diumenge, 29 de març del 2009

DISQUISICIONS D’UN ESPELEÒLEG, DE LA TROBADA 2009


Després d'uns quants dies, d’haver tingut problemes informàtics, seguiré, si mes no intentaré seguir omplint, les pagines d’aquest bloc. També les meves obligacions professionals alguns cops em fan aturar la meva afició espeleològica. També aquesta atura alguns treballs que s'apilen en l'ordinador.
Aquest dissabte plujós vaig anar a fer un tomb, per la trobada, la XV edició que enguany tornava als orígens, la ciutat, a la vila de Gràcia, i organitzat per l’ESPELEO CLUB DE GRACIA, als que felicito en la organització de l’esmentada trobada, juntament amb la 4 nit de la imatge.
Això em recorda quina fou la darrera trobada amb aquest format urbà. Sant Just Desvern 2000 ara fa concretament 9 anys. Recordo el gran esforç que va caldre per realitzar la trobada. Moltes reunions, anades i vingudes, recollir fotos per l’exposició, cercar material pels audiovisuals, fer tríptics, lligar transports per la visita a una de les mines. Era el primer cop que s’incloïa una activitat espeleològica en una trobada, en els següents ha estat habitual, la darrera no ha estat menys, visita al refugi de guerra de la plaça del Diamant. Temps enrere havia visitat varis refugis, i estava encuriosit pel renom d’aquesta construcció, aquesta ha estat una bona oportunitat.
Poc abans assistència a les xerrades de diferents grups que han fet campanya fora de Catalunya o exploracions en alguna cavitat catalana amb bons (molt bons) resultats com son la Tuta del Bosc que converteix a la fou en una integral prou accessible, fora d’un parell de passos estrets, cosa que veiérem en el magnífic audiovisual on explicaven la troballa. O els treballs exploratoris en la Ferla, fent-la mes interessant, evidentment amb mes dessembolupament. Alguna xerrada em vaig perdre, resulta bastant tediós i acaba semblan-te totes que diuen el mateix, felicito i entenc la tasca que duen alguns clubs en les exploracions, però algunes de les presentacions o el presentador, amb tota la seva voluntat i bona fe no explica o no transmet prou. Jo no ho faig millor, em perden els nervis.
A la tarda entrega dels, Norbert Font i Saguer. I la 4 nit del cine.
Certament vaig anar a fotrem unes birres i parlar d'espeleo. Celebrar també haver aconseguit, un encara que premi de consolació, al treball presentat per la secció d’espeleologia del meu club. La cosa era bastant difícil si és volia guanyar la grossa. El nivell dels treballs presentats era molt bo.

Trobada amb coneguts i no tant coneguts, fent-la petar. Cercar informació i gaudir d’un dia d'espeleologia de saló.
Aquet article m'ha quedat amb el c..l, però.......................

Salut i al forat

diumenge, 8 de març del 2009

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC DE L'INFERN


Avui no teníem gaire temps per fer molta cosa i decidirem anar a fer alguna cosa fàcil i ràpida. L'avenc de l'Infern una cavitat de poca fondària, però te l'honor o el deshonor, segons les cròniques de ser l'avenc mes antic del Garraf i de Catalunya. Es tracta d'un antic engolidor que sembla estar relacionat amb un anterior thalweg, així que la dolina i la connexió de l'avenc son posteriors aquest.
A les 9 trobada en el pla de Carol, xerrada de rigor, avui hi ha curset a l'Emili o concentració d'espeleos rovellats, això es broma. Anem fent camí fins al coll que queda entre la morella i la cota 584 hom trobem una sèrie d'antenes de l'aeroport o de telefònica, el dia ha sortit primaveral i sembla la rambla de Barcelona hi ha gent per tot arreu i la Morella el punt culminant de les caminades dels excursionistes.
Abans d'arribar al coll i molt a prop d'aquest, una petita sendera ens senyala com arribar a la dolina on es localitza l'avenc en qüestió. La boca de la cavitat situada en un lateral de la dolina té dos accessos, la veritat que el superior no deixa de ser un forat produint pel bloc de roca que forma la capçalera de la cavitat.
En poca estona anem accedint, tres dels quatre companys que hem format el grup, en un tres i no RES, et situes en la base del pou que forma una sala de bones proporcions amb una rampa plena de blocs. Gratament sorprès per les formes litogéniques que guarneixen les parets de l'únic pou que constitueix la cavitat. Fotos de rigor i cap a munt. Hem tingut temps per a localitzar possibles cavitats per un altre jornada, d'aquestes ràpides de fer i de col·leccionista.



Salut i al forat.

diumenge, 1 de març del 2009

SISTEMES D'ATAC LLEUGER

Les noves tecnologies ens donen noves alternatives pel que fa a l'atac lleuger i ràpid en cavitats. Fa poc vaig tenir noticies d'un tipus d'ancoratge que és podia fixar directament a la roca al poc un article prou interessant sobre l'aprofitament d'aquest sistema d'ancoratge el Multi Monti MMS (Espeleocat nº6), Jo, segons quins aspectes era i soc reticent a segons quin tipus d'ancoratges, i llegeixo, parabolts, i certs tipus d'ancoratges que son poc pràctics en cavitats explorades. No és una qüestió de romanticisme ni res semblant, la practicitat del tac auto-perforant anomenat Spit, no li ha donat cap altre giny ni tan sols semblants, practicitat i seguretat, dins d'aquest sistema el problema rau en el que es tracta d'un sistema expansió que mal col·locat pot tenir certa perillositat.
Els parabolts tenen l'inconvenient que un cop ficat aquest, o deixem el cargol i la xapa o quant algú vol fer aquesta exploració li cal un cargol de la mateixa mètrica de variades mides i evidentment una xapà o anella que no estan pensades per la instal·lació de cavitats. En l'article esmentat abans fa referencia a les virtuts i contraprestacions que té aquest tipus d'anellat jo sincerament per a cavitats per explorar assíduament tipus Garraf, pensant que no més pel fet de què no podem localitzar el forat tot i poder tenir una il·luminació súper potent estaria molt complicat. Ara bé, si la intenció és la de fer exploracions puntuals i ens interessa, perquè sigui.... aquest ancoratge pot ser molt útil sobre tot en el cas de campanyes on la lleugeresa pot ser molt interessant. L'inconvenient estaria en el pes 2'3 kg el més lleugers dels trepants percussors és clar i necessari sobretot ens cal autonomia, el preu un altre inconvenient que és pot superar o no. Tot això dona lloc a què fa poc la casa Bosch, treu al mercat un petit trepant percussor l'Uneo, aquesta eina amb tan sols 1'1 kg, una maquina molt versàtil i lleugera per fer forats en roca a l'hora que amb un preu prou bo per tenir-ho en consideració uns 176 euros. aquesta maquina lleugera i amb una autonomia poder una mica limitada entre 6 o 7 forats totalment carregada, pot ser utilitzada en atacs lleugers a cavitats.



Dir que també es pot modificar, però això corre per conte i risc de cada un. Veieu aquest enllaç, http://www.youtube.com/watchv=dg_1G7Xt_nA&feature=related. Amb aquest trepant combinat amb els cargols MMS 7'5 on ens cal una broca de 6 mm l'alternativa pot ser molt practica. Es millora el resultat amb unes bones broques. Per la col·locació d'aquest tipus de cargol us participo que ens calen el trepant percussor, una clau de xixarra, o clau porta gots de xixarra. És pot acoblar amb qualsevol tipus de placa, anella o asos. Mes informació en el Espeleocat nº6.
Vist això baix pensar que també podria ser utilitzat per escalades amb els StickUp de Raumer Així que he fet unes proves amb aquest cargols com no el trepant Uneo. Utilitzant les plaques alien i els cargols MMS 7'5. D'aquesta manera no deixem cap rastre metàl·lic per la paret, doncs en la capçalera si fes falta deixaríem una reunió el mes acceptable possible evitant com he dit la despesa i pèrdua de parabolts o tacs d'auto perforació que no utilitzarem mai mes. Les garanties de què en colades al no existir expansió el resultat que trenquin o fissuri aquestes, serà menys probable he fet un parell de proves i sembla ser que el comportament en aquest tipus de concrecions li dona una bona fiabilitat. Com és d'esperar el resultat prou bo, l'única dificultat tècnica que trobem estaria en la col·locació dels cargols MMS. Pel fet d'haver d'intentar fer el forat el mes elevat possible, que tampoc cal allunyar-lo gaire intentar que un estigui el mes còmode possible sense perdre prou distancia. El resultat amb el trepant bastant descoratjador ja que la seva autonomia es baixa pel que és aconsellable la utilització de trepants més potents, depenent de la longitud del tram a escalar. Algunes observacions que durant aquestes proves he observat seria la utilització d'un FIFI per apropar-nos prou a la paret i per fer més ràpides i segures les maniobres de canvi de stickup juntament amb la baga d'ancoratge. Altra observació seria la de només utilitzar un joc d'estreps per evitar coses penjant, resulta molt més operatiu, ja que mentre realitzem l'escalada utilitzem uns de sols. Esmentar que aquestes proves son fetes per mi no tenim cap resultat vinculant, ni donar peu a qui volguí fer aquestes maniobres pensi que son del tot segures, sapiguem que qualsevol practica en altura contrau un perill que pot ser fatal. Resultat de mort o fortes lessions.

Característiques dels MMS ràpid i fàcil d'usar
col·locació en formigó, sorra de calç i maó sòlid.
la seva expansió no fa efecte espaiament
Acer al carboni d'alta qualitat
Reutilitzables i de llarga durada per aplicacions exteriors
http://www.espeleonus.com/cat/novetats.htm


Característiques del trepant percussor Bosch Uneo
Tensió de la bateria 14,4 V
Temps mitjà de funcionament 1,3 Ah
Número de percussions 0 - 4800 rpm
Mecanisme de percussió Bosch pneumàtic
Pes de la màquina 1,1 kg
Funcions Parada de percussió
Marxa dreta/esquerra
control electrònic Bosch
Portaeines SDS-Quick de Bosch Indicador del sentit de gir
Indicador d'estat de càrrega
Preu € 176,95
Salut i al forat.