Collserola no sempre ha estat el pulmó verd que tots creiem. Anys avans, era ple de bancades amb vinyes, i altres conrreus productius, que encara avui podem veiem si penetrem en alguns llocs. Massos on la gent vivia una vida a pagés, de viure del conrreu. El que feia que tot devia de tenir una fisionomia diferent. I per altre banda aquest tenien que buscar-se la vida en tots els setits. Un d'aquest sentits és, i era l'aigua, aixi que no resulta estrany trobar encara alguna mina prop d'un mas, ara deixat de la ma de Deu.
Segur que en els seus dies gloriosos aquesta font o mina d’aigua, que era perduda, colgada de matolls. Possiblement donava aigua a l’enrunat mas de can Sauró, a un centenar de metres d’on és l'accés a la mina.
I deia abans perduda per la senzilla raó que cercar-la fou una agradable sorpresa, sobre la planimetria constava com a font de Sant Tomás cosa que feia despistar un xíc, així que un dia qualsevol d'aquells que agafo la bicicleta per desintocsicar-me del tabac, al passar pel lloc, vaig anar ha agafar aigua per omplir el bidonet i treurem la curiositat que el meu cervell inquiet barrinaba, per localitzarla com a punt de recollida d'aigua per les excursions ciclistes que faig per la zona. La sorpresa majuscula estaria en comprovar que és tracta d'un minat d'aigua. El poder accedir, doncs la porta metàl·lica encara ara en bon estat, era pràcticament soldada, pel rovell produït pel rònec al qual ha estat sotmesa. Un cop establert el seu accés l’exploració i la seva topografia, fou bufar i fer ampolles.
Així doncs us faig una descripció del seu recorregut, i pugui valer aquest article per si fos recuperable, en un dia, qui sap si no molt llunyà. Fa temps que no paso pel la mina però la darrera vegada no rejaba gens d'aigua, restava seca, a banda per les neteges de les bores de les pistes del patronat uns metres més avall s'hi localitza un posterior diposit que devia de recollir l'aigua. Un dia d'aquests tornare per si torna a rajar, despres d'aquest abundos any de pluges.
Font de Sant Tomàs (mina)
terme municipal de Barcelona (Barcelonès)
regió: torrent de can Sauró
coordenades - X 424121 Y 4585655
Situació - per sota de la pista que provinent de can Sauró, porta al baixador de Vallvidrera, on la pista es bifurca i es fa evident el buc del torrent, en la part lateral hom troba l’accés a la mina.
Descripció- la seva entrada de 0'50X0'70 mts, tancada amb una porta metàl·lica ens introdueix a una galeria d'uns 0'48 mts d'amplada per 1'20 d'alçada. Aquí trobem el decantador dividit en dues parts mitjançant un petit mur de Totxo massís, col·locades de cantó, comunicades per un orifici d'uns 20 cm amb una profunditat de 0'48 metres. Passat el decantador la galeria continua uns 2 metres més, aquí la galeria és formada per roques de diferents mides, col·locades en sec, al poc fa un gir d'uns 45º, on trobem l'aigua conduïda per canaleta, de mitja canya de 10 cm d'amplada per 9 cm de fons, en aquest lloc la morfologia constructiva pren un altre to i passa a paret de pitxolí (bancada) i el sostre com abans amb volta d'entibar en dues peces, amb reblons de roca en la seva part superior típic en els sistemes constructius en les mines d'aigua.
Recorregut a uns 5 metres la galeria fa una mena de revolt d'uns 2 metres de longitud, un petit ressalt fa un canvi de desnivell.
L'amplada de la mina no passa dels 50 cm per norma general i una alçada d’1'10 metres. La qual cosa fa que la seva exploració sigui prou claustrofòbica. Passat el revolt la galeria es fa rectilínia i pren una longitud d'uns 8 metres. La part final es torna perillosa ja que la paret pren una forma bombada, en la part mitja de la paret, signe de la falta de manteniment. Uns 3 metres més endavant aquesta falta de manteniment es fa palesa per una ensulsida de sostre i parets. Donant per finalitzada l'exploració.
És probable que el seu recorregut sigui major, ja que possiblement prengui la direcció del fondal que continua per la part superior de la pista, tot i així la circulació d'aigua encara continua, com a prova, el decantador n’és ple. Mesos més tard en una visita de pasada observa que l'aport hidric habia minvat fins gaire bé que aixuta.
Salut i al forat.
