DISQUISICIONS D'UN ESPELEÓLEG...HO HAVEU VIST.....

Mentre vaig acabant alguns articles, quan surto a fer algun avenc o continuar amb les nostres recerques, veig coses i penso en aquestes coses que intento traslladar-vos, en un intent de no sentir-me sol amb totes aquestes coses.
Porto uns dies que acabada la feina, passo pel Garraf a buscar forats que en principi estan perduts o desapareguts, i que segurament ho estan, però té el seu encant o desencant, situar d'altres que m'interessa saber on son.

En aquest cas seria desencant, per sols fet que aquests governs tant els de fora com els de dins en sembla que això de crear parcs, NATURALS, NACIONALS, i, ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL, comença a fer olor a podrit, o a malaltia greu tirant a bajanada proteccionista i en nom de qui i amb quina finalitat. Ens tanquen els camins a priori ho trobo lògic, quant la moda del tot terreny el que és comprava un anava a la muntanya a provar com deixava fet un nyap tot el que trepitjava, les motos de muntanya tres quarts del mateix i allò semblava la batalla de l'Ebre, paguen justos per pecadors fins aquí més o menys. Ara diuen que ens volen cobrar els rescats, perquè els nens petits que som no ens hi posem per qualsevol motiu dins d'un forat i pobres de nosaltres preguem mal. Això si, vosaltres i nosaltres no deixeu de pagar impostos, assegurances, multes d'aparcament, velocitat regulable o com es digui, i un llarg etc.... Ara si antenes de radar, de telefònica, bosquets plens de branques seques, merda, destrossar dolines, s'ha trobat no sé que, línies de AT, i el súmmum de tots els mals, les pedreres, veritables barbaritats monstruoses que vistes de l'autopista fan fredar, però quant t'acostes et cagas amb tot i més, de la ràbia que t'agafa, tu no pots fer res si demanar permisos per tenir-te controlat, ara per mantenir l'economia del totxo el que calgui i mes. He passat de ser un català emprenyat a ser un espeleòleg català emprenyadisim ( i espanyol per la part que em toca, pagar impostos en les dues llengües i demases com sentir-me el nom del porc, no todos somos iguales). Desprès tots els polítics es queixen que la gent no va a votar, és que no hauria d'anar ningú que es quedin sols, hi deixin que enganyar-nos, tot pura façana, pur engany. Quita te tu para ponerme yo, ni mes ni menys, legislen pels més forts, als més febles i minoritaris com que no tenen ni força política ni econòmica, no bull dir-ho així......no hi ha un altre forma, que ens FOLLIN, i mes pressionats pels P...S salva pàtries de torn, que mirant pels interessos de qui?, el benestar de qui?. Fotrens les poques hores que tenim per gaudir de la nostra activitat. Sabeu que us dic COLLONADES!!!.I la guinda del pastís l'abocador, com ja recordàvem altres dies passats, algú em deia, ja no fa olor, ahir aquella flaira que recordava de temps passats, la vaig tornar a sentir, i no era suggestió. Unes dades ràpides, en una línia d'uns 5'3 Km o el que seria 5.300 mts trobem la quantitat de 5 pedreres, les quals formen una superfície total de 1.936.036 m2 només de superfície, no bull fer la quantitat de metres cúbics de roca calcaria que s'ha pogut extreure, segurament la calculadora no donaria l'abast. Una altra dada seria acumular a l'anterior la superfície de 653.937 m2 de la vall de Joan que donaria la menyspreable quantitat de 2.589.973 m2, metro quadrat amunt metro quadrat avall. No he comptat una que és troba mes al nord i les que hi ha per la part de Begues, els hi van fer la ronda, perquè no passessin tants camions per al centre del poble algun rèdit han tret o tancar les pedreres....si, si. Comentar que s'ha reomplert una de les pedreres que estava o esta més a prop de l'autopista Pau Casals, havent omplert la superfície de 119.166 m2, un aplaudiment, plas!!!Ah!!! Sapigueu que tot això li diuen parc NATURAL.
Per als que penseu que la frase, ho haveu vist, és mal escrita, és a propòsit, és una frase que s'ha fet famosa en un programa de la televisió de Catalunya TV3, en la que un afeccionat del Barça davant la impotència per un mal arbitratge es queixa amb aquesta frase. I així intento reflectir el meu estat d'ànim davant aquesta pressió absurda en la que ens volen sotmetre.

I per als que podeu extreure connotacions polítiques de les frases exposades aquí, penseu que res més lluny de la realitat, soc un treballador que s'aixeca tots els dies per anar a treballar, la política fa temps que no m'interessa, vaig a votar per exercir el meu dret a la pataleta i res més a part d'un dret, una obligació de tots els ciutadans en un país democràtic, poder opinar davant d'aquests personatges que ens governen.
Del costat fosc de la espeleo, que deu ens agafi confessats que penso encara no tenen prou.

Salut i al forat, mentre ens deixin.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG...SÓC MINER O QUE SÓC....

Que vol dir espeleòleg. Llegia fa temps sobre com s'ha de dir si espeleòleg o espeleista, i el sentiment de dir-se d'una o un altre mot la veritat la segona no m'agrada sona a futbolista. Penso deu ser amb quina intenció et miris una cavitat si entres amb l'afany de trobar meravelles o d'interpretar com s'ha format, com hi circula l'aigua, perquè aquella formació és així, sigui interpretar les seves diguem senyals. Pot ser que rau en la forma com miris les cavitats o és l'actitud que tens dins d'aquestes, és clar que cada un es considera el que vol, sense menys preua els seus límits i les seves pretensions. Mes profund és el sentiment que t'atrapa, quelcom que t'enganxa fins el punt de no poder passar sense estar fent alguna cosa relacionada amb aquesta activitat, pot ser cercant nous forats, pot ser obrint un de nou, explorant un de conegut, que mes dona el que compte, fer espeleo. Quan vaig començar a practicar espeleologia feia algun temps que s'imposa el sols corda, el electron feia temps que estava arraconat en els magatzems dels clubs, però guardats amb cel, aquest sentiment, és nostra, que no volem perdre, que no volem oblidar, perquè és el que fem i el que mes ens omple. Segurament algú que no pertanyi al nostre diguem-li mon posar-se en un forat humit, fosc, ple de fang, no li dirà res, mes aviat li farà rebuig, en contra nosaltres estem desitjant, el contrari que faria la gent normal, o no, poder els normals som nosaltres, bé això seria un dir, mes que altra cosa, esports nacionals com el tunbing, el pantxing, futbol, tenis, basquet...son massa avorrits tot i que he de reconèixer que el futbol m'agrada s'hi juga el meu equip, del que no serè soci mai. El curiós de tot plegat, que sent el nostre diré esport, per englobar-ho en l'estatus dels altres anomenats. No estarien dels més recomanables com anomenat de lleure, mes aviat del deslleure. Per començar madrugon matinal infame cosa que desprès d'una setmana de treball s'agraeix. Seguim.... aproximació tipus erniazo o sigui el forat del dia esta a can collons provincià de can pixa, reconec que no sempre és així. Cosa que és acompanyada de petate amb material personal coronat amb cordes, que per molt prima que sigui, pesa, no?. Col·locació de l'arnes i demès aparells de tortura xinesa, que en el cas de les femines no ho sé, però en el meu quant la cosa es posa malament les passes canutes per no dir p...s. Depenent del forat la cosa pot estar entre dues hores, instal·la i desinstal·lar si som poca gent cap problema, si som mes de quatre segons com les esperes poden ser de vici. Si la cavitat és freda i tu un fredolic i no dels de menjar. A fora recollir andròmines, cordes i mes andròmines. En definitiva som uns masocas del quinze, el curiós de tot plegat, que tothom és feliç, si absurd però, feliç, s'ho ha passat d'allò tant bé, ha passat fred, va ple de fang, de suor, cansat, moments de por, però sortim feliços. Sense cap sensació d'estar atabalats al contrari depèn de com hi tornaríem, no?, no sé, cal fer un replantejament o definitivament esta bé com esta, jo crec que m'agrada, abans patia he de reconèixer-ho, no vaig tenir uns inicis molt diguem-li perfectes. Fou una selecció natural o seguia, o seguia practicant altre esport, vaig escollir seguir sent espeleo, "ista" no m'agrada, no fa per mi, la meva visió naturalista, no sé si dir-ho així, que no la més científica ni la millor, me les miro d'un altre manera, de la que altra gent com jo, mes intel·ligent se les mira intentant discernir el perquè, de tot plegat. De totes maneres, remenant l'enciclopèdia i diccionaris el terme -iste, penso, un sufix o alguna cosa semblant, no apareix en cap paraula relacionada amb espeleo.

-ista: Sufix, del llatí -ista, que significa: 1 'seguidor de la teoria o la doctrina corresponent'.

Ex: optimista, comunista.
2 'professional de'. Ex: pianista, dentista.

Vist que -ista, vol dir seguidor de quelcom teòric o doctrinari. A les hores, de practicant a seguidor amb tots els meus respectes, i va un bon tros, el mes encertat en la meva, mes humil opinió estaria fer espeleo, que jo empro molt sovint. FER, Efectuar un moviment i ESPELEO de cova, tot junt seria moure's per una cavitat.

Si ho fem per separar conceptes i visions tampoc és oportú, un li cal altre i a l'altre li cal a l'un. Pel que resultaria inseparable, l'exploració (visita) de la practica i la tècnica, i l'estudi, de la practica i la tècnica.

I de professional, el que rebi un sou per fer espeleo, que ho digui, per saber si fa falta gent que m'apunto!!!!! X10. També estaran en crisi?.

Les següents són les definicions que marca la norma lingüística, que no semblarà bé. Senyors és el que hi ha.
espeleo : Forma prefixada del mot grec spḗlaion, que significa 'gruta, caverna'. Ex: espeleologia.
espeleobusseig : m ESPEL/ESPORT Modalitat d'espeleologia que consisteix a explorar, amb finalitats esportives o científiques, els trams inundats d'avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme. es_pe_le_o_bus_seig.

espeleobussejador -a : m i f ESPEL/ESPORT Persona que practica l'espeleobusseig. es_pe_le_o_bus_se_ja_dor.

espeleòleg -òloga : [de espeleo- i -leg] m i f 1 Persona versada en espeleologia.
2 Persona que practica l'espeleologia. es_pe_le_ò_leg.

espeleologia : [de espeleo- i -lògia] f 1 Estudi científic de les coves i els avencs.
2 ESPORT Exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.
es_pe_le_o_lo_gi_a.

espeleològic -a : [de espeleologia] adj Relatiu o pertanyent a l'espeleologia. es_pe_le_o_lò_gic.

espeleològicament : [de espeleològic] adv D'acord amb els principis de l'espeleologia. es_pe_le_o_lò_gi_ca_ment.

espeleosocorrista : m i f ESPEL/ESPORT Espeleòleg especialista en espeleosocors.
es_pe_le_o_so_cor_ris_ta.

espeleosocors: m ESPEL/ESPORT Pràctica espeleològica que té com a objectiu el salvament de persones que han patit un accident o que es troben en una situació perillosa dins un avenc o una cova. es_pe_le_o_so_cors.

De totes les maneres cada un es lliure de mirar amb els ulls propis com vulgui i dir-se com li sembli, espeleo, espele, espeleòleg, -ista estem en el mateix sac, però això ho seràs tu.

Dedicat al Joan "MONTY".

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, FONDO DE LA TRONERA.

Avui teníem la intenció de fer un petit recorregut espeleològic per la zona del torrent o fondo de la tronera, on localitzem tres avencs. En un principi la idea era fer un parell d'avencs o estirant massa, tres, cosa que per falta de temps, no som uns lolomasters, hem gaudit de dos d'aquest. El que teníem en l'agenda d'actes era l'avenc del Mas Traval o de la Tronera, en el meu ànim de saber el significat dels topònims llegeixo el següent:

Tronera: Obertura practicada a la paret d'una fortificació, al costat d'una embarcació, etc, per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic

Canonera: Tronera.
Aquest lloc era un bon emplaçament per disposar bateries de canons?

El primer mes o menys localitzat per l'Alpina i el dos possibles, l'avenc tapat del Mas Traval que també i un darrer el Forat de la Barraca. Aquest un xic complicat de trobar encara que la descripció és molt encertada. Una dita, no sé, si prou Català diu que en el pot petit s'hi troba la bona confitura i per al que m'ha demostrat el temps dins de l'exploració de cavitats comença a ser cert, per quina causa però de la gran majoria d'avencs petits tenen una bellesa sense igual, seria d'il·lús no reconèixer que de grans cavitats hi ha de fantàstiques i meravellosament ornamentades, però..... A les nou del matí ens trobem en la benzinera de l'entrada de Begues d'aquí amb un parell de cotxes seguim la ruta direcció al Puigmoltó en un lateral de la pista deixem els cotxes. I seguim a peu pel camí que du al Coll Sostrell i seguint el camí principal passades uns cinc brancalls a dreta i esquerre a la que fa sis, baixa una pista que porta al fondal. Al poc l'Enric veu la trinxera o cata de prova que en uns quatre metres arriba al pou del Tapat, amb les conyes ens passem de frenada, fem un cop d'ull, avall que fa baixada. En un pic som a la part baixa i aquí una fita sembla ser que indica per on accedir al Mas Trabal efectivament en un tres i no res, som dalt de la lloma on és l'avenc. La idea és repartim-se uns instal·laran aquest avenc i els altres, anirem a fer el de la Barraca, aquesta esta més avall però cal situar-se bé. Al final serem dos la Elenita i el que subscriu. Voluntaris per qualsevol tipus de enverdisada. Una cabana de pedra diu que anem pel bon camí ara falta trobar la que esta feta malbé i el corral. Ni un ni altre, la intuïció diu que tenim que pujar un xic mes a munt. La cosa és que el bosc molt espès, segons quines formes no es poden observar nítidament, un pi i una mena de fita podria ser per.... vint metres mes a munt una xapa d'alumini i una barraca. Una pedra bastant grossa tapa la boca. Alegria i satisfacció tampoc hem trigat tant a trobar-ho. Preparem el tema i l'Elena instal·la la cavitat, en forats petis vas agafant experiència a vegades son el mes fotut, es posa el mínim, la resta buscat la vida. Hòstia! que guapo, exclamació típica d'una noia de bona família, quina meravella. Bé, ja sabem que tots tendim a exagerar. Doncs si que guapo, que xuló, que tot aquest forat amaga una bellesa extraordinària, a part d'alguna cosa mes. Vist, anem a rellevar als companys que han estat al Mas Traval. Just arribem nosaltres ells comencen a sortir, L'Eloi el primer i L'Enric, Rafa, i Miquel, algú posa pegues als càlculs de la corda, ningú és perfecte cau justa per arribar al segon pou el darrer haurem de deixar-lo per una altra ocasió, intercanvi d'informació i al lio que tenim feina. El primer pou curiós, pas estret per canviar de pou i hooooooo, meravella de la natura tot canvià de cop, degoteig per tot arreu i formacions.... mes i mes. La corda no arriba, resten uns dos metres i fotem el saltimbanquis, posem els peus en la base fotos, recollida i cierre. Satisfacció en una jornada on hem gaudit de dos forats de treure's el Casco, a fora no caigui un topi.

Avui dia 10/02/09. Segons informació que hem comenta l'amic Jordi, és possible que en l'indret es feren forts durant la II gerra Carlina o dels Matiners, els Carlins o els Isabelins, d'aquí al possible topònim. (?)

Salut i al forat