i el seu retorn, calculant aquest donant la distancia. Donà molts errors degut a les interferències produïdes per temperatura, obstacles intermedis, humitat, etcètera. Cal tenir en conte que algun model porten un làser però només com punter o indicador del lloc on és fa la mesura.
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/md007.htm
A partir de l'ultrasò, apareix i sembla ser que no hi ha canvis si més no, millores i més funcions, el làser. El principi de funcionament és per al desfasament de la llum del díode làser que emeten un feix de llum constant, a reflectir sobre l'objectiu provoca un desfasament fa que l'aparell calculi la distancia existent, d'aquesta manera l'aparell obté les lectures.
El preu resulta prohibitiu malgrat això, la seva precisió resulta magnifica.
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/distanciometro-laser-prexiso-x2.htm
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-tlm-300.htm
Els models més simples tenen varies opcions, mesura de distància lineal, superfícies i volums, però en molts casos limitada la distancia mínima 20 a 30 metres. Les distancies poden variar dels 0,30 centímetres fins al 200 metres encara que amb menys també aniria prou bé, 50 a 60 metres. Darrerament a banda de què son molt petits caben en una mà, poden tenir funcions trigonomètriques (Pitàgores) podent fer les mesures que parlàvem al principi de l'article. Si no, tenim l'opció d'acoblar algunes adromines per aquest ús de clinòmetre. I fer mesures en graus obtenint més precisió en el càlcul. Encara que per la lectura de pendents va prou bé encara que té alguns inconvenients, ja que la lectura resulta imprecisa si ens tremola el pols, ja que el nivell és molt sensible als petits moviments. Existeix una bona varietat d'aquests nivells d'obra, tipus tot a 1 euro, fins més cars, per fer el que volem amb un del primer ja va bé.
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-rangemaster.htm
Però també si, no tindria raó de ser aquest article els podem utilitzar en espeleo. Té una avantatge sobre la mesuradora làser a l'ús, podem gracies a la seva ullera podem visualitzar l'objectiu i realitzar mesures prou exactes amb lectures precises de +/- 1 metre. Té un parell de desavantatge de moment resulta cara la seva adquisició superior als 300 euros, no mesura a curta distancia, només un model MD293A de la casa Bushnell que pot mesurar a partir dels 5 metres, la resta usi-la entre els 10 a 15 metres.
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/MD293A.htm
Desprès de valorar i mirar preus i altres paràmetres, la decisió a estat la d'adquirir un telèmetre òptic de la casa Nicon el 550 A S. http://www.nikon.com/products/sportoptics/lineup/làser/550as/index.htm
Amb aquest hem fet algunes proves de mesura amb bons resultats primer férem proves de mesura a distància a l'exterior, el bloc de pisos prop de casa meva amb una distancia de 133 metres. En la mesura d'alçades té un gran avantatge, qualsevol lloc és bo per realitzar aquesta, per sobre, al mig, de baix. En el cas de l'edifici l'altura resultant és de 27,80 metres, amb mesures de la part superior 142 metres, a la part inferior de 134,50 metres.
Un cop familiaritzat amb l'aparell en l'exterior tocava posar-ho a prova dins d'una cavitat. Com descric al principi de l'escrit tenia la intenció, ja feia temps, volia calcular l'atura de les dues boques de la Leze, també la de mesurar l'altura de tota la cavitat. I l'aparell en qüestió donava una bona opció per calcular amb efectivitat i precisió. Els resultats d'aquest càlcul foren els següents. Altura de la boca inferior en férem dues mesures una fou de 74,40 metres i la segona de 76,40 metres, hi ha dos metres de diferència, em decantaria per la segona com a bona. La boca superior el resultat de les dues mesures fou la mateixa 25,40 metres. Efectuarem dues mesures més en l'interior de la cavitat on suposem la part amb més elevació la mesura seria de 47,50 metres i la darrera mesura en la part que creiem menys elevada de 27,50 metres.
També en decidirem, perquè no hi ha dos sense tres en mesurar el Pou d'entrada de l'Emili Sabater, la primera fins on acaba la vertical de corda i altre on comencen les gateres que tindríem com el punt més baix de la sala. La primera dada i fent la mesura de la boca donava 18,50 metres. Seguidament mesuraríem de l'interior, colimant la boca amb el final de la corda obtenint un resultat de 18,80 metres, la darrera mesura seria de la boca fins a la zona més baixa de la sala amb una altura de 21,50 metres per obtenir millors dades fem una darrera mesura entre el ressalt del final de corda i el punt més baix de la sala obtenint un resultat de 2,80 metres, sumant aquest, als 18,80 metres el resultat és de 21,60 metres, hi ha una diferencia de 10 centímetres. Una bona tolerància en la mesura, no?
Salut i al forat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada