dilluns, 6 d’abril de 2009

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG.....LES MALES COMPANYIES

Com deia en l'article anterior he tingut uns problemes informàtics, o sigui que el disc dur de l'ordinador a passat a millor vida el que hi havia dins també i per acabar-ho d'adobar he entrat en el període anual de gositis aguda i delirant segurament sigui la primavera que em produeix juntament amb el canvi horari, aquest estadi de no voler fotre res, espeleo-depresió...... Tenim un fotimer de projectes en el club i la veritat ganes hi ha el que falta, l'empenta per aconseguir posar-se en marxa, També la família tira per la seva banda i això fa que en determinats moments pensis, quina mena de vida és aquesta, sort tinc de què de tant en tant en aquesta vida a la recerca del forat mes bonic o el mes gran, com dic et donà alguna satisfacció, una és omplir aquest blog amb les meves bajanades, l'altre amb les meves cabòries com aquesta que estic escrivint, que no sé on arribarà si mes no ho estic omplint, altre el reconeixement i l'estima dels amics espeleos, alguns ni m'ho pensava va per vosaltres. Llàstima dels cops baixos que té també la vida i per això cal deixar de banda, segons quins assumptes i continuar pel dret, tots els camins s'ajunten i esperó que sigui així, però de moment és distancien encara que penso seran paral·lels. És el que té tenir males companyies que no totes son suportables hi ha de tot, és clar, qui aguanta, qui fa un pegat, qui va i torna, i els que renuncien a lluitar, qui segueix el corrent, jo a la meva bola com sempre, encara que els estimin molt que ho sabem, però les males companyies et porten a on et porten, al camí de la foscor, com altres vegades he dit que m'agrada ser-hi, la claror hem provoca fotofòbia i segons quins estats, formas i estares, mala llet, per això soc amic dels meus amics, encara que hagi d'estar al costat fosc de la espeleo i de la vida. Segurament alguns lectors no tenen ni punyetera idea de què va això, altres poder si, altres, alleugerits, jo també us estimo. El que puc dir que això no serà un adéu, és un fins desprès. Tot torna i els amics de veritat no marxen, mes aviat tendeixen a trobar-se.
........i que, en la nit eterna ens retrobem amb les nostres llums que trenquen la foscor, i gaudim de la bellesa que hi trobem.
dedicat als meus amics, i als que no o son.

jo en un mal dia


Salut i al forat.

3 comentaris:

Joan Montoya ha dit...

Si et treus la màscara potser entrarà llum i veuras les coses d'una altra forma... més brillant!!!.

Nos vemos!!!!

Manel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jordi ha dit...

LLuis me agrada molt anar a fer espeleo amb tu Bona setmana santa
cordialment Jordi C